Fil dels
Apunts
Comentaris

Revisant l’hemeroteca es fa ben evident: El govern de CiU ha incomplert més del 50% dels projectes anunciats al llarg del mandat. Això és el que ahir vaig dir públicament en roda de premsa acompanyada del regidor del grup socialista a l’Ajuntament de Girona, el company Quim Bonaventura. El detall de la copareixença el comparteixo amb vosaltres mitjançant la nota de premsa que vam emetre tot just després.

RdP incompliments CiU

Pia Bosch “El govern de CiU ha incomplert més del 50% dels projectes anunciats al llarg del mandat”

La portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona reclama al govern de CiU que compleixi els seus compromisos i deixi de prometre projectes de ciutat que després no executa. Per evidenciar que el l’equip de govern incompleix reiteradament les seves promeses, Pia Bosch ha posat d’exemple, avui en roda de premsa, el pla d’ascensors als barris i el projecte del passeig Canalejas, després que s’hagi sabut que finalment aquest any 2014 l’obra no es farà. 

Pia Bosch ha anunciat avui en roda de premsa, al costat del regidor Joaquim Bonaventura, que al llarg de l’últim any de mandat el grup socialista exigirà a l’equip de govern via mocions que compleixi tots els compromisos anunciats en els últims 3 anys. I és que segons ha manifestat la Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona “fins ara el govern de CiU ha incomplert més de la meitat de les seves promeses, entre les quals hi ha projectes importants per reactivar l’economia de la ciutat i per atendre els ciutadans”.

ALGUNS EXEMPLES: PASSEIG CANALEJAS I PLA D’ASCENSORS

El novembre de 2012 l’equip de govern de CiU va anunciar que aquest 2014 s’executaria el projecte de reurbanització del passeig Canalejas. Un any i mig després el regidor d’Urbanisme ha confirmat públicament que enguany l’obra no es farà perquè el pressupost previst pel passeig finalment s’ha destinat a la reforma del carrer Bisbe Sivilla i de la plaça Montserrat. Aquest és un dels exemples que avui Pia Bosch ha volgut destacar davant els mitjans de comunicació per evidenciar que l’equip de govern de CiU a la ciutat incompleix la majoria de les seves promeses. Segons Bosch, “és més que evident que el govern de CiU és un govern de moltes paraules i pocs fet, que promet molt i compleix poc, que fa política d’aparador i que no defensa els interessos dels gironins”. En aquest sentit, Bosch ha reiterat un cop més que la reposició de les zones afectades per les obres del TAV les ha de pagat l’Estat i no pas els gironins, i la incapacitat de negociació de l’equip de govern ha obligat a la ciutat a destinar el pressupost del passeig Canalejas a una obra que és responsabilitat d’ADIF. Així mateix, la Cap de l’Oposició considera que si la reactivació econòmica per la via de l’atracció turística és la gran prioritat del govern de CiU és paradigmàtic que ni tant sols es compleixi la reurbanització d’aquest punt destacat en l’arribada de visitants, el passeig Canalejas.

Tanmateix Pia Bosch ha volgut posar un altre exemple que afecta de manera molt destacada als serveis i a l’atenció dels gironins. La portaveu socialista s’ha referit al Pla d’Ascensors als barri que l’equip de govern de CiU va anunciar fa just 2 anys. El maig de 2012 el regidor d’Urbanisme va anunciar als mitjans de comunicació que 1.270 pisos sense ascensors es beneficiarien d’aquest pla als barris de l’Eixample, Vila-Roja, Font de la Pólvora, Pedret, Sant Narcís, Taialà, el Pont Major i diversos sectors de Santa Eugènia i Can Gibert. “I fins a dia d’avui no s’ha fet res, més enllà de la promesa i de les paraules” ha conclòs Bosch.

EL TRUETA I ALTRES: CiU ACUMULA INCOMPLIMENTS

Pia Bosch ha destacat que l’incompliment de més de la meitat dels compromisos i promeses de CiU demostren clarament que el govern actual de Girona no té un projecte de ciutat i dedica els esforços que hauria de dedicar a la ciutat. La portaveu socialista ha destacat altres projectes anunciats per l’equip de Carles Puigdemont dels que fa temps que no se’n sap res més. En altres ha citat la reforma de l’antic Cinema Modern, el projecte del nou Hospital Trueta i el projecte del pont del Dimoni. La Cap de l’Oposició també ha recordat que el pressupost de l’Ajuntament cada any ha estat lleugerament superior i, per tant, “no es pot culpar a la crisi per justificar la manca d’inversió pública i municipal, tant necessària en aquest moment per dinamitzar l’economia de la ciutat”. Segons Bosch el govern de CiU segueix equivocant les prioritats i gastant sense invertir, alhora que va acumulant promeses incomplertes.

M’explico…

Entre les moltes entrevistes que m’han fet al llarg d’aquestes dies, comparteixo amb vosaltres aquesta publicada al diari Publico.es i signada pel periodista Iñigo Aduriz.

La líder de la oposición en el consistorio gerundense ejerce de portavoz de los nueve socialistas catalanes que el miércoles dimitieron de sus cargos orgánicos por sus discrepancias con la dirección de Pere Navarro.

pia-bosch-psc-2013 (1)Es un partido plural e incluso “hay algunos miembros independentistas”. Por eso Pia Bosch (Girona, 1962), considera que es imprescindible que la dirección de su partido, el PSC, y su primer secretario, Pere Navarro,cambien el rumbo de su acción política y se sumen a las exigencias de la mayoría de los catalanes apoyando la consulta del próximo 9 de noviembre. Por eso, para protestar contra la postura que hoy mantiene el líder de su partido ella, el ya expresidente de la formación en Girnoa, Joaquim Nadal y otros ocho miembros de la Ejecutiva privincial, abandonaron el lunes sus cargos orgánicos. No dejaron, en cambio, ni sus cargos públicos ni el partido. En plena celebración de Sant Jordi, Bosch atendió ayer a la llamada de Público.

Ustedes han dimitido de sus cargos orgánicos en protesta contra las posturas que mantiene la dirección. Pero, ¿por qué no han dejado el partido?

Somos militantes de este partido, y la mayoría desde hace tiempo. Algunos de los que ayer dimitieron son fundadores de este partido. El partido no es propiedad de los dirigentes, sino que desde su inicio es el fruto de la unión de movimientos políticos socialistas catalanes que en un determinado momento y para poder ser una fuerza mayoritaria y que realmente pudiera ser útil para la mayoría progresista de Catalunya y ser alternativa de Gobierno se ponen de acuerdo y se unen para construir una organización de vocación mayoritaria y con voluntad de Gobierno para dar respuesta a los problemas y anhelos de la población progresista. Eso es lo que nosotros proponemos.

¿Le parece que la dirección actual ha roto ese acuerdo fundacional?

Nosotros creemos que sí. Es evidente en la forma de conducir el partido. La percepción que también nos dicen las encuestas que tiene la población catalana es que el partido ha dejado de tener esta vocación mayoritaria. Que ha elegido entre los grupos que lo componen a una parte de nuestro electorado, y ha olvidado que también representa a otra parte. El PSC tiene una matriz distinta de otros partidos socialistas. Nace de esa federación de movimientos, y la federación catalana del PSOE es uno más de esos movimientos, y así debe seguir siendo. Ningún movimiento que vaya en la línea de excluir a una parte del electorado y de la civilización es fiel a nuestros principios fundacionales. No puede ser que el discurso de nuestros dirigentes sea que sobra gente. En este partido falta gente.

 

¿Cree entonces que el equipo de Navarro se ha entregado a las exigencias del PSOE de Rubalcaba?

Esto es lo que piensa una parte importante de la población catalana, y lo que piensan el electorado que nos ha dado su apoyo en los últimos años. Y este es el motivo por el que han dejado de darnos apoyo. Nos lo dice la gente por la calle.

¿Por qué cree que la dirección del PSC mantiene esta posición contraria a la consulta? ¿Por intereses electorales o por contentar a ciertos ayuntamientos de Catalunya más cercanos al PSOE?

El por qué no lo se. El momento que estamos atravesando es muy difícil, y un partido que lo que ha hecho es garantizar la unidad civil del pueblo de Catalunya, primar la unión por encima de las diferencias de origen y la unión de los socialistas catalanes tiene una situación muy compleja. Es más difícil que nunca y es más complejo que nunca el reto que tenemos, en un momento en el que todo tiende a la polarización. Pero a la hora de gestionar esta complejidad lo que no podemos hacer es negarla o elegir una parte. Eso niega el origen fundacional de este partido.

Pero lo cierto es que ese partido se dotó de unos órganos de gestión y de decisión. Y en el Consell Nacional, máximo órgano de decisión entre congresos, las posiciones mayoritarias son las que defiende el equipo del primer secretario. Ante esta situación, ¿se han planteado presentarse en próximas elecciones bajo otras siglas?

Lo que nos hemos planteado es recuperar los apoyos que hagan que nuestro partido vuelva a ser un partido plural. Porque plantearse una línea de trabajo que haga que se ganen congresos pero no elecciones no es la nuestra. Entendemos que la única forma de servir a la gente que espera de nosotros que luchemos contra las desigualdades y de la deriva de los gobiernos de derechas neoliberales nos están produciendo y que está generando un sufrimiento social, es intentando ganar elecciones y llegando a los gobiernos de las instituciones. No ganando Consejos Nacionales. Dar respuestas disciplinarias a problemas políticos es un error en el que hace mucho tiempo que estamos instalados. Si persistimos en ello este partido va a ser residual y minoritario.

¿Cuál debería ser el cambio de rumbo que debería adoptar el equipo de Navarro para que ustedes volvieran a sentirse cómodos en sus puestos orgánicos?

Tenemos que volver a los principios fundacionales, a respetar la pluralidad interna, a querer mantener esa pluralidad y la vitalidad del partido. Estamos en un momento en el que nuestros adversarios políticos están intentando hacer un ejercicio de apertura, de sumar y de multiplicar sus apoyos, nosotros estamos restando y dividiendo.

¿Implica ese ejercicio de apertura respaldar la consulta del 9 de noviembre?

Es imprescindible para ser fieles a nuestro compromiso electoral. La gente nos votó a las últimas elecciones al Parlament de Catalunya leyendo nuestro programa electoral y sabiendo que nosotros íbamos a defender la consulta. No hay ninguna duda en lo que nuestro programa electoral llevaba en este tema. Tenemos que ser fieles a lo que hemos prometido a nuestro electorado. Lo contrario es un fraude democrático.

En el caso de que se celebre la consulta, ¿tienen ustedes claro cuál sería su postura respecto a la independencia?

Hay diversidad de opiniones en el seno del PSC. Ha sido así en el tema nacional desde el inicio, porque en el PSC hay pocos, pero hay algunos miembros independentistas, otros claramente catalanistas. Joan Reventós decía que somos catalanistas y socialistas por los mismos motivos.

 

IMG_4708Fa 3 anys vaig tenir l’honor de compartir una jornada sencera amb el recentment nomenat primer ministre francès. Manuel Valls va visitar-nos el març de 2011 per participar en un dels primers DiàlegsxGirona que organitzàvem en motiu de la precampanya de les eleccions municipals. El nou primer ministre francès va venir a donar-me suport i a visitar la ciutat de Girona en qualitat d’alcalde socialista del municipi francès d’Èvry. 

En aquests DiàlegsxGirona, que també vam compartir amb el president d’AB-Biòtics Lluís Sánchez Lafuente, Manuel Valls va parlar de la importància d’apostar per la ciència i la  innovació i va lloar el projecte de “Campus de salut de Girona”, destacant la importància d’apostar per un projecte com el del nou Hospital Trueta, a partir de la seva experiència com a alcalde d’Évry, la ciutat del Bioparc “Genopole”.

Avui, 3 anys després d’aquest debat continuem sense cap concreció per part dels  governs de CiU a la Generalitat i a l’Ajuntament en relació al projecte de nou Hospital Trueta i Campus de Salut. Ho vam explicar dilluns en roda de premsa amb la diputada Marina Geli i reclamem que es posi en marxa el projecte i es concreti amb la màxima celeritat.

Invitació_7març baixa

 L’endemà de l’acte, el 8 de març de 2011,  “El Punt” ho recollia així:

Pia Bosch veu bàsic apostar per la innovació a Girona

L’alcaldable del PSC fa un debat amb l’alcalde d’Évry, Manuel Valls, i amb Luis Sánchez Lafuente, president i ‘business angel’ d’AB Biotics

Els ponents creuen en el potencial de les ciutats mitjanes

08/03/11 02:00 - Girona – Dani Vilà
Manuel Valls, Luis Sánchez Lafuente i Pia Bosch amb el moderador abans d’iniciar el debat de nova economia Foto: LL. SERRAT.

L’alcaldable socialista per Girona, Pia Bosch, veu bàsic que la ciutat de Girona aposti “per la ciència i la innovació” com a àmbits preferents per “atraure talent i posicionar la ciutat en el futur”. Així ho va afirmar la cap de llista del PSC en el diàleg sobre nova economia que es va celebrar ahir al vespre a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

En el debat hi van participar dues personalitats destacades, Manuel Valls, alcalde del municipi francès d’Évry, que en una dècada s’ha convertit en un referent en investigació sobre biotecnologia, i el president i business angel de l’empresa AB Biotics i expresident de Gelocatil Luis Sánchez Lafuente. Tots tres van coincidir a identificar la innovació “com un element necessari per a la supervivència”. Valls, que aspira al lideratge dels socialistes francesos, considera que una de les claus de l’èxit d’Évry, que amb només 50.000 habitants és referent en investigació i ciència, és l’objectiu “com a administració local d’ajudar i no posar traves, trencant la frontera entre públic i privat”. Una afirmació que va corroborar Bosch, que considera que Girona i l’àrea metropolitana “ho tenen tot” per ser un model d’èxit que aconsegueixi “atraure talent que permeti innovar”.

Valls també va lloar el posicionament de Girona en un àmbit com el de la salut i va animar a potenciar el sector, que suposa tenir un campus de la salut, així com la importància “d’un nou hospital i la funció del parc científic”. Per la seva banda, Sánchez Lafuente va fer una crida a “saber escoltar més els joves, perquè són emprenedors i a vegades no els fem prou cas”.

Els tres ponents en l’acte que formava part del cicle Diàlegs per Girona que organitza el PSC en vista a les municipals també van coincidir en el paper clau que “han de fer les ciutats mitjanes tenint en compte els grans pols d’atracció que són els capitals europees com ara París, o Barcelona pel cas gironí”. Consideren que les ciutats mitjanes han de complementar la potent oferta de les grans capitals i buscar l’especialització en alguns àmbits.

Un model diversificat per al futur

Bosch, responent una pregunta dels assistents, va assenyalar que Girona i les comarques gironines han de seguir donant suport a àmbits com ara la biotecnologia i el sector agroalimentari, sense oblidar la potència empresarial en l’àmbit cultural, així com la recerca de l’aigua i el turisme, dos dels bucs insígnia de la UdG i la seva clara aposta estratègica. Un dels reptes per a l’alcaldable del PSC és aconseguir que aquests àmbits permetin crear treball estable en el futur i garantir que els joves amb talent puguin trobar sortida als seus projectes a Girona. Per això, Bosch advoca per una administració local que sigui capaç de “crear confiança”, i al mateix temps disposar de prou lideratge territorial per pressionar i fer arribar les infraestructures necessàries per a la ciutat, com ha fet Évry amb els trens ràpids a Orly que permeten a les empreses viatjar amb rapidesa a Washington o a altres punts del planeta.

 

Ahir la diputada al Parlament, Marina Geli, i jo mateixa vam tornar a reclamar en roda de premsa que el Govern respongui amb concreció sobre el solar, el projecte i el calendari del nou Trueta; i que elabori un pla de xoc 2014-2016 per a la Regió Sanitària de Girona per a la millora de l’accessibilitat i la resolució. Aquesta és la nota de premsa que vam fer arribar als mitjans de comunicació i l’enllaç a la premsa gironina: Diari de GironaEl Punt Avui  

foto

Geli i Bosch reclamen al govern que apliqui un pla de xoc per les llista d’espera a la Regió Sanitària de Girona que han augmentat un 84,56% en tres anys

La diputada socialista i la cap de l’oposició de l’Ajuntament de Girona reclama a la Generalitat que redacti el projecte del nou Trueta aquest any; que emprengui mesures pressupostàries justes, en funció de la despesa per càpita, a les comarques gironines; i que faci un pla d’inversions per arranjar el deteriorament de l’edifici actual

La Diputada Marina Geli reclama que el Govern de la Generalitat prengui mesures pressupostàries i d’inversió i apliqui un pla de xoc a les llistes d’espera per equiparar la regió sanitària de Girona al 2010. L’increment del 84.56% de les llistes espera per les 14 intervencions quirúrgiques amb temps garantit a la Regió Sanitària Girona en tres anys, 2010-2013, obliga el Departament de Salut a valorar la urgència d’un plec de mesures dràstiques de reacció, assegura Geli. La diputada recorda que ja va alertar en el debat de pressupostos 2014 que la regió sanitària de Girona era la pitjor tractada de Catalunya. “Res no serà creïble fins que no s’executi el projecte del nou hospital Josep Trueta”, adverteix Marina Geli. “L’Ajuntament ha de posar uns nous terrenys a disposició en cas que continuï sense veure clar l’emplaçament actual”, hi afegeix Bosch.

A les comarques gironines hi ha 3.595 persones més en espera. De les 4.251 del 2010 s’ha passat a les 7.846 de 2013. A Catalunya les 56.670 persones que estaven en llista d’espera s’han enfilat fins a 75.075 (18.405 més) segons les dades de desembre de 2013. L’increment ha estat del 32.47% a Catalunya; a Girona han augmentat més del triple i representen gairebé el 20% de l’increment total de Catalunya.

Les dades confirmen que la Regió Sanitària de Girona és la que experimenta el major increment de pacients de tot Catalunya, amb un 84.56%. A les Terres de l’ Ebre creix d’un 33.47%; al Camp de Tarragona d’un 32.55%; a Lleida d’un 45.75%; a la Catalunya Central d’un 12.9%; a Barcelona i la seva àrea metropolitana d’un 27.12% i només Pirineu-Aran les llistes milloren d’un 20%.

Si comparem l’increment de la quantitat de persones en temps espera per tota la cirurgia programada, a la Regió Sanitària de Girona passem de 9.310 persones a 15.212 (5.902 persones més), una xifra que representa un creixement del 63.39%. A Catalunya, en canvi, és d’un 20.79% (de 150.308 persones a 181.559, 31.251 més). L’increment gironí també suposa gairebé un 20%.

Tots els hospitals públics de Girona experimenten increments entre el 2010-2013. Als Hospitals de Blanes/Calella passen de tenir 1.410 persones el 2010 a 2.449 el 2013. A l’Hospital de Figueres la puja és de 798 a 1.332; a l’Hospital de Palamós de 630 a 1.207; a Santa Caterina l’increment és de més de 500 persones i al Trueta la xifra es duplica pujant de 745 a 1.436.

Per patologies, la major part de les persones en espera es concentren en les operacions de cataractes: el 2010 n’hi havia 14.27 i el 2013 ja eren 2.613. Les dades d’espera per a pròtesi de genoll també són desoladores: de 573 a 1.310, amb una mitjana d’espera de 9,23 mesos el 2013 (quan el 2010 era de 5,46 mesos).

“Ja vam alertar en el debat de pressupostos del 2014, pròrroga del 2014, que la demarcació de Girona era pitjor tractada en pressupost sanitari”, recorda Marina Geli. El pressupost del 2010 era de 777 milions euros i en canvi el 2013 havia disminuït a 671 (106 milions menys en tres anys). “La despesa sanitària del 2013 – 2014 és de 796 euros per persona i any, un 27% menys que la de Catalunya de 1.095 euros per persona any”, constata Geli. “Fa tres anys la Regió Sanitària de Girona era de les què menys temps s’esperaven els pacients i ara és tot el contrari, és de les que ha empitjorat més. És doblement injust les retallades lineals a Catalunya. Les retallades lineals son les responsables de la situació de mes precarietat laboral i menys accessibilitat al sistema públic de salut a les comarques gironines”

El pressupost de la Regió Sanitària Girona representa el 8,09% del total del Departament de Salut del 2014 malgrat que la població fixa és l’11,15% del conjunt de Catalunya i que suporta un gran augment estacional. “Vam reclamar un front gironí per compensar i trobar, com a mínim, una certa equitat.
CiU i ERC varen tombar les esmenes i també l’elaboració del projecte del nou Trueta enguany”
, lamenta Geli.

El debat del nou Trueta-Campus de Salut és una de les qüestions estratègiques pendents de la Regió Sanitària de Girona. De fet, el Grup Socialista Municipal a Girona ciutat, a traves de Pia Bosch i el grup socialista al Parlament de Catalunya, a traves de Marina Geli han proposat (i aprovat) repetides vegades  mocions i resolucions que instaven el govern i l’Ajuntament a decidir i oferir solars a la zona del nord de  Girona si es desestimava l’actual emplaçament. En aquest mateix sentit, el PSC també ha reclamat la redacció del projecte definitiu del Nou Trueta l’any 2014, després de tres anys perduts.

De nou, Pia Bosch i Marina Geli reclamaran que el Govern respongui amb concreció sobre el solar, el projecte i el calendari del nou Trueta; in que elabori un pla de xoc 2014-2016 per a la Regió Sanitària de Girona per a la millora de l’accessibilitat i la resolució. “Si no hi ha fets podrem constatar la nul·la voluntat política del Govern. L’Hospital Trueta s’està deteriorant arquitectònicament i necessita inversions urgents en espera del nou edifici”, alerta Geli.

La Diputada Marina Geli reclama al  Govern de la Generalitat des del Parlament que apliqui mesures pressupostàries justes, en funció de la despesa per càpita, per la regió sanitària de Girona pel 2014 (La regió sanitària de Girona disposa d’un 27% menys de recursos econòmics del sistema sanitari públic per persona i any que la resta de Catalunya, 796 euros persona i any davant de 1095 euros per persona i any); que encarregui aquest any el nou projecte de l’Hospital Josep Trueta a la zona nord de la ciutat de Girona; que elabori un pla d’inversions de manteniment al Trueta pel període 2014-2016; i que faci un pla de xoc de llistes d’espera 2014-2016, en el marc d’un pla d’accessibilitat i resolució, tant pel diagnòstic com pel tractament, que garanteixi temps raonables d’espera i un màxim de sis mesos de demora en intervencions quirúrgiques

Avui comparteixo amb vosaltres aquest article del regidor del nostre grup a l’Ajuntament de Girona, Xavier Amores.

Les piscines naturals al riu Ter, una de les propostes de l´estudi "Quatre rius i una séquia". Ajuntament de Girona

Les piscines naturals al riu Ter, una de les propostes de l´estudi “Quatre rius i una séquia”. Ajuntament de Girona

Benvingut un debat pendent de fa mesos: els rius protagonistes en el ple de Girona del mes de març

En el ple del mes de març de l’Ajuntament de Girona es va debatre una moció de la CUP i IC-EUiA sobre la dignificació del riu Güell. El nostre grup va votar-hi a favor, però vam afegir dos àmbits de reflexió al que pròpiament era la moció i que resumidament crec que val la pena comentar, el primer  va molestar als grups que havien presentat la moció i el darrer probablement a l’equip de govern. De fet, en l’apartat de precs i preguntes, el grup del PSC ja havíem demanat fa mesos que es realitzés un treball complementari al projecte presentat que tingués en compte els elements econòmics i de gestió de l’aigua per veure com i en què es podria avançar realment a partir de l’estudi Girona, quatre rius i una séquia. Ahir vaig llegir una crònica del portaveu Jordi Navarro que m’ha semblat que pateix dels mateixos tics habituals de la CUP, per una banda la incapacitat  de considerar més punts de vista que els seus propis, el revisionisme ideològic o al seu gust del passat i un to de superioritat moral que sempre els sol acompanyar. Són tres ingredients que al meu entendre lliguen molt poc amb el que implica la gestió municipal, més d’un plenari tan fragmentat i amb un govern en minoria, que hauria de fer-nos prioritzar a tots la cerca d’acords en benefici de la ciutat.
La moció que presenten amb l’objectiu de dignificar el riu Güell té com a primer objectiu fer una mena de revisionisme del passat molt esbiaixat, obviant part dels motius que ens porten on som. Quan es parla del riu, no és raonable que l’únic element de debat que es posi sobre la taula és  la desgràcia causada per totes les “terribles” infraestructures  i la canalització d’asfalt que l’encaixona, talment com si tots els governs en els darrers cinquanta anys s’hagin conjurat per aniquilar el riu, i el que al meu entendre és pitjor, dibuixant un fil històric on posen per igual els governs pre-democràtics i els governs de progrés a partir del 79.  En la seva moció fan un llarg llistat d’infraestructures (per entendre’ns: des del’ auditori a  l’escola d’idiomes), com d’un conjunt que al seu entendre ha empobrit el riu i ha perjudicat als veïns. De fet, la primera obra de canalització es remunta als anys 60, amb la redacció  del projecte de desviació del riu Güell, perquè el riu es desbordava massa sovint. L’Ajuntament volia fer aquest desviament perquè si bé el Ter estava sota control pel pantà de Susqueda, tenien problemes amb la resta dels rius.  El Güell es va fer anar directe al Ter per evitar que amb la seva trobada amb l’Onyar es formés un tap, de manera que si aquest anava alt s’evitessin les tan conegudes i històriques inundacions de la ciutat.  És una solució d’una època en la qual malauradament els aspectes de protecció del medi ambient no es tenien en compte, segur que no s’hauria fet així si aquesta obra s’hagués proposat vint anys més tard, però el que no es pot fer és no parlar de les inundacions i només referir-se a la importància de la protecció ambiental quan s’explica la situació del riu Güell. No parlar enlloc de com s’ha arreglat la zona de la Devesa i s’han cosit diversos barris arreglant espais i canalitzacions de la riera que eren sense cap dubte un problema de salut tal i com estaven és el revisionisme interessat amb el que ens té tan acostumats la CUP. Els meus avis van viure molts anys al carrer Illa, al final del qual l’aspecte i les característiques de la riera sincerament eren un problema que calia resoldre.
De fet en els governs d’esquerres de la ciutat  es van anar fent esforços tant per evitar noves inundacions, amb diverses actuacions en tot el tram del Güell que creua la ciutat, i en especial a Can Gibert del Pla i Santa Eugènia amb la construcció de ponts, rotondes d’enllaç i la canalització, com per actuacions ambientals. Parlar d’aquestes polítiques liderades per regidors socialistes com en Ponç Feliu amb encert i que han estat sovint un referent en d’altres ciutats (des dels horts urbans a la recuperació de zones com la del Ter) és un tema que genera al·lèrgia entre alguns regidors que pretenen monopolitzar les polítiques medi ambientals. Són actuacions que van permetre en el tram final del riu mantenir vegetació de ribera i una millora a la zona de Bell-lloch,  Can Gibert i Santa Eugènia que han dignificat una part del riu.  Tot és millorable segur, però cal recordar els actius de tots aquests anys. Si tenim en compte el conjunt dels rius podríem parlar de la recuperació d’itineratis com el de l’Onyar amb el programa “Remuntant l’Onyar” i també el de les Ribes del Ter i la zona de la Bassa de la Barca. Sobre rius i zones humides, a part de les Hortes es van crear bases noves (els aiguamolls de les hortes que abans eren un abocador). També podríem parlar de la dignificació del tram baix de l’Onyar per sota del Pont de Pedra, mantenint balques, plantant lliris, etc permetent que torni a haver-hi fauna i flora fluvial. Explico això, perquè si algú es llegís la moció de la CUP sense consciència del passat es podria generar una opinió que no em sembla objectiva en relació als problemes anteriors.  Recomano sincerament la lectura d’algun article fet per professores de geografia la UdG al llarg dels 80s i 90s sobre el riu güell  al pas per Girona perquè ens permet entendre millor la problemàtica i els riscos, mai descartables del tot, d’inundacions. Assenyalar una cosa tan simple com aquesta sembla que no va agradar al regidor Jordi Navarro.
Val a dir que tot i no compartir el diagnòstic, vam valorar que la part dispositiva  ens semblava raonable i per això la vam votar a favor.  Incloure el Güell al Pla especial, vam creure que era una bona idea, sempre es pot millorar i fer més sensibilització sobre el riu, especialment d’aquelles zones  més riques biològicament, d’una bellesa paisatgística destacada i que poden ser objecte de rutes d’educació ambiental i potser, d’una major protecció. Així mateix, compartim que  no és una bona solució soterrar el riu Güell com sembla que en l’estudi encarregat per l’Ajuntament apareix com una idea i que en la moció es demanava descartar definitivament. De fet, en aquest punt, que era el més polèmic, tots els grups estaven a favor. Personalment no m’agraden gaire les mocions que comencen amb “Descartar definitivament”, em semblen fins a cert punt afirmacions gratuïtes. Els gironins del futur decidiran democràticament el que creguin, per això es fan modificacions de Pla General i per això es vota cada quatre anys, però bé, entenc que és un recurs estilístic.
Finalment vaig fer algunes reflexions que crec que tocava fer sobre el projecte deGirona, quatre rius i una séquia, especialment en relació a la gestió del govern municipal, no de l’estudi que pensem que té elements molt positius de reflexió sobre el futur de la ciutat i els riusPenso que el govern no ha estat prou diligent en la gestió de les expectatives de l’estudi i com es durà a terme o no, alguna de les propostes. Probablement hauria estat positiu implicar a la resta de grups municipals i els veïns en el projecte i encetar, just presentat l’estudi, el treball del Pla Director. Crec que és un treball amb actius realment destacats, de fet,  em sembla un bon projecte d’anàlisi i de reflexió, i amb algunes idees encertades i valentes. És un bon projecte, fet per joves arquitectes que coneixen bé la ciutat tal i com queda palès. Ara bé, és només un estudi, i algunes de les propostes  són difícilment viables. en algun cas per la inundabilitat de les zones on es proposen actuacions, o perquè implicarien un cost difícil de portar a terme per evitar riscos i aconseguir els permisos de l’ACA. Potser el més important  es que algunes actuacions no es portaran a terme pel fet que no són desitjables ni per la ciutadania, ni pel consistori actual.  Per mi el problema es la no-gestió, del dia després de presentar-se als mitjans de comunicació- i ja fa 8 mesos- com una gran notícia, que s’ha venut molt bé, amb moltes fotos i portades als diaris, però molt poc més un cop presentat. Aquesta manca de gestió posterior crec  que ha perjudicat les parts bones de l’estudi, que les té. Ha mancat capacitat d’explicar de manera realista què és vol fer i què no, per convocar als grups de l’oposició per calendaritzar el pla director, i molt especialment perquè ha generat en alguns veïns una certa angoixa quan es parla d’aquest soterrament.
Vaig acabar la meva intervenció demanant que es convoqui a tothom amb celeritat per treballar en aquest Pla director fluvial del que s’ha parlat alguna vegada i posem fil a l’agulla i ajudem a treure neguits innecessaris als veïns. Crec que va ser errònia la càrrega indiscriminada contra l’estudi que va fer la CUP i IC-EUiA, però entenc els dubtes i pors que s’han generat per part de veïns i associacions. Si la moció va permetre fer debat sobre el tema, benvinguda sigui.

foto 2“Farem el que vulgueu”. Aquest és una frase que va repetir més d’una vegada el cuiner Ferran Adrià en la presentació que va fer a Girona del projecte elBullifoundation. Davant l’atenta mirada i l’expectant atenció d’un nombrós públic, Adrià va explicar com s’està gestant, què vol ser i què serà aquesta fundació privada que neix amb una doble vocació: salvaguardar el llegat d’elBulli i promoure el BulliPedia, un arxiu creatiu sobre la història de la cuina per ajudar als cuiners del món a crear.

I precisament aquest verb, crear, va ser l’eix central de la presentació que ens va fer Ferran Adrià. La paraula creativitat es va anar repetint successivament en la seva explicació: “elBullifoundation és un projecte sobre la creativitat que utilitza el llenguatge de la cuina”, va resumir el cuiner més conegut arreu del món. Efectivament, ho vam podeu veure amb foto 4les imatges que ens van mostrar del que serà aquest projecte emplaçat en un indret fantàstic de la Costa Brava. Adrià ho té clar: “Volem que el pas per elBullifoundation sigui una experiència que es pugui recordar tota la vida” i afegia que el projecte neix com un projecte de país i com un element innovador i estratègic d’atracció en el territori.

I mentre escoltava A Ferran Adrià parlar del relat, de la creativitat, de la innovació i de la capacitat d’atracció no podia evitar pensar en Girona i en les potencialitats de la ciutat en un triangle únic entre Barcelona, la Costa Brava i el Pirineu. Hi pensava com tantes vegades  imagino com podem explicar a tots els visitants el nostre “genius loci”. foto 3Si elBullifoundation serà tot allò que entre tots volem que sigui amb la participació i les aportacions creatives que el projecte vagi recollint, la ciutat de Girona també ha de poder ser allò que ara ens imaginem i col·lectivament podem arribar a construir tots plegats.

Trobareu tota la informació del projecte a www.elBullifoundation.org

 

 

 

L’execució de Carles Rahola, ara fa 75 anys,  és un exemple clar de la injusta i dura repressió que es va desencadenar a la ciutat amb l’entrada de les tropes franquistes l’any 1939. Aquest cap de setmana, coincidint amb la data del 15 de març, Girona ha homenatjat una figura imprescindible en la nostra història recent i un referent ciutadà que mai hem d’oblidar.

Carles RaholAprofito doncs per recordar que ara fa just 5 anys, quan es complien 70 anys de l’execució de Carles Rahola, l’editor Quim Curbet va impulsar la reedició del “Breviari de ciutadania” i el va completar amb un “Nou breviari” que conté breus col·laboracions de centenars de gironins i gironines, entre ells jo mateixa.  Si encara no heu tingut oportunitat de llegir-lo, us el recomano. Perquè és aquesta reedició i tots els treballs documentals destacadíssims, com els que han realitzat els gironins Ignasi Pèlach i Narcís Jordi Aragó, els que ens permeten mantenir viu el record de Carles Rahola i aprendre del seu llegat. Així ho va destacar en l’acte del passat dissabte la neta de Rahola, tot recordant que l’ADAG (L’Assemblea Democràtica dels Artistes de Girona) l’any 1976 va organitzar, juntament amb la revista Presència, una exposició amb obres dedicades a la figura de Carles Rahola. Seria molt interessant que aquesta iniciativa es tornés a posar en marxa perquè comparteixo la reflexió que fa el company Roger Casero en el seu blog en un post de record a Rahola de l’any 2009: “Carles Rahola treballà molt i bé pel seu país i per la seva ciutat. És hora de que Girona, complint un deure indefugible, rendeixi un homenatge a tot el què significà com a home i com a ciutadà”. 

Nosaltres som els gironins del futur dels que parlava Carles Rahola: “Aquells futurs gironins, idealistes i constructius alhora, fortament arrelats a llur terra, però amb l’esguard i l’esperit ben oberts a tots els hortizons”, i de nosaltres depèn el present i el futur de la ciutat.

 

Avui torno a repassar tot allò que he escrit en relació al futur Hospital i Campus de Salut Trueta. Ho faig després que dilluns el ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar la moció que vàrem presentar des del grup socialista per demanar, novament, que es desencalli aquest projecte de futur cabdal per la nostra ciutat.

I en el repàs d’articles, textos, posts, notes de premsa i un llarg etcètera d’intervencions que he fet sobre aquest tema tant rellevant, sovint juntament amb la diputada i exconsellera de Salut Marina Geli, destaco que han passat ja 3 anys des que es va aturar el projecte i que seguim demanant el mateix, mentre els governs de CiU a la Generalitat i a l’Ajuntament segueixen aturats.

Article TruetaEl 5 de maig de 2012 El Punt Avui publicava un article que vam escriure conjuntament amb Marina Geli i titulàvem ‘Salvar el nou Trueta i el Campus de Salut de Girona’. L’article començava així: “Fa gairebé un any i mig que tenim  Govern de CiU a la Generalitat i  un any a l’Ajuntament de la ciutat.  Les decisions sobre el nou Hospital Josep Trueta i el Campus de Salut de la Universitat de Girona haurien de ser ja clares. Sí o no? L’ajornament “sense dia” d’aquesta qüestió demostra una clara falta de projecte i d’ambició tant del Departament de Salut com de l’alcalde de Girona. Hi ha consens social, professional i majories al Parlament i al consistori (tots menys CiU) que han mandatat reiteradament l’inici de la construcció d’un dels projectes de la nostra ciutat i de la nostra Regió més importants d’aquest segle. De moment, però, hem perdut un any i cada dia que passa anem perdent el futur”. El contingut d’aquest article continua vigent en la seva totalitat, però caldria fer-hi una esmena important: el temps d’espera s’ha duplicat. Ja no fa 1 any i mig que esperem. Fa 3 anys que no sabem que passarà amb el futur Trueta i el Campus de Salut de Girona i això és enormement preocupant.

La inacció de l’alcalde de Girona

Pia i Marina amb PuigdemontSi escric la paraula “Trueta” al cercador d’aquest bloc apareixen nombroses entrades en les que escric reiteradament que és vital per la ciutat que es reprengui el projecte i que l’Ajuntament de Girona faci el que ha de fer per desencallar-lo. Just un mes després de publicar-se aquest article que he destacat anteriorment, concretament el 18 de juny de 2012, Marina Geli i jo mateixa vam reunir-nos amb l’alcalde de Girona, després d’haver-nos reunit anteriorment el 6 de juny de 2012, amb el conseller de Salut Boi Ruíz. A l’alcalde Puigdemont li vam demanar que treballés amb diligència en allò que li demanava la pròpia conselleria de Salut: posar terrenys de la ciutat a disposició de la Generalitat per construir el nou Hospital Trueta i el Campus de Salut. Han passat gairebé 2 anys d’aquesta visita i d’aquesta imatge! Resultat: l’Ajuntament encara no ha posat cap terreny a disposició de la conselleria de Salut.

Moltes paraules i pocs fets

La moció que vam aprovar al ple de dilluns no és, ni de bon tros, la primera acció d’impuls que fem des del grup socialista en sessió plenària per demanar que es desencalli el futur Hospital Trueta i el Campus de Salut de Girona. El 16 d’abril de 2012, també farà 2 anys ben aviat, el ple va aprovar una moció presentada pel nostre grup i pel PPC que prenia l’acord d’ubicar el futur projecte del Trueta a la part nord de la ciutat. Des d’aquella data, un ple rere un altre, jo mateixa he preguntat a l’alcalde de Girona quines gestions ha fet per desencallar el projecte, si ja s’havia constituït la comissió de seguiment del futur Trueta, si ja s’havien posat a disposició de la Generalitat terrenys de la ciutat… I com a resposta sempre la mateixa: moltes paraules i pocs fets. I dic “pocs” i no dic “cap fet”, perquè la setmana passada en vam conèixer un de rellevant i molt preocupant. L’Institut de Recerca Biomèdica, que estava projectat en el marc del projecte del futur Hospital Trueta i Campus de Salut de Girona, finalment es traslladarà a Salt. I la pregunta que se’n deriva és evident: l’Hospital de referència de les comarques gironines també marxarà a Salt? Ara l’alcalde pot assegurar amb contundència i amb total rotunditat i vehemència, tal com va fer en el ple d’aquest passat dilluns i en nombroses ocasions anterior, que el nou Trueta no anirà a Salt i es quedarà a Girona. Perdoni Sr. Puigdemont, això ja li hem escoltat dir moltes vegades, no és cap novetat que ens ho digui. El que volem, més enllà de les seves paraules i dels titulars en mitjans de comunicació, són fets i accions perquè sigui així.

Fa 3 anys que el projecte està aturat i no ho hauria d’estar ni un dia més. No ens cansarem de repetir que Girona i els seus ciutadans han de tenir l’Hospital que es mereixen i que estem parlant d’un projecte que millora la qualitat assistencial i, alhora, promou la docència i genera activitat econòmica. 

 

 

 

 

 

 

 

Fa uns dies el portal www.gironanoticies.com publicava un article molt interessant de la diputada Marina Geli. El comparteixo amb vosaltres i us en recomano la lectura.

marina

CIÈNCIA SÍ SÍ

He reiterat en múltiples ocasions que Catalunya ha d’estar amatent al present ja que per acció o omissió decidim avui el nostre futur, més enllà del debat nacional.

Aquesta setmana la notícia a escala mundial (publicada a la prestigiosa revista científica Cells) que Joan Massagué, l’investigador que treballa a NY i a BCN ha descobert els mecanismes de les metàstasi dels càncers, ens omple d’orgull i d’esperança.

A Catalunya el sistema i nivell de la recerca biomèdica és competitiu a escala internacional en moltes àrees: Càncer, Malalties Cardíaques, Diabetes, Salut Pública preferentment. És degut a un sistema sanitari públic sòlid, encara que fràgil per les retallades, i un nivell excel·lent de professionals sanitaris, en l’àmbit assistencial, de docència i recerca.

Recordo com en l’any 2005 el president Pasqual Maragall va tancar l’acord amb Joan Massagué per la creació del centre de recerca IRB (Institut de Recerca Biomèdica) al Parc Científic de la Universitat de Barcelona. El treball continuat en xarxa ha permès estar en l’elit mundial.

A Catalunya hi ha com a mínim quatre científics que poden ser Nobels: Dr. Massagué (Nova York i BCB) Dr. Baselga (NY i Hospital Vall Hebron, abans Boston), Dr. Izpizúa (fins fa pocs mesos Sant Diego-Institut Salk i CMRB-Centre Medecina Regenerativa de BCN) i Dr. Pedro Alonso (Hospital Clínic-CRESIB i Maniça-Mozambic) i res és casual.

Però les retallades en sistema sanitari i universitaris públic i en ciència poden posar en perill el construït durant anys en especial els darrers deu anys, sumant amb les Universitats.

Per això més que mai el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació signat el 2008 per totes les forces polítiques, econòmiques i el sector s’hauria de complir. L’estratègia 2020 de la Unió Europea en recerca i innovació és la nostra gran aliada però la despesa global (pública i privada) en recerca i innovació a Catalunya està baixant (inclòs més la de les empreses que la pública) , encara no arribem al 2% i la nostra fita hauria de ser el 3%.    El Plan Nacional de Investigación y Desarrollo del Gobierno de España ha perdut més del 30% dels recursos els tres anys i  Catalunya representa gairebé més del 25% de la recerca i en algunes àrees el 40%.

La retallada en el 15% en el Departament de Salut i el 28% en les Universitats públiques és també un signe d’alerta.

Per això Catalunya ha de dir i liderà el Sí Sí de la Ciència i Innovació.

Girona també ha de dir i liderà el Sí Sí i col•lectivament no ho fem prou.Aquesta setmana l’Institut de Recerca de Lleida (el homòleg al Institut Recerca Biomèdica de Girona-IDIBGI) ha sigut acreditat per l’Institut Carlos III, com el cinquè de Catalunya el vintè d’Espanya.A Girona tenim els ingredients de recerca i cal sumar el lideratge de la ciutat com fa l’alcalde Ros de Lleida, el Govern de la Generalitat (Salut, Universitats i Recerca) i a nivell gironí qui lidera el gran projecte territorial de Parc de Salut Assistencial, Recerca i Docència entorn de l’Hospital Trueta, la xarxa sanitaria gironina i la Universitat de Girona.

On està l’ambició en moments difícils, cal sumar lideratge gironí que hi és i treballar durament per fons europeus, públics i privats i fer de la ciència i la innovació en Salut un dels motors de confiança del territori gironí. Cal consolidar i incentivar l’espai privilegiat transfronterer Pirineu-Mediterrani.
Si Lleida pot nosaltres també.

Aquests dies he argumentat que el sector salut a Catalunya és el diari Congrés Mundial del Mòbil: talent, coneixement, valor afegit, economia social, treball estable, internacionalització.
Cal que ajudem al Institut de Recerca Biomèdica de Girona a situar-se en el mapa de l’excel·lència, tenim la matèria primera.

Des el 2005 que es va crear IDIBGU treballa en les àrees cardiovascular, metabolisme-diabetes, neurociències, onco-hematologia junta tota la xarxa sanitària d’atenció primària, hospitalària, l’Institut Català d’Oncologia i la Universitat de Girona.

El Campus de Salut Josep Trueta és el present inclòs en la dispersió i cal liderar el nou Centre de Recerca (s’han perdut ja fons europeus) i el nou Hospital que estava previst; ara en la Girona 2020. Però si el pecat és per omissió no hi haurà futur i la demarcació de Girona perdrà el liderage transfronterer. Cal recordar que la demarcació de Girona està a punt d’obrir la primera experiència europea d’Hospital Europeu Transfronterer a Puigcerdà i que el Campus Excel·lència de la Universitat de Girona es basa en la geografia transfronterera.

 

Aquesta setmana he manifestat públicament que la inacció de l’alcalde de Girona en els últims dos anys i mig ha provocat la pèrdua d’una inversió cabdal per la ciutat: l’Institut de Recerca Biomèdica marxa de Girona per ubicar-se a Salt. Jo mateixa i la diputada Marina Geli exigeixim novament a la Generalitat i al consistori gironí que facin públic quin serà el destí definitiu del nou Hospital Trueta.

Pia Bosch i Marina Geli TruetaDesprés que la conselleria de Salut hagi anunciat aquest dilluns que l’Institut de Recerca Biomèdica (IDIBGI) se’n va a Salt, des del PSC reclamem novament que el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Girona aclareixin amb la màxima celeritat en quins terrenys de la zona nord de Girona hi ha projectada la construcció del nou hospital Josep Trueta. El compromís de l’alcalde Puigdemont i del conseller Boi Ruíz al llarg dels últims 2 anys i mig, tal com han manifestat públicament, ha estat que el Trueta es quedaria a la ciutat de Girona, però a dia d’avui encara no hi ha cap novetat. En aquest sentit l’exconsellera de Salut i diputada Marina Geli també ha recordat que “el nou Trueta és un projecte consensuat, és la columna vertebral del sistema sanitari gironí i no podem estar en aquesta situació d’indefinició. Se’ns acaba la paciència  i demanem per quarta vegada que s’assigni una partida pressupostària al projecte i s’ubiqui a la part nord de la ciutat”.

GIRONA PERD UNA INVERSIÓ CABDAL

Subratllen que amb el trasllat de l’Institut de Recerca Biomèdica a Salt es posa en risc la ubicació del nou Trueta a Girona i es perd un projecte cabdal per a la ciutat. No ens cansarem de dir-ho: el projecte del campus Trueta és cabdal per a l’economia del coneixement a  Girona, per al territori de les comarques gironines i per a l’euroregió. El govern ha desaprofitat dos any per inacció durant els quals la Generalitat i l’Ajuntament de Girona s’han anat passant la pilota i defugint la responsabilitat. Tal com ha insistit en reiterades ocasions Marina Geli, el projecte del Campus Trueta és un tot i amb l’IDIBGI a Salt es trenca el sentit del projecte inicial totalment consensuat.

UN PROJECTE ATURAT I UN COMPROMÍS INCOMPLERT

Des de l’inici del mandat actual a l’Ajuntament de Girona, ara fa 2 anys i mig, Pia Bosch ha demanat reiteradament en el torn de precs i preguntes de cada sessió plenària, quines novetats hi havia en relació al projecte del nou Hospital Trueta i l’alcalde ha respost que en breu hi hauria notícies al respecte. Fa gairebé 3 anys que veiem una manca de lideratge i de projecte de ciutat, perquè passa el temps i l’equip de govern no ha fet cap pas endavant en un projecte tant i tant important per a la ciutat com és el nou Hospital Trueta i el Campus de Salut. Treballar per la ubicació del projecte a Girona i al nord de la ciutat és un dels compromisos signats entre PSC i CiU el juliol de 2011 per a l’aprovació del cartipàs, a més d’haver-se aprovat la moció ara fa un any. Justament en aquell moment i, tal com consta en l’acta de la sessió plenària de 16 d’abril de 2012, l’alcalde de Girona va dir: “si a algú li queda algun dubte ho tornaré a repetir, el Trueta no anirà fora de Girona i no deixarà la seva ubicació”. Un compromís que novament es queda en les paraules i no l’acompanyen els fets.

MÉS QUE UN NOU HOSPITAL

Reclamem que amb caràter d’urgència l’Ajuntament de Girona i la conselleria de Salut compleixin els seus compromisos i facin públic en quin terrenys del nord de la ciutat s’ubicarà el nou Tueta. “El projecte del nou Trueta no només és un nou Hospital del segle XXI que millorarà la qualitat assistencial i donarà cobertura a tota la ciutat, al Gironès, al Pla de l’Estany i al sud del baix Empordà” ha reiterat Marina Geli “és molt més que això, és un projecte estratègic de recerca amb la ubicació del nou Campus de Salut i d’activitat econòmica amb la reserva de terrenys perquè s’hi instal·lin empreses del sector biotech”. És en aquest sentit que veiem incomprensible que s’hagi decidit traslladar l’IDIBGI a Salt.

« apunts més recents - Apunts anteriors »