Fil dels
Apunts
Comentaris

Moltes gràcies a Manel Serra, per la magnífica i afectuosa presentació i als amfitrions , al Col·legi d’aparelladors que ens han acollit, en aquesta sala acollidora i entranyable, i en especial al seu President Sr. Joaquim Romans.

A tots els que heu acceptat la meva, la nostra, invitació: representants dels agents socials gironins més rellevants sindicals i patronals, representants d’entitats veïnals i ciutadanes, d’entitats socials, representants d’altres forces polítiques, als regidors i regidores del grup municipal i als exregidors, als representants de col·lectius o col·legis professionals , als mitjans de comunicació, als amics i amigues…  Moltes gràcies per ser avui aquí. Una part important de la ciutat està avui representada en aquesta sala gràcies a tots vosaltres. Als que s’han excusat, als que han enviat missatge i als que no, però s’han preocupat d’excusar-se.

Confe 010

Fa una mica més de tres anys alguns dels que avui sou aquí també vareu ser presents a un dels primers actes de campanya de les eleccions municipals que vaig fer com a candidata aquí, en aquesta mateixa sala. Gràcies per la vostra presència constant. Aquell dia vaig convocar-vos per parlar de Girona. Avui també.

  • En primer lloc, per retre comptes, del que hem fet al llarg dels darrers tres anys.

 

  • També, segonament i principalment, per parlar del present i del futur de la ciutat , de Girona . “Primer Girona” : No per un patriotisme local  malentès, un patriotisme “de campanar” totalment fora de lloc en els temps que vivim (com em deia fa pocs dies en Joan Ribas); sinó per un deure que els que estem compromesos a treballar pel comú, hem de complir indefugiblement. Reflexionar sobre com estem avui i què ens cal per construir un futur millor

 

  • I, per últim, per dir-vos quina contribució crec  que puc fer en aquest procés de construcció del futur de la ciutat, d’aquesta ciutat de la que avui soc el cap de l’oposició a l’Ajuntament, (el “líder de la minoria”, com diuen als EUA) amb la responsabilitat que això suposa, especialment, en un consistori on el govern governa en minoria.

LA FEINA FETA

Crec que, després de tres anys de feina municipal és imprescindible explicar, breument, com hem honorat el nostre compromís amb els gironins, i, en especial,  amb els més 7.500 gironins que ens varen donar suport.

Algunes xifres de resum:

  • 476 PREGUNTES VERBALS ALS PLENS (al llarg de 40 PLENS)
  • 336 PREGUNTES i PETICIONS PER ESCRIT (de les que ens n’han respost 291)
  • 202 NOTES DE PREMSA
  • 53 RODES DE PREMSA
  • 19 ENTREVISTES ALS MITJANS
  • MÉS DE 50 TROBADES AMB PERIODISTES
  • MÉS DE 40 SORTIDES PROGRAMADES PORTA A PORTA, QUE S’AFEGEIXEN A LA NOSTRA PRESÈNCIA HABITUAL ALS BARRIS DE LA CIUTAT
  • 18 DIÀLEGSxGIRONA, actes públics sobre els temes clau del present i el futur de la ciutat amb l’assistència de més de 2000 persones. Amb ponents destacats de diversos àmbits, tant gironins , com catalans, com de força més enllà
  • DIARI Exhaustiu i sistemàtic control documental de tots els decrets i acords del govern
  • VISITES SISTEMÀTIQUES I EXHAUSTIVES A SERVEIS MUNICIPALS I ALS CENTRES EDUCATIUS DE LA CIUTAT

I tot això , com i perquè?

Com? Amb lleialtat al nostre programa i al projecte polític fundacional del PSC, que el PSC gironí ha desplegat en els darrers 35 anys a la nostra ciutat durant 8 legislatures des del govern, sols o amb la resta de forces d’esquerra, i ara, des de l’oposició. Al servei de tots, amb vocació de servei  i, per això,amb vocació de  govern, amb vocació transversal i amb vocació majoritària. Un projecte que ha anat impulsant, en la millor tradició de la socialdemocràcia europea i del catalanisme polític, la cohesió social i el progrés social i econòmic de la ciutat. Treballant  per tota la ciutadania i per tots els barris, pensant en la ciutat en la seva integritat i no contraposant els interessos dels uns i dels altres, perquè som conscients que la ciutat és un tot i que el que passa en una banda influeix, sistèmicament, en la resta. Hem treballat procurant que la ciutat doni a cadascú segons les seves necessitats i demani a cadascú en funció de les seves possibilitats. Buscant desplegar estratègies de guanyador/guanyador. Sumant per multiplicar, i fugint de tot allò que resta i divideix.

I fent el que ha de fer l’oposició: control, però també impuls de l’acció de govern. I, amb un govern en minoria, aquest impuls ha donat alguns fruits remarcables. En un entorn complicat hem fet una feina ingent i hem mantingut la cohesió per intentar fer la millor oposició possible, extensa, intensa i positiva que ha donat els seus fruits. Fer oposició municipal és difícil i ingrat, però, sabem que, calia i cal, per responsabilitat, exercir a consciència el nostre rol de grup netament majoritari de l’oposició, que és una de les principals garanties   per la ciutadania que els seus drets es troben vigilats i defensats (juntament amb l’existència de mitjans de comunicació independents i rigorosos) .

Impuls del govern  

Hem fet i farem oposició amb la mà estesa. Cooperem i cooperarem quan cal. I ha calgut, atès que el govern ha escollit voluntàriament, governar en minoria. Moltes vegades. Vull remarcar-ne algunes aquí: l’aprovació del cartipàs, perquè varem considerar que allargar més la provisionalitat postelectoral que havíem viscut era molt negatiu per la ciutat. I l’aprovació dels pressupostos de 2013 i 2014 a partir d’algunes condicions , a destacar la destinació de 1 Milió d’Euros al programa de lluita contra l’atur “Girona actua” i 400.000 a la lluita contra la pobresa infantil, amb la creació de beques de menjador municipals i del programa d’alimentació infantil. Per tant, dos fruits ben clars:  “Girona actua” i el programa contra la pobresa infantil són, directament, fruit de la nostra feina.

El Govern ens diu que volem “governar des de l’oposició”. I si, deu ser així. Patim per la ciutat i els ciutadans. Com diu sempre Ramon Ceide, les passions fan patir. Nosaltres patim, ens preocupem i, si , voldríem poder influir directament en el redreçament. Influir i conduir, potser si. Perquè ens ocupa i ens preocupa la manca de projecte direcció i la manca d’acció, més enllà de les paraules.

I a través de les mocions, els precs i les preguntes, procurem donar veu a les moltes preocupacions que ens traslladen els ciutadans. I, per exemplificar-ho us diré que hem presentat mocions, que s’han aprovat, per exemple per impulsar el projecte de renovació del Campus Trueta , per instar a la redacció del Pla de lluita contra l’exclusió social, per l’impuls del Pla d’ocupació juvenil o per l’impuls del Pla integral del Sector Est, entre d’altres.

Control del govern

Constatem que tenim:

  • Un govern d’aparador (molts turistes, el tipus de visita i d’ús que fan de la ciutat és igual)   amb més despesa que inversió
  • Prioritats equivocades amb més pressupost
  • Un govern sense nord, sense projecte i sense visió de futur

Arrel de la feina sistemàtica de control hem anat descobrint l’abisme que hi ha entre el que diu el govern que fa i el que fa.

Creieu que la manca d’inversió és deguda a la crisi? Doncs no és així, en absolut. El pressupost en realitat ha anat pujant cada any. El que hi ha hagut és un canvi de prioritats: es dona molta més importància i pressupost a la comunicació, i fem menys inversió i més despesa, una part important de la qual, és , per nosaltres, prescindible, més de 5 milions d’euros fins a dia d’avui. Tant com la inversió d’un any.

I també hem pogut constatar que aquest és un Govern que no defensa com caldria els interessos de Girona.

Creieu que la gran caiguda d’inversió de l’Estat i la Generalitat a Girona és deguda a la crisi? Doncs, de nou, no és així. La caiguda de les inversions de l’Estat i de la Generalitat a Girona és, proporcionalment, significativament superior a la de la resta de ciutats mitjanes i capitals de Catalunya, I això passa perquè el govern no prioritza la defensa dels nostres interessos. Exemples en tenim molts: el Campus Trueta, la renúncia las 15M de l’IDIBGi , les cases de l’Onyar, l’estació d’autobusos,  les compensacions de l’Estat per les promeses incomplertes e relació al tren…

Aquest és un dels motius del títol d’aquesta conferencia: AFIRMAR QUE A GIRONA ENS CAL UN GOVERN MUNICIPAL FORT QUE , PER DAVANT D’INTERESSOS DE PARTIT O PERSONALS , POSI SEMPRE PER DAVANT  ELS INTERESSOS DE LA CIUTAT I LA CIUTADANIA DE GIRONA. Primer Girona, aquesta ha d’ésser la prioritat del govern municipal.  Tenim, a més, un govern que ha triat governar en minoria, però que encara no ho ha assumit. Per això algunes decisions molt importants , per exemple la decisió d’inversió més costosa dels tres anys de govern, l’adquisició de la col·lecció Santos-Torroella s’han pres en el Ple amb el vot dels dos regidors trànsfugues i el vot de qualitat de l’alcalde. No sembla que aquests siguin temps per fer les coses d’aquesta forma. La ciutat se’n ressent, i molt. Cal posar la ciutat per davant, primer Girona, i sumar per poder tenir la força necessària a l’Ajuntament per afrontar els reptes importants que tenim  per davant.  Cal un govern que tingui sentit institucional.

Ens ocupa i ens preocupa Girona el present i , cada vegada més, el futur. No volem passar d’un Ajuntament sanejat i ordenat, exemple d’austeritat ben entesa, a un Ajuntament que, cedint a totes les pressions, perdi  la capacitat de defensar el que és de tots. No podem malbaratar un patrimoni que ha costat molts esforços construir. Els governants responsables saben que han de deixar la institució, i sobretot , la comunitat a la que serveixen, millor de com l’han trobat. Governar és servir, abans que cap altra cosa.

LA GIRONA QUE TENIM

“El projecte de ciutat econòmicament dinàmica i socialment justa avui està en risc”

A Girona hi ha “capital social” acumulat, no per casualitat, sinó fruit d’un esforç col·lectiu sostingut des de molts àmbits, també pels serveis municipals al llarg de molts anys, sostingut i liderat per una idea de ciutat, per un projecte de ciutat econòmicament dinàmica i socialment justa , que avui està en risc. No deu ser casualitat que tinguem cada vegada menys dades accessibles sobre la situació real de la nostra població.

  • Menys dades que expliquin la situació de la ciutadania, dramàtica en alguns casos i en alguns barris,
  • I més propaganda.

Les que tenim, però, demostren el que ja observem cada dia quan toquem carrer -que ho fem contínuament-: les desigualtats han augmentat enormement per culpa de la crisi. Recorrent Girona, apamant la ciutat, som capaços de copsar la geografia de la desigualtat. Ha augmentat l’escletxa entre rics i pobres i també entre barris. Ciutadans amb rendes baixes i ciutadans amb rendes altes es concentren per separat en diferents barris. Aquells sectors que patien més dificultats abans de la crisi són els que s’han erosionat més en els darrers anys, han empitjorat més acceleradament els sectors que partien de situacions menys favorables.

Una dada molt il·lustrativa: la de la distribució de l’atur a la ciutat. Al Centre és del 15%, a Montjuïc del 16%, per sota de la mitjana catalana. Al Sector Est és del 55%, afecta un de cada dos veïns que volen treballar, i a Santa Eugènia del 32%, un de cada tres. Dades esfereïdores que ens han de portar a dissenyar propostes per tothom, i alhora, projectes que tinguin voluntat compensatòria, correctora dels desequilibris, sensibilitat social, i voluntat de transformar una realitat injusta.

 

LA GIRONA QUE VOLEM

Jo crec, som molts els que creiem, que ens cal una alternativa perquè el govern de la ciutat viu instal·lat el “qui dies passa any empeny” i en el “Girona rai”, amb la idea de que la ciutat ja roda per sí sola. És cert que Girona té una inèrcia i un potencial enormes i que és capaç de generar activitat i dinamisme per sí sola. Però la manca de lideratge públic ens fa perdre pistonada avui, i sobretot, en el futur,  en el mapa de les ciutats mitjanes. Cal un govern que sigui sàpiga sumar, comptant amb tothom i liderar, mobilitzant les potencialitats de la ciutat, per redreçar Girona en dos sentits:

 1. Combatre els efectes de la crisi i la desigualtat. Combatre la fractura social, la pobresa, la frontera entre rics i pobres, entre les persones que compten i les que no, els barris que compten i els que no.

 

  1. Dinamitzar l’economia i combatre l’atur. Cal treballar pel futur i tenir mirada llarga posada en els grans projectes estratègics de ciutat

Hi ha alternatives per impulsar aquestes prioritats:

  • Cal potenciar els factors territorial de competitivitat de la nostra economia, que en tenim de remarcables.
  • Cal preservar els serveis públics: educació, salut, serveis socials…
  • Cal cuidar allò que és públic i la qualitat urbana

Hi ha alternativa. Hem anat treballant en aquests temps per definir i redefinir el nostre projecte, adaptant-lo a l ‘evolució de la ciutat, traduint-lo en un conjunt de propostes viables, reals , possibles. Les que varem materialitzar en el nostre programa les hem anat enriquint i adaptant a mesura que la realitat va evolucionant al llarg d’aquests tres anys. Els nostre ‘Diàlegs x Girona’ mensuals són un espai on anem exposant i contrastant públicament aquestes idees que hem anat desenvolupant.

Si m’ho permeteu us vull només anomenar algunes de LES IDEES FORÇA: 

En la prioritat primera que és la lluita contra l’atur, ha d’esser central potenciar els factors territorials de competitivitat de la nostra economia i potenciar la nostra vocació per la projecció exterior, en especial Euroregional.

Pasqual Maragall repetia sovint que en el nostre món hi ha tres prioritats Educació, educació i educació. I afegeixo, pensant en el nostre entorn gironí: Universitat, educació superior.

El sector ciències de la salut i Biotecnologia, cal impulsar-lo i estimular sinèrgies entre el nostre potent sector agroalimentari per treballar la productiva relació entre alimentació i salut,

I turisme. Turisme cultural generant sinèrgies amb el prometedor sector de les indústries culturals. Turisme de qualitat, cultural, esportiu, de salut… Fugint de l’aposta per a massificació que a Girona no hi té cabuda .

Som conscients tots que les ciutats avui competeixen per atraure talent: localitzar indústries creatives, d’alt valor afegit, .que neixen de la creativitat, l’habilitat i el talent individual i creen riquesa i ocupació, per la generació i explotació de la propietat intel·lectual: publicitat, arquitectura, art, cinema, moda, software, arts escèniques… Per això ens cal, en aquests àmbits, cuidar les PIMES, els serveis a les empreses, els recursos humans qualificats, situar-los al centre de la imatge de la ciutat, cuidar l’oferta cultural i lúdica, que atreu cada vegada mes els agents econòmics i els professionals, que són al capdavall els que generen múltiples oportunitats de treball, i potenciar la diversitat d’equipaments i serveis i l’ambient urbà que demanen amplis sectors mitjans.

Hem traduït aquests objectius en diverses iniciatives, que, ja dic no us vull cansar reiterant:

Giron@ ciutat creativa, l’agència -consorci de promoció econòmica que proposàvem en el nostre programa que el govern va assumir , l’agost del 2011 el compromís de tirar-la endavant. Tres anys després no coneixem cap avenç en aquesta línea,

Pla estratègic de turisme (en 3 anys hi havia temps de sobra per fer-lo) i una Agència de promoció turística, un “Girona turisme”, en la Línea de “Turisme de BCN”.  El risc de la manca de pensament estratègic en aquest àmbit el veiem clar cada dia: hem optat per la quantitat i no per la qualitat de les visites turístiques i aquesta és una dinàmica que genera riscos importants a mig termini. Fem molta fressa i poca endreça. Molta despesa però mal enfocada. El que ens cal és optar  per generar un creixement sostenible i sostingut dels ingressos que es deriven del turisme a la ciutat. Continuem pensant que cal plantejar de nou , seriosament, la Candidatura a “Patrimoni de la humanitat”. I que no podem renunciar a Casa Pastors com a centre d’interpretació del nostre “genius loci”, de la  nostra història i del nostre patrimoni . Ens cal un modern centre d’acollida de visitants per, en la línea que, per exemple,  moltes ciutats italianes i franceses riques en patrimoni estan reforçant darrerament,  articular i comunicar millor el nostre relat patrimonial, per finalment, allargar l’estada dels visitants i, per tant, augmentar la despesa que fan a la ciutat.

I fer de Girona “la capital escènica de l’Euroregió”; cal mantenir l’aposta per les arts escèniques que tenen en Temporada Alta el seu buc insígnia.

I tot això preservant els serveis públics (Educació , Salut , Serveis socials)

Volem una ciutat segura que garanteix a totes les persones uns drets transversals, que afecten els diversos camps de la vida dels individus: la igualtat d’oportunitats, el treball, l’habitatge, els serveis socials, la cultura, l’educació, la salut, l’esport, l’ordre, el civisme i l’amabilitat de l’entorn urbà. Des d’aquest punt de vista ampli, seguretat i cohesió social es complementen, una és la garantia de l’altra. Fer polítiques que garanteixin la cohesió, les oportunitats i l’equitat entre els diversos sectors socials vol dir defensar un major grau de benestar per a tota la ciutadania.

Hem de  garantir els serveis socials per a tothom, sostenibles i de qualitat, promoure l’autonomia de les persones, donar ple suport a les famílies cuidadores amb membres necessitats, i potenciar aquells projectes socials que, dissenyats per entitats arrelades a la ciutat s’adapten millor a les necessitats actuals.

Seguirem reivindicant la necessitat d’impulsar el Nou Campus Trueta, no només com una inversió per al manteniment i millora de l’assistència sanitària, que ho és, sinó també un projecte de futur que, amb el campus sanitari, ha de  generar oportunitats per l’educació superior transfronterera i per l’economia associada al  sector biotecnològic

I cura de la qualitat urbana: neteja, seguretat, urbanisme i paisatge urbà.

Quan, anys enrere, sortíem als primers llocs dels rànquings de qualitat de vida de les ciutats de l’Estat, era , en gran part per excel·lir en aquests àmbits, que són el patrimoni dels que no tenen patrimoni. Avui és més important que mai preservar-lo. L’espai públic defineix la qualitat de la ciutat, i ha de ser un lloc obert i protegit alhora, una concentració de punts de trobada.. A Girona hi ha un treball de dècades fet per evitar la ciutat fragmentada , per “cosir la ciutat als barris” i l’hem de seguir fent avui més que mai, de noves maneres.

De totes aquestes coses, i moltes més,  parlem quan enraonem  del nostre  “model de ciutat”. Aquesta és la qüestió que interessa i de la que voldria parlar més extensa i intensament però avui no hi ha més temps.

EL MEU COMPROMÍS

Crec fermament que cal una alternativa a l’actual forma de governar la ciutat. Una alternativa que posi la ciutat per davant, Primer Girona, i vulgui sumar per poder tenir la força necessària a l’Ajuntament per afrontar els reptes importants que tenim davant .

Una alternativa amb vocació de  govern, amb vocació transversal i amb vocació majoritària,  en la millor tradició de la socialdemocràcia europea i del catalanisme polític que treballi activament per la cohesió social i el progrés social i econòmic de la ciutat. Els governs d’esquerres municipals que havíem tingut fins l’any 2011, amb tots els seus encerts i errors  partien d’aquesta tradició .Es van constituir amb l’aportació de les diverses forces polítiques d’esquerra, amb l’aportació decisiva de grups municipals socialistes forts i nombrosos, composats i encapçalats per homes i dones compromesos amb un mateix ideari, en un equilibri virtuós entre militants del PSC i gironins independents, que compartien/compartíem  la passió per Girona i la voluntat transformadora de la ciutat. Deixeu-me recordar, ni que sigui anecdòticament, que fins i tot era independent Quim Nadal al principi de la seva alcaldia i ho va ser sempre Anna Pagans, com molts altres regidors i regidores ho eren/érem també. Varen ser aquests grups municipals de base ciutadana , fortament arrelats a la ciutat, amb molts regidors i regidores provinents d’entitats, d’associacions, de tradicions professionals diverses que al llarg dels anys han anat aportant el seu talent, la seva capacitat i el seu treball al servei de la ciutat i de tots, els que varen liderar el  trànsit des del  gris i el negre a la Girona viva i de colors. Compartíem , sobretot, un sentiment (Joan Raventós deia  “el socialisme, entre altres coses, és un sentiment”); un sentiment i una emoció (quelcom que fa moure): l’amor per la ciutat i la seva gent i la voluntat de transformar-la i deixar-la millor de com la varen trobar. Una ciutat per nosaltres i pels que ens venen al darrera, conscients de formar part d’una comunitat ciutadana, com som.

Crec fermament que aquest continua essent el camí . Crec que ens cal un govern municipal que deixi d’estar centrat en la propaganda per guanyar les properes eleccions, i es centri  de veritat en guanyar el futur per les properes generacions. Només ho podrà fer comptant amb tota la ciutadania, i amb les aportacions dels sectors més emprenedors i dinàmics de la ciutat. Treballant per tots i amb tots, centre i perifèria, treballadors i empresaris, universitat i món productiu, aturats i jubilats , homes i dones, grans i petits, tots i cadascun hi hauríem de participar.

Amb aquestes premisses, he pensat molt en quina ha d’esser la meva acció (essent com soc la cap de l’oposició) en aquest moment per contribuir a que aquesta alternativa sigui viable, sigui possible com més aviat millor, dintre d’un any, si és possible. Ho he pensat en un moment en què em veig abocada a prendre una decisió en relació al  procés de primàries que ha obert el PSC per escollir el proper candidat a l’alcaldia de Girona. Hi he reflexionat , meditant personalment i  consultant a multitud d’amics sobre els diferents elements de la situació actual.

Crec que la celebració d’eleccions primàries per escollir els candidats dels partits polítics és una bona notícia. I una pràctica que s’hauria de generalitzar. Les noves formes de fer política i l’aprofundiment democràtic són exigències ciutadanes que els responsables públics no només no hem de passar per alt, sinó que hem de fomentar. Però l’experiència d’altres entorns ens evidencia que les primàries només són bones si són això, eines d’aprofundiment democràtic que serveixin per confrontar diferents projectes polítics, no personalismes; si serveixen per parlar dels problemes dels ciutadans, no dels del partit. Només si  ajuden a generar una onada mobilitzadora que ens porti a guanyar les properes eleccions municipals, amb l’objectiu de que Girona torni a tenir un govern centrat en la ciutat i progressista. Aquest és l’objectiu. No cap altre. Primer Girona. I només Girona. Les primàries són bones si es donen les condicions per  ajudar a sumar i multiplicar , i no a restar i dividir

En aquest sentit he manifestat múltiples vegades la inconveniència de celebrar aquestes primàries a curt termini, i he defensat que es convoquessin a la tardor, com farà el PSC en altres municipis. Crec que amb l’actual situació del partit , amb els tres diputats inhabilitats i relegats , com a símbol més evident, amb critiques molt importants i abandonaments de militants i càrrecs electes significatius a tot Catalunya, (en el nostre cas gironí amb una comissió executiva de federació en funcions) i una pèrdua de confiança ciutadana com la que ha palesat el resultat de les recents eleccions europees ; reitero, crec que, amb l’actual situació del PSC , no és el moment per celebrar aquestes primàries. Crec que no ho és perquè, inevitablement, el context polític ens impedeix dur a terme el debat serè i de ciutat que necessitem. El que hauria de ser un diàleg seriós i enriquidor sobre Girona té totes les possibilitats de convertir-se en una altra cosa, en una altra  batalla que té poc a veure amb el futur de la nostra ciutat, i molt amb la deriva ideològica del projecte del PSC a Catalunya .  Ho he exposat reiteradament en els darrers mesos en tots els òrgans del partit on s’han pres les decisions. Hem pogut constatar, a més, en les darreres setmanes la manca d’imparcialitat de l’estructura orgànica del partit en aquest procés. I totes les experiències de primàries d’arreu del món democràtic on se’n  fan,  constaten que la imparcialitat és una de les condicions imprescindibles per assolir l’objectiu de mobilització ciutadana perseguit.

Per totes aquestes raons, doncs, i per coherència, comprendreu que, forçada a prendre la decisió abans que acabi l’intens debat intern sobre la reformulació del projecte polític del PSC,   anunciï , avui, que crec que, amb tota sinceritat, no es donen les condicions idònies  per presentar-me a les eleccions primàries per encapçalar la llista del PSC a la ciutat de Girona per a les següents eleccions municipals:

  • Perquè no és el moment idoni: enmig de la pitjor crisi que ha viscut la nostra organització, ni es poden garantir les condicions imprescindibles per fer un bon procés.
  • Perquè aquest PSC d’ara, aquest dit “nou PSC” d’avui, no és el meu PSC, i no sabem quina evolució ens espera, però la decisió m’obliguen a prendre-la ara, avui.

He pensat durant hores què em dirien els meus estimat amics que avui ja no hi són Narcís Amagat  , en Carmel Rosa o l’Antònia Adroher, o a l’enyorat Lluís Maria de Puig perquè em sento molt especialment responsable envers el llegat que representen els que ja no hi són. He escoltat als amics i amigues  savis i prudents , que tinc la sort de tenir i, majoritàriament, la opinió ha coincidit amb el meu sentiment, amb el que, malauradament, em diu el cor des de fa un temps. No es pot esser el candidat d’un partit que, avui, ara, per decisions preses per la seva direcció, té un rumb que no és el que els seus principis fundacionals recullen. Una direcció en la que no em reconec. Jo no puc. Per coherència i honestedat.

Estem en aquesta lluita i no ha acabat , però, a diferència de la resta de companys i companyes d’altres poblacions de Catalunya que estan en la mateixa situació i decidiran a la tardor, hi ha hagut aquí, a Girona, qui ha tingut la voluntat de forçar aquesta decisió en un moment tan delicat com aquest. Doncs bé, forçada a decidir contra la meva voluntat, avui, ara, aquesta és la meva decisió. Ara, des d’aquest  PSC que ha canviat el seu projecte polític fundacional, no.

I ara què?, us preguntareu. Doncs jo avui afirmo: El meu compromís amb la ciutat, la meva passió per la ciutat continua intacta, més viva que mai. Dic als més de 7.500 gironins i gironines que varen votar la llista que jo encapçalava, que ens van votar, a ells, i evidentment a la resta de ciutadans, que no defraudarem la seva confiança : continuarem exercint la nostra tasca d’oposició fins a l’esgotament del mandat, fins al 24 de maig de 2015 amb la mateixa tenacitat i la mateixa responsabilitat que l’hem exercit fins ara. La meva renúncia a presentar-me a les primàries del PSC, doncs, no és en cap cas una renúncia a la ciutat. Seguiré  treballant per Girona aquest any que queda per finalitzar el mandat, des de l’oposició, i contribuiré, com és la meva obligació , en el que humilment pugui, a l’eclosió de la necessària alternativa d’esquerres al govern de la ciutat en l’horitzó de maig de 2015. Només serà possible, però, si es tracta d’un procés i d’un projecte col·lectiu. Per mi la política és interessant quan és un projecte col·lectiu. Respecto els projectes individuals, les ambicions personals, però o són el que m’interessa .

Des d’on i amb quin paper hi podré contribuir és una qüestió que no s’ha de dirimir ara mateix. Queda un llarg any per poder-hi treballar. Crec, en tot cas, que a la ciutat li cal un espai socialista i catalanista fort i amb identitat pròpia, que sàpiga confluir amb la resta de les esquerres socials i polítiques, i amb la complicitat de la ciutadania progressista, per bastir l’ alternativa i convertir-la en majoritària.

I aquest ha d’ésser un procés que no sigui aliè al que viu avui el país, amb una esquerra igualment fragmentada i en plena transició. Si no som capaços d’entendre’ns no serem capaços, tampoc, de recuperar per a la ciutat un govern de progrés, transversal, ciutadà i transformador, amb el que jo estic compromesa , des del moment que em vaig presentar a les eleccions, a contribuir.  Hem de comprometre’ns a reconèixer el valor del rigor i l’experiència , al mateix temps que amb la força i l’entusiasme de la joventut i fer una aposta radical per promoure el civisme, el  sentiment de comunitat i l’ orgull de pertinença a la ciutat i això vol dir promoure noves formes de participació , més enllà del vot cada quatre anys.  La ciutadania ens demana que evolucionem, que innovem, que siguem capaços de transcendir més enllà dels instruments de participació política que avui coneixem. No contra els partits , amb els partits,  però transcendint-los, desbordant-los. Aquests són temps de canvi i hem de ser capaços de respondre a les noves demandes amb noves respostes. Jo, humilment, ho procuraré.

I ho faré, com he dit, des d’on pugui ser més útil. El meu anunci d’avui no és en cap cas una renúncia, ans al contrari. Dic més que mai SÍ a la ciutat, i us animo a acompanyar-me i a acompanyar-nos tots a la gran confluència progressista que ens dugui novament a la gent de d’esquerres a governar aquesta ciutat. A partir de ja, jo personalment, hi treballaré intensament.

Tot això és el que he tingut en compte per prendre la meva decisió i espero haver pres , la millor decisió  possible, la més coherent i honesta escoltant el cor i el cap. Us vull agrair a tots  la vostra inestimable presència avui aquí. L’aprecio molt especialment i us l’agraeixo des del cor.

Pia Bosch i Codolà

Casa de La Punxa – Girona

28 de maig de 2014

 

 

Primer Girona

Us faig saber que el pròxim dimecres 28 de maig pronunciaré una conferència a partir de les 19.30 h. a “La Casa de la Punxa”(Seu del Col·legi d’Aparelladors de Girona – Ctra. Santa Eugènia, 19) i m’agradaria comptar amb la vostra presència.

La conferència que pronunciaré porta per títol ‘PRIMER GIRONA’ i presentarà l’acte l’economista Manel Serra.

Espero comptar amb la vostra participació i us agrairé que ens confirmeu l’assistència al correu info@piabosch.cat o bé trucant al telèfon 699 932 131.

Invitació conferència OK

El pròxim dijous 15 de maig la delegació a Girona de la Fundació Catalunya Europa i el Fòrum Cívic Girona coorganitzen, amb la colaboració de Casual Politics i  en el marc del cicle ‘Diàlegs x Girona’, una jornada europea titulada: QUÈ ENS HI JUGUEM, A EUROPA?

Com a delegada a Girona de la Fundació Catalunya Europa, m’agradaria convidar-vos a assistir a aquest acte que comptarà amb 2 parts:

CONFERÈNCIA a càrrec de MARIA BADIA, Eurodiputada del PSC, a les 19.30 h. Sala Miquel Diumé – Ajuntament de Girona (Pl. Del Vi, 1)

TELEFÒRUM

Seguiment televisiu de l’únic debat entre els 5 candidats que opten a la presidència de la Comissió Europea a les 21 h. Bescuit Restaurant – C. Joan Maragall, 13 – GIRONA

Hi esteu tots convidats!

Invitació 15 maig

 

Revisant l’hemeroteca es fa ben evident: El govern de CiU ha incomplert més del 50% dels projectes anunciats al llarg del mandat. Això és el que ahir vaig dir públicament en roda de premsa acompanyada del regidor del grup socialista a l’Ajuntament de Girona, el company Quim Bonaventura. El detall de la copareixença el comparteixo amb vosaltres mitjançant la nota de premsa que vam emetre tot just després.

RdP incompliments CiU

Pia Bosch “El govern de CiU ha incomplert més del 50% dels projectes anunciats al llarg del mandat”

La portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona reclama al govern de CiU que compleixi els seus compromisos i deixi de prometre projectes de ciutat que després no executa. Per evidenciar que el l’equip de govern incompleix reiteradament les seves promeses, Pia Bosch ha posat d’exemple, avui en roda de premsa, el pla d’ascensors als barris i el projecte del passeig Canalejas, després que s’hagi sabut que finalment aquest any 2014 l’obra no es farà. 

Pia Bosch ha anunciat avui en roda de premsa, al costat del regidor Joaquim Bonaventura, que al llarg de l’últim any de mandat el grup socialista exigirà a l’equip de govern via mocions que compleixi tots els compromisos anunciats en els últims 3 anys. I és que segons ha manifestat la Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona “fins ara el govern de CiU ha incomplert més de la meitat de les seves promeses, entre les quals hi ha projectes importants per reactivar l’economia de la ciutat i per atendre els ciutadans”.

ALGUNS EXEMPLES: PASSEIG CANALEJAS I PLA D’ASCENSORS

El novembre de 2012 l’equip de govern de CiU va anunciar que aquest 2014 s’executaria el projecte de reurbanització del passeig Canalejas. Un any i mig després el regidor d’Urbanisme ha confirmat públicament que enguany l’obra no es farà perquè el pressupost previst pel passeig finalment s’ha destinat a la reforma del carrer Bisbe Sivilla i de la plaça Montserrat. Aquest és un dels exemples que avui Pia Bosch ha volgut destacar davant els mitjans de comunicació per evidenciar que l’equip de govern de CiU a la ciutat incompleix la majoria de les seves promeses. Segons Bosch, “és més que evident que el govern de CiU és un govern de moltes paraules i pocs fet, que promet molt i compleix poc, que fa política d’aparador i que no defensa els interessos dels gironins”. En aquest sentit, Bosch ha reiterat un cop més que la reposició de les zones afectades per les obres del TAV les ha de pagat l’Estat i no pas els gironins, i la incapacitat de negociació de l’equip de govern ha obligat a la ciutat a destinar el pressupost del passeig Canalejas a una obra que és responsabilitat d’ADIF. Així mateix, la Cap de l’Oposició considera que si la reactivació econòmica per la via de l’atracció turística és la gran prioritat del govern de CiU és paradigmàtic que ni tant sols es compleixi la reurbanització d’aquest punt destacat en l’arribada de visitants, el passeig Canalejas.

Tanmateix Pia Bosch ha volgut posar un altre exemple que afecta de manera molt destacada als serveis i a l’atenció dels gironins. La portaveu socialista s’ha referit al Pla d’Ascensors als barri que l’equip de govern de CiU va anunciar fa just 2 anys. El maig de 2012 el regidor d’Urbanisme va anunciar als mitjans de comunicació que 1.270 pisos sense ascensors es beneficiarien d’aquest pla als barris de l’Eixample, Vila-Roja, Font de la Pólvora, Pedret, Sant Narcís, Taialà, el Pont Major i diversos sectors de Santa Eugènia i Can Gibert. “I fins a dia d’avui no s’ha fet res, més enllà de la promesa i de les paraules” ha conclòs Bosch.

EL TRUETA I ALTRES: CiU ACUMULA INCOMPLIMENTS

Pia Bosch ha destacat que l’incompliment de més de la meitat dels compromisos i promeses de CiU demostren clarament que el govern actual de Girona no té un projecte de ciutat i dedica els esforços que hauria de dedicar a la ciutat. La portaveu socialista ha destacat altres projectes anunciats per l’equip de Carles Puigdemont dels que fa temps que no se’n sap res més. En altres ha citat la reforma de l’antic Cinema Modern, el projecte del nou Hospital Trueta i el projecte del pont del Dimoni. La Cap de l’Oposició també ha recordat que el pressupost de l’Ajuntament cada any ha estat lleugerament superior i, per tant, “no es pot culpar a la crisi per justificar la manca d’inversió pública i municipal, tant necessària en aquest moment per dinamitzar l’economia de la ciutat”. Segons Bosch el govern de CiU segueix equivocant les prioritats i gastant sense invertir, alhora que va acumulant promeses incomplertes.

M’explico…

Entre les moltes entrevistes que m’han fet al llarg d’aquestes dies, comparteixo amb vosaltres aquesta publicada al diari Publico.es i signada pel periodista Iñigo Aduriz.

La líder de la oposición en el consistorio gerundense ejerce de portavoz de los nueve socialistas catalanes que el miércoles dimitieron de sus cargos orgánicos por sus discrepancias con la dirección de Pere Navarro.

pia-bosch-psc-2013 (1)Es un partido plural e incluso “hay algunos miembros independentistas”. Por eso Pia Bosch (Girona, 1962), considera que es imprescindible que la dirección de su partido, el PSC, y su primer secretario, Pere Navarro,cambien el rumbo de su acción política y se sumen a las exigencias de la mayoría de los catalanes apoyando la consulta del próximo 9 de noviembre. Por eso, para protestar contra la postura que hoy mantiene el líder de su partido ella, el ya expresidente de la formación en Girnoa, Joaquim Nadal y otros ocho miembros de la Ejecutiva privincial, abandonaron el lunes sus cargos orgánicos. No dejaron, en cambio, ni sus cargos públicos ni el partido. En plena celebración de Sant Jordi, Bosch atendió ayer a la llamada de Público.

Ustedes han dimitido de sus cargos orgánicos en protesta contra las posturas que mantiene la dirección. Pero, ¿por qué no han dejado el partido?

Somos militantes de este partido, y la mayoría desde hace tiempo. Algunos de los que ayer dimitieron son fundadores de este partido. El partido no es propiedad de los dirigentes, sino que desde su inicio es el fruto de la unión de movimientos políticos socialistas catalanes que en un determinado momento y para poder ser una fuerza mayoritaria y que realmente pudiera ser útil para la mayoría progresista de Catalunya y ser alternativa de Gobierno se ponen de acuerdo y se unen para construir una organización de vocación mayoritaria y con voluntad de Gobierno para dar respuesta a los problemas y anhelos de la población progresista. Eso es lo que nosotros proponemos.

¿Le parece que la dirección actual ha roto ese acuerdo fundacional?

Nosotros creemos que sí. Es evidente en la forma de conducir el partido. La percepción que también nos dicen las encuestas que tiene la población catalana es que el partido ha dejado de tener esta vocación mayoritaria. Que ha elegido entre los grupos que lo componen a una parte de nuestro electorado, y ha olvidado que también representa a otra parte. El PSC tiene una matriz distinta de otros partidos socialistas. Nace de esa federación de movimientos, y la federación catalana del PSOE es uno más de esos movimientos, y así debe seguir siendo. Ningún movimiento que vaya en la línea de excluir a una parte del electorado y de la civilización es fiel a nuestros principios fundacionales. No puede ser que el discurso de nuestros dirigentes sea que sobra gente. En este partido falta gente.

 

¿Cree entonces que el equipo de Navarro se ha entregado a las exigencias del PSOE de Rubalcaba?

Esto es lo que piensa una parte importante de la población catalana, y lo que piensan el electorado que nos ha dado su apoyo en los últimos años. Y este es el motivo por el que han dejado de darnos apoyo. Nos lo dice la gente por la calle.

¿Por qué cree que la dirección del PSC mantiene esta posición contraria a la consulta? ¿Por intereses electorales o por contentar a ciertos ayuntamientos de Catalunya más cercanos al PSOE?

El por qué no lo se. El momento que estamos atravesando es muy difícil, y un partido que lo que ha hecho es garantizar la unidad civil del pueblo de Catalunya, primar la unión por encima de las diferencias de origen y la unión de los socialistas catalanes tiene una situación muy compleja. Es más difícil que nunca y es más complejo que nunca el reto que tenemos, en un momento en el que todo tiende a la polarización. Pero a la hora de gestionar esta complejidad lo que no podemos hacer es negarla o elegir una parte. Eso niega el origen fundacional de este partido.

Pero lo cierto es que ese partido se dotó de unos órganos de gestión y de decisión. Y en el Consell Nacional, máximo órgano de decisión entre congresos, las posiciones mayoritarias son las que defiende el equipo del primer secretario. Ante esta situación, ¿se han planteado presentarse en próximas elecciones bajo otras siglas?

Lo que nos hemos planteado es recuperar los apoyos que hagan que nuestro partido vuelva a ser un partido plural. Porque plantearse una línea de trabajo que haga que se ganen congresos pero no elecciones no es la nuestra. Entendemos que la única forma de servir a la gente que espera de nosotros que luchemos contra las desigualdades y de la deriva de los gobiernos de derechas neoliberales nos están produciendo y que está generando un sufrimiento social, es intentando ganar elecciones y llegando a los gobiernos de las instituciones. No ganando Consejos Nacionales. Dar respuestas disciplinarias a problemas políticos es un error en el que hace mucho tiempo que estamos instalados. Si persistimos en ello este partido va a ser residual y minoritario.

¿Cuál debería ser el cambio de rumbo que debería adoptar el equipo de Navarro para que ustedes volvieran a sentirse cómodos en sus puestos orgánicos?

Tenemos que volver a los principios fundacionales, a respetar la pluralidad interna, a querer mantener esa pluralidad y la vitalidad del partido. Estamos en un momento en el que nuestros adversarios políticos están intentando hacer un ejercicio de apertura, de sumar y de multiplicar sus apoyos, nosotros estamos restando y dividiendo.

¿Implica ese ejercicio de apertura respaldar la consulta del 9 de noviembre?

Es imprescindible para ser fieles a nuestro compromiso electoral. La gente nos votó a las últimas elecciones al Parlament de Catalunya leyendo nuestro programa electoral y sabiendo que nosotros íbamos a defender la consulta. No hay ninguna duda en lo que nuestro programa electoral llevaba en este tema. Tenemos que ser fieles a lo que hemos prometido a nuestro electorado. Lo contrario es un fraude democrático.

En el caso de que se celebre la consulta, ¿tienen ustedes claro cuál sería su postura respecto a la independencia?

Hay diversidad de opiniones en el seno del PSC. Ha sido así en el tema nacional desde el inicio, porque en el PSC hay pocos, pero hay algunos miembros independentistas, otros claramente catalanistas. Joan Reventós decía que somos catalanistas y socialistas por los mismos motivos.

 

IMG_4708Fa 3 anys vaig tenir l’honor de compartir una jornada sencera amb el recentment nomenat primer ministre francès. Manuel Valls va visitar-nos el març de 2011 per participar en un dels primers DiàlegsxGirona que organitzàvem en motiu de la precampanya de les eleccions municipals. El nou primer ministre francès va venir a donar-me suport i a visitar la ciutat de Girona en qualitat d’alcalde socialista del municipi francès d’Èvry. 

En aquests DiàlegsxGirona, que també vam compartir amb el president d’AB-Biòtics Lluís Sánchez Lafuente, Manuel Valls va parlar de la importància d’apostar per la ciència i la  innovació i va lloar el projecte de “Campus de salut de Girona”, destacant la importància d’apostar per un projecte com el del nou Hospital Trueta, a partir de la seva experiència com a alcalde d’Évry, la ciutat del Bioparc “Genopole”.

Avui, 3 anys després d’aquest debat continuem sense cap concreció per part dels  governs de CiU a la Generalitat i a l’Ajuntament en relació al projecte de nou Hospital Trueta i Campus de Salut. Ho vam explicar dilluns en roda de premsa amb la diputada Marina Geli i reclamem que es posi en marxa el projecte i es concreti amb la màxima celeritat.

Invitació_7març baixa

 L’endemà de l’acte, el 8 de març de 2011,  “El Punt” ho recollia així:

Pia Bosch veu bàsic apostar per la innovació a Girona

L’alcaldable del PSC fa un debat amb l’alcalde d’Évry, Manuel Valls, i amb Luis Sánchez Lafuente, president i ‘business angel’ d’AB Biotics

Els ponents creuen en el potencial de les ciutats mitjanes

08/03/11 02:00 - Girona – Dani Vilà
Manuel Valls, Luis Sánchez Lafuente i Pia Bosch amb el moderador abans d’iniciar el debat de nova economia Foto: LL. SERRAT.

L’alcaldable socialista per Girona, Pia Bosch, veu bàsic que la ciutat de Girona aposti “per la ciència i la innovació” com a àmbits preferents per “atraure talent i posicionar la ciutat en el futur”. Així ho va afirmar la cap de llista del PSC en el diàleg sobre nova economia que es va celebrar ahir al vespre a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

En el debat hi van participar dues personalitats destacades, Manuel Valls, alcalde del municipi francès d’Évry, que en una dècada s’ha convertit en un referent en investigació sobre biotecnologia, i el president i business angel de l’empresa AB Biotics i expresident de Gelocatil Luis Sánchez Lafuente. Tots tres van coincidir a identificar la innovació “com un element necessari per a la supervivència”. Valls, que aspira al lideratge dels socialistes francesos, considera que una de les claus de l’èxit d’Évry, que amb només 50.000 habitants és referent en investigació i ciència, és l’objectiu “com a administració local d’ajudar i no posar traves, trencant la frontera entre públic i privat”. Una afirmació que va corroborar Bosch, que considera que Girona i l’àrea metropolitana “ho tenen tot” per ser un model d’èxit que aconsegueixi “atraure talent que permeti innovar”.

Valls també va lloar el posicionament de Girona en un àmbit com el de la salut i va animar a potenciar el sector, que suposa tenir un campus de la salut, així com la importància “d’un nou hospital i la funció del parc científic”. Per la seva banda, Sánchez Lafuente va fer una crida a “saber escoltar més els joves, perquè són emprenedors i a vegades no els fem prou cas”.

Els tres ponents en l’acte que formava part del cicle Diàlegs per Girona que organitza el PSC en vista a les municipals també van coincidir en el paper clau que “han de fer les ciutats mitjanes tenint en compte els grans pols d’atracció que són els capitals europees com ara París, o Barcelona pel cas gironí”. Consideren que les ciutats mitjanes han de complementar la potent oferta de les grans capitals i buscar l’especialització en alguns àmbits.

Un model diversificat per al futur

Bosch, responent una pregunta dels assistents, va assenyalar que Girona i les comarques gironines han de seguir donant suport a àmbits com ara la biotecnologia i el sector agroalimentari, sense oblidar la potència empresarial en l’àmbit cultural, així com la recerca de l’aigua i el turisme, dos dels bucs insígnia de la UdG i la seva clara aposta estratègica. Un dels reptes per a l’alcaldable del PSC és aconseguir que aquests àmbits permetin crear treball estable en el futur i garantir que els joves amb talent puguin trobar sortida als seus projectes a Girona. Per això, Bosch advoca per una administració local que sigui capaç de “crear confiança”, i al mateix temps disposar de prou lideratge territorial per pressionar i fer arribar les infraestructures necessàries per a la ciutat, com ha fet Évry amb els trens ràpids a Orly que permeten a les empreses viatjar amb rapidesa a Washington o a altres punts del planeta.

 

Ahir la diputada al Parlament, Marina Geli, i jo mateixa vam tornar a reclamar en roda de premsa que el Govern respongui amb concreció sobre el solar, el projecte i el calendari del nou Trueta; i que elabori un pla de xoc 2014-2016 per a la Regió Sanitària de Girona per a la millora de l’accessibilitat i la resolució. Aquesta és la nota de premsa que vam fer arribar als mitjans de comunicació i l’enllaç a la premsa gironina: Diari de GironaEl Punt Avui  

foto

Geli i Bosch reclamen al govern que apliqui un pla de xoc per les llista d’espera a la Regió Sanitària de Girona que han augmentat un 84,56% en tres anys

La diputada socialista i la cap de l’oposició de l’Ajuntament de Girona reclama a la Generalitat que redacti el projecte del nou Trueta aquest any; que emprengui mesures pressupostàries justes, en funció de la despesa per càpita, a les comarques gironines; i que faci un pla d’inversions per arranjar el deteriorament de l’edifici actual

La Diputada Marina Geli reclama que el Govern de la Generalitat prengui mesures pressupostàries i d’inversió i apliqui un pla de xoc a les llistes d’espera per equiparar la regió sanitària de Girona al 2010. L’increment del 84.56% de les llistes espera per les 14 intervencions quirúrgiques amb temps garantit a la Regió Sanitària Girona en tres anys, 2010-2013, obliga el Departament de Salut a valorar la urgència d’un plec de mesures dràstiques de reacció, assegura Geli. La diputada recorda que ja va alertar en el debat de pressupostos 2014 que la regió sanitària de Girona era la pitjor tractada de Catalunya. “Res no serà creïble fins que no s’executi el projecte del nou hospital Josep Trueta”, adverteix Marina Geli. “L’Ajuntament ha de posar uns nous terrenys a disposició en cas que continuï sense veure clar l’emplaçament actual”, hi afegeix Bosch.

A les comarques gironines hi ha 3.595 persones més en espera. De les 4.251 del 2010 s’ha passat a les 7.846 de 2013. A Catalunya les 56.670 persones que estaven en llista d’espera s’han enfilat fins a 75.075 (18.405 més) segons les dades de desembre de 2013. L’increment ha estat del 32.47% a Catalunya; a Girona han augmentat més del triple i representen gairebé el 20% de l’increment total de Catalunya.

Les dades confirmen que la Regió Sanitària de Girona és la que experimenta el major increment de pacients de tot Catalunya, amb un 84.56%. A les Terres de l’ Ebre creix d’un 33.47%; al Camp de Tarragona d’un 32.55%; a Lleida d’un 45.75%; a la Catalunya Central d’un 12.9%; a Barcelona i la seva àrea metropolitana d’un 27.12% i només Pirineu-Aran les llistes milloren d’un 20%.

Si comparem l’increment de la quantitat de persones en temps espera per tota la cirurgia programada, a la Regió Sanitària de Girona passem de 9.310 persones a 15.212 (5.902 persones més), una xifra que representa un creixement del 63.39%. A Catalunya, en canvi, és d’un 20.79% (de 150.308 persones a 181.559, 31.251 més). L’increment gironí també suposa gairebé un 20%.

Tots els hospitals públics de Girona experimenten increments entre el 2010-2013. Als Hospitals de Blanes/Calella passen de tenir 1.410 persones el 2010 a 2.449 el 2013. A l’Hospital de Figueres la puja és de 798 a 1.332; a l’Hospital de Palamós de 630 a 1.207; a Santa Caterina l’increment és de més de 500 persones i al Trueta la xifra es duplica pujant de 745 a 1.436.

Per patologies, la major part de les persones en espera es concentren en les operacions de cataractes: el 2010 n’hi havia 14.27 i el 2013 ja eren 2.613. Les dades d’espera per a pròtesi de genoll també són desoladores: de 573 a 1.310, amb una mitjana d’espera de 9,23 mesos el 2013 (quan el 2010 era de 5,46 mesos).

“Ja vam alertar en el debat de pressupostos del 2014, pròrroga del 2014, que la demarcació de Girona era pitjor tractada en pressupost sanitari”, recorda Marina Geli. El pressupost del 2010 era de 777 milions euros i en canvi el 2013 havia disminuït a 671 (106 milions menys en tres anys). “La despesa sanitària del 2013 – 2014 és de 796 euros per persona i any, un 27% menys que la de Catalunya de 1.095 euros per persona any”, constata Geli. “Fa tres anys la Regió Sanitària de Girona era de les què menys temps s’esperaven els pacients i ara és tot el contrari, és de les que ha empitjorat més. És doblement injust les retallades lineals a Catalunya. Les retallades lineals son les responsables de la situació de mes precarietat laboral i menys accessibilitat al sistema públic de salut a les comarques gironines”

El pressupost de la Regió Sanitària Girona representa el 8,09% del total del Departament de Salut del 2014 malgrat que la població fixa és l’11,15% del conjunt de Catalunya i que suporta un gran augment estacional. “Vam reclamar un front gironí per compensar i trobar, com a mínim, una certa equitat.
CiU i ERC varen tombar les esmenes i també l’elaboració del projecte del nou Trueta enguany”
, lamenta Geli.

El debat del nou Trueta-Campus de Salut és una de les qüestions estratègiques pendents de la Regió Sanitària de Girona. De fet, el Grup Socialista Municipal a Girona ciutat, a traves de Pia Bosch i el grup socialista al Parlament de Catalunya, a traves de Marina Geli han proposat (i aprovat) repetides vegades  mocions i resolucions que instaven el govern i l’Ajuntament a decidir i oferir solars a la zona del nord de  Girona si es desestimava l’actual emplaçament. En aquest mateix sentit, el PSC també ha reclamat la redacció del projecte definitiu del Nou Trueta l’any 2014, després de tres anys perduts.

De nou, Pia Bosch i Marina Geli reclamaran que el Govern respongui amb concreció sobre el solar, el projecte i el calendari del nou Trueta; in que elabori un pla de xoc 2014-2016 per a la Regió Sanitària de Girona per a la millora de l’accessibilitat i la resolució. “Si no hi ha fets podrem constatar la nul·la voluntat política del Govern. L’Hospital Trueta s’està deteriorant arquitectònicament i necessita inversions urgents en espera del nou edifici”, alerta Geli.

La Diputada Marina Geli reclama al  Govern de la Generalitat des del Parlament que apliqui mesures pressupostàries justes, en funció de la despesa per càpita, per la regió sanitària de Girona pel 2014 (La regió sanitària de Girona disposa d’un 27% menys de recursos econòmics del sistema sanitari públic per persona i any que la resta de Catalunya, 796 euros persona i any davant de 1095 euros per persona i any); que encarregui aquest any el nou projecte de l’Hospital Josep Trueta a la zona nord de la ciutat de Girona; que elabori un pla d’inversions de manteniment al Trueta pel període 2014-2016; i que faci un pla de xoc de llistes d’espera 2014-2016, en el marc d’un pla d’accessibilitat i resolució, tant pel diagnòstic com pel tractament, que garanteixi temps raonables d’espera i un màxim de sis mesos de demora en intervencions quirúrgiques

Avui comparteixo amb vosaltres aquest article del regidor del nostre grup a l’Ajuntament de Girona, Xavier Amores.

Les piscines naturals al riu Ter, una de les propostes de l´estudi "Quatre rius i una séquia". Ajuntament de Girona

Les piscines naturals al riu Ter, una de les propostes de l´estudi “Quatre rius i una séquia”. Ajuntament de Girona

Benvingut un debat pendent de fa mesos: els rius protagonistes en el ple de Girona del mes de març

En el ple del mes de març de l’Ajuntament de Girona es va debatre una moció de la CUP i IC-EUiA sobre la dignificació del riu Güell. El nostre grup va votar-hi a favor, però vam afegir dos àmbits de reflexió al que pròpiament era la moció i que resumidament crec que val la pena comentar, el primer  va molestar als grups que havien presentat la moció i el darrer probablement a l’equip de govern. De fet, en l’apartat de precs i preguntes, el grup del PSC ja havíem demanat fa mesos que es realitzés un treball complementari al projecte presentat que tingués en compte els elements econòmics i de gestió de l’aigua per veure com i en què es podria avançar realment a partir de l’estudi Girona, quatre rius i una séquia. Ahir vaig llegir una crònica del portaveu Jordi Navarro que m’ha semblat que pateix dels mateixos tics habituals de la CUP, per una banda la incapacitat  de considerar més punts de vista que els seus propis, el revisionisme ideològic o al seu gust del passat i un to de superioritat moral que sempre els sol acompanyar. Són tres ingredients que al meu entendre lliguen molt poc amb el que implica la gestió municipal, més d’un plenari tan fragmentat i amb un govern en minoria, que hauria de fer-nos prioritzar a tots la cerca d’acords en benefici de la ciutat.
La moció que presenten amb l’objectiu de dignificar el riu Güell té com a primer objectiu fer una mena de revisionisme del passat molt esbiaixat, obviant part dels motius que ens porten on som. Quan es parla del riu, no és raonable que l’únic element de debat que es posi sobre la taula és  la desgràcia causada per totes les “terribles” infraestructures  i la canalització d’asfalt que l’encaixona, talment com si tots els governs en els darrers cinquanta anys s’hagin conjurat per aniquilar el riu, i el que al meu entendre és pitjor, dibuixant un fil històric on posen per igual els governs pre-democràtics i els governs de progrés a partir del 79.  En la seva moció fan un llarg llistat d’infraestructures (per entendre’ns: des del’ auditori a  l’escola d’idiomes), com d’un conjunt que al seu entendre ha empobrit el riu i ha perjudicat als veïns. De fet, la primera obra de canalització es remunta als anys 60, amb la redacció  del projecte de desviació del riu Güell, perquè el riu es desbordava massa sovint. L’Ajuntament volia fer aquest desviament perquè si bé el Ter estava sota control pel pantà de Susqueda, tenien problemes amb la resta dels rius.  El Güell es va fer anar directe al Ter per evitar que amb la seva trobada amb l’Onyar es formés un tap, de manera que si aquest anava alt s’evitessin les tan conegudes i històriques inundacions de la ciutat.  És una solució d’una època en la qual malauradament els aspectes de protecció del medi ambient no es tenien en compte, segur que no s’hauria fet així si aquesta obra s’hagués proposat vint anys més tard, però el que no es pot fer és no parlar de les inundacions i només referir-se a la importància de la protecció ambiental quan s’explica la situació del riu Güell. No parlar enlloc de com s’ha arreglat la zona de la Devesa i s’han cosit diversos barris arreglant espais i canalitzacions de la riera que eren sense cap dubte un problema de salut tal i com estaven és el revisionisme interessat amb el que ens té tan acostumats la CUP. Els meus avis van viure molts anys al carrer Illa, al final del qual l’aspecte i les característiques de la riera sincerament eren un problema que calia resoldre.
De fet en els governs d’esquerres de la ciutat  es van anar fent esforços tant per evitar noves inundacions, amb diverses actuacions en tot el tram del Güell que creua la ciutat, i en especial a Can Gibert del Pla i Santa Eugènia amb la construcció de ponts, rotondes d’enllaç i la canalització, com per actuacions ambientals. Parlar d’aquestes polítiques liderades per regidors socialistes com en Ponç Feliu amb encert i que han estat sovint un referent en d’altres ciutats (des dels horts urbans a la recuperació de zones com la del Ter) és un tema que genera al·lèrgia entre alguns regidors que pretenen monopolitzar les polítiques medi ambientals. Són actuacions que van permetre en el tram final del riu mantenir vegetació de ribera i una millora a la zona de Bell-lloch,  Can Gibert i Santa Eugènia que han dignificat una part del riu.  Tot és millorable segur, però cal recordar els actius de tots aquests anys. Si tenim en compte el conjunt dels rius podríem parlar de la recuperació d’itineratis com el de l’Onyar amb el programa “Remuntant l’Onyar” i també el de les Ribes del Ter i la zona de la Bassa de la Barca. Sobre rius i zones humides, a part de les Hortes es van crear bases noves (els aiguamolls de les hortes que abans eren un abocador). També podríem parlar de la dignificació del tram baix de l’Onyar per sota del Pont de Pedra, mantenint balques, plantant lliris, etc permetent que torni a haver-hi fauna i flora fluvial. Explico això, perquè si algú es llegís la moció de la CUP sense consciència del passat es podria generar una opinió que no em sembla objectiva en relació als problemes anteriors.  Recomano sincerament la lectura d’algun article fet per professores de geografia la UdG al llarg dels 80s i 90s sobre el riu güell  al pas per Girona perquè ens permet entendre millor la problemàtica i els riscos, mai descartables del tot, d’inundacions. Assenyalar una cosa tan simple com aquesta sembla que no va agradar al regidor Jordi Navarro.
Val a dir que tot i no compartir el diagnòstic, vam valorar que la part dispositiva  ens semblava raonable i per això la vam votar a favor.  Incloure el Güell al Pla especial, vam creure que era una bona idea, sempre es pot millorar i fer més sensibilització sobre el riu, especialment d’aquelles zones  més riques biològicament, d’una bellesa paisatgística destacada i que poden ser objecte de rutes d’educació ambiental i potser, d’una major protecció. Així mateix, compartim que  no és una bona solució soterrar el riu Güell com sembla que en l’estudi encarregat per l’Ajuntament apareix com una idea i que en la moció es demanava descartar definitivament. De fet, en aquest punt, que era el més polèmic, tots els grups estaven a favor. Personalment no m’agraden gaire les mocions que comencen amb “Descartar definitivament”, em semblen fins a cert punt afirmacions gratuïtes. Els gironins del futur decidiran democràticament el que creguin, per això es fan modificacions de Pla General i per això es vota cada quatre anys, però bé, entenc que és un recurs estilístic.
Finalment vaig fer algunes reflexions que crec que tocava fer sobre el projecte deGirona, quatre rius i una séquia, especialment en relació a la gestió del govern municipal, no de l’estudi que pensem que té elements molt positius de reflexió sobre el futur de la ciutat i els riusPenso que el govern no ha estat prou diligent en la gestió de les expectatives de l’estudi i com es durà a terme o no, alguna de les propostes. Probablement hauria estat positiu implicar a la resta de grups municipals i els veïns en el projecte i encetar, just presentat l’estudi, el treball del Pla Director. Crec que és un treball amb actius realment destacats, de fet,  em sembla un bon projecte d’anàlisi i de reflexió, i amb algunes idees encertades i valentes. És un bon projecte, fet per joves arquitectes que coneixen bé la ciutat tal i com queda palès. Ara bé, és només un estudi, i algunes de les propostes  són difícilment viables. en algun cas per la inundabilitat de les zones on es proposen actuacions, o perquè implicarien un cost difícil de portar a terme per evitar riscos i aconseguir els permisos de l’ACA. Potser el més important  es que algunes actuacions no es portaran a terme pel fet que no són desitjables ni per la ciutadania, ni pel consistori actual.  Per mi el problema es la no-gestió, del dia després de presentar-se als mitjans de comunicació- i ja fa 8 mesos- com una gran notícia, que s’ha venut molt bé, amb moltes fotos i portades als diaris, però molt poc més un cop presentat. Aquesta manca de gestió posterior crec  que ha perjudicat les parts bones de l’estudi, que les té. Ha mancat capacitat d’explicar de manera realista què és vol fer i què no, per convocar als grups de l’oposició per calendaritzar el pla director, i molt especialment perquè ha generat en alguns veïns una certa angoixa quan es parla d’aquest soterrament.
Vaig acabar la meva intervenció demanant que es convoqui a tothom amb celeritat per treballar en aquest Pla director fluvial del que s’ha parlat alguna vegada i posem fil a l’agulla i ajudem a treure neguits innecessaris als veïns. Crec que va ser errònia la càrrega indiscriminada contra l’estudi que va fer la CUP i IC-EUiA, però entenc els dubtes i pors que s’han generat per part de veïns i associacions. Si la moció va permetre fer debat sobre el tema, benvinguda sigui.

foto 2“Farem el que vulgueu”. Aquest és una frase que va repetir més d’una vegada el cuiner Ferran Adrià en la presentació que va fer a Girona del projecte elBullifoundation. Davant l’atenta mirada i l’expectant atenció d’un nombrós públic, Adrià va explicar com s’està gestant, què vol ser i què serà aquesta fundació privada que neix amb una doble vocació: salvaguardar el llegat d’elBulli i promoure el BulliPedia, un arxiu creatiu sobre la història de la cuina per ajudar als cuiners del món a crear.

I precisament aquest verb, crear, va ser l’eix central de la presentació que ens va fer Ferran Adrià. La paraula creativitat es va anar repetint successivament en la seva explicació: “elBullifoundation és un projecte sobre la creativitat que utilitza el llenguatge de la cuina”, va resumir el cuiner més conegut arreu del món. Efectivament, ho vam podeu veure amb foto 4les imatges que ens van mostrar del que serà aquest projecte emplaçat en un indret fantàstic de la Costa Brava. Adrià ho té clar: “Volem que el pas per elBullifoundation sigui una experiència que es pugui recordar tota la vida” i afegia que el projecte neix com un projecte de país i com un element innovador i estratègic d’atracció en el territori.

I mentre escoltava A Ferran Adrià parlar del relat, de la creativitat, de la innovació i de la capacitat d’atracció no podia evitar pensar en Girona i en les potencialitats de la ciutat en un triangle únic entre Barcelona, la Costa Brava i el Pirineu. Hi pensava com tantes vegades  imagino com podem explicar a tots els visitants el nostre “genius loci”. foto 3Si elBullifoundation serà tot allò que entre tots volem que sigui amb la participació i les aportacions creatives que el projecte vagi recollint, la ciutat de Girona també ha de poder ser allò que ara ens imaginem i col·lectivament podem arribar a construir tots plegats.

Trobareu tota la informació del projecte a www.elBullifoundation.org

 

 

 

L’execució de Carles Rahola, ara fa 75 anys,  és un exemple clar de la injusta i dura repressió que es va desencadenar a la ciutat amb l’entrada de les tropes franquistes l’any 1939. Aquest cap de setmana, coincidint amb la data del 15 de març, Girona ha homenatjat una figura imprescindible en la nostra història recent i un referent ciutadà que mai hem d’oblidar.

Carles RaholAprofito doncs per recordar que ara fa just 5 anys, quan es complien 70 anys de l’execució de Carles Rahola, l’editor Quim Curbet va impulsar la reedició del “Breviari de ciutadania” i el va completar amb un “Nou breviari” que conté breus col·laboracions de centenars de gironins i gironines, entre ells jo mateixa.  Si encara no heu tingut oportunitat de llegir-lo, us el recomano. Perquè és aquesta reedició i tots els treballs documentals destacadíssims, com els que han realitzat els gironins Ignasi Pèlach i Narcís Jordi Aragó, els que ens permeten mantenir viu el record de Carles Rahola i aprendre del seu llegat. Així ho va destacar en l’acte del passat dissabte la neta de Rahola, tot recordant que l’ADAG (L’Assemblea Democràtica dels Artistes de Girona) l’any 1976 va organitzar, juntament amb la revista Presència, una exposició amb obres dedicades a la figura de Carles Rahola. Seria molt interessant que aquesta iniciativa es tornés a posar en marxa perquè comparteixo la reflexió que fa el company Roger Casero en el seu blog en un post de record a Rahola de l’any 2009: “Carles Rahola treballà molt i bé pel seu país i per la seva ciutat. És hora de que Girona, complint un deure indefugible, rendeixi un homenatge a tot el què significà com a home i com a ciutadà”. 

Nosaltres som els gironins del futur dels que parlava Carles Rahola: “Aquells futurs gironins, idealistes i constructius alhora, fortament arrelats a llur terra, però amb l’esguard i l’esperit ben oberts a tots els hortizons”, i de nosaltres depèn el present i el futur de la ciutat.

 

« apunts més recents - Apunts anteriors »