Fil dels
Apunts
Comentaris

Obama_firma_reforma_financiera

Se’n ha sortit!!!!!!! El President Obama ha signat la reforma financera. Si entreu a la web de la Casa Blanca hi trobareu molts detalls.

Per seguir l’actualitat dels darrers dies em sembla imprescindible tenir presents algunes declaracions i articles que s’han anat publicant. Us adjunto alguns enllaços:

El discurs del President de la Generalitat en el Ple extraordinari celebrat sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya

El discurs de Miquel Iceta del mateix dia

La resolució que es va aprovar aquell dia al Parlament

La resolució del grup socialista al Congrés de diputats (pactada entre el PSC i el PSOE), després del debat de política general (amb el prec que la llegiu i compareu el que diu amb el que els mitjans diuen que diu) .

Si teniu paciència de llegir aquests documents podreu comprovar que Joan Tapia té raó en el seu darrer article,  Joan Tapia a El Periodico “Quan el PSC té raó”.

Ah! i no us perdeu la darrera nota de Miquel Iceta al seu blog.

Ahir hi va haver una trobada de “Nou cicle” a la que, per motius familiars, no vaig poder assistir, com m’hauria agradat. S’hi va presentar un document de treball que em sembla d’imprescindible lectura i que us reprodueixo tot seguit:

D’on venim, on som, on anem: La posició de Nou Cicle davant del moment actual a Catalunya i a Espanya

Escrit per Nou Cicle Opinió, Política catalana, Política espanyola, Portada 21 jul 2010

El febrer de 2010, Nou Cicle va difondre un document que començava dient: “Catalunya no està fatigada. Està desorientada”. Creiem que la manifestació del 10 de juliol, amb la mobilització d’un milió de ciutadans i ciutadanes, ha confirmat que la nostra primera afirmació era correcta. També pensem que les discussions d’abans i de després de la manifestació mostren que la segona (“Catalunya està desorientada”) s’acosta a la realitat. Continua llegint »

Em sembla que ja sé a què em dedicaré quan deixi la política. Ho vaig veure clar un dels darrers dies d’estada als Estats Units. Va esser una de les millors experiències del meu viatge americà, una de les més “inspiring”, inspiradores, il.luminadores,  va esser la visita a una de les tres Kipp School de Nova York, concretament la de Harlem. Es tracta d’un tipus d’escola dissenyada per atendre els infants de les comunitats amb els nivells socioeconòmics més baixos del país. En una organització com aquesta és on m’agradaria treballar el dia que deixi la política.

Ens va guiar la visita el director d’operacions de la xarxa Kipp, que s’ocupa sobretot de les finances, recursos humans i selecció de personal de Kipp, Peter Concrota. Es tracta d’un ex directiu financer, MBA per Georgetown, amb 20 anys de carrera a Wall Street, que era un dels directors de Bearn & Sterns abans de retirar-se el 2004 per dedicar-se a l’educació, primer a la Democracy Prep Charter School , i després a Kipp. Ell va esser qui ens va explicar en què consisteix la tasca de la xarxa d’ escoles KIPP. Es tracta d’una xarxa d’escoles concertades (Charter schools) , que, promogudes per una entitat sense ànim de lucre, es relacionen a través de contractes-programa amb l’administració pública educativa. La seva tasca és preparar els seus estudiants ,  que són tots fills de famílies amb molt baixos ingressos, o amb dificultats socials, per arribar a accedir a l’educació universitària, i per tenir èxit a la vida. Varen començar el 1995 al Bronx. La seva fita era graduar els alumnes havent reforçat el seu caràcter i les seves habilitats acadèmiques, per poder sortir-se’n a la vida. Volien provar que això era possible en escoles urbanes que atenen els alumnes dels barris socialment més desfavorits. Es varen proposar fer tot el que calgués per ajudar-los a reeixir, i els varen demanar als nois i noies i a les seves famílies el mateix compromís. Després de 15 anys han crescut fins a atendre més de 1300 estudiants i 700 ex-alumnes. D’aquests, el 80% provenen de famílies de molt baixos ingressos; el 98% són afroamericans o llatins i el sistema de selecció que tenen per omplir les 90 places que ofereixen cada any i per les que tenen més de 700 sol.licituds és una senzilla rifa. El que no va per rifa, sinó que és fruit d’una acuradíssima tasca de selecció, la operació més delicada i més important de l’escola, és el reclutament del professorat. Molts dels professors i professores de l’escola  (que rep moltes més sol.licituds de feina de les que pot acceptar ) han participat, abans d’incorporar-se a la Kipp, en algun dels programes d’una associació que s’anomena “Teach for America”, una ONG impressionant. Si no puc treballar en un lloc com una KIPP, vull col.laborar en una ONG com aquesta!. Es dediquen a reclutar els millors graduats de les millors universitats que es senten motivats per l’educació i per treballar pel canvi social a partir de ajudar els alumnes dels barris més desfavorits a millorar els seus nivells educatius i arribar a l’educació superior. Se’n varen adonar que una part important del professorat provenia del terç inferior dels graduats universitaris i varen decidir iniciar una tasca compensatòria d’aquesta tendència.

L’equip educatiu de la Kipp és excel.lent i la filosofia de treball de l’escola es excel.lent. La relació que estableixen amb les famílies és extraordinària, i més  tenint en compte el tipus de famílies que atenen. Creuen en les possibilitats dels infants i en les seves famílies, i se’ls estimen. Són consistents i positius en la relació educativa. Podria estar escrivint molta estona sobre les coses que vaig veure i sentir en aquesta escola, …. Us “penjo” unes quantes fotos per compartir un xic l’experiència.

escut kipp

kipp IF

Totes les parets de l’escola estan plenes de paraules estimulants (aquí el poema de Rudyard Kipling “If”, que a mi m’encanta), i de treballs dels nois i noies. (I, al sostre, algunes taques d’humitat.)

humor

Sense oblidar l’humor

mates de 6é

Classe de “mates”

racó de lectura

osset al racó de lectura

Racó de lectura.  Tenen obsessió amb les competències bàsiques: llegir bé i disfrutar llegint, escriure bé, conceptes matemàtics bàsics

classe musica

Classe de música: un gran estímul

professora nova

Aquesta professora era nova. Havia passat el cap de setmana, ajudada pels seus amics, pintant la classe i redecorant-la. N’estava molt orgullosa.

mates 6é obama

En un racó d’una classe un punt de referència per tots, el President Obama (”Sigues el canvi”, “Be the change”, la famosa frase de Gandhi)

No hi ha espai en una nota de blog per explicar la tasca d’aquestes dues ONGs però podeu entrar a les seves webs per fer-vos una idea de com treballen. El més impressionant són els seus resultats. Els mateixos alumnes, del mateix barri, en l’escola del pis de sota accedeixen a l’educació universitària en un 30% dels casos. Els de la Kipp en un 85%. No tenen instal.lacions gens luxoses. Treballen en la 3a i 4a planta d’una escola pública de Harlem. Les classes les decoren els mateixos professors. El cost per any i alumne és inferior al cost a una plaça en qualsevol de les escoles públiques del mateix barri, com la que està a la 1a i 2a planta del mateix edifici. No seleccionen els alumnes, ho fa un bombo de loteria. El que si seleccionen, i molt, és el professorat. I el fidelitzen. I treballen amb una cura exquisida, com si els hi anés la vida en l’assoliment dels seus objectius. Saben què és l’essencial en l’educació: la creació d’un equip de gent excel.lent i vocacional que té unes expectatives ajustades en relació a la tasca que es proposen assolir. Es tracta d’escoles amb molt bona reputació a les que el professorat motivat demana accedir. Tenen moltes més sol.liccituds que places, tant d’alumnes com de professors, així que tothom que hi pot estar, sap que té el privilegi d’estar participant en una experiència de rebel.lia ben organitzada: contra la tirania de la reproducció del cercle de la pobresa i l’exclusió, contra el destí marcat, un esforç d’inteligència i voluntat. La visita va estar plena de detalls que ens cridaven l’atenció: Per exemple, les classes no duen el n. de l’any en què inicien la seva estada a la Kipp, sinó el de l’any en que aquests  alumnes entraran a la Universitat. Hi ha la classe de 2016, la de 2015,…

El secret no es pot explicar en un breu nota, però entendreu que entrar a les classes, compartir una estona amb els professors i els responsables de l’escola, fos una experiència impagable.

Ja he tornat de la meva particular “descoberta d’Amèrica”. La tornada, com passa sempre en aquests casos, ha estat un xic dura. Després de tres setmanes fora, arribar un dilluns al matí i engegar amb la feina costa un xic: entre el jet-lag,  les comissions al Parlament, les piles de papers esperant,  les cites per complir i les reunions i actes als que assistir, uff… (i amb les ganes que tinc d’estar una mica amb la família!).

Abans, però, d’engegar a parlar dels temes de Catalunya, on, com és públic i notori, són “temps interessants” (”Que els Deus ens lliurin dels temps interessants!”, com diu el conegut proverbi xinès), vull explicar un parell de les meves darreres trobades americanes, novaiorqueses, en concret, i “penjar” un parell de fotografies:

Una d’aquestes és la que correspon a la breu visita de cortesia que vaig fer a la Delegació del Govern de la Generalitat a Nova York. Soc Secretària de la Comissió d’acció exterior del Parlament i m’agrada visitar les diferents delegacions de la Generalitat a l’exterior, que, malgrat el que puguin dir demagògicament alguns grups de la oposició, fan una feina excel.lent en camps diversos: difusió cultural, suport a les nostres empreses a l’exterior, etc

fotodelegacio_piabosch blog

A la foto veieu, d’esquerra a dreta, Andrew Davis (Delegat);  Clara Barreneche (Directora de l’oficina d’ACC1Ó a NY), Jadranka Vrsalovic (Responsable de l’oficina de l’Institut Ramon Llull a NY), que em varen donar una cordial benvinguda a la delegació.

L’altra fotografia és dels primers dies però ens va arribar al final: correspon a la visita a la Senadora Jane Shaheen, que varem fer a Washington:

jane shaheen blog

La darrera és una vista nocturna de la ciutat, presa des de la terrassa de casa de la Mary Ann Newman, l’encantadora directora del Centre català de la Universitat de Nova York, (Catalan center at  NYU) amb qui vaig passar una molt bona vetllada.

terrassa 2

Moltes de les bones experiència d’aquest viatge tenen a veure amb l’amabilitat i la calorosa acollida que ens han brindat tantes i tantes persones amb qui hem tingut contacte, començant pels intèrprets i els organitzadors locals, seguint pels professors universitaris que ens han ofert els seus coneixements en una mena de “classes particulars” impagables, o pels responsables institucionals que ens han atès per explicar-nos com funcionen les seves organitzacions. D’alguns n’he parlat, d’altres, com del millor xofer/actor/fotògraf de Hollywood, Vince Hong, no ho havia fet. No crec que hi hagi al món gaires programes de diplomàcia pública com aquest IVLP del Departament d’Estat americà. Ha estat un veritable privilegi poder-hi participar.

Les dues darreres experiències de visites americanes varen esser també molt enriquidores pel seu contingut. Molt interessant la trobada amb el politòleg Joseph Mercurio, director de la consultora National Political services, un home amb una llarguíssima experiència com a consultor polític, que ens va permetre preguntar sense límit i ens va aclarir dubtes que ens han anat suscitant les diferents trobades mantingudes. La darrera visita, sens dubte, per mi, una de les millors de tot el viatge, es mereix una nota apart que em proposo fer tot seguit, abans d’entrar a parlar de política catalana: es tracta de la que varem fer a la Kipp School de New York.

La manifestació del 10 de juliol

Soc a l’altra banda de l’Atlàntic, però tinc el cap també  al Parlament, al Ple de l’Estatut.

Aquí seguim corrent, com cada dia, i ja som a Nova York, la darrera etapa del nostre viatge. Després d’agafar el novè vol del nostre periple, hem arribat a aquesta magnífica ciutat, on demà anirem a visitar, entre altres coses, una escola del Bronx que és modèlica en l’ensenyament de nois i noies en situació de risc social: la KIPP Infinity Charter School.

Abans de marxar de Texas, hem tingut temps de visitar la “Texas Railroad Comission” que és el regulador de l’Estat texà en temes d’energia. No havíem pogut tractar aquests temes en cap altra de les nostres visites i, per tant, la reunió amb el Sr. John Tintera, el Dircetor executiu de la TRC, ha estat molt il·lustrativa.

IC2 Institute Texas

Una de les visites que més m’ha interessat: la que hem fet a un Institut de la Universitat de Texas, el IC2 Institute. El seu director David V. Gibson ens ha explicat com, seguint la filosofia del seu fundador, George Kotzmetsky treballen (aquí i arreu del món) per afavorir el desenvolupament econòmic i per crear riquesa a partir de la transferència de tecnologia.

About IC²

As an interdisciplinary research unit of The University of Texas at Austin, the IC² Institute has advanced the Theory and Practice of Entrepreneurial Wealth Creation.  The theories and hypotheses developed at IC² are tested in life-scale through several world-recognized programs: the Austin Technology Incubator, one of the world’s most prominent business incubators, the Bureau of Business Research, to provide Texas leaders with research data to strengthen the state’s economy, and the Global Commercialization Group, to catalyze emerging knowledge-based economies throughout the world. Supporting these programs is a proactive staff, an award-winning faculty, the alumni of ATI program, as well as a network of about 240 Global Fellows who extend the talent reach of the institute at home and abroad. Eighteen of these are Endowed Fellows: professors at The University of Texas at Austin whose research is supplemented by the IC² Institute in order to directly support the creation of new knowledge.

Aquest era un altre dels temes que jo havia sol.licitat i la reunió ha estat en aquest sentit molt profitosa. La veritat és que aquest viatge, com ens deia ahir una de les persones amb les que ens varem trobar és una oportunitat d’or per aprendre i establir relacions.

Austin és la capital de Texas i, per tant, la seu de les institucions de l’Estat. Hem pogut visitar el seu Capitoli, que té unes dimensions considerables, responent al tòpic texà: aquí tot és més gran que enlloc.

capitoli texas

També aquí ens han tractat extraordinàriament bé. La persona a la que han demanat que ens fes la introducció i la visita és el degà de la premsa política a Texas, el periodista Dave McNeely (a la foto el veieu a la biblioteca del Senat, on ens estava comentant breument un dels seus llibres).

Dave McNeely

Ell ens ha presentat diversos senadors, un dels quals, Kirk Watson, ex-alcalde de Austin, m’ha donat records per Pasqual Maragall, a qui coneix i aprecia des de molts anys enrere. La veritat és que m’ha fet molta il.lusió sentir parlar aquí amb tant afecte del President Maragall. La llarga conversa amb el Sr. McNeely, que aquí és una institució, ens ha donat algunes claus per entendre la situació política actual (i no tant actual) a l’Estat. Hem parlat llargament , i també hem comentat  la situació dels “latinos” i un dels temes candents en aquest moment a tot el país: quin dels dos grans partits aconsegueix tenir la majoria del vot d’aquesta minoria, que cada vegada pesa més i que creix imparablement, i com el debat sobre la immigració afecta aquesta qüestió. Hem pogut saludar també la líder del Partit demòcrata al Senat Leticia Van de Putte (a la foto la veieu aixecant-se de la sessió que celebraven per venir a saludar-nos). També hem mantingut una reunió, molt profitosa, amb la Diputada Diana Maldonado, també del Partit demòcrata.

P7140307

Com que comencem a acusar el cansament de tants dies de viatge i d’ activitat intensa, agraïm més que mai la extraordinària amabilitat amb que ens acullen arreu. Realment la disponibilitat que ens mostren ho fa tot molt més fàcil.

bus porta bicicletes

Varem marxar ja fa dos dies de Los Angeles i som ara a Austin, la capital de l’estat de Texas. Això és verdaderament un altre mon. Impossible recollir al blog tot el que anem veient, perquè correm per molts llocs i toquem mols temes (i, a més, veiem moltes coses curioses, com per exemple que molts busos urbans com el de la foto porten un porta-bicicletes plegable per portar fins a dues bicis cada viatge -dedicat a en Xavier Corominas i els membres de l’intergrup parlamentari de la bicicleta-).  Del programa de Los Angeles, per exemple (LA com diuen ells), no us he parlat gens d’una visita molt interessant a l’oficina de la  candidata a governadora del partit republicà. El governador Arnold Schwarzeneger no es pot tornar a presentar i qui ha guanyat les primàries del partit republicà per esser candidata a substituir-lo és Meg Whitman . Va esser molt curiosa la reunió amb els membres del seu equip. Va esser una nova lliçó sobre com la forma de plantejar-se les campanyes electorals aquí. El nivell de professionalitat que es veu en tots els equips polítics és altíssim, malgrat que compten, també,  amb la col.laboració de molts voluntaris. La recaptació de fons per poder pagar, entre altres coses, aquests equips professionals, ocupa un part important del temps dels candidats i les candidates. Una cosa que ens ha quedat clara és que aquí els vots es van a buscar un a un, porta a porta, trucada a trucada. Sorpren la disponibilitat que tenen els partits de les dades personals dels ciutadans, que utilitzen amb aquesta finalitat. Entre altres coses, aquí cal registrar-se per votar i , si es vol et registres com a votant d’un o altre partit. Després els partits disposen d’aquesta  dada (si la persona l’ha facilitat), i d’altres.

jardi escultures UCLA

L’altra visita molt remarcable va esser la que varem fer a la UCLA, la Universitat de California, Los Angeles (a la foto podeu veure el “jardi d’escultures” del seu campus) i pel seu interès ens va agradar molt la reunió amb el professor de Hiroshi Motomura, especialista en temes d’immigració. En la revista de la UCLA varen fer una nota informant de la nostra visita, que podeu veure tot seguit:

Young Spanish Politicians Examine Immigration on US Tour

As part of the State Department’s “Young Political Leaders” project, five Spanish and Andorran officials share perspectives with UCLA Professor of Law Hiroshi Motomura, an expert on immigration and citizenship in the United States. Spain has seen an immigration boom in the last decade. Continua llegint »

Estem a la Costa Oest, i les diferències amb la zona de Nova Anglaterra, d’on veníem , són notables. Una de les que es fan evidents des del primer moment és la diversitat dels seus habitants. A tot el país hi ha presència de persones vingudes d’arreu del món, però aquí el percentatge de persones que no són ni blanques, ni anglosaxones, ni protestants, ni heterosexuals, és molt alt. La comunitat hispana és molt nombrosa i molt organitzada, sobretot la mexicana, i l’espanyol és un idioma molt present arreu. També hi ha una comunitat asiàtica molt potent. La història de la ciutat explica en gran part aquesta diversitat que s’observa a tot arreu.

El divendres varem estar a l’Ajuntament i al Comtat. Varem poder assistir a un Ple del Consell municipal i observar el seu funcionament. També saludar algun dels seus regidors, dels quals, una part són d’origen “latino”. Varem veure com el Ple tenia traducció simultània anglès / espanyol, tot i que aquest darrer no és idioma oficial aquí. L’anècdota divertida (i molt il.lustrativa de l’estil informal de LA), la varem viure quan no varem poder entrevistar-nos, com era previst, amb un dels consellers municipals, Tom Labonge. Ell havia estat citat com a jurat popular al jutjat, que es troba molt a prop de l’Ajuntament. Per que poguéssim saludar-lo, un dels seus col.laboradors, Isaac Burks, el responsable de Cultura del districte 4,  ens va proposar pujar al terrat de l’Ajuntament i des d’allà saludar el Conseller Labonge . Ell va sortir uns minuts del jutjat i gesticulant de dalt a baix ens varem dir adéu mentre parlàvem per telefon.  L’escena ens va fer riure una bona estona i ens va il.lustrar sobre una manera de fer que , crec,  hauria estat impensable a la Costa Est.

La visita al comtat, ens va il.lustrar sobre la complexitat dels nivells de govern als Estats Units (no tenim l’exclusiva a Catalunya). També sobre l’existència d’eleccions directes en tots els nivells, que generen una millor qualitat democràtica de les institucions. El millor, però, va esser la lliçó magistral del Dr. Mark Tajima, el Cap d’anàlisi de polítiques legislatives federals del comtat,  sobre “l’impacte de la immigració al Comtat de LA” .

Una altra reunió molt interessant va esser la que varem tenir amb els responsables de la organització SCAG, que és una mena d’agrupació metropolitana. Ens varen explicar com, en les seves tasques de planificació i desenvolupament urbà, treballen per construir consensos entre els diferents nivells de govern (federal, estatal i local – Ajuntament i comtat-)

El cap de setmana ens ha donat ocasió d’anar a fer les visites turístiques de rigor a Hollywood i passejar pel passeig de les estrelles (fotografiant-se amb les estrelles dels mites de cadascú -en el meu cas la de Groucho Marx- ) i per davant del Teatre xinès, i per fotografiar el cartell a la muntanya i visitar el parc dels estudis “Universal”…

També per visitar el Walt Disney Concert Hall, un edifici impressionant de l’arquitecte Frank Ghery. I també, per descomptat,  per veure la final de la Copa del Món de futbol i gaudir amb el gol d’Iniesta, que ha aconseguit que l’honestedat, la perseverança, la paciència i la maduresa de la selecció d’Espanya, fossin recompensades, derrotant la brutalitat del joc increïblement violent de l’equip holandès. Una victòria merescuda per una selecció plena de catalans. En un moment en què les opcions separadores estan dominant el joc polític a casa nostra, és un descans que l’esport ens mostri que hi ha camins oberts per poder integrar les sensibilitats diferents, si treballem plegats per objectius comuns. Cal, però,  en primer lloc, el reconeixement mutu: el reconeixement i la valoració de les aportacions dels altres.  Tan difícil és entendre això ?

Apunts anteriors »