Quedarà a les nostres memòries: a la dels grans i a la dels infants. D’aquí uns anys parlarem de la nevada del 2010. Jo no recordo res semblant des de l’any 1986, fa 24 anys, i encara crec que la del 86 no va arribar a aquests nivells. Avui anant a Barcelona, veient les torres elèctriques doblegades com si fossin de filferro, i veient com estava tot el paisatge a banda i banda de l’autopista anava confirmant la meva impressió. No sé si aquesta tempesta ha estat un “monstre metereològic” com deia avui el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó en un instructiu article, però en tot cas, jo no recordo haver vist mai una tempesta de neu com aquesta a Girona. Nevava a tot drap, mentre feia un vent fortíssim i al mateix temps, tronava i llampegava. La mainada estava esveradíssima, lògicament. (Dilluns al migdia , per exemple, la meva filla mitjana va passar per casa quan van tancar l’Institut a buscar un petit trineu i se’n va anar a lliscar per la neu, amb els amics , per la ciutat, mentre el cel queia sobre els nostres caps. Poca estona … fins que me’n vaig adonar i la vaig fer tornar a casa. ) Mentre, els grans, vivíem amb preocupació la situació. Vista la violència de la tempesta, el primer a fer és alegrar-se dels pocs danys personals que s’han produït. Aquest és un bon senyal del funcionament dels serveis d’emergència. La xarxa viària i de mobilitat s’està recuperant molt ràpidament, vista la magnitud de la tempesta! Tota una altra qüestió són els danys materials: la restricció del subministrament elèctric ha causat i causa encara una part important d’aquests danys. Els danys en la vegetació han estat enormes: molts i molts arbres han perdut brancatge i molts altres, directament, han quedat abatuts. Molta feina a fer abans de l’estiu. La part més negativa de la gestió de l’emergència és el tall de llum i les seves conseqüències, greus, molt greus. Serà el punt sobre el que caldrà fer anàlisis més acurades. Els expedients oberts pel Govern a les companyies privades (el PP va privatitzar la xarxa de distribució, ja ho sabeu) han d’ajudar a posar llum sobre el què ha succeït i per ajudar a prevenir de cara al futur. Tot això, un cop recuperem la normalitat , que és la prioritat absoluta, encara.
Hi ha moltes més coses a comentar: El gran paper que han fet els ajuntaments, jo ho dic pel de Girona, amb la seva alcaldessa al capdavant , però també de molts altres dels que amics i coneguts et comenten les actuacions. Els ajuntaments, en general, estan a l’alçada del que s’espera d’ells. I el gran paper de la ciutadania solidària i responsable, que s’ha autoprotegit i ha rescatat i acollit el proïsme en dificultats; i d’aquestes històries també s’en expliquen a cabassades.
A casa meva varem quedar al voltant de 24 hores sense llum, (no és molt comparat amb els més de 3 dies del 86, ni molt comparat amb altra gent que encara no té servei). En una casa en què no hi ha gent gran, malalts ni nadons, es pot suportar. Ahir , quan varem recuperar el subministrament, varem repartir el menjar que s’havia descongelat en el nostre congelador. Les imatges increïbles (com la que us reprodueixo d’un lector del Diari de Girona) no les repartim, ens quedaran a la memòria. Hem viscut la gran nevada del 2010.
