Fil dels
Apunts
Comentaris

Aquesta és la proposta que portarem al ple de juliol en forma de moció. Des del grup socialista seguim treballant per pal·liar els dramàtics efectes de la crisi entre els més vulnerables. I en aquest col·lectiu hi ha, sobretot, els infants. És evident que els problemes derivats de la crisi en la qual estem immersos danyen severament les nostres estructures socials, polítiques i econòmiques; i molt especialment impacten sobre els més febles de la nostra societat. Des del grup socialista hem portat a plenari diverses iniciatives en aquest sentit, i aquesta vegada volíem posar el focus, novament, sobre els problemes específics dels nostres infants.

Durant la darrera setmana del mes de juny UNICEF va fer públic l’informe La infancia en España 2014”, en el qual es recollien diverses dades preocupants sobre la situació dels nens a l’Estat espanyol, especialment pel que fa a la pobresa i a les desigualtats -un 27’5% dels nens viuen en risc de pobresa- i al fracàs i l’abandonament escolars -ambdós per sobre del 23%-.

1869155

Font: UNICEF

A la ciutat de Girona no tenim dades específiques de caràcter representatiu, però pels diferents estudis i recerques duts a terme -coneixem el grup de treball sobre pobresa i exclusió social en la infància-, tot ens fa pensar que la realitat gironina no dista massa de la que dibuixa UNICEF en el seu informe.

LP_con_copy_bold_570x200_cat

Font: UNICEF

Per aquestes raons, doncs, creiem que cal un gran pacte de ciutat amb l’objectiu de vetllar per la protecció de la infància, que hauria de lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, fomentar la participació cívica dels infants i donar visibilitat a les seves opinions en la mesura en què sigui possible, apostar per una educació de qualitat i inclusiva atenent-nos a les competències municipals en aquest àmbit; així com establir metes, indicadors de seguiment i una avaluació pública i periòdica dels objectius del pacte.

Alhora, podrien estudiar-se altres qüestions en el marc d’aquest pacte com promoure Plans d’Infància Municipals o intentar adherir-nos al programa “Ciutats Amigues de la Infància” d’UNICEF, convertint-nos en la sisena ciutat catalana que s’hi adhereix, després de Barcelona, Lleida, Cornellà de Llobregat, Mollerussa i Sant Cugat del Vallès.

Per tot plega en el ple de l’Ajuntament de Girona del pròxim dilluns 14 de juliol demanarem via moció que s’impulsi un Pacte de Ciutat per a la Infància que abordi les qüestions relatives a la protecció dels infants de Girona i al desenvolupament dels seus drets, en la línia del que us he exposat fins ara. Esperem i desitgem que s’aprovi i es comenci a treballar de manera unida i coordinada per evitar que els nens i nenes pateixin directament els efectes de la crisi.

 

Fent balanç

Com cada any en aquestes des del grup socialista a l’Ajuntament de Girona hem fet balanç de la nostra tasca municipal a l’oposició i hem valorat els 3 anys de govern del grup de Convergència i Unió. Aquest dilluns 7 de juliol vam comparèixer davant els mitjans de comunicació i aquesta va ser la nostra intervenció.

Roda 3 anys mandat

 

El grup socialista fa balanç dels 3 anys de mandat

Els regidors i regidores del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació per fer balanç del tercer any de mandat treballant des de l’oposició i dels 3 anys de govern de CiU a la ciutat. Segons la Cap de l’Oposició, Pia Bosch, Girona té els motors aturats perquè fa 3 anys que hi ha un govern sense nord que no té projecte de ciutat.

“CiU ha aturat els motors de la ciutat”. Aquest és el balanç principal, i “molt preocupant” que ha fet avui el grup socialista a l’Ajuntament de Girona per valorar el tercer any de mandat del govern de CiU en minoria. Així ho han remarcat la portaveu Pia Bosch i els regidors Xavier Amores, Àngel Quintana, Amèlia Barbero i Quim Bonaventura en la roda de premsa que han fet aquesta tarda davant els mitjans de comunicació. Tres anys després de l’inici d’aquest mandat, els socialistes segueixen constatant dia a dia i mes rere mes que “aquest és un govern sense rumb, sense ambició i sense direcció; un govern que gestiona de forma millorable el present i no dibuixa el futur de la ciutat”.

FENT OPOSICIÓ D’IMPULS I CONTROL

La portaveu socialista ha iniciat la roda de premsa recordant que el programa electoral amb el que el seu grup es va presentar a les eleccions municipals del 2011 “és el ferm compromís i el contracte amb la ciutadania al que hem estat i serem fidels fins al final de l’actual mandat”. En aquest sentit, i fent un resum de la tasca que han realitzat els socialistes al llarg d’aquests 3 anys com a principal grup de l’oposició, Pia Bosch ha destacat la feina d’impuls i de control de l’equip de govern sempre basada en les dues grans prioritats del grup: “lluitar contra l’atur dinamitzant l’economia de la ciutat i pal·liar els efectes de la crisi entre els ciutadans de Girona”. Pel que fa a l’impuls, la Cap de l’Oposició ha posat l’accent en els fruit que han donat els acords amb el govern en la negociació pressupostària dels exercicis 2013 i 2014. “Gràcies a aquests acords Girona té un pressupost de 200.000€ més en polítiques socials i 500.000€ més en polítiques d’ocupació”, ha recordat Bosch. I en el capítol de control del govern, segons la portaveu socialista s’ha aconseguit que CiU reduís les despeses prescindibles i “hem insistit perquè el govern municipal sigui més exigent amb els governs de la Generalitat i de l’Estat i prioritzi els interessos de la ciutat”.

BALANÇ ÀREA A ÀREA

Per la seva banda, els edils també han fet un balanç general de cadascuna de les àrees i matèries de les quals en fan seguiment. El regidor Xavier Amores s’ha referit a la manca de lideratge del govern de CiU i ha posat d’exemple l’absència d’una Agència de Promoció Econòmica i l’oblit del Consell Econòmic i Social al llarg d’aquests 3 anys de mandat. “Hem perdut eines i no n’hem guanyat de noves” ha dit Amores, qui també ha criticat la gairebé inexistent àrea de joventut en un moment en què hi ha xifres tant preocupants d’atur juvenil. Per la seva banda, el regidor Àngel Quintana ha parlat de cultura i educació i ha recordat q Girona no té cap estratègia cultural i “aquests 3 anys sembla que hem passat de la cultura real a la cultura d’aparador”. La regidora Amèlia Barbero també ha estat crítica amb la política de personal i de contractació del govern de CiU i ha remarcat que “la gestió dels recursos humans d’aquest mandat és millorable i s’està perdent capital humà”. Barbero també s’ha referit a les baixes temeràries que s’estan produint en moltes meses de contractació de l’Ajuntament i ha recordat que el grup socialista treballa per evitar que això es produeixi i perquè les contractacions tinguin en compte les clàusules socials. I finalment, el regidor Quim Bonaventura, responsable de fer el seguiment a les àrees de sostenibilitat i mobilitat, ha criticat l’operació de canvi de contenidors tot dient que “la situació ha empitjorat i s’ha produït una pèrdua de qualitat”. Tanmateix Bonaventura s’ha referit a les obres del Tren d’Alta Velocitat i ha recordat de nou que el govern de Carles Puigdemont no ha estat capaç de gestionar adequadament aquesta situació i no ha estat exigent amb el govern de Madrid per reclamar les compensacions que es mereix la ciutat i els veïns afectats.

MOTORS ATURATS I SENSE PROJECTE

“Ens preocupa enormement veure com els motors principals de la ciutat estan aturats, mentre l’alcalde de Girona diu a la premsa que aquest pròxim cap de setmana la ciutat serà un parc temàtic del sobiranisme”. Així de contundent ha esta Pia Bosch repassant un a un els principals actius de la ciutat que es troben ancorats i sense rumb des que governa CiU. El Campus i l’Hospital Trueta, l’Agència de Promoció Econòmica, el Parc Cinentífic i Tecnològic, l’Aeroport de Girona i els plans estratègics de Cultura i Turisme són alguns dels principals motors aturats que han anat citant els regidors i regidores socialistes. Segons Bosch, al llarg d’aquests 3 anys l’equip de Carles Puigdemont ha deixat en suspens els projectes estratègics de futur i no es defineix en matèria d’equipaments socials. Per la portaveu del PSC “Girona ara és una ciutat que es resigna a que els recursos vagin a altres llocs i que està a veure-les venir; perdent oportunitats, pistonada i lideratge”. Tanmateix, Pia Bosch ha recordat que CiU no està actuant amb contundència davant les administracions superiors per defensar els interessos de Girona i dels gironins.

 

 

 

 

 

 

Venim a sumar. Aquesta és el missatge que vam compartir tots els companys i companyes d’arreu del territori català que el passat divendres 4 de juliol vam constituir a Girona el Moviment Catalunya. Comparteixo amb vosaltres la declaració política que vam aprovar:

psc-moviment-catalunya

DECLARACIÓ DEL 4 DE JULIOL

MOVIMENT CATALUNYA: VENIM A SUMAR

El socialisme democràtic pateix avui a Catalunya una doble crisi. D’una banda, una pèrdua de credibilitat general derivada de la decepció de la ciutadania en les formes i maneres de gestionar la societat i la democràcia i per la incapacitat de dur a terme autèntiques polítiques redistributives. De l’altra, davant de la crisi Catalunya – Espanya provocada per la Sentència del Constitucional de l’any 2010, haver renunciat als principis nacionals del moviment socialista aliant-se amb forces que no defensen els interessos de Catalunya.

Aquesta doble crisi ha deixat orfes a molts socialistes que aspiren a redreçar aquesta situació per la via de la renovació del socialisme democràtic i del suport al dret a decidir i en el posicionament en la defensa dels interessos del poble de Catalunya.

De forma immediata, la crisi d’aquest espai polític es deixa sentir en els homes i dones socialistes que participen en la vida municipal que reclamen una alternativa per poder reconstruir un espai socialista i catalanista.

Per tot l’exposat, reunits homes i dones d’orientació progressista, representants d’arreu del territori català, volem manifestar el següent:

1)     Que ens sentim compromesos amb els valors del socialisme democràtic i del catalanisme progressista. Som ciutadans i ciutadanes d’esquerres que compartim els ideals d’igualtat, de solidaritat i de justícia social, així com de defensa de la llengua i cultura catalanes, de la millora de l’autogovern de Catalunya en el sentit més ampli i del dret a decidir del nostre país a escollir lliurement el seu futur. Alhora, estem compromesos amb una nova manera de fer política, radicalment democràtica, de baix a dalt, de forma participativa i adequada a les exigències ciutadanes d’avui.

2)     Que estem vivint un període de crisi i transició social, econòmica, política i institucional on les cotes de benestar social assolides al llarg de molts anys de lluita es troben en clar procés de liquidació i on el paper del municipalisme és cabdal per afrontar-lo i per abordar els reptes que ens interpel·len avui. En un moment de pèrdua de credibilitat de les institucions públiques, la política municipal és clau per recuperar la confiança de la ciutadania, des de la proximitat, des del primer esglaó de la nostra democràcia, tal i com va ser clau, també, el paper dels primers ajuntaments democràtics l’any 1979 i la tasca dels municipis en les darreres dècades pel que fa a la construcció de la societat del benestar per la qual hem de seguir lluitant, contraposant-nos decididament a les actuals polítiques conservadores.

3)     Que el municipalisme, i molt especialment el municipalisme progressista, ha estat i és capaç de dur a terme ciutat a ciutat, barri a barri i carrer a carrer una obra de transformació profunda per tal de millorar la cohesió social i la qualitat de vida dels veïns i les veïnes de les nostres viles i ciutats. És en aquest sentit que cal reivindicar el paper dels Ajuntaments davant l’ofensiva conservadora que estan patint amb l’objectiu de buidar-los de contingut polític i de convertir-los en simples administradors del dia a dia. Aquesta ofensiva del govern de l’Estat es suma a altres problemes endèmics dels municipis com el de la insuficiència financera -que es veu ara agreujada pel capteniment de l’actual govern de la Generalitat-.

4)     Que en aquest context de defensa i revindicació del municipalisme progressista, doncs, i davant de la proximitat de les properes eleccions municipals de maig de 2015, ens veiem emplaçats a donar un pas endavant i a respondre a una demanda ciutadana evident: la de l’articulació organitzada, a nivell local, d’un espai socialista i catalanista amb identitat pròpia que se sent orfe, avui, de representació política.

5)     Que partint d’aquesta demanda social i d’aquest espai polític, volem contribuir decisivament a que poble a poble i ciutat a ciutat eclosioni una alternativa social i de progrés capaç de convertir-se en majoritària en els governs dels municipis catalans, per tal d’aconseguir els objectius de cohesió social, dinamització econòmica i aprofundiment democràtic que perseguim. La nostra vocació és fer-ho innovant en les formes de participació democràtica per assolir la màxima transversalitat social a cada poble i ciutat. Només comptant amb els elements més dinàmics i progressistes de cadascuna de les nostres comunitats locals podrem assolir els nostres objectius.

6)     Que, per tot l’exposat fins ara, anunciem la creació d’un nou actor polític d’orientació municipalista, d’inspiració social i de progrés, i d’estricta obediència catalana; que contribueixi decisivament a l’eclosió d’aquesta alternativa d’esquerres a cada vila i ciutat de Catalunya, i que apostem expressament per la confluència d’aquest nou actor amb la resta d’iniciatives per bastir un moviment fort compromès amb el socialisme democràtic i catalanista, així com també optem per una política d’aliances amb la resta de les tradicions de l’esquerra nacional del país per bastir l’alternativa a l’actual hegemonia conservadora. Avui des dels municipis, des de la base, amb humilitat però amb ambició: nosaltres comencem i venim a sumar.

Girona, a 4 de juliol de 2014

foto ple

La llei atorga als Plens municipals diverses funcions que van des del control i fiscalització dels òrgans de govern fins al vistiplau als projectes d’obres i serveis; passant per l’aprovació dels pressupostos anuals o les ordenances municipals, o també el debat i adopció, si s’escau, de les propostes de resolució presentades pels diferents grups a través de mocions. Un Ple municipal ha de debatre qüestions municipals, o que afectin directament el municipi. Aquest és l’esperit del Ple. Ho és perquè hi podem decidir sobre propostes del govern o intentar “moure” el govern (d’aquí ve la paraula moció) en allò que com a institució municipal podem fer. El debat essencial ha de versar sobre com i de quina forma s’administren i defensen els interessos i els recursos, també els intangibles, de la ciutat i de l’Ajuntament en benefici de tots. La regulació ?prevista dels Plens, les normes de funcionament d’aquests estan pensades amb aquesta finalitat.

En canvi des dels Plens de l’Ajuntament no podem decidir sobre les competències del Parlament de Catalunya o del Congrés de Diputats espanyol o el Senat, ni menys d’altres temes d’altres àmbits. El tractament de temes sobre els quals no tenim capacitat de decisió, per interessants que siguin, ha de limitar-se en els Plens. Hi ha altres espais molt més adequats per fer-ho. Es pot debatre en actes públics, als mitjans de comunicació i, per descomptat, decidir a les cambres legislatives competents. Però no al Ple municipal, que és el lloc on hauríem de parlar de Girona, dels gironins i gironines i dels seus problemes.

La dinàmica creixent en aquest període municipal de tractar temes sobre els quals no tenim competència ens ha dut ara a haver de dividir un Ple en dues sessions perquè, d’altra manera, hauria tingut una durada insostenible -com ja hem tingut moltes vegades amb sessions de 7 hores o més-. Celebrarem un Ple extraordinari expressament per debatre fins a 13 mocions, moltes de les quals sense relació directa amb el que l’Ajuntament pot fer. Moltes de les votacions que farem no tindran cap efecte sobre la vida dels nostres conciutadans , que ens han posat a l’Ajuntament per ocupar-nos de la ciutat i dels gironins i gironines.

Com a cap de l’oposició, he afirmat en públic i en privat que aquest no és el camí. No ho és perquè devalua la institució, desvirtua el Ple i ens resta credibilitat, com a representants públics, davant de la ciutadania de Girona.

No dic que als Plens ens haguem de dedicar a la gestió, en el sentit més tècnic de la paraula. Al contrari, els Plens són òrgans polítics on hem de fer política, política en majúscules, acció i decisió en pro de Girona traduint els accents polítics que representem en acció municipal. Crec que per fer posicionaments públics i expressar opinió hi ha altres sistemes molt millors i que no tenen cost per l’erari municipal. En cas contrari, acabem contribuint, sense voler-ho, potser, a la frivolització d’alguns debats molt importants i a haver de convocar plens, per discutir temes sobre els quals l’Ajuntament poca cosa pot fer.

Article publicat a Diari de Girona el 16 de juny de 2014.

Avui tindré l’honor de presentar el llibre del conegut company psicòleg i coach Joan Quintana. El llibre, editat per Kairós, es presentarà aquest dimarts 10 de juny a les 20h. a la Llibreria 22 de Girona i hi esteu tots convidats!

Relaciones poderosas

‘Relaciones poderosas’ és un recorregut per comprendre les bases en les que construim les nostres relacions. Gràcies a aquest aprenentatge podrem veure i millorar la qualitat dels nostres víncles i aconseguirem desenvolpuar la capacitat de cuidar de nosaltres mateixos. Per fer-ho, caldrà revisar la nostra història, conscienciar la rellevància d’allò que sentim o ens fan sentir els altres o comprendre el valor que tenen les formes de narrar allò que ens passa.

Moltes gràcies a Manel Serra, per la magnífica i afectuosa presentació i als amfitrions , al Col·legi d’aparelladors que ens han acollit, en aquesta sala acollidora i entranyable, i en especial al seu President Sr. Joaquim Romans.

A tots els que heu acceptat la meva, la nostra, invitació: representants dels agents socials gironins més rellevants sindicals i patronals, representants d’entitats veïnals i ciutadanes, d’entitats socials, representants d’altres forces polítiques, als regidors i regidores del grup municipal i als exregidors, als representants de col·lectius o col·legis professionals , als mitjans de comunicació, als amics i amigues…  Moltes gràcies per ser avui aquí. Una part important de la ciutat està avui representada en aquesta sala gràcies a tots vosaltres. Als que s’han excusat, als que han enviat missatge i als que no, però s’han preocupat d’excusar-se.

Confe 010

Fa una mica més de tres anys alguns dels que avui sou aquí també vareu ser presents a un dels primers actes de campanya de les eleccions municipals que vaig fer com a candidata aquí, en aquesta mateixa sala. Gràcies per la vostra presència constant. Aquell dia vaig convocar-vos per parlar de Girona. Avui també.

  • En primer lloc, per retre comptes, del que hem fet al llarg dels darrers tres anys.

 

  • També, segonament i principalment, per parlar del present i del futur de la ciutat , de Girona . “Primer Girona” : No per un patriotisme local  malentès, un patriotisme “de campanar” totalment fora de lloc en els temps que vivim (com em deia fa pocs dies en Joan Ribas); sinó per un deure que els que estem compromesos a treballar pel comú, hem de complir indefugiblement. Reflexionar sobre com estem avui i què ens cal per construir un futur millor

 

  • I, per últim, per dir-vos quina contribució crec  que puc fer en aquest procés de construcció del futur de la ciutat, d’aquesta ciutat de la que avui soc el cap de l’oposició a l’Ajuntament, (el “líder de la minoria”, com diuen als EUA) amb la responsabilitat que això suposa, especialment, en un consistori on el govern governa en minoria.

LA FEINA FETA

Crec que, després de tres anys de feina municipal és imprescindible explicar, breument, com hem honorat el nostre compromís amb els gironins, i, en especial,  amb els més 7.500 gironins que ens varen donar suport.

Algunes xifres de resum:

  • 476 PREGUNTES VERBALS ALS PLENS (al llarg de 40 PLENS)
  • 336 PREGUNTES i PETICIONS PER ESCRIT (de les que ens n’han respost 291)
  • 202 NOTES DE PREMSA
  • 53 RODES DE PREMSA
  • 19 ENTREVISTES ALS MITJANS
  • MÉS DE 50 TROBADES AMB PERIODISTES
  • MÉS DE 40 SORTIDES PROGRAMADES PORTA A PORTA, QUE S’AFEGEIXEN A LA NOSTRA PRESÈNCIA HABITUAL ALS BARRIS DE LA CIUTAT
  • 18 DIÀLEGSxGIRONA, actes públics sobre els temes clau del present i el futur de la ciutat amb l’assistència de més de 2000 persones. Amb ponents destacats de diversos àmbits, tant gironins , com catalans, com de força més enllà
  • DIARI Exhaustiu i sistemàtic control documental de tots els decrets i acords del govern
  • VISITES SISTEMÀTIQUES I EXHAUSTIVES A SERVEIS MUNICIPALS I ALS CENTRES EDUCATIUS DE LA CIUTAT

I tot això , com i perquè?

Com? Amb lleialtat al nostre programa i al projecte polític fundacional del PSC, que el PSC gironí ha desplegat en els darrers 35 anys a la nostra ciutat durant 8 legislatures des del govern, sols o amb la resta de forces d’esquerra, i ara, des de l’oposició. Al servei de tots, amb vocació de servei  i, per això,amb vocació de  govern, amb vocació transversal i amb vocació majoritària. Un projecte que ha anat impulsant, en la millor tradició de la socialdemocràcia europea i del catalanisme polític, la cohesió social i el progrés social i econòmic de la ciutat. Treballant  per tota la ciutadania i per tots els barris, pensant en la ciutat en la seva integritat i no contraposant els interessos dels uns i dels altres, perquè som conscients que la ciutat és un tot i que el que passa en una banda influeix, sistèmicament, en la resta. Hem treballat procurant que la ciutat doni a cadascú segons les seves necessitats i demani a cadascú en funció de les seves possibilitats. Buscant desplegar estratègies de guanyador/guanyador. Sumant per multiplicar, i fugint de tot allò que resta i divideix.

I fent el que ha de fer l’oposició: control, però també impuls de l’acció de govern. I, amb un govern en minoria, aquest impuls ha donat alguns fruits remarcables. En un entorn complicat hem fet una feina ingent i hem mantingut la cohesió per intentar fer la millor oposició possible, extensa, intensa i positiva que ha donat els seus fruits. Fer oposició municipal és difícil i ingrat, però, sabem que, calia i cal, per responsabilitat, exercir a consciència el nostre rol de grup netament majoritari de l’oposició, que és una de les principals garanties   per la ciutadania que els seus drets es troben vigilats i defensats (juntament amb l’existència de mitjans de comunicació independents i rigorosos) .

Impuls del govern  

Hem fet i farem oposició amb la mà estesa. Cooperem i cooperarem quan cal. I ha calgut, atès que el govern ha escollit voluntàriament, governar en minoria. Moltes vegades. Vull remarcar-ne algunes aquí: l’aprovació del cartipàs, perquè varem considerar que allargar més la provisionalitat postelectoral que havíem viscut era molt negatiu per la ciutat. I l’aprovació dels pressupostos de 2013 i 2014 a partir d’algunes condicions , a destacar la destinació de 1 Milió d’Euros al programa de lluita contra l’atur “Girona actua” i 400.000 a la lluita contra la pobresa infantil, amb la creació de beques de menjador municipals i del programa d’alimentació infantil. Per tant, dos fruits ben clars:  “Girona actua” i el programa contra la pobresa infantil són, directament, fruit de la nostra feina.

El Govern ens diu que volem “governar des de l’oposició”. I si, deu ser així. Patim per la ciutat i els ciutadans. Com diu sempre Ramon Ceide, les passions fan patir. Nosaltres patim, ens preocupem i, si , voldríem poder influir directament en el redreçament. Influir i conduir, potser si. Perquè ens ocupa i ens preocupa la manca de projecte direcció i la manca d’acció, més enllà de les paraules.

I a través de les mocions, els precs i les preguntes, procurem donar veu a les moltes preocupacions que ens traslladen els ciutadans. I, per exemplificar-ho us diré que hem presentat mocions, que s’han aprovat, per exemple per impulsar el projecte de renovació del Campus Trueta , per instar a la redacció del Pla de lluita contra l’exclusió social, per l’impuls del Pla d’ocupació juvenil o per l’impuls del Pla integral del Sector Est, entre d’altres.

Control del govern

Constatem que tenim:

  • Un govern d’aparador (molts turistes, el tipus de visita i d’ús que fan de la ciutat és igual)   amb més despesa que inversió
  • Prioritats equivocades amb més pressupost
  • Un govern sense nord, sense projecte i sense visió de futur

Arrel de la feina sistemàtica de control hem anat descobrint l’abisme que hi ha entre el que diu el govern que fa i el que fa.

Creieu que la manca d’inversió és deguda a la crisi? Doncs no és així, en absolut. El pressupost en realitat ha anat pujant cada any. El que hi ha hagut és un canvi de prioritats: es dona molta més importància i pressupost a la comunicació, i fem menys inversió i més despesa, una part important de la qual, és , per nosaltres, prescindible, més de 5 milions d’euros fins a dia d’avui. Tant com la inversió d’un any.

I també hem pogut constatar que aquest és un Govern que no defensa com caldria els interessos de Girona.

Creieu que la gran caiguda d’inversió de l’Estat i la Generalitat a Girona és deguda a la crisi? Doncs, de nou, no és així. La caiguda de les inversions de l’Estat i de la Generalitat a Girona és, proporcionalment, significativament superior a la de la resta de ciutats mitjanes i capitals de Catalunya, I això passa perquè el govern no prioritza la defensa dels nostres interessos. Exemples en tenim molts: el Campus Trueta, la renúncia las 15M de l’IDIBGi , les cases de l’Onyar, l’estació d’autobusos,  les compensacions de l’Estat per les promeses incomplertes e relació al tren…

Aquest és un dels motius del títol d’aquesta conferencia: AFIRMAR QUE A GIRONA ENS CAL UN GOVERN MUNICIPAL FORT QUE , PER DAVANT D’INTERESSOS DE PARTIT O PERSONALS , POSI SEMPRE PER DAVANT  ELS INTERESSOS DE LA CIUTAT I LA CIUTADANIA DE GIRONA. Primer Girona, aquesta ha d’ésser la prioritat del govern municipal.  Tenim, a més, un govern que ha triat governar en minoria, però que encara no ho ha assumit. Per això algunes decisions molt importants , per exemple la decisió d’inversió més costosa dels tres anys de govern, l’adquisició de la col·lecció Santos-Torroella s’han pres en el Ple amb el vot dels dos regidors trànsfugues i el vot de qualitat de l’alcalde. No sembla que aquests siguin temps per fer les coses d’aquesta forma. La ciutat se’n ressent, i molt. Cal posar la ciutat per davant, primer Girona, i sumar per poder tenir la força necessària a l’Ajuntament per afrontar els reptes importants que tenim  per davant.  Cal un govern que tingui sentit institucional.

Ens ocupa i ens preocupa Girona el present i , cada vegada més, el futur. No volem passar d’un Ajuntament sanejat i ordenat, exemple d’austeritat ben entesa, a un Ajuntament que, cedint a totes les pressions, perdi  la capacitat de defensar el que és de tots. No podem malbaratar un patrimoni que ha costat molts esforços construir. Els governants responsables saben que han de deixar la institució, i sobretot , la comunitat a la que serveixen, millor de com l’han trobat. Governar és servir, abans que cap altra cosa.

LA GIRONA QUE TENIM

“El projecte de ciutat econòmicament dinàmica i socialment justa avui està en risc”

A Girona hi ha “capital social” acumulat, no per casualitat, sinó fruit d’un esforç col·lectiu sostingut des de molts àmbits, també pels serveis municipals al llarg de molts anys, sostingut i liderat per una idea de ciutat, per un projecte de ciutat econòmicament dinàmica i socialment justa , que avui està en risc. No deu ser casualitat que tinguem cada vegada menys dades accessibles sobre la situació real de la nostra població.

  • Menys dades que expliquin la situació de la ciutadania, dramàtica en alguns casos i en alguns barris,
  • I més propaganda.

Les que tenim, però, demostren el que ja observem cada dia quan toquem carrer -que ho fem contínuament-: les desigualtats han augmentat enormement per culpa de la crisi. Recorrent Girona, apamant la ciutat, som capaços de copsar la geografia de la desigualtat. Ha augmentat l’escletxa entre rics i pobres i també entre barris. Ciutadans amb rendes baixes i ciutadans amb rendes altes es concentren per separat en diferents barris. Aquells sectors que patien més dificultats abans de la crisi són els que s’han erosionat més en els darrers anys, han empitjorat més acceleradament els sectors que partien de situacions menys favorables.

Una dada molt il·lustrativa: la de la distribució de l’atur a la ciutat. Al Centre és del 15%, a Montjuïc del 16%, per sota de la mitjana catalana. Al Sector Est és del 55%, afecta un de cada dos veïns que volen treballar, i a Santa Eugènia del 32%, un de cada tres. Dades esfereïdores que ens han de portar a dissenyar propostes per tothom, i alhora, projectes que tinguin voluntat compensatòria, correctora dels desequilibris, sensibilitat social, i voluntat de transformar una realitat injusta.

 

LA GIRONA QUE VOLEM

Jo crec, som molts els que creiem, que ens cal una alternativa perquè el govern de la ciutat viu instal·lat el “qui dies passa any empeny” i en el “Girona rai”, amb la idea de que la ciutat ja roda per sí sola. És cert que Girona té una inèrcia i un potencial enormes i que és capaç de generar activitat i dinamisme per sí sola. Però la manca de lideratge públic ens fa perdre pistonada avui, i sobretot, en el futur,  en el mapa de les ciutats mitjanes. Cal un govern que sigui sàpiga sumar, comptant amb tothom i liderar, mobilitzant les potencialitats de la ciutat, per redreçar Girona en dos sentits:

 1. Combatre els efectes de la crisi i la desigualtat. Combatre la fractura social, la pobresa, la frontera entre rics i pobres, entre les persones que compten i les que no, els barris que compten i els que no.

 

  1. Dinamitzar l’economia i combatre l’atur. Cal treballar pel futur i tenir mirada llarga posada en els grans projectes estratègics de ciutat

Hi ha alternatives per impulsar aquestes prioritats:

  • Cal potenciar els factors territorial de competitivitat de la nostra economia, que en tenim de remarcables.
  • Cal preservar els serveis públics: educació, salut, serveis socials…
  • Cal cuidar allò que és públic i la qualitat urbana

Hi ha alternativa. Hem anat treballant en aquests temps per definir i redefinir el nostre projecte, adaptant-lo a l ‘evolució de la ciutat, traduint-lo en un conjunt de propostes viables, reals , possibles. Les que varem materialitzar en el nostre programa les hem anat enriquint i adaptant a mesura que la realitat va evolucionant al llarg d’aquests tres anys. Els nostre ‘Diàlegs x Girona’ mensuals són un espai on anem exposant i contrastant públicament aquestes idees que hem anat desenvolupant.

Si m’ho permeteu us vull només anomenar algunes de LES IDEES FORÇA: 

En la prioritat primera que és la lluita contra l’atur, ha d’esser central potenciar els factors territorials de competitivitat de la nostra economia i potenciar la nostra vocació per la projecció exterior, en especial Euroregional.

Pasqual Maragall repetia sovint que en el nostre món hi ha tres prioritats Educació, educació i educació. I afegeixo, pensant en el nostre entorn gironí: Universitat, educació superior.

El sector ciències de la salut i Biotecnologia, cal impulsar-lo i estimular sinèrgies entre el nostre potent sector agroalimentari per treballar la productiva relació entre alimentació i salut,

I turisme. Turisme cultural generant sinèrgies amb el prometedor sector de les indústries culturals. Turisme de qualitat, cultural, esportiu, de salut… Fugint de l’aposta per a massificació que a Girona no hi té cabuda .

Som conscients tots que les ciutats avui competeixen per atraure talent: localitzar indústries creatives, d’alt valor afegit, .que neixen de la creativitat, l’habilitat i el talent individual i creen riquesa i ocupació, per la generació i explotació de la propietat intel·lectual: publicitat, arquitectura, art, cinema, moda, software, arts escèniques… Per això ens cal, en aquests àmbits, cuidar les PIMES, els serveis a les empreses, els recursos humans qualificats, situar-los al centre de la imatge de la ciutat, cuidar l’oferta cultural i lúdica, que atreu cada vegada mes els agents econòmics i els professionals, que són al capdavall els que generen múltiples oportunitats de treball, i potenciar la diversitat d’equipaments i serveis i l’ambient urbà que demanen amplis sectors mitjans.

Hem traduït aquests objectius en diverses iniciatives, que, ja dic no us vull cansar reiterant:

Giron@ ciutat creativa, l’agència -consorci de promoció econòmica que proposàvem en el nostre programa que el govern va assumir , l’agost del 2011 el compromís de tirar-la endavant. Tres anys després no coneixem cap avenç en aquesta línea,

Pla estratègic de turisme (en 3 anys hi havia temps de sobra per fer-lo) i una Agència de promoció turística, un “Girona turisme”, en la Línea de “Turisme de BCN”.  El risc de la manca de pensament estratègic en aquest àmbit el veiem clar cada dia: hem optat per la quantitat i no per la qualitat de les visites turístiques i aquesta és una dinàmica que genera riscos importants a mig termini. Fem molta fressa i poca endreça. Molta despesa però mal enfocada. El que ens cal és optar  per generar un creixement sostenible i sostingut dels ingressos que es deriven del turisme a la ciutat. Continuem pensant que cal plantejar de nou , seriosament, la Candidatura a “Patrimoni de la humanitat”. I que no podem renunciar a Casa Pastors com a centre d’interpretació del nostre “genius loci”, de la  nostra història i del nostre patrimoni . Ens cal un modern centre d’acollida de visitants per, en la línea que, per exemple,  moltes ciutats italianes i franceses riques en patrimoni estan reforçant darrerament,  articular i comunicar millor el nostre relat patrimonial, per finalment, allargar l’estada dels visitants i, per tant, augmentar la despesa que fan a la ciutat.

I fer de Girona “la capital escènica de l’Euroregió”; cal mantenir l’aposta per les arts escèniques que tenen en Temporada Alta el seu buc insígnia.

I tot això preservant els serveis públics (Educació , Salut , Serveis socials)

Volem una ciutat segura que garanteix a totes les persones uns drets transversals, que afecten els diversos camps de la vida dels individus: la igualtat d’oportunitats, el treball, l’habitatge, els serveis socials, la cultura, l’educació, la salut, l’esport, l’ordre, el civisme i l’amabilitat de l’entorn urbà. Des d’aquest punt de vista ampli, seguretat i cohesió social es complementen, una és la garantia de l’altra. Fer polítiques que garanteixin la cohesió, les oportunitats i l’equitat entre els diversos sectors socials vol dir defensar un major grau de benestar per a tota la ciutadania.

Hem de  garantir els serveis socials per a tothom, sostenibles i de qualitat, promoure l’autonomia de les persones, donar ple suport a les famílies cuidadores amb membres necessitats, i potenciar aquells projectes socials que, dissenyats per entitats arrelades a la ciutat s’adapten millor a les necessitats actuals.

Seguirem reivindicant la necessitat d’impulsar el Nou Campus Trueta, no només com una inversió per al manteniment i millora de l’assistència sanitària, que ho és, sinó també un projecte de futur que, amb el campus sanitari, ha de  generar oportunitats per l’educació superior transfronterera i per l’economia associada al  sector biotecnològic

I cura de la qualitat urbana: neteja, seguretat, urbanisme i paisatge urbà.

Quan, anys enrere, sortíem als primers llocs dels rànquings de qualitat de vida de les ciutats de l’Estat, era , en gran part per excel·lir en aquests àmbits, que són el patrimoni dels que no tenen patrimoni. Avui és més important que mai preservar-lo. L’espai públic defineix la qualitat de la ciutat, i ha de ser un lloc obert i protegit alhora, una concentració de punts de trobada.. A Girona hi ha un treball de dècades fet per evitar la ciutat fragmentada , per “cosir la ciutat als barris” i l’hem de seguir fent avui més que mai, de noves maneres.

De totes aquestes coses, i moltes més,  parlem quan enraonem  del nostre  “model de ciutat”. Aquesta és la qüestió que interessa i de la que voldria parlar més extensa i intensament però avui no hi ha més temps.

EL MEU COMPROMÍS

Crec fermament que cal una alternativa a l’actual forma de governar la ciutat. Una alternativa que posi la ciutat per davant, Primer Girona, i vulgui sumar per poder tenir la força necessària a l’Ajuntament per afrontar els reptes importants que tenim davant .

Una alternativa amb vocació de  govern, amb vocació transversal i amb vocació majoritària,  en la millor tradició de la socialdemocràcia europea i del catalanisme polític que treballi activament per la cohesió social i el progrés social i econòmic de la ciutat. Els governs d’esquerres municipals que havíem tingut fins l’any 2011, amb tots els seus encerts i errors  partien d’aquesta tradició .Es van constituir amb l’aportació de les diverses forces polítiques d’esquerra, amb l’aportació decisiva de grups municipals socialistes forts i nombrosos, composats i encapçalats per homes i dones compromesos amb un mateix ideari, en un equilibri virtuós entre militants del PSC i gironins independents, que compartien/compartíem  la passió per Girona i la voluntat transformadora de la ciutat. Deixeu-me recordar, ni que sigui anecdòticament, que fins i tot era independent Quim Nadal al principi de la seva alcaldia i ho va ser sempre Anna Pagans, com molts altres regidors i regidores ho eren/érem també. Varen ser aquests grups municipals de base ciutadana , fortament arrelats a la ciutat, amb molts regidors i regidores provinents d’entitats, d’associacions, de tradicions professionals diverses que al llarg dels anys han anat aportant el seu talent, la seva capacitat i el seu treball al servei de la ciutat i de tots, els que varen liderar el  trànsit des del  gris i el negre a la Girona viva i de colors. Compartíem , sobretot, un sentiment (Joan Raventós deia  “el socialisme, entre altres coses, és un sentiment”); un sentiment i una emoció (quelcom que fa moure): l’amor per la ciutat i la seva gent i la voluntat de transformar-la i deixar-la millor de com la varen trobar. Una ciutat per nosaltres i pels que ens venen al darrera, conscients de formar part d’una comunitat ciutadana, com som.

Crec fermament que aquest continua essent el camí . Crec que ens cal un govern municipal que deixi d’estar centrat en la propaganda per guanyar les properes eleccions, i es centri  de veritat en guanyar el futur per les properes generacions. Només ho podrà fer comptant amb tota la ciutadania, i amb les aportacions dels sectors més emprenedors i dinàmics de la ciutat. Treballant per tots i amb tots, centre i perifèria, treballadors i empresaris, universitat i món productiu, aturats i jubilats , homes i dones, grans i petits, tots i cadascun hi hauríem de participar.

Amb aquestes premisses, he pensat molt en quina ha d’esser la meva acció (essent com soc la cap de l’oposició) en aquest moment per contribuir a que aquesta alternativa sigui viable, sigui possible com més aviat millor, dintre d’un any, si és possible. Ho he pensat en un moment en què em veig abocada a prendre una decisió en relació al  procés de primàries que ha obert el PSC per escollir el proper candidat a l’alcaldia de Girona. Hi he reflexionat , meditant personalment i  consultant a multitud d’amics sobre els diferents elements de la situació actual.

Crec que la celebració d’eleccions primàries per escollir els candidats dels partits polítics és una bona notícia. I una pràctica que s’hauria de generalitzar. Les noves formes de fer política i l’aprofundiment democràtic són exigències ciutadanes que els responsables públics no només no hem de passar per alt, sinó que hem de fomentar. Però l’experiència d’altres entorns ens evidencia que les primàries només són bones si són això, eines d’aprofundiment democràtic que serveixin per confrontar diferents projectes polítics, no personalismes; si serveixen per parlar dels problemes dels ciutadans, no dels del partit. Només si  ajuden a generar una onada mobilitzadora que ens porti a guanyar les properes eleccions municipals, amb l’objectiu de que Girona torni a tenir un govern centrat en la ciutat i progressista. Aquest és l’objectiu. No cap altre. Primer Girona. I només Girona. Les primàries són bones si es donen les condicions per  ajudar a sumar i multiplicar , i no a restar i dividir

En aquest sentit he manifestat múltiples vegades la inconveniència de celebrar aquestes primàries a curt termini, i he defensat que es convoquessin a la tardor, com farà el PSC en altres municipis. Crec que amb l’actual situació del partit , amb els tres diputats inhabilitats i relegats , com a símbol més evident, amb critiques molt importants i abandonaments de militants i càrrecs electes significatius a tot Catalunya, (en el nostre cas gironí amb una comissió executiva de federació en funcions) i una pèrdua de confiança ciutadana com la que ha palesat el resultat de les recents eleccions europees ; reitero, crec que, amb l’actual situació del PSC , no és el moment per celebrar aquestes primàries. Crec que no ho és perquè, inevitablement, el context polític ens impedeix dur a terme el debat serè i de ciutat que necessitem. El que hauria de ser un diàleg seriós i enriquidor sobre Girona té totes les possibilitats de convertir-se en una altra cosa, en una altra  batalla que té poc a veure amb el futur de la nostra ciutat, i molt amb la deriva ideològica del projecte del PSC a Catalunya .  Ho he exposat reiteradament en els darrers mesos en tots els òrgans del partit on s’han pres les decisions. Hem pogut constatar, a més, en les darreres setmanes la manca d’imparcialitat de l’estructura orgànica del partit en aquest procés. I totes les experiències de primàries d’arreu del món democràtic on se’n  fan,  constaten que la imparcialitat és una de les condicions imprescindibles per assolir l’objectiu de mobilització ciutadana perseguit.

Per totes aquestes raons, doncs, i per coherència, comprendreu que, forçada a prendre la decisió abans que acabi l’intens debat intern sobre la reformulació del projecte polític del PSC,   anunciï , avui, que crec que, amb tota sinceritat, no es donen les condicions idònies  per presentar-me a les eleccions primàries per encapçalar la llista del PSC a la ciutat de Girona per a les següents eleccions municipals:

  • Perquè no és el moment idoni: enmig de la pitjor crisi que ha viscut la nostra organització, ni es poden garantir les condicions imprescindibles per fer un bon procés.
  • Perquè aquest PSC d’ara, aquest dit “nou PSC” d’avui, no és el meu PSC, i no sabem quina evolució ens espera, però la decisió m’obliguen a prendre-la ara, avui.

He pensat durant hores què em dirien els meus estimat amics que avui ja no hi són Narcís Amagat  , en Carmel Rosa o l’Antònia Adroher, o a l’enyorat Lluís Maria de Puig perquè em sento molt especialment responsable envers el llegat que representen els que ja no hi són. He escoltat als amics i amigues  savis i prudents , que tinc la sort de tenir i, majoritàriament, la opinió ha coincidit amb el meu sentiment, amb el que, malauradament, em diu el cor des de fa un temps. No es pot esser el candidat d’un partit que, avui, ara, per decisions preses per la seva direcció, té un rumb que no és el que els seus principis fundacionals recullen. Una direcció en la que no em reconec. Jo no puc. Per coherència i honestedat.

Estem en aquesta lluita i no ha acabat , però, a diferència de la resta de companys i companyes d’altres poblacions de Catalunya que estan en la mateixa situació i decidiran a la tardor, hi ha hagut aquí, a Girona, qui ha tingut la voluntat de forçar aquesta decisió en un moment tan delicat com aquest. Doncs bé, forçada a decidir contra la meva voluntat, avui, ara, aquesta és la meva decisió. Ara, des d’aquest  PSC que ha canviat el seu projecte polític fundacional, no.

I ara què?, us preguntareu. Doncs jo avui afirmo: El meu compromís amb la ciutat, la meva passió per la ciutat continua intacta, més viva que mai. Dic als més de 7.500 gironins i gironines que varen votar la llista que jo encapçalava, que ens van votar, a ells, i evidentment a la resta de ciutadans, que no defraudarem la seva confiança : continuarem exercint la nostra tasca d’oposició fins a l’esgotament del mandat, fins al 24 de maig de 2015 amb la mateixa tenacitat i la mateixa responsabilitat que l’hem exercit fins ara. La meva renúncia a presentar-me a les primàries del PSC, doncs, no és en cap cas una renúncia a la ciutat. Seguiré  treballant per Girona aquest any que queda per finalitzar el mandat, des de l’oposició, i contribuiré, com és la meva obligació , en el que humilment pugui, a l’eclosió de la necessària alternativa d’esquerres al govern de la ciutat en l’horitzó de maig de 2015. Només serà possible, però, si es tracta d’un procés i d’un projecte col·lectiu. Per mi la política és interessant quan és un projecte col·lectiu. Respecto els projectes individuals, les ambicions personals, però o són el que m’interessa .

Des d’on i amb quin paper hi podré contribuir és una qüestió que no s’ha de dirimir ara mateix. Queda un llarg any per poder-hi treballar. Crec, en tot cas, que a la ciutat li cal un espai socialista i catalanista fort i amb identitat pròpia, que sàpiga confluir amb la resta de les esquerres socials i polítiques, i amb la complicitat de la ciutadania progressista, per bastir l’ alternativa i convertir-la en majoritària.

I aquest ha d’ésser un procés que no sigui aliè al que viu avui el país, amb una esquerra igualment fragmentada i en plena transició. Si no som capaços d’entendre’ns no serem capaços, tampoc, de recuperar per a la ciutat un govern de progrés, transversal, ciutadà i transformador, amb el que jo estic compromesa , des del moment que em vaig presentar a les eleccions, a contribuir.  Hem de comprometre’ns a reconèixer el valor del rigor i l’experiència , al mateix temps que amb la força i l’entusiasme de la joventut i fer una aposta radical per promoure el civisme, el  sentiment de comunitat i l’ orgull de pertinença a la ciutat i això vol dir promoure noves formes de participació , més enllà del vot cada quatre anys.  La ciutadania ens demana que evolucionem, que innovem, que siguem capaços de transcendir més enllà dels instruments de participació política que avui coneixem. No contra els partits , amb els partits,  però transcendint-los, desbordant-los. Aquests són temps de canvi i hem de ser capaços de respondre a les noves demandes amb noves respostes. Jo, humilment, ho procuraré.

I ho faré, com he dit, des d’on pugui ser més útil. El meu anunci d’avui no és en cap cas una renúncia, ans al contrari. Dic més que mai SÍ a la ciutat, i us animo a acompanyar-me i a acompanyar-nos tots a la gran confluència progressista que ens dugui novament a la gent de d’esquerres a governar aquesta ciutat. A partir de ja, jo personalment, hi treballaré intensament.

Tot això és el que he tingut en compte per prendre la meva decisió i espero haver pres , la millor decisió  possible, la més coherent i honesta escoltant el cor i el cap. Us vull agrair a tots  la vostra inestimable presència avui aquí. L’aprecio molt especialment i us l’agraeixo des del cor.

Pia Bosch i Codolà

Casa de La Punxa – Girona

28 de maig de 2014

 

 

Primer Girona

Us faig saber que el pròxim dimecres 28 de maig pronunciaré una conferència a partir de les 19.30 h. a “La Casa de la Punxa”(Seu del Col·legi d’Aparelladors de Girona – Ctra. Santa Eugènia, 19) i m’agradaria comptar amb la vostra presència.

La conferència que pronunciaré porta per títol ‘PRIMER GIRONA’ i presentarà l’acte l’economista Manel Serra.

Espero comptar amb la vostra participació i us agrairé que ens confirmeu l’assistència al correu info@piabosch.cat o bé trucant al telèfon 699 932 131.

Invitació conferència OK

El pròxim dijous 15 de maig la delegació a Girona de la Fundació Catalunya Europa i el Fòrum Cívic Girona coorganitzen, amb la colaboració de Casual Politics i  en el marc del cicle ‘Diàlegs x Girona’, una jornada europea titulada: QUÈ ENS HI JUGUEM, A EUROPA?

Com a delegada a Girona de la Fundació Catalunya Europa, m’agradaria convidar-vos a assistir a aquest acte que comptarà amb 2 parts:

CONFERÈNCIA a càrrec de MARIA BADIA, Eurodiputada del PSC, a les 19.30 h. Sala Miquel Diumé – Ajuntament de Girona (Pl. Del Vi, 1)

TELEFÒRUM

Seguiment televisiu de l’únic debat entre els 5 candidats que opten a la presidència de la Comissió Europea a les 21 h. Bescuit Restaurant – C. Joan Maragall, 13 – GIRONA

Hi esteu tots convidats!

Invitació 15 maig

 

Revisant l’hemeroteca es fa ben evident: El govern de CiU ha incomplert més del 50% dels projectes anunciats al llarg del mandat. Això és el que ahir vaig dir públicament en roda de premsa acompanyada del regidor del grup socialista a l’Ajuntament de Girona, el company Quim Bonaventura. El detall de la copareixença el comparteixo amb vosaltres mitjançant la nota de premsa que vam emetre tot just després.

RdP incompliments CiU

Pia Bosch “El govern de CiU ha incomplert més del 50% dels projectes anunciats al llarg del mandat”

La portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona reclama al govern de CiU que compleixi els seus compromisos i deixi de prometre projectes de ciutat que després no executa. Per evidenciar que el l’equip de govern incompleix reiteradament les seves promeses, Pia Bosch ha posat d’exemple, avui en roda de premsa, el pla d’ascensors als barris i el projecte del passeig Canalejas, després que s’hagi sabut que finalment aquest any 2014 l’obra no es farà. 

Pia Bosch ha anunciat avui en roda de premsa, al costat del regidor Joaquim Bonaventura, que al llarg de l’últim any de mandat el grup socialista exigirà a l’equip de govern via mocions que compleixi tots els compromisos anunciats en els últims 3 anys. I és que segons ha manifestat la Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona “fins ara el govern de CiU ha incomplert més de la meitat de les seves promeses, entre les quals hi ha projectes importants per reactivar l’economia de la ciutat i per atendre els ciutadans”.

ALGUNS EXEMPLES: PASSEIG CANALEJAS I PLA D’ASCENSORS

El novembre de 2012 l’equip de govern de CiU va anunciar que aquest 2014 s’executaria el projecte de reurbanització del passeig Canalejas. Un any i mig després el regidor d’Urbanisme ha confirmat públicament que enguany l’obra no es farà perquè el pressupost previst pel passeig finalment s’ha destinat a la reforma del carrer Bisbe Sivilla i de la plaça Montserrat. Aquest és un dels exemples que avui Pia Bosch ha volgut destacar davant els mitjans de comunicació per evidenciar que l’equip de govern de CiU a la ciutat incompleix la majoria de les seves promeses. Segons Bosch, “és més que evident que el govern de CiU és un govern de moltes paraules i pocs fet, que promet molt i compleix poc, que fa política d’aparador i que no defensa els interessos dels gironins”. En aquest sentit, Bosch ha reiterat un cop més que la reposició de les zones afectades per les obres del TAV les ha de pagat l’Estat i no pas els gironins, i la incapacitat de negociació de l’equip de govern ha obligat a la ciutat a destinar el pressupost del passeig Canalejas a una obra que és responsabilitat d’ADIF. Així mateix, la Cap de l’Oposició considera que si la reactivació econòmica per la via de l’atracció turística és la gran prioritat del govern de CiU és paradigmàtic que ni tant sols es compleixi la reurbanització d’aquest punt destacat en l’arribada de visitants, el passeig Canalejas.

Tanmateix Pia Bosch ha volgut posar un altre exemple que afecta de manera molt destacada als serveis i a l’atenció dels gironins. La portaveu socialista s’ha referit al Pla d’Ascensors als barri que l’equip de govern de CiU va anunciar fa just 2 anys. El maig de 2012 el regidor d’Urbanisme va anunciar als mitjans de comunicació que 1.270 pisos sense ascensors es beneficiarien d’aquest pla als barris de l’Eixample, Vila-Roja, Font de la Pólvora, Pedret, Sant Narcís, Taialà, el Pont Major i diversos sectors de Santa Eugènia i Can Gibert. “I fins a dia d’avui no s’ha fet res, més enllà de la promesa i de les paraules” ha conclòs Bosch.

EL TRUETA I ALTRES: CiU ACUMULA INCOMPLIMENTS

Pia Bosch ha destacat que l’incompliment de més de la meitat dels compromisos i promeses de CiU demostren clarament que el govern actual de Girona no té un projecte de ciutat i dedica els esforços que hauria de dedicar a la ciutat. La portaveu socialista ha destacat altres projectes anunciats per l’equip de Carles Puigdemont dels que fa temps que no se’n sap res més. En altres ha citat la reforma de l’antic Cinema Modern, el projecte del nou Hospital Trueta i el projecte del pont del Dimoni. La Cap de l’Oposició també ha recordat que el pressupost de l’Ajuntament cada any ha estat lleugerament superior i, per tant, “no es pot culpar a la crisi per justificar la manca d’inversió pública i municipal, tant necessària en aquest moment per dinamitzar l’economia de la ciutat”. Segons Bosch el govern de CiU segueix equivocant les prioritats i gastant sense invertir, alhora que va acumulant promeses incomplertes.

M’explico…

Entre les moltes entrevistes que m’han fet al llarg d’aquestes dies, comparteixo amb vosaltres aquesta publicada al diari Publico.es i signada pel periodista Iñigo Aduriz.

La líder de la oposición en el consistorio gerundense ejerce de portavoz de los nueve socialistas catalanes que el miércoles dimitieron de sus cargos orgánicos por sus discrepancias con la dirección de Pere Navarro.

pia-bosch-psc-2013 (1)Es un partido plural e incluso “hay algunos miembros independentistas”. Por eso Pia Bosch (Girona, 1962), considera que es imprescindible que la dirección de su partido, el PSC, y su primer secretario, Pere Navarro,cambien el rumbo de su acción política y se sumen a las exigencias de la mayoría de los catalanes apoyando la consulta del próximo 9 de noviembre. Por eso, para protestar contra la postura que hoy mantiene el líder de su partido ella, el ya expresidente de la formación en Girnoa, Joaquim Nadal y otros ocho miembros de la Ejecutiva privincial, abandonaron el lunes sus cargos orgánicos. No dejaron, en cambio, ni sus cargos públicos ni el partido. En plena celebración de Sant Jordi, Bosch atendió ayer a la llamada de Público.

Ustedes han dimitido de sus cargos orgánicos en protesta contra las posturas que mantiene la dirección. Pero, ¿por qué no han dejado el partido?

Somos militantes de este partido, y la mayoría desde hace tiempo. Algunos de los que ayer dimitieron son fundadores de este partido. El partido no es propiedad de los dirigentes, sino que desde su inicio es el fruto de la unión de movimientos políticos socialistas catalanes que en un determinado momento y para poder ser una fuerza mayoritaria y que realmente pudiera ser útil para la mayoría progresista de Catalunya y ser alternativa de Gobierno se ponen de acuerdo y se unen para construir una organización de vocación mayoritaria y con voluntad de Gobierno para dar respuesta a los problemas y anhelos de la población progresista. Eso es lo que nosotros proponemos.

¿Le parece que la dirección actual ha roto ese acuerdo fundacional?

Nosotros creemos que sí. Es evidente en la forma de conducir el partido. La percepción que también nos dicen las encuestas que tiene la población catalana es que el partido ha dejado de tener esta vocación mayoritaria. Que ha elegido entre los grupos que lo componen a una parte de nuestro electorado, y ha olvidado que también representa a otra parte. El PSC tiene una matriz distinta de otros partidos socialistas. Nace de esa federación de movimientos, y la federación catalana del PSOE es uno más de esos movimientos, y así debe seguir siendo. Ningún movimiento que vaya en la línea de excluir a una parte del electorado y de la civilización es fiel a nuestros principios fundacionales. No puede ser que el discurso de nuestros dirigentes sea que sobra gente. En este partido falta gente.

 

¿Cree entonces que el equipo de Navarro se ha entregado a las exigencias del PSOE de Rubalcaba?

Esto es lo que piensa una parte importante de la población catalana, y lo que piensan el electorado que nos ha dado su apoyo en los últimos años. Y este es el motivo por el que han dejado de darnos apoyo. Nos lo dice la gente por la calle.

¿Por qué cree que la dirección del PSC mantiene esta posición contraria a la consulta? ¿Por intereses electorales o por contentar a ciertos ayuntamientos de Catalunya más cercanos al PSOE?

El por qué no lo se. El momento que estamos atravesando es muy difícil, y un partido que lo que ha hecho es garantizar la unidad civil del pueblo de Catalunya, primar la unión por encima de las diferencias de origen y la unión de los socialistas catalanes tiene una situación muy compleja. Es más difícil que nunca y es más complejo que nunca el reto que tenemos, en un momento en el que todo tiende a la polarización. Pero a la hora de gestionar esta complejidad lo que no podemos hacer es negarla o elegir una parte. Eso niega el origen fundacional de este partido.

Pero lo cierto es que ese partido se dotó de unos órganos de gestión y de decisión. Y en el Consell Nacional, máximo órgano de decisión entre congresos, las posiciones mayoritarias son las que defiende el equipo del primer secretario. Ante esta situación, ¿se han planteado presentarse en próximas elecciones bajo otras siglas?

Lo que nos hemos planteado es recuperar los apoyos que hagan que nuestro partido vuelva a ser un partido plural. Porque plantearse una línea de trabajo que haga que se ganen congresos pero no elecciones no es la nuestra. Entendemos que la única forma de servir a la gente que espera de nosotros que luchemos contra las desigualdades y de la deriva de los gobiernos de derechas neoliberales nos están produciendo y que está generando un sufrimiento social, es intentando ganar elecciones y llegando a los gobiernos de las instituciones. No ganando Consejos Nacionales. Dar respuestas disciplinarias a problemas políticos es un error en el que hace mucho tiempo que estamos instalados. Si persistimos en ello este partido va a ser residual y minoritario.

¿Cuál debería ser el cambio de rumbo que debería adoptar el equipo de Navarro para que ustedes volvieran a sentirse cómodos en sus puestos orgánicos?

Tenemos que volver a los principios fundacionales, a respetar la pluralidad interna, a querer mantener esa pluralidad y la vitalidad del partido. Estamos en un momento en el que nuestros adversarios políticos están intentando hacer un ejercicio de apertura, de sumar y de multiplicar sus apoyos, nosotros estamos restando y dividiendo.

¿Implica ese ejercicio de apertura respaldar la consulta del 9 de noviembre?

Es imprescindible para ser fieles a nuestro compromiso electoral. La gente nos votó a las últimas elecciones al Parlament de Catalunya leyendo nuestro programa electoral y sabiendo que nosotros íbamos a defender la consulta. No hay ninguna duda en lo que nuestro programa electoral llevaba en este tema. Tenemos que ser fieles a lo que hemos prometido a nuestro electorado. Lo contrario es un fraude democrático.

En el caso de que se celebre la consulta, ¿tienen ustedes claro cuál sería su postura respecto a la independencia?

Hay diversidad de opiniones en el seno del PSC. Ha sido así en el tema nacional desde el inicio, porque en el PSC hay pocos, pero hay algunos miembros independentistas, otros claramente catalanistas. Joan Reventós decía que somos catalanistas y socialistas por los mismos motivos.

 

« apunts més recents - Apunts anteriors »