Girona no ha perdut 2 milions i no s’ha d’arriscar a perdre’n molts més. Girona ha perdut 2 anys. És el temps que ha passat des que l’Ajuntament va aprovar el nou contracte de neteja que encara no s’ha desplegat. Farà 2 anys que CiU govern en minoria a la ciutat i en tot aquest període hi ha hagut temps suficient per desplegar el contracte en la seva totalitat, més enllà de quedar-nos en la nova imatge corporativa de la marca Girona + Neta i més enllà d’anunciar amb fotos la compra de nova maquinària. El contracte adjudicant el servei de neteja viària i recollida d’escombraries,  a més, està sota procés judicial perquè una segona empresa que no va obtenir l’adjudicació va presentar en el seu moment una demanda que s’està jutjant per la via contenciosa administrativa. En el ple, tot els grups de l’oposició vàrem advertir l’equip de govern del risc que generaria de cara al judici modificar tant substancialment el contracte. Un risc que es podria traduir en una cost econòmic molt important pel propi Ajuntament i per a la ciutat.

Si l’equip de govern hagués fet els deures quan tocava, avui no hauria de lamentar el poc temps que queda per presentar un projecte alternatiu que no faci perdre a la ciutat els 2 milions d’euros de subvenció dels fons europeus Feder. Si la proposta de compra de contenidors nous que van portar al ple d’aquest abril l’haguessin portat a aprovació molt abans, ara hi hauria més temps per presentar projectes de sostenibilitat alternatius que millorin serveis de la ciutat generant ocupació. Si el govern de CiU tingués més present que govern en minoria, hauria d’haver buscat acords previs al ple amb la resta de grups municipals per donar el millor destí a aquests 2 milions d’euros.

Girona no ha perdut la subvenció milionària dels fons europeus. El termini per presentar projectes acaba el pròxim desembre i el nostre grup ha proposat alternatives que milloren infraestructures i serveis de la ciutat i crearan llocs de treball. Aquesta és la nostra “obsessió”, explicava la regidora Sílvia Paneque en la seva intervenció al ple de dilluns, “que per cada euro d’inversió que faci l’Ajuntament és generi ocupació”. El contracte de neteja viària aprovat fa 2 anys ja preveu susbtituir més de la meitat dels contenidors de la ciutat i només cal desplegar-lo i destinar els 2 milions d’euros de subvenció europea a altres projectes de sostenibilitat. Nosaltres els hem proposat i hi ha temps per presentar-los. La subvenció no s’ha perdut. Els gironins avui NO s’han llevat amb 2 milions menys, s’han llevat amb una ciutat que cada dia està més bruta perquè fa 2 anys que el nou contracte de neteja viària espera que el govern es decideixi a desplegar-lo en la seva totalitat.

Modificació contracte de neteja viària – Intervenció regidora Sílvia Paneque  (Ple 13 de maig de 2013)

Quins projectes alternatius proposem des del Grup Municipal del PSC? Els vam fer públics aquest dimarts en aquesta nota de premsa.

El PSC proposa invertir els 1,6 milions d’€ del FEDER en altres projectes que millorin el sanejament de Girona

Els fons europeus que l’equip de govern de CiU volia destinar a la compra denous contenidors de plàstic sense millorar el servei ni crear cap lloc de treball ala ciutat no es perdran ni estan en risc si el govern treballa i presenta o executa altres projectes de l’àrea de sostenibilitat. Així ho ha defensat avui el grup municipal socialista fent públiques diverses alternatives per fer que aquesta inversió millori les infraestructures i serveis de la ciutat i generi ocupació.

Hi ha alternatives per invertir la subvenció del fons Feder en projectes de sostenibilitat que millorin la ciutat i generin llocs de treball. Així ho han defensat avui els socialistes gironins proposant 4 exemples de projectes concrets que permetrien millorar el sanejament de la ciutat i, alhora, crearien ocupació. La Cap de l’Oposició, Pia Bosch, ha remarcat que “fa 2 anys que el govern té aturat el desplegament del contracte de neteja que ja inclou la substitució de més de la meitat dels contenidors actuals”.

PROJECTES ALTERNATIUS PER INVERTIR ELS FONS EUROPEUS
Entre els diversos projectes que proposa el grup socialista hi ha inversions en sostenibilitat a la frontissa del Güell, a Santa Eugènia, al carrer Joaquim Vayreda de la Devesa, a la zona Migdia i a la plaça Països Catalans. Una de les propostes és el projecte complementari del col·lector Barrera per convertir-lo en un tanc de tempesta i connectar-lo a la xarxa evitant possible inundacions a la zona de la frontissa del Güell. Aquest projecte ja està fet i està valorat en 400.000€. Una altra alternativa que proposa el PSC és substituir tota la xarxa de clavegueram del carrer Joaquim Vayreda, a la Devesa. També seria una alternativa per acollir-se al fons europeu Feder complementar el  sanejament del clavegueram del carrer Migdia, acabant el tram entre el carrer de la Creu i Emili Grahit. I, finalment, un projecte més ambiciós, per construir una dipòsit a la zona de la plaça dels Països Catalans per evitar les inundacions quan plou. Segons la portaveu socialista, “aquests projectes demostren que no s’ha perdut cap euro i que és just el contrari, perquè s’han guanyat per la ciutat i per executar projectes necessaris que poden millorar infraestructures i alhora generaran ocupació”.

EL CONTRACTE JA PREVEU SUBSTITUIR MÉS DE LA MEITAT DE CONTENIDORS
Els socialistes gironins ha recordat que fa 2 anys que hi ha un contracte de neteja viaria aprovat que preveu la substitució de més de la meitat dels contenidors de la ciutat, en total 1.610. Per a Pia Bosch, “el que ha de fer el govern és executar el contracte vigent i buscar projectes alternatius que millorin els serveis a la ciutat i generin ocupació”. Tal com va exposar la regidora Sílvia Paneque en el ple d’ahir “la proposta de l’equip de govern no millora el servei, està fent una millora estètica dels punts de recollida de residus, però no està millorant el servei”. Abans de votar en contra, Paneque en nom dels socialistes gironins ja va proposar deixar el punt sobre la taula i retirar-lo de l’ordre del dia per “buscar projectes alternatius que permetessin actuar en la xarxa de sanejament de la ciutat que podria complir aquests dos requisits: millorar infraestructures i crear llocs de treball”.

2 ANYS D’INNACCIÓ
La Cap de l’Oposició ha puntualitzat que és el govern de CiU qui fa 2 anys que té aturat el desplegament del contracte de neteja viària, aprovat la primavera del 2011, i que ha tingut molt temps per proposar i executar projectes de sostenibilitat per aprofitar el 1,6 milions de subvenció dels fons europeus Feder. “Anar a un ple amb una proposta d’inversió milionària, sense haver-la consensuat abans amb altres grups i governant en minoria, és una mostra de manca de responsabilitat del govern de CiU que no ha estat capaç de desplegar el contracte al llarg d’aquests 2 anys i ara es dedica a culpabilitzar tots els grups de l’oposició” ha insistit Pia Bosch. Per als socialistes aquesta és una mostra més de la manca de lideratge i de treball de l’equip de govern que deixa passar oportunitats i fa victimisme en comptes de treballar i proposar projectes alternatius.

Benvinguts a Girona i gaudiu de la ciutat! Aquesta setmana les flors són les protagonistes i capten les mirades de milers i milers de visitants i dels mateixos veïns de la ciutat. Són, sense cap dubte, unes dies molt especials i únics fruit de l’esforç de moltes persones que estimen Girona i el seu barri vell. Des de fa molts anys el Temps de Flors s’ha convertit en un atractiu que ens diferencia i que ens situa estratègicament en el calendari de moltes persones. Ha estat així any rere any, arribant aquest 2013 a la 58a edició, gràcies a heroïnes anònimes que han posat a disposició de la ciutat el seu temps i, en molts casos, els seus recursos.

I la fórmula ha funcionat perquè ens hem diferenciat i Girona ofereix aquests dies de maig una proposta singular: unir la creativitat del disseny floral amb el patrimoni de la ciutat. L’atractiu és més que evident i aquest cap de setmana s’ha demostrat. Riuades de gent que no han deixat escapar la cita i una oportunitat per mostrar a tots els que arriben a Girona que la ciutat té molt per oferir. I aquí és on juga un paper determinant l’Ajuntament que ha de saber aprofitar i gestionar aquests fluxos.

El mes passat parlàvem en la última edició dels DiàlegsxGirona del genius loci de Girona. Tots els presents en l’acte vam coincidir en què Girona pot i ha de potenciar tot allò que la fa singular. Al maig tenim el Temps de Flors com a exemple excepcional, però al llarg de l’any també hem de saber trobar les flors del temps que només floreixen a la ciutat. Propostes innovadores que aglutinin talent i entusiasme i que treguin el màxim partit a allò que ja tenim i podem potenciar encara més: la cultura i el patrimoni. A cada temps la seva flor i que floreixin tot l’any amb el treball coordinat del sector públic i el sector privat, amb l’entusiasme dels veïns de la ciutat i amb la complicitat de les entitats. Hem de buscar la manera que la terra sigui fèrtil sense masses artificis, però sí amb la convicció que la constància i el treball conjunt ens ha de seguir situant en el mapa com el que som: una ciutat que enamora.

Comparteixo opinió amb el periodista David Céspedes. M’ha agradat llegir avui l’article que signa al Diari de Girona i hi estic totalment d’acord!

Girona està de moda

DAVID CÉSPEDES – DIARI DE GIRONA

Diu sovint l’alcalde Puigdemont que Girona està de moda. No li falta raó. Tenim el millor restaurant del món, estem a punt d’encentar una nova edició de l’exposició de flors -el gran aparador turístic de la ciutat- i tenim l’equip de futbol a tocar del somni de la Primera Divisió. No hi ha dia que no sortim per la nostra TV3. Com han canviat les coses! Tot això està molt bé i és un orgull per als gironins, però anem amb compte, no fos cas que els arbres no es deixin veure el bosc i caiguem tots plegats en el cofoisme. Hi ha el perill que perdem de vista que a la ciutat encara hi ha molta gent que no té cobertes les necessitats bàsiques, que hi ha barris amb moltes mancances, que necessitem millorar l’oferta d’aparcament i el transport urbà… Seria bo aprofitar aquesta etapa d’ànims disparats i d’emocions per tots els èxits per posar més que mai la vista sobre totes aquestes qüestions pendents. Llavors l’èxit serà de tots els gironins, de tot el col·lectiu, i no només de quatre escollits. No podem morir d’èxit. Aquesta excel·lència s’ha de transformar en igualtat i després, més que mai, sí que estarem de moda.

Llegeix l’article al Diari de Girona 9 de maig de 2013

En quins terrenys vol que s’ubiqui el projecte del Trueta i el Campus de Salut, senyor Puigdemont? És això el que està esperant  el Departament de Salut des de fa més d’un any que vostè li comuniqui. És això el que ens va dir el Conseller Boi Ruíz a la Diputada Marina Geli i a mi mateixa el juny de 2012.  És aquest el compromís que vostè ha adquirit amb el Ple de l’Ajuntament de Girona en repetides ocasions quan se li ha preguntat. És aquesta tasca la que li mana la moció que va aprovar el plenari municipal el 16 d’abril de 2012, també fa més d’un any.

Ja hem entès que vostè està tranquil i que, segons manifesta als mitjans de comunicació, la Generalitat té el compromís amb Girona que el projecte, sigui el del 2007 aturat des de fa 2 anys o sigui el que vostè diu que s’està “reformulant”, es farà a Girona. Però on? En quins terrenys? És feina del seu equip de govern donar aquesta resposta i va passant el temps i la resposta no arriba. La pregunta és clara i exigeix una resposta clara i urgent.

L’Ajuntament de Girona i el seu equip de govern té el mandat de la moció, aprovada el 16 d’abril de 2012 i presentada pel grup del PSC, de treballar per defensar la construcció del nou Hospital Dr. Josep Trueta a la zona nord de la ciutat. Insisteixo: digui on? Ha passat més d’un any i el Departament de Salut de la Generalitat encara està a l’espera que l’Ajuntament li comuniqui quin són els terrenys disponibles en aquest punt de Girona per ubicar-hi el projecte. Ha passat més d’un any de les seves paraules en aquest mateix Ple, tal com consta en l’acta, dient que “si a algú li queda algun dubte ho tornaré a repetir, el Trueta no anirà fora de Girona i no deixarà la seva ubicació”. D’acord, ho hem entès i acceptem que vostè no s’inquieti quan altres ajuntaments ofereixen terrenys al Departament de Salut abans que el propi Ajuntament de Girona, però digui on? I digui-ho aviat, perquè a nosaltres sí que ens preocupa i molt que la seva inacció, la seva manca de lideratge i de projecte de ciutat posin en risc un projecte que va més enllà de la construcció del nou hospital.

Hem reiterat en moltes ocasions que aquest projecte és més que el nou Hospital del segle XXI que millorarà la qualitat assistencial i donarà cobertura a tota la ciutat, al Gironès, al Pla de l’Estany i al sud del Baix Empordà, i a tota la demarcació en atenció d’alta complexitat; és també un projecte estratègic de recerca, amb la ubicació del IDIBGI i del nou Campus de Salut, i un projecte d’estímul d’activitat econòmica, amb la reserva de terrenys perquè s’instal·lin a l’entorn de la nostra ciutat empreses del sector salut i de l’àmbit biotech, un sector emergent amb capacitat de crear llocs de treball.

Si el Departament de Salut, com vostè diu als mitjans, està “reformulant el projecte hospitalari de Girona” ja és hora de concretar la ubicació i que el seu equip de govern digui on. Que el llegir no li faci pedre l’escriure, senyor Puigdemont. Que la seva tranquil·litat i la seva confiança en els compromisos del Departament no ens portin a que Girona s’acabi quedant sense projecte i sense hospital , com ja ens acabem de quedar sense els 15 milions d’Euros de Fons Feder per l’IDIBGI, que haurien creat, obviament, molts llocs de treball,  i tot  marxi a altres llocs on entenguin el que representa. Altres consistoris són força  més diligents a l’hora d’oferir terrenys.

Sigui com sigui, si us plau, digui on? I recordi que l’Ajuntament de Girona ha près l’acord que sigui a la zona nord de Girona i els acords s’han de complir.

El nucli impulsor del denominat Manifest de Setembre ens sentim en la responsabilitat de donar el nostre parer sobre la carta de Carme Chacón a Pere Navarro. D’entrada, cal dir que les seves opinions, com les de tothom, ens semblen plenament legítimes i dignes de tot el respecte, per més que puguem no coincidir-hi. A continuació, la nostra opinió en aquest sentit:

1. No és veritat l’afirmació segons la qual “el suport del PSC al dret a decidir no s’adiu amb els seus principis i la seva trajectòria”. Després de la liquidació del pacte estatutari del 2006, amb la consegüent liquidació del pacte constitucional de 1978 –en negar-se el reconeixement de les “nacionalitats” que aquest incloïa i en invalidar-se el procés legal de renovació del pacte estatutari–, la major part dels catalans i de les catalanes entenen que l’Estat espanyol ha girat full cap endarrere. I que això ens retrotreu, a desgrat nostre, al moment anterior al pacte constitucional, amb el dret a decidir damunt de la taula, subscrit i defensat pel socialisme català en la seva diversitat: el PSC-Congrés, la Federació catalana del PSOE i el PSC-Reagrupament, per separat i en el marc compartit de l’Assemblea de Catalunya, el tercer punt de la qual propugna: “El restabliment, a Catalunya, de l’Estatut d’Autonomia de 1932, amb totes les seves institucions, com a pas previ per a l’exercici del dret d’autodeterminació.”

2. No es tracta només del socialisme català, sinó també del PSOE. Aquest aprova en el congrés de 1974 i reafirma en el congrés de 1979 –ja vigent l’actual Constitució– que: “La definitiva solución del problema de las nacionalidades (…) parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación.” El PSOE va deixar enrere aquesta resolució amb posterioritat, per dues úniques raons: perquè s’havia aprovat el pacte constitucional (ara desmentit) i ja érem doncs en un altre estadi; i sobretot pel fet que els etarres continuaven matant sota la bandera del “dret d’autodeterminació” (cosa que, per sort, s’ha acabat).

3. El socialisme català sempre ha afirmat que “la llibertat és una i indivisible”. Que les llibertats polítiques, socials i nacionals són una sola cosa, que quan en falla una acaben fallant les altres. No val a contraposar-les, és antidemocràtic, és trampós. La voluntat majoritària d’un poble a decidir el seu futur, sigui en un o altre sentit, ha de ser respectada, més encara quan l’expressa prop del 80% dels seus representants democràtics. Tractar d’oposar-hi suposats interessos “de classe” és una pirueta cada cop més arriscada per massa coneguda i desprestigiada. Per cert, l’esmentada resolució del PSOE era ben clara sobre això: “El ejercicio del derecho de autodeterminación se enmarca, para el PSOE, dentro (…) del proceso histórico de la clase trabajadora en lucha por su completa emancipación.”

4. És amagar l’ou tractar de confondre l’actual plet Catalunya/Espanya amb un suposat intent de confrontar els treballadors d’uns i altres pobles de l’Estat. Aquest és un plet que està plantejat en termes molt clars, des de tots els angles de visió, i que no admet simplismes ni improvisacions de cap responsable polític. Un plet en el qual els federalistes de sempre estem esperant que Espanya estigui, finalment, a l’altura desitjada i que sigui capaç d’oferir una opció federal i plurinacional acceptable per a Catalunya. Aquesta és la qüestió, amiga Carme. Catalunya ja ha fet tots els camins possibles. És l’hora d’Espanya. Els qui puguin haurien de concentrar els seus esforços a impulsar la transició democràtica encara pendent en la cultura política espanyola, és a dir, a fer viable, una vegada per totes, el mutu reconeixement nacional o la capacitat de viure plegats sense haver de renunciar a un mateix ni sentir-se en la casa del veí.

5. És evident que dreta i esquerra, a Catalunya com a tot arreu, representen interessos socials i culturals diferents, sovint antitètics, en conflicte obert. Al PSC no li queda res per demostrar en aquest sentit. Han estat molts anys a l’oposició, fins i tot quan el govern del PSOE, una i altra vegada, assajava d’aliar-se amb CiU a esquena el PSC. Caldria, certament, una major capacitat d’iniciativa del PSC, encara que es tracta d’un mal compartit per tot el socialisme espanyol i europeu, desprevingut davant de la tragèdia econòmica i social que patim. En el cas del PSC, s’hi afegeix la seva invisibilitat estructural: durant dècades, ha estat atrapat en un sistema de representació estatal que donava grup propi a la segona força catalana, CiU, mentre condemnava al mutisme la primera força catalana, el PSC. Vet aquí un altre terreny en el qual valdria la pena concentrar esforços.

El Punt Avui 7 de maig de 2013: Carta a Carme Chacón

Lluitar contra l’atur és ara la màxima prioritat. Ho ha d’ésser des de totes les administracions i també des de l’Ajuntament de Girona. Estem arribant a l’equador del mandat i encara no veiem cap indici que ens faci pensar que per a l’equip de govern de CiU crear ocupació a la ciutat sigui la seva màxima prioritat. Fa 2 anys que estem immersos en la paràlisis per l’anàlisi i les xifres d’aturats segueixen augmentant. L’alcalde a cada ple ens explica quines són aquestes dades, però no ens detalla quines polítiques s’estan duent a terme des del consistori per generar ocupació. Veient aquesta innacció i aquesta manca de voluntat política per prioritzar les polítiques d’ocupació, hem demanat públicament al govern municipal que lluiti contra l’atur de la ciutat i compleixi els acords signats amb el nostre grup i posi en marxa de manera urgent el pla d’ocupació juvenil.

Comparteixo amb vosaltres la nota de premsa que vam enviar als mitjans el passat divendres 3 de maig, després de fer una roda de premsa davant del Servei Municipal d’Ocupació amb el regidor Xavier Amores.

Pia Bosch reclama al govern de CiU que prioritzi les polítiques d’ocupació i deixi d’anunciar el que no fa

Els socialistes gironins veuen amb alarma la manca de full de ruta del govern municipal de CiU i li reclamen que de manera urgent és posi a treballar per donar una resposta política a la preocupant situació que pateix la ciutat en matèria d’ocupació. Per al grup municipal del PSC la lluita contra l’atur ha de ser la màxima prioritat i, després de gairebé 2 anys de mandat, l’equip de govern ha demostrat que ni fa ni compleix els compromisos.

“Inacceptable”. Així és com qualifiquen els socialistes gironins la gestió del govern de Girona davant els efectes de la crisi i les preocupants xifres d’aturats a la ciutat. Pia Bosch, Cap de l’Oposició, ha remarcat públicament en roda de premsa davant del Servei Municipal d’Ocupació de Girona que “la situació és excepcional i s’hi ha de donar una resposta excepcional fent molt més del que està fent el govern, perquè està clar que, malgrat els tècnics treballen i fan molt bona feina, la prioritat política de CiU no està centrada en la lluita contra l’atur i això es nota moltíssim”.

NI CONSELL NI AGÈNCIA

Pia Bosch, acompanyada del regidor Xavier Amores, com a responsable de promoció econòmica del grup socialista, ha recordat que l’equip de govern fa un incompliment rere un altre també en aquest àmbit tant prioritari. En aquest sentit, Bosch s’ha referit a l’anunci que des de l’inici del mandat ha fet CiU de crear una agència de promoció econòmica. Una petició que el grup socialista li ha fet fins ha dia d’avui en repetides ocasions, fins i tot presentant una moció al ple, i que no ha rebut resposta. La Cap de l’Oposició també s’ha referit al menyspreu que ha rebut el Consell Econòmic i Social de Girona des que va començar aquest mandat. “Només l’han convocat en una ocasió per anunciar que crearien una agencia de promoció i fa 2 anys que han dit això, fa 2 anys que han establert aquest compromís, i ni funciona el CES i ni funciona l’agència de promoció” ha detallat la Cap de l’Oposició que també ha volgut posar l’accent en els incompliments tot dient que “el govern no ha concertat amb els agents econòmics i socials de la ciutat i ha dinamitat l’espai de concertació”.

LA PARÀLISI PER L’ANÀLISI

Els socialistes han reconegut avui que ja se’ls ha acabat la paciència i que no es pot permetre deixar passar més temps sense que el govern lideri i prioritzi les polítiques d’ocupació i promoció econòmica per lluitar contra l’atur i donar resposta a molts veïns de la ciutat que estan a l’atur i ha de viure una realitat molt dura. El PSC ha recordat una vegada més que des del primer moment aquesta ha estat la seva prioritat i així li ha fet saber a l’equip de govern donant-li el seu suport en l’aprovació del cartipàs i en l’aprovació dels pressupostos del 2013 amb el compromís que es posessin per davant les polítiques d’ocupació i les polítiques socials. És per això que en ambdós acords PSC i CiU sempre han signat que el govern impulsaria un Pla d’Ocupació Juvenil que fins al moment no s’ha creat. Tal com ha assenyalat el regidor Xavier Amores “vivim immersos en una paràlisi per l’anàlisi que no ens porta enlloc i calen mesures estructurals per abordar la situació actual que el govern de CiU no està treballant”.

GOVERN SENSE FULL DE RUTA

Pia Bosch i Xavier Amores ha posat exemple d’altres ajuntament de Catalunya que estan treballant en polítiques decidides contra l’atur i en promoció econòmica d’una manera prioritària. Segons Xavier Amores “hi ha ajuntaments més petits i amb pressupostos molt inferior que ha compromès partides molt importants per activar polítiques d’ocupació”. Per a Pia Bosch l’Ajuntament de Girona no està explorant vies de concertació, per exemple, amb la Diputació i “l’alcalde ens dóna les xifres d’aturats a la ciutat a l’inici de cada ple, però no ens explica que fa el seu equip per lluitar contra aquesta situació”. Els socialistes han insistit una vegada més que dia a dia es confirma que aquest és un “govern d’aparador” que no compleix els seus compromisos i que no té ni projecte de ciutat ni un full de ruta amb prioritats.

El Punt Avui Girona 4 de maig de 2013

Diari de Girona 4 de maig de 2013

El Celler de Can Roca és el millor restaurant del món! Permeteu-me el signe d’admiració, perquè aquesta és, sense cap dubte, la millor notícia positiva de la setmana i de molt temps. Un fet tant i tant positiu, tant i tant merescut i tant i tant important per la ciutat de Girona, que aquests dies molts hem sentit emoció i l’hem compartit amb la família Roca.

Dilluns els germans Roca, en Joan, en Pitu i en Jordi, tres treballadors incansables i perseverants, van ser coronats a Londres reis de la gastronomia mundial de la mà de la revista Restaurant Magazine. La notícia es va estendre per la xarxa a una gran velocitat i al restaurant Can Roca, el de tota la vida, el dels pares, ben aviat ens vam aplegar moltes persones que vam poder felicitar a la família per aquesta gran fita i vam compartir amb ells aquesta gran notícia. Hi havia amics, hi havia veïns del barri de Taialà i d’altres indrets de Girona, hi havia familiars… però sobretot hi havia alegria i, com sempre, molta humilitat.

El dimarts, quan els guardonats encara no havien tornat a Girona, a la tertúlia del programa Girona Ara de La Xarxa Ràdio, vam tenir l’oportunitat d’analitzar i comentar la notícia i el que representa per la ciutat i pel conjunt del territori tenir a casa el millor restaurant del món. Va ser una oportunitat única per recordar algunes de les reflexions que el cuiner Joan Roca va compartir amb mi i amb altres gironins ara fa un parell d’anys. Pensaments d’en Joan que han quedats recollits en el meu llibre ‘El futur de Girona: teoria i pràctica’ i que vaig voler compartir amb tots els oients i també vull compartir amb vosaltres.

“En el fons el que fa falta és ser inconformista i anar sempre cercant, en certa manera, l’excel·lència. Mirar de tirar endavant, d’evolucionar, de seguir aprenent, de no quedar-te amb allò que ja estàs fent. Nosaltres hem fet això a casa”. Són paraules d’en Joan Roca, paraules que demostren com des d’una gran humilitat, treballant de manera incansable, perseverant dia a dia, treballant amb rigor i creient en allò que fan, els germans Roca han arribat al cim de la gastronomia mundial merescudament. La fórmula ha estat magistral i comparteixo plenament aquestes paraules.

Joan Roca també va parlar en aquesta conversa amb Adriana Casademont, Xavier Canosa, Josep Oliver, Dolors Vidal i amb mi mateixa, sobre els riscos i les oportunitats que té la ciutat de Girona en el context actual: “Cal donar més força a aquesta capitalitat de Girona tenint en compte el territori. El pacte estratègic em sembla important. Cal assentar tots els elements i que es puguin arribar a trobar diverses realitats del present per projectar un futur important i que jo crec que la ciutat de Girona pot tenir”, deia Joan Roca. Efectivament, Girona ha de liderar, ha de projectar el seu futur i ha de potenciar els seus actius i els seus valors diferencials per situar-se en el mapa de manera estratègica i atraure mirades que es converteixen en activitat econòmica, en inversió i en riquesa pel territori. Si sabem trobar els ingredients, ho sabrem fer perquè ho podem cuinar a casa on tenim el millor restaurant del món!

Moltes felicitats al Celler de Can Roca i a tota la família!

Aquest divendres tornarem a estar al seu costat en l’homenatge que la ciutat els farà al Teatre Municipal.

Ho dèiem en els primers 100 dies de l’actual mandat i, malauradament, s’està confirmant dia a dia, mes a mes i any rere any. Aviat farà 2 anys que CiU govern en minoria a l’Ajuntament de Girona i es va ampliant de manera preocupant el llistat de promeses incomplertes i els compromisos adquirits al ple que no s’han dut a terme. Compromisos que consten a les actes de les sessions plenàries i que ens demostren la inacció i la manca de voluntat política per assumir els acord presos.

Ahir novament vam fer públic davant els mitjans de comunicació que el govern de CiU no té model de ciutat i no té projecte cultural. No és un supòsit, és una evidència clara que es pot exemplificar amb un Cinema Modern tancat i cada vegada en més mal estat, un Pla Estratègic de Cultura menytingut que mai s’ha activat, després de comptar amb la participació de lamjoria d’agents culturals de ciutat, i un Consell de les Arts inactiu. Des del grup municipal del PSC hem tingut paciència i en més d’una ocasió hem donat un vot de confiança al govern perquè treballés en els projectes que hem esmentat. La primera vegada que vam presentar una moció demanant l’execució del projecte del Cinema Modern el setembre de 2011, la vam retirar abans del ple confiant que, tal com ens havia promès el portaveu de CiU, en un breu termini de temps ens presentarien un projecte alternatiu per debatre amb la resta de grups. No ha estat així i un any i mig després no en tenim cap més notícia. Es reprodueix la mateixa situació amb el Pla Estratègic de Cultura. El nostre grup presenta una moció el març de 2012 i abans del ple la retira fent un vot de confiança al govern que promet portar un nou pla a l’aprovació del ple en un termini breu de temps. Tampoc se’n ha sabut res més.

Ni un projecte nou, ni una alternativa, ni una proposta nova en aquests importants projectes culturals que haurien de mostrar quin és el full de ruta del govern. No es tracta de visions culturals diferents, es tracta de manca de projecte per part de CiU que ni tant sols té regidor de cultura.

Vivim temps molt complicats i les últimes dades d’aturats publicades per la EPA demostren que el sector públic, ara més que mai, ha de fer de motor, de tractora, ha de liderar i ha de tenir projecte per generar oportunitats. I la indústria cultural a la ciutat de Girona ha de jugar aquest paper amb la iniciativa de l’Ajuntament i amb un model concret que marqui objectius i marqui el camí que cal seguir. Amb l’actual govern no veiem camí, no veiem ruta i no veiem cap indici que ens mostri que s’està treballant amb un projecte cultural clar.

Tot plegat ens preocupa enormement. Aviat arribarem a l’equador del mandat i ja hauran passat 2 anys. La inèrcia pot ser comprensible durant un temps, però cal treballar en el present per preparar el futur. I està clar que no hi ha bon vent per quin no sap on va, perquè acaba arribant allà on no volia.

Podeu llegir el contingut de la nostra roda de premsa d’ahir en la premsa gironina i en el nostre espai web.

Diari de Girona

El Punt Avui

girona.socialistes.cat

I després de la crisi, què? A aquesta pregunta dóna respostes el nou llibre de l’empresari i polític Joan Majó que avui ens ha tornat a visitar a Girona. Aquesta vegada ho ha fet per presentar ‘El món que ve… ja el tenim aquí’, un títol que, com ha dit el mateix autor, “no parla de la crisi, parla de la realitat que ens quedarà després de la crisi”.

Sempre és un plaer rebre la visita d’un dels divulgadors més populars en temes socials i econòmics i, per això, el grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona ha volgut organitzar la presentació del llibre a la ciutat. Aquesta vegada l’exministre ha tornat a la ciutat per presentar el seu nou llibre, després que la primavera del 2011 participés en una de les primeres edicions dels ‘DiàlegsxGirona’. En aquella ocasió Majó ja va parlar com a dialogant, al costat de l’alcalde de Lleida Àngel Ros, de promoure polítiques de concertació público-privades en l’actual situació de crisi. Ara, però Joan Majó parla de l’endemà de la crisi amb aquest nou títol“curt, senzill, entenedor i clar”, tal com l’han descrit Joaquim Nadal.

‘El món que ve… ja el tenim aquí’ és un llibre que parla d’una nova realitat, la present i la futura, i planteja com ens hi adaptarem desgranant 8 claus per preparar el després de la crisi i donant algunes respostes a la pregunta que ens farem d’aquí a un temps: la crisi ha passat, i ara què? A aquestes reflexions s’hi ha referit Nadal en la presentació del llibre tot recordant que “mai més tornarem al punt de partida, al origen des d’on veníem quan va començar la crisi”.

“Aquest llibre no parla de la crisi”, ha puntualitzat l’autor en la seva presentació a Girona, que també ha manifestat que “sortirem de la crisi, però ho farem molt a poc a poc”. Segons Joan Majó, “quan sortim de la crisi ens quedarà la realitat i he volgut escriure sobre això, perquè és una realitat que no estem veient”. Amb l’estil clar i didàctic que li és característic i que l’ha convertit en un dels divulgadors més populars en temes socials i econòmics, Majó reflexiona sobre política, la globalització, els recursos del planeta, la societat de la informació, entre altres, i ens ofereix un manual d’orientació per als temps que vindran.

Us recomano la lectura d’aquest llibre que ja compta amb una 2a edició.