Fil dels
Apunts
Comentaris

Avui comparteixo amb tots vosaltres el post del regidor del nostre grup socialista a l’Ajuntament de Girona, Xavier Amores. Amb ell vaig assistir aquest dilluns al plenari del Consell Econòmic i Social de Girona i la seva veu descriu perfectament quin és el nostre posicionament en relació a l’Agència de Promoció Econòmica de Girona que, 3 anys i mig després de l’inici del mandat del govern de CiU, ara se’ns ha presentat.

AGÈNCIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE GIRONA

Xavier Amores – 21 octubre de 2014

042.jpgEl passat 20 d’octubre ens van convocar a la reunió per aprovar la conversió del Consell Econòmic i Social de Girona en Agència de Promoció Econòmica. Es convertirà el CESGi en una mena d’organisme de coordinació de les diverses polítiques de promoció econòmica de tots els agents que hi participen, i les tasques tècniques o executives de l’Agència de fet seran les que feia la mateixa àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament. En teoria és una opció per estalviar recursos ens diuen, però sembla més un simple canvi de nom d’una àrea de l’Ajuntament i del CESGi que una proposta de reinvenció de les polítiques de desenvolupament econòmic a l’alçada de les expectatives posades. Després de tres anys esperant una proposta el nostre grup esperava molt més sincerament.

Encara va ser més xocant que els sindicats votessin en contra dels canvis en el CESGi, i van assenyalar que simplement els hi havien informat dels canvis i que en cap cas, s’havia proposat un diàleg obert per consensuar i procurar una proposta integradora de l’Agència. El govern va comptar amb el suport del PP i és va haver de fer una votació que ens indica que tot plegat comença amb mal peu. Seria d’esperar que una Agència de promoció econòmica comptés amb els màxims suports de tots els agents socials, econòmics i polítics, i no sembla que sigui el cas. Encara va ser més desagradable que es posés en dubte la tasca del CESGi durant tots aquests anys. Segur que havia de canviar i tenia camí per millorar, però al meu entendre no és la millor manera de demanar complicitat a molts agents que han estat al CESGi durant anys, i que fins i tot l’han presidit com era el cas d’algun empresari present i afirmar que de la revisió de les actes se’n desprenia la poca activitat del Consell Econòmic i Social. Poca mà esquerra quan en la concertació precisament en cal molta.

M’agradaria però fer una primera lectura positiva: Tenim sobre la taula una proposta d’Agència i un camí per començar a treballar, tard, però el tenim com tant havíem demanat des de l’oposició en els plens municipals i en diversos articles que havíem fet (I) i (II). Crec que veient com discorria la reunió el govern va fer bé en dir que era un embrió d’Agència i que hauria de canviar i evolucionar en els propers temps. L’horitzó temporal, el 2020 és adequat, i la majoria de línies de treball poden donar joc a propostes i projectes. Vaig trobar a faltar la relació entre promoció econòmica i cohesió social en les línies de treball, és un àmbit que estava molt present a l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana que és el gran espai de concertació del país, i són molts agents, fins i tot els més lliberals com el FMI que propugnen que un i altre han d’estar estretament lligats. A Girona tenim l’experiència del DIE, el dispositiu d’inserció econòmica que és un exemple de la vinculació entre les dues polítiques. Crec que és un encert en la proposta de canvis del CESGi afegir diversos agents que ara no hi eren formalment en el plenari: Universitat, Fòrum Carlemany, AJEG, Parc científic, etc. Avui la promoció econòmica està més distribuïda que els agents més clàssics: patronal i sindicats.

Ara bé, perquè ens vam abstenir des del nostre grup? Bàsicament perquè creiem que no podíem donar un xec en blanc a una proposta amb mancances que hem assenyalat i explicat, però que malauradament han estat molt poc escoltades. No és el nostre model d’Agència. Ara bé, respectem que sigui la proposta del govern, i valorem que hagin deixat la porta oberta a introduir-hi millores i canvis.

Quins són els principals dèficits que identifiquem en la proposta d’Agència de Promoció econòmica? Els resumeixo breument:

o   Creiem que falta l’àrea urbana. Avui parlar de promoció econòmica, implica capacitat d’agregar el nostre voltant: Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix, Fornells de la Selva,…o Riudellots de la Selva que té el polígon industrial de referència de la nostra àrea d’influència. Els recurrents conflictes amb la Trama Urbana Consolidada recents són una mostra que falta diàleg i capacitat d’acció conjunta perquè quan parlem d’atreure inversió a la nostra àrea no és tan rellevant a quin municipi concret del nostre voltant anirà. És molt agraït convidar a l’alcalde de Sarrià de Ter quan va tancar la Torras Papel, i en canvi és molt complicat ajudar-los quan tenen projectes d’inversió o per atraure a algun possible substitut en el seu municipi que passen sí o sí per pactar en el marc de la Trama Urbana Consolidada. Ens sembla en aquest sentit una oportunitat perduda per sumar esforços entre les diverses àrees de promoció econòmica municipal, cadascuna amb la seva estratègia i els seus tècnics, no fer-los partícips i protagonistes d’aquesta agència. A nivell econòmic, la frontera administrativa de la ciutat no és el realment important.

o   Manca una major Integració dels agents econòmics, sabem de la complexitat, però hauria estat una gran oportunitat per sumar esforços. El cas de Global Lleida que ha sumat 8 institucions (públiques i privades) en una sola agència amb un gerent professional i un president del món empresarial en són una mostra de les potencialitats d’integració.  Les agències de promoció econòmica del País Basc són un altre bon exemple. Al País Basc 32 agències aglutinen 177 municipis, a Catalunya ens costa sumar i sembla que cada municipi hagi de tenir el seu propi instrument. Integrant diversos ajuntaments i institucions i posant al servei d’una estratègia una massa crítica perquè treballin plegats aniríem millor. Fa poc a Osona s’ha creat Creacció, participada en un 40% per l’Ajuntament de Vic, un 20% pel de Manlleu, 20% pel Consell Comarcal i un 20% per la Universitat de Vic construint una agència per a la competitivitat del territori. És temps de sumar quan els recursos són escassos.

o   Despolititzar la gestió i el lideratge.  Tenim diversos òrgans consultius i d’assessorament, però a un simple cop d’ull d’on es concentren els recursos és evident que serà des de la Secretaria general d’aquesta agència, que no és altre que l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament i de la Tinent d’alcalde que s’assumeix tota la càrrega. Li diem agència, però segueix sent la principal estructura la mateixa àrea de promoció econòmica. Parlem de taules de treball i totes estan presidides pels regidors responsables de l’àrea quan podria haver-hi sectors empresarials, socials i de coneixement al capdavant. Perdem l’oportunitat de disposar d’una estructura més potent, que sumi tècnics i recursos de diverses institucions i de proposar una gestió professional, despolititzada i a mig termini desvinculada dels canvis en les properes eleccions municipals. Aquest país, i aquesta ciutat també necessita estabilitat en les polítiques de promoció econòmica, i lideratges forts més enllà del mateix Ajuntament. Penso sincerament que nomenar un gestor professional i dotar d’un pressupost per projectes hauria estat una aposta més valenta que la simple coordinació d’agents, que és un primer pas, i és benvingut, però que es queda curt en l’expectativa generada.

o   Primer l’estratègia, després l’estructura i els processos. Aquesta és una màxima habitual pensar conjuntament en l’estratègia per després poder cerca els instruments per a la seva execució.Hauria estat millor encetar un camí de reflexió com va ser el pla ciutat de Girona, en clau d’àrea urbana, definir l’estratègia amb uns primers projectes tractors, concrets, amb cronograma i amb recursos necessaris. A posteriori podríem haver creat una agència pensant en aquesta estratègia i en aquests projectes. Hem seguit el camí contrari. Moltes taules de treball i consells assessors, possiblement amb un risc de moltes reunions amb molts agents participants, i en canvi, la gestió i l’execució dels projectes té un risc real d’acabar concentrada allà mateix, és a dir, en els mateixos funcionaris de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament i sense cap recurs complementari. La implicació de la resta d’agents dependrà d’un cert voluntarisme que dubto que ens permeti fer el salt endavant que necessitem.

o   Aprendre dels encerts i dels errors que s’han fet en d’altres indrets. Em va sorprendre a la reunió la crítica realitzada a totes les agències de promoció econòmica del país. Se’ns va dir que era un model caduc, destinat al fracàs i que la majoria estaven tancant per manca de fons. Crec que és positiu ser exigent i voler innovar en les propostes, aplaudeixo que vulguem estar a l’avantguarda de les mateixes. He tingut la sort i l’oportunitat de conèixer agències de fora d’Espanya i realment hi ha iniciatives ben innovadores de les que aprendre, ara bé crear un espai de coordinació d’agents no em sembla precisament que sigui el súmmum de la innovació. Així mateix vaig trobar a faltar una mentalitat més oberta a aprendre del que sí que ha funcionat en d’altres llocs, no a copiar, a aprendre de tot el que s’ha fet, errors però també encerts. Proper a Girona tenim Barcelona Activa. Ha estat un exemple d’innovació en polítiques d’ocupació i emprenedoria, també en atracció d’inversions o en la creació de nous pols de competitivitat com el 22@. A Barcelona va haver altres processos complementaris, com el mateix Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que integrava 36 municipis i molts agents econòmics de l’àrea urbana, liderat pel difunt recentment Francesc Santacana. A Lleida Globalleida  ha liderat la creació d’un fons de capital risc de 800.000€ per invertir en emprenedors de la província, liderat pel sector empresarial i amb el suport de la seva Agència. Hi ha molts projectes territorials dels que podem extrapolar bones pràctiques. Hauria estat un exercici de reflexió molt profitós per tots els participants del nou Consell Econòmic i Social conèixer aquestes iniciatives.

Feta aquesta reflexió que esperem que sigui valorada com una crítica constructiva, estem disposats a treballar. Crec que no manifestar la nostra opinió com a grup per una pretesa unitat seria contraproduent pel que estic segur que volem tots, grups polítics i agents econòmics i socials, treballar pel desenvolupament econòmic de la nostra ciutat i de la seva àrea urbana. Un darrer comentari, em va resultar incomprensible que alguns partits a l’oposició com la CUP ni tan sols participessin en el debat sobre l’Agència de Promoció Econòmica de Girona, crec que en dies com aquests tothom ha de dir-hi la seva.

llibre burgayaAvui dimarts 21 d’octubre tindré l’honor de presentar el llibre de  JOSEP BURGAYA titulat ‘Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a aquedar-se sense feina’ a les 20h. a la Lliberia 22.

l company i autor d’aquest llibre que ha rebut el Premi Fuster d’Assaig, JOSEP BURGAYA és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Vic, director acadèmic de l’Institut Català de l’Economia Verda (InCEV) i exregidor socialista a l’Ajuntament de Vic.

A ‘Economia de l’absurd’, Burgaya ens explia com el «miracle» de la globalització, del qual podem gaudir els consumidors i les marques, dissortadament té uns quants efectes col·laterals no desitjats —com sol passar amb les gangues— i resulta que allò què aparentment és barat ens acaba sortint, col·lectivament, una mica car. Dels productes low cost, en neixen societats low cost.

Us hi esperem,

Fins després!

Invitació 20 octubre

Avui dilluns 20 d’octubre a les 19.30 h. tindré l’honor de presentar la conferència que pronunciarà el company i amic Antoni Castells aquí a Girona, en concret al Centre Cultural La Mercè. L’exconseller d’Economia de la Generalitat i catedràtic d’Hisenda Pública a la UB ha titulat la conferència “El futur de Catalunya: Projecte nacional i ambició de país” i reflexionarà sobre el procés en el que estem inmersos i, sobretot, sobre els temps que en han de venir per a Catalunya.

Quan finalitzi la conferència, coorganitzada per l’entitat FÒRUM CÍVIC GIRONA i per la xarxa territorial de Girona del MOVIMENT CATALUNYA en el marc del cicle ‘Diàlegs x Girona’, obrirem un torn obert de paraules perquè el públic assistent pugui dialogar amb el conferenciant Antoni Castells.

Hi esteu tots i totes convidats!

 

Avui el Diari de Girona em publica un article d’opinió que comparteixo amb vosaltres.

CORREGIR UNA INJUSTÍCIA (Diari de Girona – Divendres 17 octubre 2014)

Article Pia 17 octubre 2014El passat 13 d’octubre, el prestigiós diari “The New York Times” va publicar un editorial parlant de l’actual situació catalana titulat “Primer els escocesos, ara els catalans”. Entre altres interessants consideracions, l’article assenyalava expressament que “una de les principals queixes de la població catalana radica en el fet que representen el 16% de la població i el 19% del PIB però reben el 9’5% del pressupost estatal”.

Cal dir que dins d’ aquest 9’5% d’inversions a Catalunya, que és inferior al ja misèrrim 9’6% de l’any passat, hi ha el maltractament pressupostari específic de l’Estat envers la demarcació de Girona, que es veu fins i tot més perjudicada que la resta del país. El projecte de Pressupostos per a l’any vinent preveu una inversió per càpita de 70’30€ per habitant a Girona, la meitat que a Catalunya (141’64€) i quasi quatre vegades inferior a la mitjana estatal de 243’65€ per persona.

Precisament el mateix dia en què es va publicar l’editorial del NYT, en el plenari de l’Ajuntament de Girona, els socialistes varem defensar la  moció que havíem presentat denunciant la manca d’inversions de l’Estat a Girona, i aquesta va resultar aprovada. Varem voler posar en evidència  que aquest dèficit d’inversions tindrà una influència negativa en la situació econòmica gironina, i alentirà la recuperació. Els Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany suposaran un càstig per Girona, les empreses, el teixit econòmic i el conjunt de la ciutadania. Se’n ressentiran les infraestructures, que són un element clau per al creixement de la ciutat; així com les inversions de valor cultural, econòmic i social.

Per tot això varem proposar que, abans del debat que s’ha de fer per  aprovar definitivament els pressupostos a les Corts generals, dins del període de presentació d’esmenes, es convoqui , per part de l’Ajuntament, als diputats, senadors i càrrecs electes de Girona per tal d’aconseguir una acció parlamentària conjunta per reclamar les inversions públiques necessàries per a la ciutat. Amb la moció aprovada caldrà complir amb aquesta convocatòria. És cert que no hi ha diners: però els pocs que hi ha estan repartits molt injustament. Hem de fer el possible per corregir aquesta injustícia atès que enguany som la demarcació amb menys inversió per càpita de l’Estat. Girona i els gironins i gironines no ens mereixem aquest càstig.

IMG_2025La moció que el nostre grup socialista ha presentat al ple de l’Ajuntament de Girona per reclamar a l’Estat més inversió per a la ciutat ha prosperat i ho celebrem. Amb el vot favorable de 12 regidors, l’abstenció d’11 edils i el vot contrari dels 2 regidors del PPC, aquest dilluns 13 d’octubre el plenari ha acordat que es reclamin a l’Estat, abans del debat de pressupostos en seu parlamentària, les inversions públiques necessàries per a la ciutat i que els recursos aportats a Girona s’incrementin per tal de corregir el dèficit diferencial d’inversions i aproximar-nos, així, a la resta de demarcacions. Tanmateix hem aprovat un altre acord en què l’Ajuntament es compromet a convocar, també abans del debat de pressupostos en seu parlamentària, la Comissió de diputats i senadors i càrrecs electes de la ciutat de Girona per tal de reclamar les inversions públiques necessàries per a la ciutat i que no consten en el projecte de pressupostos per a l’any 2015.

No és la primera vegada que presentem una moció en aquest sentit des del grup socialista a l’Ajuntament de Girona. Ja ho vam fer el desembre de l’any passat, el 2013, quan vam conèixer la minsa partida d’inversió del pressupost d’aquest 2014 per la ciutat de Girona. És injust i totalment inadmisible que estiguem a la cua de les inversions i per això cal reclamar de manera ferma i unitària davant el govern central.

Editorial New York Times 13 d'octubre 2014

Precisament aquest dilluns 13 d’octubre que hem aprovat al ple de Girona la moció per reclamar més inversió de l’estat, l’editorial del prestigiós New York Times recordava unes xifres que demostren aquesta gran injusticia reiterada. La capçalera nord-americana assenyalava queuna de les principals queixes de la població catalana radica en el fet que representen el 16% de la població i el 19% del PIB però reben el 9,5% del pressupost estatal”. I a Girona aquestes xifres són molt més preocupants. El dèficit d’inversions públiques a la ciutat de Girona previst en el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2015 provocarà dificultats econòmiques i alentirà la recuperació. Així ho manifesta la moció que hem aprovat. Creiem que els Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany suposaran, un any més, un càstig per Girona, les empreses, el teixit econòmic i el conjunt de la ciutadania. Se’n ressentiran les infraestructures, que són un element clau per al creixement de la ciutat; així com les inversions de valor cultural, econòmic i social.

 

No és pot admetre que l’Estat tingui previst destinar al conjunt de Catalunya un 9,5% de tota la inversió territorialitzada, que és inferior al ja misèrrim 9,6% de l’any passat, quan representem el 16% de la població i generem el 19% del PIB espanyol. Més concretament, la inversió de l’Estat a Girona es reduirà un 91,3% des de 2011, i situa la demarcació a la cua de les prioritats i de la inversió per càpita: la previsió d’inversió del govern del PP és de 70’30€ per habitant a Girona, la meitat de la mitjana per càpita de Catalunya (141’63€) i gairebé quatre vegades inferior a la mitjana estatal de 243’65€ per persona. Amb aquesta injusta previsió i amb l’aprovació de la moció per reclamar a l’Estat més inversió per la ciutat esperem que tots els càrrecs electes gironins actuem i treballem decididament, de manera unitària, àgil i contundent per aconseguir revertir aquests pressupostos i evitar que Girona quedi novament a la cua de les inversions de l’Estat.    

Avui El Punt Avui em publica aquest article d’opinió.

ELS SOCIALISTES HI SOM

El 26 de setembre passat una àmplia majoria de regidors i regidores de l’Ajuntament de Girona vam aprovar la moció de suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. La nostra ciutat es va unir, així, als quasi 900 municipis catalans que han pres posició a favor de la consulta, i els vots del nostre grup s’han sumat unànimement als més de 200 regidors i regidores socialistes d’arreu del territori que comparteixen aquesta posició.

PLaça del ViLes nostres raons són principalment dues: la primera, perquè el moment ho demana. El país ha avançat quan el catalanisme polític ha anat unit, quan persones que provenim de diferents tradicions polítiques hem estat capaces d’apartar les nostres diferències en pro d’un objectiu comú. I la segona, perquè ens ho creiem, perquè estem convençuts que la millor manera de superar l’actual atzucac és votant, és donant veu al poble. Perquè el socialisme no s’entén sense l’actitud de rebel·lió davant de tota injustícia, tampoc pot admetre la injustícia nacional. Socialistes i catalanistes per les mateixes raons, com deia Reventós.

Ja en el pacte d’abril de 1977, embrió de l’actual PSC, es defensava literalment “el reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l’Estat espanyol”, i durant més de trenta anys el socialisme català ha estat al costat dels anhels majoritaris del poble de Catalunya i ha vetllat per la unitat civil del nostre país –“la llengua no ens dividirà”, he dit sempre– i per l’aprofundiment del nostre autogovern i dels nostres drets nacionals. El darrer a intentar-ho fou Pasqual Maragall, el President que féu una proposta per a Catalunya però també per a Espanya, posant negre sobre blanc que Catalunya és una nació i que volem viure en un Estat que reconegui el caràcter nacional dels seus territoris històrics i la seva diversitat cultural i lingüística. La resposta de les altes institucions de l’Estat en relació amb el nou Estatut de Catalunya, en especial la del Tribunal Constitucional, però no només, expliquen la situació en què estem ara. I en aquest moment ens sembla evident que la millor solució és que el poble parli i decideixi el seu futur polític en llibertat. Les nostres diputades Marina Geli i Núria Ventura –juntament amb en Joan Ignasi Elena– ho van fer al Parlament, nosaltres ho hem fet a l’Ajuntament. Hem donat suport a la convocatòria de la consulta esperant que el proper nou de novembre ens veiem a les urnes.

També podeu llegir l’article aquí: El Punt Avui 10 d’octubre de 2014

 

Avui hem aprovat al ple de Girona la moció de suport a la consulta del 9N. Com a portaveu del grup socialista he fet aquesta intervenció, en nom de tots els regidors i regidores, per donar el nostre suport:

Foto: Jordi Ribot Puntí/ICONNA

Foto: Jordi Ribot Puntí/ICONNA

Senyor Alcalde, senyores i senyors regidors

Aquests són temps de sumar. I avui toca unitat.

La història ens ha ensenyat que el país avança quan el catalanisme polític va unit. I en moments excepcionals, només quan hem treballat des de la col·laboració lleial de les nostres diferents tradicions polítiques, només llavors hem recollit bons fruits. . La Mancomunitat de Catalunya, la Generalitat republicana o la recuperació de les nostres institucions durant la transició en són tres bons exemples.

Per això el nostre grup donarà majoritàriament suport a aquest acord que es sotmet a deliberació d’aquest Plenari.

Avui donarem suport a aquest acord persones ideològicament ben diverses. Ens sumarem  així al que  aquests dies més de 850 ajuntaments catalans, i, dins d’aquests, avui ja sumem més de 200 regidors i regidores socialistes , diem clara, pacífica, serena i contundentment : volem ser escoltats . El 80% de la ciutadania ho pensa així, també.

Al Parlament, el passat 17 de setembre es va aprovar una resolució de suport a la consulta de la que avui parlem, amb el vot de 89 diputats, dels quals 3 eren diputats socialistes. Fa tot just una setmana amb un suport encara més ampli el Parlament va donar-nos un camí, un instrument, una llei de consultes perquè aquesta escolta pogués ser feta des de la legalitat. Aquest és el camí al que nosaltres avui donem suport: un camí que ens dona la possibilitat de poder canalitzar la nostra veu . Aquesta veu és plural: hi caben els que s’inclinen per la independència, i altres que pensen que encara hi ha fórmules d’encaix de Catalunya dins d’Espanya. Tanmateix, tots compartim uns mateixos plantejaments: L’adversari no és l’independentisme, sinó el nacionalisme espanyol; i avui ens uneix un objectiu immediat: la celebració d’una consulta en la qual, constatat l’esgotament del pacte constitucional, els ciutadans de Catalunya prenguin la paraula per decidir el seu futur.

Els socialistes catalans formem part d’una llarga tradició política. Els que  ens han precedit, han afirmat, de formes diverses, però nítidament que, ho diré amb paraules d’Andreu Nin, qui “combat aferrissadament totes les formes d’opressió no es pot mostrar indiferent davant de l’opressió nacional”. Joan Reventós va sintetizar molt bé aquesta idea:  “som socialistes i catalanistes per les mateixes raons”.

Deia Pasqual Maragall “El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l’existència d’uns ciutadans que viuen uns problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans”. Per nosaltres aquest és també el Nord: l’ambició d’un país millor més igualitari, més just.

El socialisme català sempre ha estat al costat dels anhels majoritaris del país, i sempre ha intentat relligar drets socials i drets nacionals en un sol projecte polític. Hem treballat perquè aquest fos un objectiu de tots.  “Un sol poble”, hem dit, “la llengua no ens dividirà”, hem reiterat.

Quan es va constituir el PSC , es va signar el “Pacte d’abril”.  Corria l’any 1977. En el seu punt 5é diu literalment que acceptem: “El reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l’Estat espanyol”.

Els socialistes hi hem estat i hi som, i per això avui  votarem majoritàriament a favor de donar suport a l’acord del Ple. Donem suport a la convocatòria de la consulta, com ho van fer dues diputades del nostre grup al Parlament, Marina Geli i Núria Ventura, i també el diputat Joan Ignasi Elena,  fa escassament dues setmanes. Per convicció i per fidelitat i respecte a la nostra pròpia història. Els socialistes hi som.

El socialisme catalanista ha d’estar inequívocament al costat dels que treballen per aquest objectiu i a la vegada ha de ser present i actiu en les instàncies unitàries creades per aquest propòsit. Nosaltres estem a la taula gironina pel dret a decidir. També la majoria de nosaltres formem part, d’ un moviment polític que està present a la taula del Pacte nacional pel dret a decidir.

És indiscutible que Catalunya té i ha tingut històricament vocació d’Estat. No necessàriament independent, ans al contrari: catalanistes d’un i altre signe, més o menys progressistes, més o menys conservadors, han intentat canviar Espanya per fer-la més amable, més tolerant, perquè accepti el seu caràcter plural i divers de nació de nacions.

Pasqual Maragall va ser el darrer en intentar-ho. Al cap i a la fi, l’Estatut era això: una proposta per a Catalunya però també per a Espanya, un últim intent poc reeixit de convertir l’Espanya de matriu castellana, aquella de la qual Machado en deia que “desprecia cuanto ignora”; en un nou Estat que reconegués el caràcter nacional dels seus territoris històrics i la seva diversitat cultural i lingüística.

Com tots sabem, fruit d’aquell intent i de la resposta rebuda per part de l’Estat espanyol, neix la situació que avui vivim. I per això estem avui aquí. Els catalanistes, units en la seva diversitat, hem entès que després d’una sentència de l’Estatut que deixa en l’aire les relacions Catalunya – Espanya, una sentència que malmet els ponts de diàleg dels quals parlava Espriu, només ens queda una sortida, o en tot cas aquesta és la més raonable: donar veu al poble. Exercir el dret a decidir.

Molt a prop d’aquí en unes terres, això és cert, de molt més antiga tradició democràtica, al Regne Unit, anglesos i escocesos ens han donat una lliçó fa molt pocs dies, ens han mostrat un camí, raonable, enraonat, transitable, possible. El propi Tribunal Constitucional ens ha dit que, dins la legalitat existent, si hi ha la voluntat política de que així sigui,  es pot donar la veu a la ciutadania. Hi ha voluntat majoritària, i hi ha un camí legal, cal que la consulta es produeixi.

Com deia Alex Salmond , durant l’envejable campanya escocesa, “It’s not about tradition, it’s about ambicion” “No és sobre tradició , és sobre ambició” Com deia Rafael de Campalans no és pas per als nostres pares, sinó per als nostres fills. No és la història el que ens determina sinó la voluntat dels catalans d’avui .

Surti el que surti, decidim el que decidim, volem parlar,  volem votar.

Joan Maragall va escriure l’any 1898 la seva Oda a Espanya, i deia:

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?

La nostra veu , la de tants ciutadans que varem sortir al carrer , altra vegada, l’onze de setembre, la que es va expressar al Parlament, la que s’està expressant als Ajuntaments d’aquest país, diu pacífica i “atronadorament” volem votar. I votarem, n’estem convençuts.

 

Avui celebrarem el Ple ordinari de setembre a l’Ajuntament de Girona i complirem amb allò que el grup socialista va anunciar fa unes setmanes: demanarem a l’equip de govern que també compleixi les seves promeses públiques amb la ciutadania i amb la ciutat. Ho fem avui i ho seguirem fent en els pròxims mesos presentant mocions com la que us detallo tot seguit.

ascensor2.petita.149Fa més de 2 anys el regidor d’Urbanisme Carles Ribas anunciava que l’equip de govern executaria un Pla d’Ascensors per instal·lar aquest servei a 127 escales de veïns de la ciutat de 14 sectors diferents. L’acció s’anunciava el maig de 2012 i avui, setembre de 2014, 2 anys i 4 mesos després el nostre grup no té cap novetat al respecte i aquests pisos gironins continuen sense ascensor.

És en aquest sentit que la moció que presentem al ple d’avui demana que es posi en marxa aquest Pla d’Ascensors i que l’equip de govern compleixi amb el seu compromís. El més preocupant és que com aquesta hi ha moltes altres promeses i anuncis d’accions, la majoria publicats en premsa i en mitjans de comunicació, dels que els ciutadans i nosaltres mateixos no n’hem sabut res més. En fem un seguiment exhaustiu i reclamarem que el govern de CiU compleixi els seus compromisos amb els ciutadans i amb la ciutat.

A continuació comparteixo amb vosaltres la nota de premsa que hem emès en relació a aquesta qüestió:

El grup socialista demanar que es posi en marxa el  Pla d’Ascensors anunciat pel govern fa més de 2 anys

Pia i Meli Pla Ascensors

El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona ha presentat una moció perquè s’executi el Pla d’Ascensors que el maig del 2012 va anunciar el regidor d’Urbanisme. El pla preveia beneficiar amb aquest servei a 1270 pisos que encara continuen sense ascensors dos anys després de l’anunci d’aquesta mesura per part del govern de CiU. La moció es debatrà al ple del pròxim dilluns.

Els socialistes gironins portaran al pròxim ple ordinari de setembre de dilluns vinent una moció que insta a l’equip de govern a complir una promesa de fa més de 2 anys. Es tracta del Pla d’Ascensors que el regidor d’Urbanisme va anunciar el maig del 2012 i que prometia beneficiar als veïns de 1270 habitatges de 14 sectors diferents de la ciutat.

UNA ALTRA PROMESA INCOMPLERTA

Aquesta moció que demana explícitament l’execució d’aquest Pla d’Ascensors fa evident un nou incompliment de promeses per part de l’equip de govern de CiU. Segons el grup socialista, les 127 escales de veïns on caldria instal·lar un ascensor per millorar l’accessibilitat als habitatges encara estan esperant que es posi en marxa aquesta mesura. Tal com exposa la moció “El dia del mateix anunci del Pla d’Ascensors, el govern assegurà que s’havia de formalitzar un conveni amb la Generalitat per cobrir un 60% del cost de les actuacions i que, en paral·lel, s’iniciarien converses amb entitats financeres “per assolir crèdits llargs i tous per als propietaris que permetin tirar endavant l’obra”. Avui, més de 2 anys després de l’anunci, no es té coneixement de cap actuació en el marc d’aquest Pla, ni de la seva projecció ni de la seva possible execució. És per això que el grup socialista portarà a aprovació aquesta moció perquè se’n posi en marxa l’execució.

 

 

Des del nostre grup hem  preguntat per escrit al govern de Girona si ja ha celebrat trobades per parlar de la Trama Urbana Consolidada amb els ajuntaments de l’àrea urbana, tal com li vaig  sol·licitar a l’alcalde  en el passat ple de juliol.

IMG_0478

En el ple municipal de juliol l’Ajuntament de Girona va aprovar no donar conformitat a la sol·licitud formulada per l’Ajuntament de Salt de delimitació de la Trama Urbana Consolidada supramunicipal amb Sarrià de Ter, Vilablareix i Salt. Després d’un intens debat, el grup socialista va emetre un vot favorable a aquest punt de l’ordre del dia, si bé vam condicionar-lo a que l’equip de govern i a l’alcalde iniciés, de manera imminent, trobades i converses amb els 14 municipis que formen l’àrea urbana, tal com contempla el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona.

Tal com vaig exposar al debat plenari, en el programa de CiU es proposava establir un espai de cooperació i diàleg amb els municipis de tota l’àrea urbana, en benefici de l’activitat econòmica, els serveis, l’eficiència i la multiplicació de potencialitats. Un acció que al llarg d’aquests 3 anys de govern de CiU no ha dut a terme. Tanmateix vaig recordar que aquesta també ha estat i és una aposta dels socialistes i que en el nostre programa electoral es proposava fer un gran Pla Estratègic d’Àrea Urbana.

És per això que des del grup municipal socialista volem conèixer si l’alcalde assumeix el compromís adquirit en el seu programa i en el ple de juliol i hem preguntat per escrit a l’equip de govern si s’han celebrat trobades per parlar d’àrea urbana amb els 14 municipis implicats, quan s’han celebrat, quina previsió de continuïtat d’aquesta tasca es planteja el govern i quins avenços s’han produït fins a dia d’avui entorn aquesta qüestió.

Comparteixo amb vosaltres l’article d’opinió del company i regidor del grup Xavier Amores que ha publicat el Diari de Girona:

Una agència per reinventar l’economia gironina

XAVIER AMORES, regidor del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Girona

xeviFa uns dies el govern municipal va anunciar la creació imminent de l’agència de promoció econòmica de Girona, després d’una llunyana foto feta el 2012 acompanyada d’una nota de premsa on se’ns deia que s’hi començava a treballar. En tot cas i més enllà del retard evident, sembla que aquesta vegada es concretarà en alguna proposta abans de finals d’any, i és una bona notícia. Des del grup del PSC n’havíem demanat insistentment la seva creació, ple a ple i amb més d’una moció. Faltaran pocs mesos per a les eleccions, i a diferència del que va fer CiU amb el Pla Estratègic de Cultura del darrer mandat d’Anna Pagans, en què es van negar a participar perquè faltava massa poc per les eleccions i el que es tractava era de fer oposició, des del nostre grup posarem tota la voluntat i responsabilitat per teixir un acord de creació d’una agència que no serà la que hauríem fet si governéssim, però que pugui perdurar si es fa amb consens. 

Pensem que és un bon moment per compartir tres reflexions; la primera té a veure amb quina creiem que és la prioritat. Alfred D. Chandler, professor a la Harvard Business School, va fer famosa la tesi per la qual l’estructura seguia a l’estratègia, en el sentit que calia adaptar l’estructura de l’organització a la visió del que volíem que fos l’empresa. Faig aquest recordatori precisament perquè el debat del com, de l’instrument que en aquest cas és l’agència o les eines concretes de desenvolupament econòmic, no ens pot fer oblidar el debat rellevant: quina és la visió del que volem que sigui Girona en els propers anys? Com activarem i donarem suport determinats sectors per crear més ocupació? Cal un debat obert i de fons per reinventar l’economia gironina i preparar-la per als propers anys, i amb més recorregut que posar de moda la ciutat. 

Una segona idea clau és que cal pensar més enllà dels límits estrictes de la ciutat. Lideratge de Girona per impulsar noves activitats de promoció econòmica però amb capacitat de cooperació amb els municipis del nostre entorn. La polèmica recent sobre la Trama Urbana Consolida és una mostra més de que manca diàleg amb els ajuntaments veïns i de tota l’àrea d’influència de Girona. L’agència hauria de servir també per concertar aquest debat territorial, estic segur que podem aconseguir més actuant des de la intel·ligència col·lectiva que no pas competint entre municipis.
Finalment, afegim una tercera idea, la necessària concertació publicoprivada d’una estratègia per a la ciutat i els sectors de futur. El govern ha fet una inversió important i reeixida amb el turisme, tot i que potser més tàctica que no pas fruit d’una reflexió conjunta amb el sector a llarg termini. Ara bé, Girona no pot créixer només al voltant d’un sol sector. Hem expressat en diverses ocasions que els serveis intensius en coneixement, especialment el tecnològic i tot el sector que es pot generar amb el campus de recerca del nou hospital Trueta, són el complement ideal del binomi turisme i cultura. Disposem d’una universitat, d’un cert creixement en aquest sector de serveis que és el que més llocs de treball ha creat en els darrers anys a la UE, i tenim un espai que necessita consolidar-se a la ciutat, el Parc científic i tecnològic de la UdG. Poso aquest exemple, essent conscient que avui les notícies sobre el finançament del Parc són preocupants. I és precisament ara que no podem deixar a la Universitat sola, cal més compromís econòmic i de gestió de l’Ajuntament i la Diputació, i exercir una pressió territorial unívoca a l’Estat i a la Generalitat davant d’un problema sistèmic en el conjunt de parcs espanyols i catalans. Si els gironins no ens n’ocupem, no esperem que ens ho resolgui ni Barcelona ni Madrid. Posem aquest exemple, perquè hauria estat desitjable pensar tant en l’Agència com en l’estratègia de ciutat, i especialment en les iniciatives en les quals ens hi juguem el futur i materialitzen aquesta estratègia. Si tenim Agència i els projectes ens fan fallida, amb el parc com a primer exemple, de poc haurà servit aquest viatge.

Apunts anteriors »