Fil dels
Apunts
Comentaris

Aquest dilluns 15 de desembre de 2014 el companys i companyes Xavier Amores, Àngel Quintana, Amèlia Barbero, Quim Bonaventura i jo mateixa vam formalitzar en el ple municipal de l’Ajuntament de Girona la nostra sortida del grup municipal del PSC i la nostra incorporació al grup de regidors no adscrits. Comparteixo amb vosaltres la intervenció que vaig fer en aquesta sessió plenària.

936782

 INTERVENCIÓ EN EL PLE MUNICIPAL DE 15 DE DESEMBRE DE 2014

Quan l’any 2011 varem decidir ser part integrant de la candidatura socialista a l’Ajuntament de Girona, i després, quan el maig de 2011  els 7 regidors i regidores socialistes d’aquest Ple varem prendre possessió de la nostra acta , érem conscients que afrontàvem un mandat municipal difícil, però certament no podíem imaginar que aquestes dificultats poguessin donar com a resultat un trencament com el que s’ha produït i que avui queda patent en aquest Ple. Diuen que la vida és canvi . També que estem vivint un canvi d’època i un canvi copernicà en l’escenari polític arreu, que a Catalunya es produeix de forma especialment ràpida.  Segurament el que ha anat passant en aquest Ple és, en gran part, reflex d’aquest canvi accelerat. Totes les formacions polítiques catalanes, absolutament totes, ho estan notant.

L’espai socialista català ho viu de forma molt aguda. I avui ens toca anunciar, malgrat no era el nostre desig, que 5 dels 6 regidors que seguíem formant part del grup socialista, passem a ser regidors no adscrits d’aquest Ple. La nostra voluntat hauria estat una altra, vista la proximitat del final del mandat, però no ha estat possible i fruit d’un procés que s’està produint a moltes altres poblacions catalanes avui , també a Girona, el grup socialista viu aquesta impossibilitat d’afrontar plegats els reptes que estem vivint. A cada un dels Ajuntaments en què aquesta situació s’està produint les reaccions són diverses. A Girona el PSC ha decidit que no podem seguir dins del grup municipal fins al maig, i , per tant, avui nosaltres acatem aquesta decisió.

És públic i notori que d’ençà de 2 anys enrere, hi ha un progressiu deteriorament de la unitat socialista a tot Catalunya fruit, bàsicament, del canvi de rumb del “Nou PSC” en relació als reptes que ha hagut d’afrontar el nostre país després de la sentència del Tribunal constitucional de 2010 que, d’alguna forma , va liquidar el pacte constitucional. De llavors ençà, en  les diverses cruïlles en què la política i la societat catalana han hagut de prendre decisions, des del punt de vista d’una part rellevant dels votants, simpatitzants, militants i càrrecs públics socialistes , el “nou PSC” ha pres un nou rumb que ens allunyava dels nostres objectius unitaris. És legítim, però no ho compartim. La unitat de la pluralitat s’ha anat esquerdant fins a arribar al trencament que estem vivint actualment. No és un tema gironí, ni és , per descomptat, un tema personal. És un tema col·lectiu i polític que s’està produint a molts diversos llocs de Catalunya.

Passem, per tant,  a ser regidors no adscrits, però no deixarem de treballar pels objectius amb què ens varem presentar a les darreres eleccions. El nostre programa segueix essent la nostra guia d’acció, com ho ha estat, en els darrers tres anys i mig, per les 8 persones que hem ocupat els 7 escons socialistes Ramon Ceide, Glòria Plana, Xavier Amores, Àngel Quintana, Sílvia Paneque, Amèlia Barbero,  Joaquim Bonaventura i jo mateixa. Tots , del primer al darrer, hem treballat amb fidelitat als valors socials i de progrés i hem intentat que  això es veiés reflectit tant a nivell institucional, d’impuls i control de l’equip de govern, com a nivell de carrer i presència als barris  Estem segurs que això continuarà sent així per tots i totes i que, per tant, coincidirem la majoria de les vegades amb la regidora que queda al grup i amb la que ja era no adscrita. Així ho esperem. La nostra mà continua , en aquest sentit i malgrat tot, estesa a la cooperació.  Les divergències polítiques són això, divergències polítiques, però no neguen la possibilitat de relació i cooperació.

Nosaltres 5 seguirem treballant conjuntament, col·lectivament, amb lògica grupal, per defensar aquest programa, aquest contracte democràtic de quatre anys. Així ho esperem. Fa tres anys i mig la candidatura socialista que vaig tenir l’honor d’encapçalar va presentar-se davant dels gironins i gironines recollint i reivindicant una tradició de la que ens enorgullim, la tradició de més de 30 anys de grups socialistes que han estat liderats per Quim Nadal i Anna Pagans . Volem agrair el seu suport explícit a la nostra decisió d’avui , així com el de molts altres ex-regidors i ex-regidores com l’exconseller Joan Manuel del Pozo , que sumen en total 21 persones ( Núria Arnay, Josep Birulés, Josep Brugada, Miquel Fañanàs, Lluïsa Faxedas, Ponç Feliu, Josep Maria Jofre, Mª Àngels Freixanet, Xavier Gassiot, Joan Gaya, Lluís Gil, Joan Pluma, Victòria Saget, Isabel Salamaña, Manel Serra, Tomàs Sobrequés, Ignasi Thió i Salvador Vilagran) . En 32 anys d’Ajuntaments encapçalats per socialistes, empesos per unes majories socials i electorals notables, Girona ha vist dinamitzada la seva economia, s’han construït multitud d’equipaments cívics i socials, s’han intentat cosir els diferents barris de la ciutat per bastir una comunitat el més cohesionada possible. S’han creat o potenciat els seus motors: l’encant del barri vell, la universitat i l’economia del coneixement, els esdeveniments d’alt valor cultural, entre molts d’altres. En les darreres dècades, Girona s’ha situat com una de les ciutats mitjanes més excel·lents i atractives del seu entorn. Es pot fer més, i en temps de crisi s’ha de fer més. Però Girona és, malgrat tots els malgrats, una bona ciutat on viure. I això és gràcies, sobretot, a la força i a la vitalitat dels seus veïns i veïnes; però no podem obviar, tampoc, la iniciativa i empenta del seus governs municipals.

Els gironins/nes que ens varen atorgar la seva confiança ho varen fer a una forma concreta d’entendre la proposta socialista a Girona, a una manera  concreta de treballar, que nosaltres també representem, i a unes persones concretes que la composàvem, en un equilibri, com sempre, entre experiència i renovació, i amb persones independents que testimoniaven, altra vegada, la nostra vocació de transversalitat, la que sempre hem tingut.  Molts regidors i regidores han servit la ciutat des dels escons socialistes, alguns militants de partit, altres independents,  en els darrers anys. Tots han posat per davant de tot la ciutat i els ciutadans. . Ens enorgullim de la feina de tots i totes. Assumim que tot és millorable, per descomptat, però ens sentim honorats de seguir aquesta línia plural, però, alhora, nítida.

Hauríem preferit , per descomptat, que l’actual situació no hagués afectat la nostra feina institucional. Per nosaltres partir el grup a 5 mesos de les eleccions no era la millor solució , perquè deixa molt debilitat i, a més, fora de diversos organismes on fins ara hem pogut estar,  el que els ciutadans varen decidir que fos el principal grup de l’oposició, el que representa l’espai socialista, que ha estat i és plural. Però en aquest moment només ens queda escollir el mal menor.  Per això , després de consultar-ho amb molts companys que coneixen la feina institucional a l’Ajuntament per experiència, hem arribat a la conclusió que el menys dolent és romandre al Consistori com a regidors no adscrits.

Creiem , entre altres coses que aquesta funció d’oposició es veuria molt afectada si deixessin l’acta cinc regidors de cop a pocs mesos de la finalització del mandat. Per aquest motiu i per fidelitat al programa i als votants que ens donaren la seva confiança ara fa tres anys i mig, creiem que hem de seguir duent a terme les tasques d’oposició que ens són pròpies d’aquí fins a final del mandat,  impulsant i controlant l’acció de govern, i trepitjant carrer per defensar els interessos dels ciutadans de Girona, amb la màxima dignitat institucional possible.

Estic convençuda que la unitat d’acció del socialisme català , que ha estat tan productiva per les nostres ciutats i pobles i per Catalunya, també per Girona i els gironins i gironines,  tard o d’hora tornarà a produir-se. No sabem quan ni com , però segur que serà així. El socialisme és la força dels nous començaments. I vindran temps millors, això és indubtable. Després d’aquests temps durs, de foc i cendra,  vindran temps millors, perquè la política és confrontació però és, sobretot,  cooperació pel bé comú,  i nosaltres d’una o altra manera, procurarem contribuir-hi. Però això no forma part del que avui, en un present difícil ens toca gestionar. El present és aquest , però el futur no està escrit , depèn de tots nosaltres. Nosaltres avui i aquí tornem a dir que seguim treballant “PER GIRONA”.

Que es vulgui tancar el servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital Trueta de Girona és inadmissible. Aquest és un nou despropòsit del govern de CiU i de la conselleria de Salut que, no només manté aturat des de fa 4 anys el projecte tant imprescindible del nou Hospital i Campus Trueta, sinó que està desmantellant tot allò que funciona amb èxit en l’hospital de referència de les comarques gironines. Aquest és el meu posicionament i el dels meus companys regidors i regidores del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona i per això hem instat, mitjançat un prec verbal i escrit, al govern municipal perquè actuï amb tots els mecanismes que siguin necessaris perquè no es faci efectiu aquest tancament.

Comparteixo amb vosaltres la nota de premsa que hem fet arribar als mitjans de comunicació en relació a aquesta qüestió.

 

Els socialistes volen que l’Ajuntament actuï per evitar el possible tancament de la cirurgia cardíaca al Trueta        

El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona ha fet un prec per escrit, que reitera el que va fer verbalment en el ple ordinari d’aquest 10 de novembre, per tal que l’Ajuntament de Girona faci totes les accions necessàries per evitar que es produeixi el tancament del servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital Josep Trueta. Els socialistes gironins consideren inacceptable que l’hospital de referència de les comarques gironines es quedi sense aquest servei i els pacients gironins s’hagin d’operar a Badalona.

Foto: Diari de Girona

Foto: Diari de Girona

El grup socialista al consistori gironí torna a  demanar a l’Ajuntament i al govern municipal de la ciutat que defensi l’Hospital Josep Trueta. Ho ha fet avui amb un prec presentat per escrit que ha retiterat el que va fer en el ple ordinari d’ahir 10 de novembre. Els socialistes estan totalment en contra que l’hospital de referència de les comarques gironines perdin el servei de cirurgia cardíaca i demanen a l’equip de govern que actuï amb totes les accions necessàries per evitar que aquest fet es produeixi.

UN TANCAMENT INADMISSIBLE

Per al grup municipal socialista a Girona és rotundament inadmissible que el Trueta deixi d’operar a cor obert i els pacients gironins hagin de desplaçar-se a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. El programa de cirurgia cardíaca de  l’hospital gironí el va  posar en marxa l’any 2006 l’exconsellera Marina Geli després de llargues reivindicacions. Nou anys després el Trueta opera cirurgies cardíaques d’un terç dels pacients gironins i el conseller Boi Ruiz ha anunciat que es vol tancar el servei a final d’any. Per a Pia Bosch, Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona, “el tancament del servei de cirurgia cardíaca és inadmissible i és un nou despropòsit del govern de CiU i de la conselleria de Salut que, no només manté aturat des de fa 4 anys el projecte tant imprescindible del nou Hospital i Campus Trueta, sinó que està desmantellant tot allò que funciona amb èxit en l’hospital de referència de les comarques gironines”.

UN PROJECTE ATURAT I COMPROMISOS INCOMPLERTS

Els socialistes gironins volen que el govern municipal de CiU actuï contra aquesta decisió i treballi per reclamar el nou Hospital Trueta després de molt temps d’inacció total. Bosch recorda que el 16 d’abril de 2012 i el 10 de març d’aquest any 2014 el ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar respectivament dues moció presentada pel grup socialista en les que es va prendre l’acord que l’equip de govern de la ciutat treballaria per defensar la construcció del nou Hospital Dr. Josep Trueta a la zona nord de la ciutat. En la mateixa mocions també s’instava al Govern de la Generalitat a clarificar la situació amb urgència i fins ara no hi ha hagut respostes vàlides. Fins i tot l’alcalde  de Girona, Carles Puigdemont, va reconèixer la innacció del govern català durant el debat de la moció presentada en el ple del passat 10 de març, i segons consta en acta, va dir “No cal que precipitem una cosa, si el departament no l’ha feta, si no ha entregat les necessitats que té és perquè no ho té. I a mi em sap greu, de debò, i els he de donar a vostès aquesta explicació i m’agradaria donar-los-en una altra i m’agradaria poder-los reunir i dir «mirin, de les noves necessitats que ens ha enviat el departament, que són diferents d’aquelles, les opcions que aquest equip ha treballat són aquestes», i posar-nos a treballar per aquí. És clar que m’agradaria això. Però no els puc enganyar, no els puc convocar a una comissió per no donar-los més informacions de les que jo explico als plens”.  Des de l’inici del mandat actual la portaveu socialista Pia Bosch a l’Ajuntament de Girona ha demanat reiteradament en el torn de precs i preguntes de cada sessió plenària, quines novetats hi ha en relació al projecte del nou Hospital i Campus Trueta. “Novament veiem una manca de lideratge i de projecte de ciutat, perquè passa el temps i l’equip de govern no ha fet cap pas endavant en un projecte tant i tant important per a la ciutat com és el nou Hospital Trueta i el Campus de Salut”, ha remarcat la portaveu socialista. Segons Bosch, treballar per la ubicació del projecte a Girona i al nord de la ciutat és un dels compromisos signats entre PSC i CiU el juliol de 2011 per a l’aprovació del cartipàs, a més d’haver-se aprovat les mocions esmentades.

MÉS QUE UN NOU HOSPITAL

Pia Bosch va demanar novament en el ple d’ahir que l’Ajuntament de Girona actuï contra el tancament d’aquest servei i faci les gestions que siguin necessàries per reclamar al Departament de Salut que aturi aquesta decisió i que acceleri el projecte del nou Hospital i Campus Trueta  al nord de la ciutat. “El projecte del nou Trueta no només és un nou Hospital del segle XXI que millorarà la qualitat assistencial i donarà cobertura a tota la ciutat, al Gironès, al Pla de l’Estany i al sud del baix Empordà” ha reiterat Pia Bosch “és molt més que això, és un projecte estratègic de recerca amb la ubicació del nou Campus de Salut i d’activitat econòmica amb la reserva de terrenys perquè s’hi instal·lin empreses del sector biotech”. És en aquest sentit que la Cap de l’Oposició de Girona veu incomprensible que l’equip de govern encara no hagi fet cap pas per a defensar-lo.

 

 

Fa molt pocs dies, a Sant Pere Pescador, es va produir de nou la tràgica mort d’una dona a mans de la seva parella. La dona, de 32 anys, mare de tres fills de nou, cinc i un any, ja havia denunciat el seu marit perquè era violent i la tenia amenaçada de mort. Al jutjat, però, no havien apreciat proves suficients per dictar una ordre d’allunyament.

foto

Un cop més, doncs, arriba la data del 25 de novembre i hem de lamentar, amb certa sensació d’impotència, que la violència continua molt present en el nostre entorn més immediat. Ara fa 33 anys que el 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència de Gènere i en fa 15 que l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data. En fa 19 que es va celebrar la molt rellevant Conferència Mundial de Dones de Pequín.

fotoCom ha anat evolucionant la situació en aquest temps? És cert que som, realment, impotents davant aquesta tràgica xacra que posa fi a la salut, a la qualitat de vida i, a vegades, també a la vida de tantes dones arreu del món? És evident que no. S’ha fet molt i s’ha de fer molt més. És clar que l’increment de la consciència global sobre la preocupant prevalença d’aquest fenomen arreu del món ha ajudat a activar polítiques per combatre’l. Però cal renovar el compromís decidit dels estats i dels governs territorials i locals que mai és suficient, perquè la violència contra les dones és una violació dels drets humans i un greu impediment per al progrés de les dones en qualsevol àmbit de la vida. Debilita la seva salut, les seves perspectives educatives i de treball productiu, i la seva capacitat per participar com a membres de ple dret de les seves societats, entre altres conseqüències. A tot el món, una de cada tres dones ha estat víctima de violència física o sexual, sobretot per part de la seva parella. Prop de 120 milions de nenes han estat obligades a tenir relacions sexuals o altres actes en algun moment de la seva vida i 133 milions de dones i nenes han estat víctimes de la mutilació genital femenina. Més de 700 milions de dones vives avui dia es van casar quan eren nenes. Gairebé la totalitat dels 4,5 milions de víctimes de l’explotació sexual forçada són dones i nenes.

DIARIL’any vinent és l’any de Pequín+20, i és una nova oportunitat  per aconseguir que els 189 països que van aprovar la Declaració de Pequín i la crida mundial que va ser la seva plataforma d’acció facin un nou esforç per fer realitat la promesa que els governs, les organitzacions de la comunitat, les escoles, les empreses i altres ens treballarien sense descans per aturar la violència, en qualsevol que sigui la forma que adopti. La feina ha començat, però necessita accelerar ràpidament. Hem d’aconseguir que el món estigui lliure de violència contra les dones.

A Girona hem anat avançant notablement en els darrers anys en la sensibilització, en la coordinació interinstitucional i en la capacitat d’acció, i ens cal intensificar els esforços en aquesta línia.

A la ciutat, un dels elements de referència de l’acció municipal a Girona en aquest sentit ha estat i és l’equip d’atenció a la violència contra les dones, que fa dotze anys que funciona. Ha plogut molt d’ençà que vam decidir amb l’alcalde Joaquim Nadal, sent jo mateixa regidora de Serveis Socials, iniciar aquest servei, que va venir a cobrir un buit clamorós d’atenció a una problemàtica humana i socialment inacceptable. Al llarg d’aquests dotze anys, més de 1.500 dones gironines han pogut ser ateses per aquest equip, que és, per la seva excel·lència, un referent en la xarxa de serveis. Cal, però, segurament, donar oxigen a l’equip per evitar-ne el col·lapse. El nombre de nous casos anuals, que ha anat creixent any rere any, supera ara els 150. Calen més hores de professional especialitzat per atendre les dones i cal, en especial, augmentar l’atenció als infants d’aquestes famílies. Aquesta és una necessitat de present i, també, una atenció preventiva per evitar la repetició del drama que és la violència intrafamiliar. Per part nostra posarem aquesta qüestió com una prioritat en la negociació per al pressupost municipal de l’any vinent.

La violència és un dels principals mecanismes de negació de la igualtat de les dones. Implica alts costos socials, per a la salut i econòmics, i cal el compromís de tots per eradicar-la de la nostra societat.

Article publicat avui 25 de novembre de 2014 a El Punt Avui.

Drets infantsAvui, 20 de novembre, es compleixen 25 anys de la proclamació per part de l’Assemblea de l’ONU de la Convenció dels drets dels infants, la norma internacional jurídicament vinculant més important que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels infants i que ha estat ratificada per la majoria de països del món. El Govern de Catalunya també hi està compromès. És, doncs, un dia propici per recordar una dada que ens hauria de fer pensar, i reaccionar de forma decidida: a Catalunya, també a Girona, s’estima que un de cada quatre infants viu per sota del llindar de la pobresa. La pobresa, aquí, segueix tenint cara d’infant: les llars amb nens són significativament més pobres que la mitjana i que les llars sense nens. Una societat que es vol avançada, pròspera, no hauria de tolerar aquesta situació.

A Catalunya tenim garantida legalment la protecció dels infants, a través del mateix Estatut de Catalunya i de la llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència , que vol atendre, protegir i promocionar el benestar personal i social dels infants i dels adolescents, i garantir l’exercici dels seus drets i responsabilitats. Sense una acció política decidida, però, aquesta voluntat no té cap traducció pràctica. Avui, a la vista de la situació real, potser té tot el sentit signar, en l’àmbit català, el “Pacte per la infància” que demana Unicef.

Cal augmentar decididament i urgentment la inversió en la lluita contra la pobresa infantil, que és inversió i no despesa . Cal fer-ho per un elemental principi de justícia, evidentment, però també perquè és el més intel·ligent socialment i eficient econòmicament. El cost de la pobresa infantil en despeses de salut, en falta de capacitació per a inserir-se al mercat de treball, en l’increment de la delinqüència,… és altíssim en termes de PIB. La inversió en la lluita contra la pobresa infantil és importantíssima i altament eficient per a l’economia perquè va adreçada a millorar la qualitat del capital humà. Com que la base cognitiva es forma abans dels 6 anys, invertir en petita infància és prevenir el fracàs escolar, i això és bàsic per ampliar la base productiva de l’economia, millorar l’ocupació, augmentar les cotitzacions i garantir les pensions. Hi ha estudis que demostren que cada euro que s’inverteix en guarderies n’acaba generant 12. És un rendiment superior a la majoria d’inversions possibles. Per altra banda, les nostres altes taxes de fracàs i abandonament escolar, de les més altes de la UE, són indicadors molt preocupants que haurien de centrar l’acció del nostre Govern.

En l’àmbit local la feina a fer és, també, ingent. El Consell d’Europa en el seu programa “Construir una Europa per i amb els infants”, amb el qual vaig tenir el privilegi de col·laborar, subratllava que les autoritats locals són “la primera línia de defensa” dels drets dels nens. Cal incloure aquí, també, les entitats supralocals, com les diputacions. És per aquesta raó que, des del nostre grup municipal, ens hem esmerçat a tirar endavant diverses iniciatives de protecció dels infants a la ciutat de Girona, des de l’oposició. El desembre de 2012 vam portar al Ple una moció contra la pobresa infantil, que s’aprovà. Durant la negociació del pressupost per al 2013 i 2014 vam aconseguir negociar, cada any, 200.000 euros per al Pla de Xoc contra la pobresa infantil, i el passat juliol vam impulsar un Pacte de Ciutat per la Infància per abordar les qüestions relatives a la protecció dels infants i al desenvolupament dels seus drets. En les ordenances d’enguany hem acordat que s’estudiï una tarifació social en el programa de vacances i en els preus públics de l’escola municipal de música i en les activitats infantils de l’escola municipal d’art.

I d’aquí a pocs dies, de nou, en la negociació pressupostària, com ha estat fins ara, aquest serà un element clau. Ens hi juguem el present dels infants i les seves famílies i el futur de tots, el futur de Girona.

Article publicat el 20 de novembre de 2014 al Diari de Girona

En suport a MIFAS

Avui em sumo al suport que ha mostrat el regidor del grup municipal socialista a la iniciativa que MIFAS ha posat en marxa per demanar que no s’apliqui el copagament de serveis que vol ordenar el departament de Benestar i Família de la Generalitat. Aquesta és la reflexió que en fa el company i amic Quim Bonaventura en el seu bloc.

No al nou copagament

JOAQUIM BONAVENTURA

IMG_7076Aquest dimarts 11 de novembre he estat amb la tropa de MIFAS a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona per acompanyar-los a presentar un escrit en el que demanen que no s’apliqui la nova Ordre del Departament de Benestar i Família que posaria en marxa el copagament de serveis, entre els quals hi ha els de la Residència assistida. És una molt mala noticia pel sector, per les entitats que gestionen serveis, pels usuaris que perden independència personal i fins i tot alguns que haurien d’abandonar-los per no poder afrontar els seus costos. Hem de decidir quin país volem i de quina manera volem viure-hi. Érem molts els que hem estat presents en aquesta tarda freda i plujosa, amics, socis, membres de la Junta Directiva de MIFAS i la Fundació MIFAS, companys tots que han volgut traslladar la seva màxima preocupació. Aquesta situació és molt greu i no és admissible de cap de les maneres.

IMG_7059De tot el grup, quatre representants han tingut una entrevista amb la delegada de Benestar i Família a les comarques de Girona, la senyora Montserrat Roura, que ha arribat tard i no ha baixat a saludar a la  gent. No sé si havia o no de fer-ho, però hagués estat un gest intel·ligent que en tot cas no s’ha produït. En fi, això no deixa de ser un comentari i un consell d’estil. Donar la cara a les bones i a les madures és important. La companya Isabel Juscafressa ha fet una explicació de la trobada i hem quedat que s’esperaran noticies que no cal dir que seguiré amb molt d’interès. He tornat a casa amb una certa tristesa i preocupació.

El tancament del servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital Trueta és inadmissible. Aquest  és un nou despropòsit del govern de CiU i de la conselleria de Salut que, no només manté aturat des de fa 4 anys el projecte tant imprescindible del nou Hospital i Campus Trueta, sinó que està desmantellant tot allò que funciona amb èxit en l’hospital de referència de les comarques gironines. És el meu posicionament i el dels meus companys regidors i regidores del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona. Per això, hem instat al govern municipal, mitjançant un prec escrit i verbal, perquè actuï amb tots els mecanismes que siguin necessaria per evitar que aquest tancament es faci efectiu.

Comparteixo amb vosaltres la nota de premsa que hem fet arribar als mitjans de comunicació en relació a aquesta qüestió.

Els socialistes volen que l’Ajuntament actuï per evitar el possible tancament de la cirurgia cardíaca al Trueta        

El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona ha fet un prec per escrit, que reitera el que va fer verbalment en el ple ordinari d’aquest 10 de novembre, per tal que l’Ajuntament de Girona faci totes les accions necessàries per evitar que es produeixi el tancament del servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital Josep Trueta. Els socialistes gironins consideren inacceptable que l’hospital de referència de les comarques gironines es quedi sense aquest servei i els pacients gironins s’hagin d’operar a Badalona.

Foto: Diari de Girona

Foto: Diari de Girona

El grup socialista al consistori gironí torna a  demanar a l’Ajuntament i al govern municipal de la ciutat que defensi l’Hospital Josep Trueta. Ho ha fet avui amb un prec presentat per escrit que ha retiterat el que va fer en el ple ordinari d’ahir 10 de novembre. Els socialistes estan totalment en contra que l’hospital de referència de les comarques gironines perdin el servei de cirurgia cardíaca i demanen a l’equip de govern que actuï amb totes les accions necessàries per evitar que aquest fet es produeixi.

UN TANCAMENT INADMISSIBLE

Per al grup municipal socialista a Girona és rotundament inadmissible que el Trueta deixi d’operar a cor obert i els pacients gironins hagin de desplaçar-se a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. El programa de cirurgia cardíaca de  l’hospital gironí el va  posar en marxa l’any 2006 l’exconsellera Marina Geli després de llargues reivindicacions. Nou anys després el Trueta opera cirurgies cardíaques d’un terç dels pacients gironins i el conseller Boi Ruiz ha anunciat que es vol tancar el servei a final d’any. Per a Pia Bosch, Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona, “el tancament del servei de cirurgia cardíaca és inadmissible i és un nou despropòsit del govern de CiU i de la conselleria de Salut que, no només manté aturat des de fa 4 anys el projecte tant imprescindible del nou Hospital i Campus Trueta, sinó que està desmantellant tot allò que funciona amb èxit en l’hospital de referència de les comarques gironines”.

UN PROJECTE ATURAT I COMPROMISOS INCOMPLERTS

Els socialistes gironins volen que el govern municipal de CiU actuï contra aquesta decisió i treballi per reclamar el nou Hospital Trueta després de molt temps d’inacció total. Bosch recorda que el 16 d’abril de 2012 i el 10 de març d’aquest any 2014 el ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar respectivament dues moció presentada pel grup socialista en les que es va prendre l’acord que l’equip de govern de la ciutat treballaria per defensar la construcció del nou Hospital Dr. Josep Trueta a la zona nord de la ciutat. En la mateixa mocions també s’instava al Govern de la Generalitat a clarificar la situació amb urgència i fins ara no hi ha hagut respostes vàlides. Fins i tot l’alcalde  de Girona, Carles Puigdemont, va reconèixer la innacció del govern català durant el debat de la moció presentada en el ple del passat 10 de març, i segons consta en acta, va dir “No cal que precipitem una cosa, si el departament no l’ha feta, si no ha entregat les necessitats que té és perquè no ho té. I a mi em sap greu, de debò, i els he de donar a vostès aquesta explicació i m’agradaria donar-los-en una altra i m’agradaria poder-los reunir i dir «mirin, de les noves necessitats que ens ha enviat el departament, que són diferents d’aquelles, les opcions que aquest equip ha treballat són aquestes», i posar-nos a treballar per aquí. És clar que m’agradaria això. Però no els puc enganyar, no els puc convocar a una comissió per no donar-los més informacions de les que jo explico als plens”.  Des de l’inici del mandat actual la portaveu socialista Pia Bosch a l’Ajuntament de Girona ha demanat reiteradament en el torn de precs i preguntes de cada sessió plenària, quines novetats hi ha en relació al projecte del nou Hospital i Campus Trueta. “Novament veiem una manca de lideratge i de projecte de ciutat, perquè passa el temps i l’equip de govern no ha fet cap pas endavant en un projecte tant i tant important per a la ciutat com és el nou Hospital Trueta i el Campus de Salut”, ha remarcat la portaveu socialista. Segons Bosch, treballar per la ubicació del projecte a Girona i al nord de la ciutat és un dels compromisos signats entre PSC i CiU el juliol de 2011 per a l’aprovació del cartipàs, a més d’haver-se aprovat les mocions esmentades.

MÉS QUE UN NOU HOSPITAL

Pia Bosch va demanar novament en el ple d’ahir que l’Ajuntament de Girona actuï contra el tancament d’aquest servei i faci les gestions que siguin necessàries per reclamar al Departament de Salut que aturi aquesta decisió i que acceleri el projecte del nou Hospital i Campus Trueta  al nord de la ciutat. “El projecte del nou Trueta no només és un nou Hospital del segle XXI que millorarà la qualitat assistencial i donarà cobertura a tota la ciutat, al Gironès, al Pla de l’Estany i al sud del baix Empordà” ha reiterat Pia Bosch “és molt més que això, és un projecte estratègic de recerca amb la ubicació del nou Campus de Salut i d’activitat econòmica amb la reserva de terrenys perquè s’hi instal·lin empreses del sector biotech”. És en aquest sentit que la Cap de l’Oposició de Girona veu incomprensible que l’equip de govern encara no hagi fet cap pas per a defensar-lo.

Aquest és l’acord que proposarem des del grup socialista en el ple del pròxim dilluns. En aquest sentit hem presentat una moció perquè l’Ajuntament de Giron prengui els acords d’analitzar empíricament la desigualtat a la ciutat de Girona i actuar amb polítiques ajustades a la realitat.

Comparteixo amb vosaltres la nota de premsa explicativa que hem fet arribar a tots els mitjans de comunicació i confiem que dilluns s’aprovarà aquesta moció que per nosaltres és prioritària.

El grup socialista presenta una moció per analitzar i actuar contra la desigualtat a la ciutat de Girona    

IMG_7064

El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona continua prioritzant la lluita contra la desigualtat i els efectes negatius de la crisi a la ciutat de Girona i, és per això, que ha entrat una moció en aquest sentit per debatre i aprovar en el pròxim ple de novembre. La proposta demana que s’analitzi l’evolució de la desigualtat a la ciutat, que s’actuï en conseqüència i que es revisin els plans que té en marxa l’Ajuntament en funció d’aquesta realitat.

Els socialistes gironins continuen preocupats pels efectes de la crisi entre la població de Girona. Tal com ha anat manifestat permanentment des de l’inici del mandat Pia Bosch, portaveu socialista a l’Ajuntament, a la ciutat de Girona, com a la resta del país, existeix una geografia de la desigualtat que podem palpar cada vegada que apamem la ciutat, barri a barri. Les darreres dades específiques de les quals disposem (1996) són indicatives d’una desigualtat estructural: si la mitjana de renda és 100, hi havia barris de Girona amb un índex elevat com el Barri Vell (111) o la Devesa – Mercadal (117) i d’altres més desafavorits com Can Gibert (86), Pont Major (86) o Font de la Pólvora (56). Són dades que el grup socialista exposa en la moció per lluitar contra la desigualtat que portarà a aprovació en el pròxim ple ordinari del 10 de novembre. Segons els socialistes “ara, amb la crisi econòmica, la intuïció i la realitat que palpem diàriament ens diuen que la situació ha empitjorat, però no tenim dades empíriques sobre això”.

SENSE DADES EMPÍRIQUES A LA CIUTAT

Tal com exposa la moció “el millor aliat per a la bona implantació de polítiques públiques és la informació, i per això reclamem en aquesta moció que hi hagi un seguiment específic de l’evolució de la desigualtat a la ciutat”. La moció que presenten els socialistes gironins demana un primer acord perquè s’encarregui un estudi sobre la desigualtat a Girona i s’estableixi, pilotat per la UMAT, un o més indicadors sobre la desigualtat a la ciutat que es puguin anar mesurant periòdicament per veure’n l’evolució i actuar en conseqüència.

REVISAR LES POLÍTIQUES CONTRA LA DESIGUALTAT

A més, el grup municipal socialista a Girona considera que la informació és vàcua si no s’utilitza políticament, és a dir, si no es fa servir per canviar realitats injustes. És en aquest sentit que com a  segon acord de la moció demanen que a partir d’aquest estudi inicial es revisin els plans que té en marxa l’Ajuntament que facin referència al problema de la desigualtat, especialment el pla local per a la inclusió social i contra la pobresa, proposat pel mateix grup socialista i aprovat pel plenari el mes de juny de 2012; així com el pla de xoc contra la pobresa infantil. Alhora, demanem també que a partir d’aquestes dades es determinin o revisin les prioritats i actuacions d’aquells espais de concertació en què es treballa en línies estratègiques de futur, en especial l’Agència de Promoció Econòmica.

 

Avui comparteixo amb tots vosaltres el post del regidor del nostre grup socialista a l’Ajuntament de Girona, Xavier Amores. Amb ell vaig assistir aquest dilluns al plenari del Consell Econòmic i Social de Girona i la seva veu descriu perfectament quin és el nostre posicionament en relació a l’Agència de Promoció Econòmica de Girona que, 3 anys i mig després de l’inici del mandat del govern de CiU, ara se’ns ha presentat.

AGÈNCIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE GIRONA

Xavier Amores – 21 octubre de 2014

042.jpgEl passat 20 d’octubre ens van convocar a la reunió per aprovar la conversió del Consell Econòmic i Social de Girona en Agència de Promoció Econòmica. Es convertirà el CESGi en una mena d’organisme de coordinació de les diverses polítiques de promoció econòmica de tots els agents que hi participen, i les tasques tècniques o executives de l’Agència de fet seran les que feia la mateixa àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament. En teoria és una opció per estalviar recursos ens diuen, però sembla més un simple canvi de nom d’una àrea de l’Ajuntament i del CESGi que una proposta de reinvenció de les polítiques de desenvolupament econòmic a l’alçada de les expectatives posades. Després de tres anys esperant una proposta el nostre grup esperava molt més sincerament.

Encara va ser més xocant que els sindicats votessin en contra dels canvis en el CESGi, i van assenyalar que simplement els hi havien informat dels canvis i que en cap cas, s’havia proposat un diàleg obert per consensuar i procurar una proposta integradora de l’Agència. El govern va comptar amb el suport del PP i és va haver de fer una votació que ens indica que tot plegat comença amb mal peu. Seria d’esperar que una Agència de promoció econòmica comptés amb els màxims suports de tots els agents socials, econòmics i polítics, i no sembla que sigui el cas. Encara va ser més desagradable que es posés en dubte la tasca del CESGi durant tots aquests anys. Segur que havia de canviar i tenia camí per millorar, però al meu entendre no és la millor manera de demanar complicitat a molts agents que han estat al CESGi durant anys, i que fins i tot l’han presidit com era el cas d’algun empresari present i afirmar que de la revisió de les actes se’n desprenia la poca activitat del Consell Econòmic i Social. Poca mà esquerra quan en la concertació precisament en cal molta.

M’agradaria però fer una primera lectura positiva: Tenim sobre la taula una proposta d’Agència i un camí per començar a treballar, tard, però el tenim com tant havíem demanat des de l’oposició en els plens municipals i en diversos articles que havíem fet (I) i (II). Crec que veient com discorria la reunió el govern va fer bé en dir que era un embrió d’Agència i que hauria de canviar i evolucionar en els propers temps. L’horitzó temporal, el 2020 és adequat, i la majoria de línies de treball poden donar joc a propostes i projectes. Vaig trobar a faltar la relació entre promoció econòmica i cohesió social en les línies de treball, és un àmbit que estava molt present a l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana que és el gran espai de concertació del país, i són molts agents, fins i tot els més lliberals com el FMI que propugnen que un i altre han d’estar estretament lligats. A Girona tenim l’experiència del DIE, el dispositiu d’inserció econòmica que és un exemple de la vinculació entre les dues polítiques. Crec que és un encert en la proposta de canvis del CESGi afegir diversos agents que ara no hi eren formalment en el plenari: Universitat, Fòrum Carlemany, AJEG, Parc científic, etc. Avui la promoció econòmica està més distribuïda que els agents més clàssics: patronal i sindicats.

Ara bé, perquè ens vam abstenir des del nostre grup? Bàsicament perquè creiem que no podíem donar un xec en blanc a una proposta amb mancances que hem assenyalat i explicat, però que malauradament han estat molt poc escoltades. No és el nostre model d’Agència. Ara bé, respectem que sigui la proposta del govern, i valorem que hagin deixat la porta oberta a introduir-hi millores i canvis.

Quins són els principals dèficits que identifiquem en la proposta d’Agència de Promoció econòmica? Els resumeixo breument:

o   Creiem que falta l’àrea urbana. Avui parlar de promoció econòmica, implica capacitat d’agregar el nostre voltant: Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix, Fornells de la Selva,…o Riudellots de la Selva que té el polígon industrial de referència de la nostra àrea d’influència. Els recurrents conflictes amb la Trama Urbana Consolidada recents són una mostra que falta diàleg i capacitat d’acció conjunta perquè quan parlem d’atreure inversió a la nostra àrea no és tan rellevant a quin municipi concret del nostre voltant anirà. És molt agraït convidar a l’alcalde de Sarrià de Ter quan va tancar la Torras Papel, i en canvi és molt complicat ajudar-los quan tenen projectes d’inversió o per atraure a algun possible substitut en el seu municipi que passen sí o sí per pactar en el marc de la Trama Urbana Consolidada. Ens sembla en aquest sentit una oportunitat perduda per sumar esforços entre les diverses àrees de promoció econòmica municipal, cadascuna amb la seva estratègia i els seus tècnics, no fer-los partícips i protagonistes d’aquesta agència. A nivell econòmic, la frontera administrativa de la ciutat no és el realment important.

o   Manca una major Integració dels agents econòmics, sabem de la complexitat, però hauria estat una gran oportunitat per sumar esforços. El cas de Global Lleida que ha sumat 8 institucions (públiques i privades) en una sola agència amb un gerent professional i un president del món empresarial en són una mostra de les potencialitats d’integració.  Les agències de promoció econòmica del País Basc són un altre bon exemple. Al País Basc 32 agències aglutinen 177 municipis, a Catalunya ens costa sumar i sembla que cada municipi hagi de tenir el seu propi instrument. Integrant diversos ajuntaments i institucions i posant al servei d’una estratègia una massa crítica perquè treballin plegats aniríem millor. Fa poc a Osona s’ha creat Creacció, participada en un 40% per l’Ajuntament de Vic, un 20% pel de Manlleu, 20% pel Consell Comarcal i un 20% per la Universitat de Vic construint una agència per a la competitivitat del territori. És temps de sumar quan els recursos són escassos.

o   Despolititzar la gestió i el lideratge.  Tenim diversos òrgans consultius i d’assessorament, però a un simple cop d’ull d’on es concentren els recursos és evident que serà des de la Secretaria general d’aquesta agència, que no és altre que l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament i de la Tinent d’alcalde que s’assumeix tota la càrrega. Li diem agència, però segueix sent la principal estructura la mateixa àrea de promoció econòmica. Parlem de taules de treball i totes estan presidides pels regidors responsables de l’àrea quan podria haver-hi sectors empresarials, socials i de coneixement al capdavant. Perdem l’oportunitat de disposar d’una estructura més potent, que sumi tècnics i recursos de diverses institucions i de proposar una gestió professional, despolititzada i a mig termini desvinculada dels canvis en les properes eleccions municipals. Aquest país, i aquesta ciutat també necessita estabilitat en les polítiques de promoció econòmica, i lideratges forts més enllà del mateix Ajuntament. Penso sincerament que nomenar un gestor professional i dotar d’un pressupost per projectes hauria estat una aposta més valenta que la simple coordinació d’agents, que és un primer pas, i és benvingut, però que es queda curt en l’expectativa generada.

o   Primer l’estratègia, després l’estructura i els processos. Aquesta és una màxima habitual pensar conjuntament en l’estratègia per després poder cerca els instruments per a la seva execució.Hauria estat millor encetar un camí de reflexió com va ser el pla ciutat de Girona, en clau d’àrea urbana, definir l’estratègia amb uns primers projectes tractors, concrets, amb cronograma i amb recursos necessaris. A posteriori podríem haver creat una agència pensant en aquesta estratègia i en aquests projectes. Hem seguit el camí contrari. Moltes taules de treball i consells assessors, possiblement amb un risc de moltes reunions amb molts agents participants, i en canvi, la gestió i l’execució dels projectes té un risc real d’acabar concentrada allà mateix, és a dir, en els mateixos funcionaris de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament i sense cap recurs complementari. La implicació de la resta d’agents dependrà d’un cert voluntarisme que dubto que ens permeti fer el salt endavant que necessitem.

o   Aprendre dels encerts i dels errors que s’han fet en d’altres indrets. Em va sorprendre a la reunió la crítica realitzada a totes les agències de promoció econòmica del país. Se’ns va dir que era un model caduc, destinat al fracàs i que la majoria estaven tancant per manca de fons. Crec que és positiu ser exigent i voler innovar en les propostes, aplaudeixo que vulguem estar a l’avantguarda de les mateixes. He tingut la sort i l’oportunitat de conèixer agències de fora d’Espanya i realment hi ha iniciatives ben innovadores de les que aprendre, ara bé crear un espai de coordinació d’agents no em sembla precisament que sigui el súmmum de la innovació. Així mateix vaig trobar a faltar una mentalitat més oberta a aprendre del que sí que ha funcionat en d’altres llocs, no a copiar, a aprendre de tot el que s’ha fet, errors però també encerts. Proper a Girona tenim Barcelona Activa. Ha estat un exemple d’innovació en polítiques d’ocupació i emprenedoria, també en atracció d’inversions o en la creació de nous pols de competitivitat com el 22@. A Barcelona va haver altres processos complementaris, com el mateix Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que integrava 36 municipis i molts agents econòmics de l’àrea urbana, liderat pel difunt recentment Francesc Santacana. A Lleida Globalleida  ha liderat la creació d’un fons de capital risc de 800.000€ per invertir en emprenedors de la província, liderat pel sector empresarial i amb el suport de la seva Agència. Hi ha molts projectes territorials dels que podem extrapolar bones pràctiques. Hauria estat un exercici de reflexió molt profitós per tots els participants del nou Consell Econòmic i Social conèixer aquestes iniciatives.

Feta aquesta reflexió que esperem que sigui valorada com una crítica constructiva, estem disposats a treballar. Crec que no manifestar la nostra opinió com a grup per una pretesa unitat seria contraproduent pel que estic segur que volem tots, grups polítics i agents econòmics i socials, treballar pel desenvolupament econòmic de la nostra ciutat i de la seva àrea urbana. Un darrer comentari, em va resultar incomprensible que alguns partits a l’oposició com la CUP ni tan sols participessin en el debat sobre l’Agència de Promoció Econòmica de Girona, crec que en dies com aquests tothom ha de dir-hi la seva.

llibre burgayaAvui dimarts 21 d’octubre tindré l’honor de presentar el llibre de  JOSEP BURGAYA titulat ‘Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a aquedar-se sense feina’ a les 20h. a la Lliberia 22.

l company i autor d’aquest llibre que ha rebut el Premi Fuster d’Assaig, JOSEP BURGAYA és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Vic, director acadèmic de l’Institut Català de l’Economia Verda (InCEV) i exregidor socialista a l’Ajuntament de Vic.

A ‘Economia de l’absurd’, Burgaya ens explia com el «miracle» de la globalització, del qual podem gaudir els consumidors i les marques, dissortadament té uns quants efectes col·laterals no desitjats —com sol passar amb les gangues— i resulta que allò què aparentment és barat ens acaba sortint, col·lectivament, una mica car. Dels productes low cost, en neixen societats low cost.

Us hi esperem,

Fins després!

Invitació 20 octubre

Avui dilluns 20 d’octubre a les 19.30 h. tindré l’honor de presentar la conferència que pronunciarà el company i amic Antoni Castells aquí a Girona, en concret al Centre Cultural La Mercè. L’exconseller d’Economia de la Generalitat i catedràtic d’Hisenda Pública a la UB ha titulat la conferència “El futur de Catalunya: Projecte nacional i ambició de país” i reflexionarà sobre el procés en el que estem inmersos i, sobretot, sobre els temps que en han de venir per a Catalunya.

Quan finalitzi la conferència, coorganitzada per l’entitat FÒRUM CÍVIC GIRONA i per la xarxa territorial de Girona del MOVIMENT CATALUNYA en el marc del cicle ‘Diàlegs x Girona’, obrirem un torn obert de paraules perquè el públic assistent pugui dialogar amb el conferenciant Antoni Castells.

Hi esteu tots i totes convidats!

 

Apunts anteriors »