Fil dels
Apunts
Comentaris

Finalment l’Alcalde de Girona ha decidit portar al Ple l’adquisició del Fons Santos-Torroella. Per documentar-vos el posicionament del nostre grup he reeditat , tot seguit, les principals notes i articles que he publicat i recollit en aquest blog, al llarg dels darrers 7 mesos, sobre el tema. Podreu veure que hi hem treballat intensament.

cap

Foto: Jaume Vidal i Oliveras

NOTA PUBLICADA EL 13-09-2013:

La proposta d’adquisició per un preu de prop de 4 milions d’Euros de la col·lecció d’art del crític portbouenc Rafael Santos Torroella feta per l’alcalde de Girona ha tingut l’enorme virtut d’obrir, finalment, després de dos anys , el debat sobre el projecte cultural de la ciutat de Girona. Benvingut sigui. Des del grup municipal socialista ho havíem  intentat, infructuosament, en diverses ocasions, reclamant, per exemple,  la revitalització del Consell de les Arts i de la Cultura de Girona o la revisió i implementació del Pla estratègic de Cultura. Hem d’aprofitar, doncs ara, l’ocasió que ens dona aquesta proposta, que ha deixat estupefacte a una part del món cultural gironí, atès que suposa fer una inversió multimilionària (prop de 650 milions de les antigues pessetes) en una part del contingut d’un futur nou centre cultural, d’ un futur “Centre d’Art Contemporani de Girona”, per engegar una reflexió imprescindible.

Arrel de la proposta de l’adquisició hem sabut, fa molt pocs dies, que el govern municipal de CiU es proposa crear un nou Museu a Girona , un “Centre d’art contemporani de Girona” a la casa Pastors, l’antiga Audiència de Girona, per promocionar la formació, experimentació, investigació, creació, producció i difusió de les lletres i les arts. El nou Centre hauria de contenir, ens diuen, a més de la col·lecció que esmentem, altres col·leccions d’art gironines i ser, a més, un pol generador de cultura, de creació, de reflexió i d’aprenentatge al servei dels gironins/es i dels visitants.

Cultura i educació són elements centrals del nostre projecte de ciutat, com ho han estat pels governs de progrés de les darreres dècades de l’Ajuntament de Girona. Per tant, no podem deixar de valorar amb molt deteniment una proposta d’aquestes característiques i veure amb simpatia la possibilitat de disposar a la ciutat d’un patrimoni valuós com aquest que ens ocupa. Ara bé, des del primer moment ens sorgeixen enormes dubtes: És aquest el moment adequat per emprendre un projecte com aquest? És prudent i viable fer-ho en solitari? De quina mena de projecte estem parlant? Amb quins objectius culturals? Quines complementarietats i sinèrgies s’establiran amb els centres existents? Quins costos d’inversió i quins costos anuals suposa aquest projecte? Què haurem de deixar de fer per poder-lo finançar? D’on sortiran els recursos? Si es vol fer un nou Centre , la primera inversió ha d’esser la compra, en solitari, d’una col·lecció privada? No podem trobar altres fórmules i cercar companys de viatge, públics o privats per una operació tan costosa? És adequat que, en un moment com l’actual, es dediquin fons públics a una adquisició  com aquesta? No estem començant la casa per la teulada sense tenir cap garantia de poder construir ni tan sols els fonaments? Com és possible que, en un moment en què la resposta a tantes demandes ciutadanes d’entitats de tota mena és “no hi ha diners”, de sobte en tinguem per aquest objectiu? Si l’objectiu és d’atracció turística, qui ens confirma la capacitat d’atracció turística del projecte?

El nostre grup municipal va demanar , el mes de juliol, temps informació i un treball fet per especialistes independents que ens aclarís aquests interrogants i, evidentment, obrir un debat públic davant d’una proposta d’aquesta envergadura. De moment res d’això ens ha estat ofert. Per això hem tornat a demanar la retirada de la proposta del Ple de setembre. No podem ser coresponsables de decidir una despesa tan important, que compromet el 90% del pressupost d’inversió de la ciutat d’un any només per la compra, sense haver valorat molt bé el context i el projecte global. Volem saber molt més en què consisteix el projecte del nou “Centre d’Art contemporani de Girona”. Volem conèixer-ne els objectius, només així sabrem si és necessària la compra de la col·lecció, el valor cultural i artístic de la qual no discutim. Volem debatre  amb el sector de l’art i la cultura , i també de l’educació, al voltant de la proposta. Volem saber, també, lògicament,  quina previsió d’inversió i de despesa anual es fa , perquè un nostre primer càlcul ens diu que, només per començar, calen uns 10 milions d’euros, entre la rehabilitació de la Casa, la compra de la col·lecció i l’engegada del projecte museogràfic. Avui no els tenim. I si els tinguéssim, caldria valorar amb molt deteniment si aquesta és la prioritat per promoure la cultura i l’educació a Girona. No podem engegar sense saber com finançarem una operació d’aquesta magnitud. Si per vestir aquest “sant”, hem de desvestir la resta de museus municipals, estarem fent una flac favor a la ciutat. Hi ha massa interrogants sobre aquesta qüestió perquè, de moment, ens hi puguem sumar.

En els darrers dos anys hem anat veient de forma reiterada que l’actual govern municipal improvisa contínuament. A hores d’ara ja és evident: no té projecte de ciutat. Sense un full de ruta, van sorgint propostes aïllades. Algunes només volen marcar distància amb el passat, altres acontentar  demandes de grups molt concrets. A més, la gestió econòmica que s’està fent mostra tendències molt preocupants: en dos anys ens hem menjat les reserves econòmiques que havia deixat el govern anterior i hem començat a gastar a l’avançada (més de 2 milions del pressupost de 2014 que encara no existeix, compromesos en el darrer Ple). A la vista d’aquesta trajectòria, el nostre grup, per responsabilitat, demana prudència i, de moment, molta més informació i debat. Nosaltres, des d’avui mateix, promourem aquesta reflexió pública.

Pia Bosch i Codolà

Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona. Portaveu del grup municipal del PSC

Sense resposta

article opinió piaARTICLE PUBLICAT EL 26-09-2013

La proposta feta per l’alcalde de Girona d’adquirir amb fons municipals la col·lecció d’art del crític Rafael Santos Torroella per un preu de gairebé quatre milions d’euros i instal·lar-la a la Casa Pastors de Girona, antiga Audiència, ha donat lloc a un seguit d’interessants debats sobre les polítiques culturals a la ciutat, sobre els reptes del món de l’art a Girona i sobre la promoció del turisme cultural, que cal celebrar. Arran de la proposta, els grups municipals i la ciutat hem sabut que l’alcalde es proposa crear un nou museu a Girona, un “centre d’art contemporani”, però, de moment, tot el que envolta la proposta són grans interrogants. Trobar en aquests moments de deu a dotze milions d’euros per destinar al projecte (rehabilitació de la casa i compra de la col·lecció), a més, no és fàcil, i la Generalitat, de moment, malgrat el que es pugui especular, no ha ofert a la ciutat cap possible via de finançament per al projecte.

Atès que CiU va triar governar en minoria en aquest mandat, necessita el suport d’almenys algun dels altres grups per tirar endavant la compra. Des del nostre grup municipal, quan se’ns va demanar aquest suport per a l’adquisició, per responsabilitat vàrem iniciar una anàlisi molt acurada del tema. Aquesta ens ha suscitat una sèrie llarga d’importants dubtes que, de moment, no ens ha aclarit l’equip de govern. Per això hem reiterat la petició de més informació i de dictàmens experts. Per donar lloc a un debat obert que creiem imprescindible hem proposat la creació d’una “comissió informativa municipal especial i pública sobre la compra del fons Santos Torroella, perquè l’equip de govern pugui donar a conèixer detalladament la seva proposta i perquè es propiciï la compareixença pública d’experts. Tot plegat ha de permetre aclarir alguns dels importants interrogants suscitats: és aquest el moment adequat per emprendre un projecte com aquest? De quina mena de projecte estem parlant? És prudent i viable fer-ho en solitari? Amb quins objectius culturals per als gironins i per als visitants? Quines complementarietats i sinergies s’establiran amb els centres existents? Quins costos d’inversió i quins costos anuals suposa aquest projecte? Què haurem de deixar de fer per poder-lo finançar? D’on sortiran els recursos? Si es vol fer un nou centre, la primera inversió ha d’ésser la compra, en solitari, d’una col·lecció privada? Per què? No podem trobar altres fórmules i cercar companys de viatge, públics o privats, per a una operació tan costosa? És adequat que, en un moment com l’actual, es dediquin fons públics a una adquisició com aquesta? I pel que fa a la col·lecció, atès que només disposem d’un únic informe de taxació fet per un galerista privat i no tenim cap dictamen de cap ens públic per contrastar-lo, estem segurs que estem parlant d’un preu just? No estarem començant la casa per la teulada sense tenir cap garantia de poder construir ni tan sols els fonaments? Per què, si l’agost de 2011 l’alcalde va dir que no es faria en tot el mandat el “Centre d’Art Contemporani-Bòlit”, del qual ja tenim el projecte executiu, ara hi ha hagut aquest canvi que tot indica que suposarà més despesa? Com és possible que, en un moment en què la resposta a tantes demandes ciutadanes d’entitats de tota mena és “no hi ha diners”, de sobte en tinguem per fer aquesta compra? Si l’objectiu és d’atracció turística, qui ens confirma la capacitat d’atracció turística del projecte?

El senyor Bagué, en un recent i sorprenent article sobre el tema, diu que li crida l’atenció que no vulguem culminar una compra que, segons ell, va ser iniciada per governs anteriors. Crec que es tracta d’un malentès. La bona relació de molt temps de l’Ajuntament amb la família Santos Torroella va donar lloc a l’exposició temporal al Museu d’Història de la Ciutat (de juliol a octubre de 2004) d’una mostra seleccionada de les peces més significatives de la col·lecció. Varen passar-hi 1.735 visitants, xifra que s’acosta a la mitjana d’aquestes exposicions. Hi va haver també una conferència i es va editar el corresponent catàleg, que està encara avui disponible. La valoració de la mostra va ser positiva però no va prosseguir posteriorment cap procés que es pugui dir que ara culmina. Això no prejutja res pel que fa a la proposta actual, que correspon a l’actual govern, i que cal analitzar ara i avui, però em sembla que és bo aclarir-ho. Ell deia que estem al cap del carrer. Per nosaltres, en canvi, estem tot just al principi i cal anar al fons. El senyor Bagué, a més, desautoritza de forma expeditiva la nostra proposta en relació amb la Casa Pastors, sense, òbviament, conèixer-la. Aquest era un dels elements “estrella” del nostre programa electoral municipal i en vàrem parlar molt durant la campanya, però com que el nostre paper ara no és el de governar no correspon en aquest moment debatre-la. Li he de dir, però, que el nostre és un projecte ambiciós, de nivell europeu, que té coincidències amb models d’algunes ciutats europees capdavanteres en la modernització del seu relat cultural i patrimonial, alguna de les quals ha obert equipaments modèlics tot just fa mesos. Podem debatre’n quan vulgui, si és des del respecte mutu. Nosaltres ho farem, per descomptat, quan s’acosti la propera campanya electoral municipal. Ens cal un govern municipal amb un projecte de ciutat que es concreti en propostes realistes i ambicioses alhora. I ens cal poder debatre a fons entre els representants de la ciutadania de diferents tendències, i amb la ciutadania en general, els temes importants de futur de la ciutat. Deu o dotze milions d’euros de tots són, avui, per als gironins i gironines, molts diners, i, per sort, l’aritmètica del ple obliga el govern a buscar suports. La ciutadania ho va decidir així, i hem de concloure dient que la seva decisió és sempre sàvia.

Podeu llegir aquest l’article publicat avui a El Punt Avui Girona

PUBLICAT EL 6-10-2013

Al llarg de la setmana han seguit apareixent als mitjans de comunicació diverses opinions molt interessants sobre la proposta d’adquisició de la col.lecció Santos Torroella. Recullo algunes de les més rellevants:

Miquel Fañanás a “El Punt”

Qüestió de fons

04/10/13 02:00 - MIQUEL FAÑANÀS
Cal un projecte de futur per dignificar peces que romanen en l’oblit

I ELS DINERS D´ON SURTEN ?

03.10.2013 | 06:30

DAVID CÉSPEDES Sempre s´ha dit que comprar art és una bona inversió. En el cas de la col.lecció Santos Torroella que l´Ajuntament de Girona vol adquirir no sé si ho és. Des de la Generalitat, a través del conseller de Cultura, Ferran Mascarell es dóna suport a l´adquisició. Però, de moment, i almenys públicament, només són copets a l´esquena dient que l´Ajuntament té tot el suport del govern. Bé, però i els diners que costa aquesta col·lecció? Alguns experts han qüestionat la importància dels quadres que podrien anar a la Casa Pastors i d´altres han demanat més implicació per part de la Generalitat. Més implicació es tradueix en més diners. Al cap i a la fi serà indiferent d´on surtin els diners, ja siguin de la Generalitat o de l´Ajuntament, perquè sortiran de les butxaques dels contribuents. Si la Generalitat hi està realment interessada hauria de fer el primer pas i si cal comprar aquesta col·lecció i cedir-la temporalment a la ciutat. No tot s´ha de comprar per a Barcelona. Sospito que darrera hi ha el «temor» que els quadres no acabin marxant a Madrid. Però si realment s´hi vol implicar, que pagui la Generalitat i els gironins en sortiran beneficiats

O avui l’ Editorial del mateix Diari de Girona

Editorial

Cal estudiar bé la compra de la col·leció de Santos Torroella

06.10.2013 | 06:58

Si l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), hagués tingut el suport d’un altre grup polític de l’Ajuntament, el ple del passat 10 de setembre hauria aprovat l’adquisició de la col·lecció d’art del crític i poeta Santos Torroella. Aquesta col·lecció, que segons el preacord de l’Ajuntament i la vídua de Torroella està valorada en 3,9 milions d’euros inclou, a més de la biblioteca i l’arxiu personal del que fou reconegut crític d’art, 10 originals de Miró, 9 de Dalí, 8 de Tàpies, 5 de Picasso i obres de Nonell, Tharrats i una diana de Francis Picabia. En els casos dels grans pintors, són obres menors. La falta de suport polític per aprovar l’adquisició ha obert un intens debat que s’hauria d’haver produït abans en lloc de l’opacitat amb la qual es va pretendre arribar a un acord i de la seva posterior filtració interessada. Són diverses les preguntes que necessiten una resposta abans de determinar si l’operació és interessant per a la ciutat de Girona. Preguntes com si el cost de col·lecció és raonable, si la ciutat en podrà treure profit, si la hipotètica adquisició ha d’englobar un projecte global sobre l’art modern a Girona, sobre la rehabilitació de la Casa Pastors, etcètera. I no és un debat que es pugui fer de pressa. Una quarantena d’artistes i personalitats va publicar el passat 6 de setembre un manifest crític amb aquesta compra i amb les polítiques artístiques de la ciutat. D’altra gent s’hi ha mostrat a favor. El PSC també va organitzar dimarts passat un interesant debat amb experts, la majoria dels quals no es van oposar obertament a la compra, però van plantejar dubtes i altres reflexions. És una inversió que s’ha d’estudiar bé i que, si es realitza, hauria de comptar amb una certa complicitat política, ciutadana i artística. Des de la Generalitat han arribat veus favorables a l’adquisició, com les dels consellers Santi Vila i Ferran Mascarell, les quals han estat replicades demanant una implicació econòmica de l’administració catalana. No tot el que compra la Generalitat ha de ser per a Barcelona. El Govern català, si veu profitosa la col·lecció i tem que pugui marxar fora de Catalunya, té una bona oportunitat per implicar-s’hi. Cert que la valoració artística de l’obra és important, però al final tot es redueix a una qüestió de diners.

NOTA PUBLICADA EL 3-10-2013

Des que l’equip de govern ens va manifestar el seu interès en adquirir la col·lecció d’art Rafael Santos Torroella, el grup socialista a l’Ajuntament de Girona va apostar per obrir el debat a la ciutadania. A banda de plantejar molts interrogants que aquests dies he traslladat en aquest bloc i en articles d’opinió publicats a la premsa, el nostre grup ha realitzat altres accions per tenir informació al voltant d’aquesta qüestió.

Una d’aquestes accions ha estat presentar una moció, juntament amb el grup municipal del PPC, que caldrà debatre en el pròxim ple municipal, per la creació d’una comissió informativa especial que dictamini sobre la possibilitat i idoneïtat d’adquirir la Col·lecció d’Art Rafael i Maria Teresa Santos Torroella i l’acceptació de la donació de l’Arxiu i Biblioteca Rafael Santos Torroella. Volem que aquesta comissió sigui de caràcter públic, admetent la presència de ciutadans i ciutadanes i de mitjans de comunicació, que la composin representants de tots els grups municipals, que estigui assistida per tècnics municipals de les àrees de cultura, patrimoni, turisme i economia, i que pugui sol·licitar la compareixença de tècnics externs i/o l’emissió d’informes d’experts a entitats preferentment públiques de reconegut prestigi en els àmbits que ens ocupen. Confiem que aquesta moció s’aprovi i ben aviat es posi en marxa aquesta comissió informativa especial que ens permeti tenir respostes dels nombrosos interrogants que ens suscita aquesta possible adquisició.

IMG_2497El grup socialista també ha estat pioner en obrir el debat a la ciutadania organitzant un acte obert a tothom. En el marc del cicle ‘DiàlegsxGirona’ aquest dimarts vam tenir l’oportunitat de debatre aquesta qüestió amb 4 experts en art de diferents àmbits que van tenir ocasió de debatre amb un nombrós públic assistent. Aprofito per agrair des d’aquí als dialogants Josep M. Trullén, director del Museu Frederic Marès de Barcelona, Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art contemporania a la UdG, Josep Playà, periodista, i Eudald Camps, crític d’art, i a tot el públic assistent que participessin en aquest enriquidor debat.

La crònica d’aquest acte l’hem difós en forma de nota de premsa que comparteixo aquí amb tots aquells que en tingueu interès. Ben aviat també diposarem del vídeo enregistrat d’aquests ‘DiàlegsxGirona’ que posarem a diposició pública per a totes aquelles persones que no van poder assistir  a l’acte.

Tanmateix us recomano la lectura de les cròniques que va fer el periodistes Laura Fanals per al Diari de Girona i Dani Vilà a El Punt Avui. Aquí teniu els enllaços.

Diari de Girona “Llums i ombres de la col·lecció Santos Torroella”

El Punt Avui “Reclamen un projecte global per al fons Santos Torroella”

NOTA DE PREMSA GRUP MUNICIPAL DEL PSC A L’AJUNTAMENT DE GIRONA

Els ‘Diàlegs x Girona’ conclouen que Girona necessita un projecte global d’art contemporani

 Josep M. Trullén, director del Museu Frederic Marès de Barcelona, Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art contemporani a la UdG, Josep Playà, periodista, i Eudald Camps, crític d’art han dialogat avui públicament sobre els reptes de l’art contemporani a Girona en el marc d’una nova edició del cicle ‘Diàlegs x Girona’. Amb la pregunta “Girona ha d’adquirir la col·lecció Santos Torroella?’ el debat ha comptat amb un nombrós públic que ha pogut plantejar preguntes als dialogants i fer reflexions al voltant del tema.

La 16a edició dels ‘Diàlegs x Girona’ va debatre aquest dimarts 1 d’octubre sobre els reptes de l’art contemporani a la ciutat de Girona i sobre la idoneïtat que l’Ajuntament adquireixi la col·lecció d’art Santos Torroella amb la presència de gairebé un centenar de persones: ciutadans, representants d’associacions, artistes, agents culturals, tècnics municipals i membres dela comunitat acadèmica de la UdG.

GIRONA NECESSITA UN PROJECTE GLOBAL D’ART CONTEMPORANI

IMG_2473En la primera part dels ‘Diàlegs x Girona’ els dialogants convidats van fer una intervenció inicial i tots van coincidir en dues reflexions. De manera destacada Josep M. Trullén, director del Museu Frederic Marès de Barcelona, Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art de la UdG, Josep Playà, periodista, i Eudald Camps, crític d’art, va remarcar que la ciutat de Girona necessita un projecte global per projectar el seu art contemporani i per poder exposar els fons que en aquests moments no s’exposen i estan guardats. Lluïsa Faxedas va puntualitzar que la compra de la col·lecció Santos Torroella no té cap projecte que l’acompanyi i que “destinar recursos a col·leccions com aquesta que poden lluir més, obliguen a no destinar recursos a altres projectes que també són molt importants”. Al igual que Faxedas, Josep Maria Trullén va explicar que Girona disposa en aquests moments d’un ampli fons d’art contemporani que no es pot exposar per manca d’espai als museus de la ciutat i que això fa molt necessari que “Girona sigui ambiciosa i faci un projecte de ciutat pionera en art contemporani de primer ordre i de dimensió europea”, tal com ja han fet la majoria de ciutats importants de Catalunya, va detallar el director del Museu Frederic Marès. Per la seva banda, el periodista Josep Playà va destacar el valor artístic de la col·lecció Santos Torroella i va dir que era un fons ideal per completar el fons d’art contemporani que ara mateix té la ciutat. I el crític d’art Eudald Camps va apuntar, entre altres reflexions, que “la compra d’aquest fons no resoldrà els problemes culturals de la ciutat”.

AMB EL SUPORT ECONÒMIC DE LA GENERALITAT

Tots els convidats a la taula de debat dels ‘Diàlegs x Girona’ van referir-se també a la col·lecció Santos Torroella que l’equip de govern de Girona vol adquirir per valor de 3,9 milions d’euros. Lluïsa Faxedas i Josep M. Trullén va coincidir en què la Generalitat hauria de participar econòmicament en la compra d’aquest fons, si es decideix que l’adquisició és adient per a la ciutat. Per la seva banda, la moderadora del debat, Pia Bosch, Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona, va fer constar que el conveni de compra venta que hi ha damunt la taula per adquirir aquesta col·lecció inclou un punt on es deixa constar que no es lliurarà el fons fins que l’espai de la Casa Pastors estigui a punt per exposar-lo. És per això que segons la portaveu del grup socialista a l’Ajuntament de Girona, en realitat la ciutat hauria de fer una inversió d’un 10 o 12 milions d’euros, 4 milions per adquirir la col·lecció i la resta per adequar la Casa Pastors i fer un projecte de museïtzació. “Si la Generalitat dóna suport a l’Ajuntament que hi participi econòmicament” va puntualitzar Bosch.

DEBAT OBERT AMB EL PÚBLIC

L’acte també va comptar amb la participació del públic assistents que va prendre la paraula en la segona part del debat. Entre les nombroses intervencions del públic destaca la intervenció de la degana de la Facultat de Turisme de la UdG que va demanar un pla estratègic de turisme per a la ciutat. També va fer la seva reflexió l’artista Josep Niebla que va mostrar-se contrari a la compra de col·leccions en bloc i també va intervenir el president de l’Associació Girona Avança, Toni Vallory, mostrant l’interès de l’entitat perquè l’Ajuntament adquireixi la col·lecció Santos Torroella i informant que des del sector hostaler de Girona hi ha voluntat de participar econòmicament en aquesta compra. Un ciutadà també va enllaçar el debat amb la situació social que s’està vivint i va traslladar a la resta de públic que “comprar una col·lecció de gairebé 4 milions d’euros en aquests moments de tanta necessitat és una barbaritat”.

PUBLICAT EL 21-10-2013

Si no el vareu llegir us recomano vivament l’article que va publicar ahir el Punt diari sobre una de les col.leccions que es custodien al Museu d’Història de Girona, la del crític Àngel Marsà:

La col·lecció oblidada

L’Ajuntament de Girona té en dipòsit des de 1982 el fons d’art del crític i periodista Àngel Marsà, que formen un total de 911 peces, guardades fa trenta anys en magatzems

El titular del fons és avui un desconegut, tot i haver estat el principal padrí de Xargay, Marquès o Torres Monsó a la Barcelona de la postguerra

19/10/13 02:00 - GIRONA - 

Àngel Marsà saluda Joaquim Nadal en la inauguració de l’exposició del seu fons al Museu d’Història, el 2 de juliol de 1982 Foto: ARXIU MUNICIPAL /JOFRE 
El fons només ha estat exposat en una ocasió, l’estiu de 1982, mentre es negociava l’acord

El mateix Marsà va firmar la cessió amb l’aleshores alcalde de Girona, Joaquim Nadal, el 29 d’octubre de 1982. Es tracta d’un acord de dipòsit pel qual la fundació que Marsà havia creat per honorar la seva filla, Margarita Marsà, pintora i ceramista morta prematurament als 31 anys, no perdia la propietat del fons, encara que en la pràctica en cedia l’ús al municipi amb l’única condició que el conjunt no es dispersés i tingués, en paraules del mateix Marsà, “un lloc adequat on es pugui conservar i ser contemplat”. La col·lecció comprèn 911 peces –molt per damunt, per exemple, de les 487 del fons Emília Xargay, el següent més nombrós que custodia l’Ajuntament–, entre les quals destaquen dibuixos de Nonell, Galwey, Clarà i Opisso, pintures de Mercadé, Utrillo, Iturrino i Millares, cartells de Tàpies, Picasso i Miró, i sobretot una àmplia col·lecció de gravats de diverses èpoques, la part més substanciosa del fons, amb 394 exemplars, que abracen des d’una sèrie d’estampes del segle XIX de Francesc Xavier Parcerisa (1803-1876), l’artífex de l’àlbum Recuerdos y bellezas de España, fins a una altra de vistes de Roma d’artistes italians i anglesos, i obres contemporànies d’Ansesa, Chillida, Cuixart, Clavé, Chagall, Dalí, Gudiol o Tàpies. S’hi ha de comptar també la biblioteca personal de l’escriptor, dipositada a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament i en la qual figuraven volums excepcionals com ara un llibre de Josep Pla sobre Francesc Pujols de l’any 1931, una raresa bibliogràfica, donat que Pla no va voler que es reedités mai més.

El 1988, arran de la mort de Marsà, l’Ajuntament de Sant Antoni de Calonge, on el crític estiuejava des de 1975, va arribar a un acord amb la seva vídua, Aurora Fernàndez, de nou per mitjà de la Fundació Margarita Marsà, per crear a la casa calongina del carrer Nou un Museu d’Arts Populars amb la col·lecció de peces de cultura tradicional que havia anat atresorant el crític tant en els seus viatges com en les seves expedicions a mercats d’antiguitats i drapaires (càntirs en miniatura, galls de pessebre, xiulets mallorquins, objectes d’artesania de terrissa i vidre, talles barroques, mobles rústics, etc.). Però sense cap dubte el més valuós d’aquella cessió era la mateixa casa, un edifici històric que havia comprat al seu amic Ricardo Tàrrega i que tenia el sostre i les parets d’una de les habitacions decorats amb pintures murals d’un artista de finals del segle XIX que ningú no semblava conèixer excepte Marsà: un tal Francesc Gimeno. L’“artista maleït”, que el MNAC no redescobriria fins a l’exposició antològica del 2006, malvivia de fet d’aquesta mena d’encàrrecs decoratius per a les vil·les de l’aristocràcia surera del Baix l’Empordà, com els que el 1988 encara es podien veure a la casa de Marsà, a la torre d’en Roura o al castell de Cabanyes.

El resultat d’aquella ambiciosa operació, que va omplir pàgines i pàgines a la premsa gironina com passa ara amb el fons Santos Torroella, és que l’important fons d’art d’Àngel Marsà només ha sortit a la llum en una ocasió: l’estiu del 1982 i mentre el propietari i l’Ajuntament negociaven encara l’acord de cessió. Van ser tres exposicions que van convertir-se en l’esdeveniment artístic de la temporada, repartides entre el Museu d’Història, amb una àmplia representació dels gravats costumistes de Parcerisa; les Sales Municipals de la Rambla, on es va reunir l’obra gràfica d’origen italià i anglès, i la Fontana d’Or, on es van poder veure cap a un centenar dels gravats d’artistes del segle XX. A més, la galeria Tau del carrer Santa Clara va aprofitar l’ocasió per presentar una selecció de pintures del mateix Marsà, que havia relegat la juvenil vocació artística per la seva dedicació professional al periodisme i la crítica. Un cop clausurades les exposicions i firmat el dipòsit amb l’Ajuntament gironí, el fons va ser empaquetat de nou i guardat en magatzems municipals, d’on no consta que hagi sortit mai més.

Àngel Marsà, i per descomptat el seu fons, mereixia una sort millor, encara que només fos pel paper determinant que va tenir, a finals dels anys quaranta, en la promoció d’uns joveníssims Emília Xargay, Enric Marquès, Joaquim Casellas, Jordi Curós, Joan-Josep Tharrats o Paco Torres Monsó en els cercles avantguardistes de la Barcelona de postguerra, sobretot a través de les exposicions dels Ciclos Experimentales de Arte Nuevo que va organitzar entre 1949 i 1953 a la galeria El Jardín (en realitat, una floristeria), a tocar de les prestigioses Galeries Laietanes que dirigia Gaya Nuño.

Gironí de sang i de cor.
Àngel Marsà va néixer a Girona, però quan tenia quatre anys el seu pare, ferroviari, va ser destinat a Portbou i, més endavant, a Barcelona. De ben jove va destacar en els ambients de la bohèmia llibertària i radical (se li atribueix el bateig del famós Districte Cinquè com el “barri xino”). Redactor, el 1920, del Manifest Vibracionista amb Rafael Barradas, faria una carrera fulgurant, fins a ser nomenat redactor en cap de La Vanguardia durant la República, però mai oblidaria els seus orígens gironins.

PUBLICAT EL 26-10-2013

Dimecres passat varem publicar, conjuntament amb Àngel Quintana, un nou article sobre la Col.lecció Santos Torroella i la Comissió informativa que hem promogut sobre el tema a l’Ajuntament de Girona, al Diari de Girona. Us el transcric tot seguit:

“Podem aprofitar aquest moment … per apartar aquells ineptes que tan sols posen pals a les rodes … i començar a treballar en aquest projecte de ciutat…”. Amb aquestes paraules acaba un article d’un representant d’un lobby gironí publicat al Diari de Girona, que defensa la compra pública de la col·lecció Santos Torroella. Els “ineptes…” són els representants electes dels gironins, els regidors/es dels grups municipals de l’oposició, que han gosat voler valorar en profunditat una proposta que implica una despesa de  gairebé 4 milions d’Euros de l’erari municipal, o sigui el 80% del pressupost d’inversió anual del nostre Ajuntament. El concepte de democràcia que hi ha al darrera d’una afirmació com aquesta es qualifica per sí mateix. També es qualifiquen per sí mateixes les desqualificacions personals que conté l’article i que no mereixen ni tan sols una resposta.

En tot cas, però,  si que cal respondre sobre la necessitat i l’orientació dels treballs d’una comissió que diversos grups de l’oposició hem promogut per obrir el debat a la ciutadania sobre un tema que implica molts recursos que, insistim, són de tots i totes els gironins. Des del grup municipal socialista hem dit i repetit que per nosaltres la Comissió Santos Torroella no ha de discutir només la idoneïtat de comprar un fons, sinó que val la pena aprofitar els esforços per començar a dissenyar algunes vies que obrin un camí estratègic cap el futur de la ciutat. Si parlem d’un fons concret no té sentit fer-ho de forma aïllada sense plantejar-se quina ha de ser la política que la ciutat ha de seguir en l’àmbit de l’art contemporani, tampoc no es pot dir que la col.lecció serà un atractiu turístic sense tenir clares i consensuades  les línees estratègiques de l’aposta pel turisme cultural.

Per nosaltres cal treballar a fons sobre els temes que s’han obert, però, insistim, sense pressa i amb la participació de la ciutadania. Per això hem volgut  fer una comissió oberta al públic i als mitjans de comunicació. Això, a més, permetrà clarificar diversos elements dels que s’han parlat darrerament. Entre aquests hi ha el rumor de que l’Ajuntament tenia una oportunitat única per adquirir la col.lecció ja què altres institucions com el Museo Reina Sofia a Madrid o el MNAC a Catalunya estaven interessades en la seva adquisició. Després d’haver parlat amb aquestes institucions -i d’altres- hem pogut constatar que no hi havia cap negociació en curs en aquest moment.  Per tant, ens refermem que cal sospesar la importància real del llegat i  cal veure si és convenient assumir la despesa dins dels pressupostos municipals dels propers anys, sense que això impliqui un greuge per la partida d’inversió pública i per altres polítiques que avui estan molt per sota del que seria òptim.

Des de l’oposició no hem parat de dir a l’equip de govern que una decisió d’aquesta mena no es pot prendre sense  resoldre abans un seguit de dubtes més que raonables per exercir a consciència la nostra responsabilitat política. També hem dit que la compra d’aquest fons no hauria de recaure exclusivament sobre les butxaques dels gironins/es.  Hauria de ser una operació patrimonial a vàries bandes: Generalitat, Diputació i, perquè no, privats.

De moment, però, és evident que, sobre la compra, caldrà obrir un compàs d’espera mentre no es tingui certesa sobre el destí del llegat i la col·lecció. Davant el nou escenari que s’ha obert encara té menys sentit anar amb presses. Cal, això si, garantir la transparència i la informació ciutadana, i la presa de decisions en funció de criteris racionals, sense pressions de cap tipus, ni sense cap joc fosc d’interessos. Quan el que entra en joc és una important despesa pública cal garantir la informació com a requisit indispensable, per responsabilitat. El debat polític sobre la adquisició o no adquisició d’un fons no pot convertir-se en un joc d’exabruptes sense fonament. Allò important és que es generi una veritable reflexió democràtica.

Pia Bosch i Àngel Quintana

Regidors del grup municipal socialista de l’Ajuntament de Girona

Invitació 5 NOVEMBRE 2013

PUBLICAT EL 31-10-2013

El dimarts vinent els ‘Diàlegs x Girona’ arribaran a la seva 17a edició de debat públic de ciutat obert a tothom que hi estigui interessat a participar. Amb el títol “Els reptes del turisme cultural a Girona” aquests diàlegs, que es celebraran el dimarts 5 de novembre a partir de les 19.30 h. a la Casa de Cultura, posaran damunt la taula de debat un tema molt destacat que comptarà amb les reflexions, els estudis i l’anàlisi de 3 dialogants: Ángel Díaz, president d’Advanced Leisure Services i gestor de la Colònia Güell- Cripta Gaudí, José Antonio Donaire, director de l’INSETUR (Institut d’Estudis Turístics) de la UdG i Dolors Vidal, degana de la Facultat de Turisme de la UdG.  Jo mateixa moderaré el debat com a portaveu del grup socialista a l’Ajuntament de Girona que organitza el cicle.

Des del grup socialista us proposem aquests diàlegs perquè hem cregut oportú parlar d’un dels actius més importants de la nostra ciutat: el turisme. Volem parlar-ne després que en els últims mesos s’hagi encetat un debat més intens sobre quins han de ser els atractius turístics que han de permetre atraure més i millor turisme a la ciutat i, en aquest context, quin ha de ser el paper que ha de jugar la cultura. El passat 1 d’octubre, en la darrera edició dels ‘Diàlegs x Girona’, vam debatre sobre els reptes de l’art contemporani a Girona, fruit de la intenció de l’equip de govern d’adquirir la col·lecció d’art Santos Torroella. Amb aquest diàleg ampliarem aquest debat a l’àmbit turístic i coneixerem opinions, experiències i reflexions dels professionals que tenen una llarga trajectòria desenvolupant projectes de turisme cultural. I com sempre, a banda dels dialogants Àngel Díaz, José Antonio Donaire i Dolors Vidal, tots els assistents tindreu l’opció de participar en els en el debat públic i obert que es farà en la segona part.

Hi esteu tots i totes convidats!

1 OCTUBRE  INVITACIO

PUBLICAT 19-09-2013

El pròxim dimarts 1 d’octubre reprendrem el cicle de converses entre personalitats destacades en sectors que són clau per al present i el futur de la ciutat i, en aquesta ocasió, debatrem sobre els reptes de l’art contemporani a Girona. Amb la pregunta: ‘Girona ha d’adquirir la col·lecció Santos Torroella?’ des del grup municipal socialista hem organitzat aquests diàlegs que jo mateixa moderaré i comptant a la taual de debat amb Josep M. Trullén, director del Museu Frederic Marès de Barcelona, Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art de la UdG, Josep Playà, periodista, i Eudald Camps, crític d’art.  L’acte també comptarà amb una fila 0 de persones vinculades al món de la cultura, l’art i el món associatiu de la ciutat i tots els assistents tindran opció de participar en els ‘Diàlegs x Girona’ en el debat públic i obert que es farà en la segona part.

Aquesta serà la 16a edició dels ‘Diàlegs x Girona’  dedicats a una tema d’actualitat que aquest estiu ha obert un debat públic i que també ha estat motiu de reflexió política en l’àmbit municipal: l’art contemporani a la ciutat i la possibilitat que l’Ajuntament pugui adquirir la col·lecció Rafael Santos Torroella.

L’acte és obert i es farà a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona a partir de les 19.30 h. el dimarts 1 d’octubre. 

Hi esteu tots convidats!

La "Diana" de Picabia.

NOTA PUBLICADA EL 7-09-2013

Ahir al vespre, en la Junta de portaveus prèvia al Ple municipal de Girona del proper dilluns , vaig demanar a l’alcalde, en nom del nostre grup, que retirés la proposta d’adquisició de la col.lecció Rafael i Maria Teresa Santos-Torroella de l’ordre del dia previst pel Ple. Creiem que cal ajornar la votació d’aquesta adquisició en plenari per donar-nos temps a fer una reflexió profunda i un debat ampli abans de decidir com ens posicionem davant una proposta que implica una inversió, en moments com els presents, de 4 milions d’Euros per la compra de la col.lecció, als que caldrà sumar el cost de la rehabilitació de la Casa Pastors, que, fàcilment, pot ascendir a una xifra similar o superior als 4 milions, també. El passat juliol, quan l’equip de govern ens va comunicar que estaven obertes les negociacions amb la família de Santos Torroella, vam demanar a l’alcalde un informe independent i extens de l’impacte que tindria per Girona comptar amb aquesta col·lecció, així com que el govern municipal fes gestions per buscar socis públics i/o privats per adquirir-la.  Tot just ahir l’alcalde ens va lliurar un breu informe sobre la idoneïtat d’adquirir aquest fons d’art elaborat pels serveis municipals de Cultura de l’Ajuntament. És un informe correcte però breu i insuficient , puix que no conté informació que varem demanar i que per nosaltres és indispensable, com , per exemple el coneixement del cost aproximat de les obres de rehabilitació de la Casa Pastors on l’Ajuntament es compromet a instal.lar la col.lecció. A més, hem reiterat la nostra petició de disposar d’un  informe a un expert en turisme cultural per determinar el potencial d’atracció turística de la col·lecció i que també es faci un informe extens del projecte de museïtzació del fons Santos Torroella, integrant-lo amb el fons d’art contemporani que ja té l’Ajuntament i, eventualment, altres fons d’art rellevants vinculats a la nostra ciutat, amb una estimació de la inversió anual que aquest projecte requeriria. També vaig demanar novament a l’alcalde, tal i com ja ho vaig fer el passat mes de juliol, que el govern busqui complicitats público-privades per adquirir la col·lecció Santos Torroella.

Creiem, a més, imprescindible que s’obri un procés obert i públic de debat amb els agents culturals de la ciutat per valorar la col·lecció i conèixer l’opinió dels experts. Després, amb els informes a la mà, amb la opinió dels agents culturals i amb la possibilitat de comptar amb algun soci públic i/o privat serà oportú debatre aquesta adquisició al ple de l’Ajuntament. Ara però, és del tot precipitat i la magnitud de la inversió de 4 milions d’euros, creiem que aconsella esperar i fer tots aquest passos.

AIXÒ VA SER AHIR VESPRE, AVUI HEM VIST ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ QUE EL GRUP DE LA NOVA ASSAMBLEA DEMOCRÀTICA D’ARTISTES DE GIRONA HAVIA ENVIAT ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ UNA REFLEXIÓ COL.LECTIVA SOBRE EL MATEIX TEMA MOLT INTERESSANT I ÀMPLIA, AMB LA QUE, EN BONA PART, COINCIDIM. ESTÀ SIGNADA PER UN GRUP DE RELLEVANTS AGENTS ARTÍSTICS DE LA NOSTRA CIUTAT I CAL LLEGIR-LO AMB DETENIMENT. VIST EL MANIFEST , QUE US REPRODUEIXO TOT SEGUIT, ENS REITEREM EN LA NOSTRA PETICIÓ A L’EQUIP DE GOVERN.

Repensar les polítiques artístiques

Davant la possible compra per l’Ajuntament de Girona del fons d’art del portbouenc Rafael Santos Torroella per prop de quatre milions d’euros –una xifra que sona gairebé provocativa en aquests temps de penúries–, voldríem apuntar unes reflexions, en tant que components de diversos sectors de l’àmbit artístic gironí, per si són d’utilitat tant per als qui han de prendre la decisió com per al conjunt de la ciutadania.

1) Rafael Santos va ser un crític important de la modernitat artística, un estudiós rellevant de l’obra de Dalí, un impulsor d’iniciatives culturals que tingué vinculacions amb el Museu de l’Empordà. En el seu fons s’apleguen obres originals, algunes de remarcables, si bé en general són peces menors en les trajectòries dels seus autors, amb predomini dels petits formats –una de les perles de la col·lecció, Diana (1922) de Picabia, no arriba a un pam–; cosa que limita el seu potencial. El fons també conté dibuixos i pintures de Santos i un valuós arxiu documental i d’imatges. Som partidaris que tot plegat resti a Catalunya, però aquest repte caldria fer-lo extensiu a les grans institucions del país.

2) El que dóna unitat a un conjunt molt desigual és la personalitat de Santos, van ser els seus contactes i experiències les bases principals en què s’assenta l’esmentat fons, cosa que l’allunya del procedir del col·leccionista que compra segons uns determinats criteris de valor. Més enllà d’aquest factor biogràfic i de reflectir uns vincles amb la societat del moment, no hi ha pròpiament un element unificador determinant. D’altra banda, les diferents tipologies dels materials reclamen també destinacions diferenciades.

3) La política d’adquisicions d’un Ajuntament com el de Girona, de recursos limitats, hauria de basar-se en l’ambició i la racionalitat. Ara bé, no estem d’acord en concentrar els recursos en una única opció, per molt estel·lar que aquesta sigui, si comporta hipotecar les necessitats, ja molt desateses, del teixit artístic local i dels seus diversos agents. Cal aspirar al màxim, però sense que això suposi desballestar aspectes peremptoris o elements bàsics de les polítiques artístiques. Avui ni tan sols és possible accedir d’una manera digna a l’obra dels principals artistes que durant els darrers cinquanta anys han treballat a la ciutat i els seus entorns.

4) Qualsevol proposta d’adquisició d’obres hauria de partir d’uns criteris previs clarament definits que s’adeqüessin a un projecte artisticocultural específic per a la ciutat. Ara com ara, aquest projecte no existeix i, per tant, molt del que es fa resulta d’una gran arbitrarietat, ja que no se segueix cap directriu. De manera que primer hem de saber què volem fer, com volem fer-ho i cap on aspirem a anar. Cal definir quins sentits han de tenir les col·leccions públiques, quins discursos han de vertebrar-les, com han d’interrelacionar-se, quins aspectes en volem destacar i quins mitjans hem de posar en joc per assolir-los.

5) Fa anys, l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) va propiciar la incorporació d’obres de Miró, Tàpies, Guinovart i altres autors al fons d’art de la ciutat. I, en tot aquest temps, no s’ha fet res seriós i amb un mínim d’ambició per posar en valor i projectar públicament aquest i altres llegats. Semblantment, obres fonamentals de la col·lecció Marsà resten oblidades en naus municipals. També cal lamentar la poca capacitat negociadora de l’Ajuntament per trobar una solució al fons de la Fundació Espais, avui tancats en un magatzem privat i fora de l’abast de la gent.

6) Pensem que, a banda de la compra, la qual podria incloure formes de copartenariat per no llastar en excés els pressupostos municipals, hi ha altres opcions, menys costoses, que cal considerar. Es pot promoure la incorporació d’obres en dipòsit o bé establir uns convenis específics perquè se cedeixin o es donin a la ciutat unes determinades obres a canvi de l’assumpció d’unes responsabilitats institucionals, com ara la restauració, catalogació, difusió, estudi o digitalització dels fons artístics i/o documentals.

7) No som partidaris que els poders públics participin en operacions de mercadeig, sinó que creiem que cal oferir a les persones interessades la seguretat que la gestió pública i/o la propietat col·lectiva dels seus fons és la que millor pot respondre a les seves exigències i aspiracions i, alhora, la més adient per a la conservació, el coneixement i la irradiació social de les obres. Ara bé, això cal evidenciar-ho amb realitzacions concretes, amb la impulsió d’estratègies coherents i programes actius que superin negligències i improvisacions.

8) Si durant molt de temps, les polítiques artístiques han seguit una orientació força erràtica, amb alguns encerts evidents però també amb una desorientació notable; ara ens toca alertar dels perills d’una absència de direcció en la gestió pública de l’art i de l’escassa –si no nul·la– voluntat d’interlocució dels qui tenen la responsabilitat d’escoltar i donar respostes a les reclamacions del món artístic i del conjunt de la ciutadania.

9) Cal que l’Ajuntament exposi la seva planificació per resoldre els problemes pendents que té l’àmbit de l’art a Girona. Més enllà de la represa de la programació temporal de Bòlit, voldríem veure una línia estratègica clara i una concreció d’objectius a curt, mitjà i llarg termini. Hauríem de saber què es manté i què s’abandona dels projectes precedents; o en què queden les aportacions del pla estratègic de cultura. Quina és, en definitiva, la proposta de fons que fa l’Ajuntament amb relació a l’art actual. De moment, volem evidenciar la nostra estupefacció davant la invocació, per un costat, de la manca de recursos i l’anunci, per l’altre, de despeses milionàries per a la compra del fons Santos.

(*) Altres signants: Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Marcel Dalmau, Manel Bayo, Pere Noguera, Jordi Font, Magdala Perpinyà, Glòria Bosch Mir, Maria Lluïsa Faxedas, Sebastià Goday, Marta Pol, Quim Domene, Quim Corominas, Dolors Bosch, Jordi Gispert, Jordi S. Carrera, Anna Manel·la, Roc Parés, Quico Estivill, Mim Juncà, Adela Caamaño, Pep Aymerich, Pep Admetlla, Jordi Amagat, Núria Güell, Víctor Sunyol, Pau Baena, Esteve Subirah, Eugeni Prieto, Dolors Ventós, Jordi Martoranno, Roser Bover, Cristina Fontsaré, Ivó Vinuesa, Albert Batlle, Manolo Sierra, Jordi Mitjà.

« apunts més recents - Apunts anteriors »