Fil dels
Apunts
Comentaris

Joan Majó ‘El món que ve…ja el tenim aquí’, aquest és el títol de l’últim llibre de Joan Majó que aquest dimecres 24 d’abril presentarem a Girona. El Grup Municipal del PSC, en col·laboració amb l’editorial RBA, ha organitzat aquest acte a partir de les 19h. al Centre Cultural La Mercè i hi esteu tots convidats.

Joaquim Nadal serà l’encarregat de presentar el nou títol del polifacètic i prolífic Joan Majó que, aquesta vegada, ens proposa vuit claus per preparar el després de la crisi. Des del present ens proposa treballar per i en el futur. Una bona ‘recepta’ en la que crec decididament. El futur serà sempre el que nosaltres, tots plegats i individualment també, decidim. Però l’hem de pensar des del present amb una mirada llarga i amb una idea clara.

Sant Jordi 2013Precisament aquest Sant Jordi he estat de nou a la vela dels socialistes gironins on moltes persones han comprat el llibre que vaig publicar l’any 2011 amb el títol ‘El futur de Girona: teoria i pràctica’. Aquella conversa amb 5 personalitats gironines destacades és avui tant vigent com en aquell moment. He tingut l’oportunitat de parlar-ne amb aquelles persones que avui se l’han volgut endur a casa i també a La Xarxa Ràdio, amb els amics del programa Girona Ara. El futur de Girona és un espai d’oportunitats que hem de saber aprofitar. Aquesta és la principal reflexió compartida entre l’arquitecte Xavier Canosa, l’empresària Adriana Casademont, l’economista Josep Oliver, el cuiner Joan Roca, i la degana de la Facultat de Turisme de la UdG, Dolors Casas, amb qui vaig conversar ara fa un parell d’anys sobre el futur de la ciutat.

El demà ja és avui i l’hem de pensar i preparar!

 

Aquesta ha estat una setmana molt intensa i encara ho continuarà essent, perquè aquest cap de setmana comencen les festes de primavera i la ciutat tornarà a bullir d’activitat. Una Girona amb una essència especial que hem de potenciar conjuntament, el sector públic i el sector privat, per atraure més turisme i per generar més activitat econòmica.

imageQuin és el Genius Loci de Girona? Aquesta és la pregunta que ens vam fer aquest dimarts en la 15a edició dels ‘DiàlegsxGirona’. El cicle de converses amb persones destacades per parlar i debatre sobre elements que són i seran clau per a la ciutat de Girona, va unir aquesta vegada a dos especialistes únics. Jose Antonio Donaire, director de l’INSETUR (Institut d’estudis Turístics de la Udg) i Josep M. Nolla, catedràtic d’Arqueologia de la UdG, van dialogar amb tot el públic assistent sobre quin ha de ser el valor afegit i l’essència que Girona ha de potenciar i transmetre als visitants que arriben a la nostra ciutat.

L’acte el vam fer a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes, just al costat de la Casa Pastor, un espai clau del Genius Loci dela ciutat. El grup socialista a l’Ajuntament de Girona sempre ha defensat, i així ho vam incloure en el nostre programa electoral com a projecte destacat, que la Casa Pastor, antiga audiència provicional, s’ha de convertir en el Centre d’Interpretació de la ciutat i el punt de benvinguda de tots aquells que passen i passaran per Girona.

image

Donaire explicava que el 95% dels visitants que arriben a la ciutat passen per davant de la Casa Pastors, als peus de la gran escalinata de la Catedral. Situar en aquest punt, en el final del carrer de la Força, a l’antiga Via Agusta, l’explicació del Genis Loci de Girona i convèncer als que hi arriben que la ciutat té tants atractius que no es pot visitar en un sol dia i cal fer-hi nit ha d’ésser un projecte prioritari i necessari per dinamitzar la nostra economia.

Precisament Josep Maria Nolla explicava als Diàlegs que Girona és i ha estat sempre camí i que la ciutat es va fundar en un indret complicat desafiant un terreny complicat precisament per aprofitar aquesta situació geogràfica que l’ha situat com a punt de pas en el mapa al llarg dels segles. “Jo crec que el Geniu Loci de Girona són les seves muralles carolíngies, les més ben conservades que jo he vist”, assegurava Nolla, un dialogant d’excepció com Jose Antonio Donaire, als qui vull agrair moltíssim que acceptessin la nostra invitació.

Després de les magnífiques presentacions de Donaire i Nolla parlant de turisme i patrimoni, el públic que va assistir als DiàlegsxGirona va participar del debat i tothom va coincidir en la necessitat d’articular un relat de ciutat que transmeti l’essència de Girona al visitant. Nosaltres, des del grup socialista, seguirem treballant per aconseguir que la Casa Pastors es converteixi en el gran centre d’interpretació de la ciutat, el punt de benvinguda per rebre a aquells que han decidit aturar-se en aquest punt del camí i fer que la seva visita sigui interessant, memorable i atractiva com ho va ser la d’aquell noi d’Estocolm que va explicar a Josep M. Nolla que havia visitant Girona aprofitant el vol de baix cost de Ryanair. El noi no sabia que Nolla, de visita a Islàndia, era gironí i va elogiar la nostra ciutat que havia descobert amb gran sorpresa quan el seu destí era Barcelona. Girona era en el seu camí i la va gaudir.

image

Igual que ho va fer el company Pep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, amb qui el mateix dimarts al migdia vaig compartir una interessant visita a la Basílica de Sant Feliu i al seu campanar. Volia mostrar-li l’essència de Girona i va viure l’experiència amb gran entusiame. Veure la ciutat des d’un dels punts més elevats de Girona li va semblar fantàstic. Fins i tot, Mossèn Baborés, que amb molta amabilitat ens va fer d’amfitrió en aquesta visita, li va permetre tocar les campanes! I mentre fèiem la visita va sorgir la gran pregunta: per què el campanar de Sant Fèlix no està obert a tots els visitants que arriben a la ciutat? Cal inversió per adequar-ho i complir totes les mesures de seguretat i en això hem de seguir treballant per unir turisme, patrimoni i cultura com un dels motors de dinamització econòmica de la ciutat. El Genius Loci de Girona és l’essència d’una ciutat oberta als visitants i amb molt per transmetre!

Ahir , dissabte, Jordi Font va publicar a El Punt/avui, un magnífic article amb aquest títol , on parlava dels fets dels que varem ser objecte fa uns dies en el local del grup municipal socialista de Girona. Us l’annexo tot seguit:

Pia Bosch, coratjosa com és, no aixeca mai la veu i parla sempre amb un to dolç i reflexiu. Propera i càlida, apel·la a la intel·ligència més que no pas als sentiments. I ho fa desproveïda d’argots i de frases fetes, amb paraules corrents que semblen noves de trinca i que no enganyen. És candidata a l’alcaldia de Girona. Pel que fa a l’actual plet entre Catalunya i Espanya, ha estat sempre clara: ha discrepat obertament de les decisions de la direcció del PSC sempre que ha calgut, és membre del col·lectiu Trobades Ciutadanes, que es va crear per promoure la suma de les veus crítiques de l’espai socialista, sense exclusivismes de ningú. I ha estat impulsora del conegut i acreditat Manifest de Setembre.

Doncs bé, l’altre dia ens assabentàvem que, a Girona, uns cafres havien atacat una seu del PSC, en l’aparador de la qual hi figurava un cartell de l’anterior campanya municipal amb la cara de Pia Bosch. Enllestides les destrosses, hi van deixar la seva signatura: van plantar un bigotet de Führer sota el nas de la Pia i van pintar l’adjectiu espanyola al costat. Es tractava d’uns patriotes de pega que descobrien l’enemic ni més ni menys que en la Pia Bosch. I que es permetien l’insensat luxe d’emprar un gentilici, amb el qual s’identifiquen milions de persones, assimilant-lo a un insult. Ja se sap que, quan les coses es tiben gaire, solen desvetllar-se els intolerants, sempre idèntics a banda i banda. Aquest és el risc contra el qual ens hauríem de conjurar. No en va una nació, com deia Renan, és “el consens quotidià de la ciutadania”. Perquè les nacions, com les danses, es fan i es desfan. I allò que les desfà és la ruptura del consens bàsic que les conforma. Sense aquest consens i sense el mutu reconeixement en què es basa, la nació es redueix a una confrontació d’identitarismes oposats que la dissolen.

Els esmentats fets de Girona poden ser només l’anècdota d’uns pocs ximples isolats, com també podien ser-ho els minoritaris crits de “xarnego!” a la manifestació contra la sentència de l’Estatut. Depèn, però, de la resposta de tota la resta. Perquè aquestes actituds beuen d’una determinada cultura maniquea, tributària del pensament absolut aplicat a la política (referit a la nació, la religió o la revolució) i que és el veritable ou de la serp. Una cultura que el nacionalisme democràtic hauria de condemnar sense pal·liatius, sobretot ara, en què la unitat del poble de Catalunya és l’únic atot de què disposem. Algú ha dit que el nazisme va triomfar en el precís moment en què la resta va contemporitzar amb les seves “petites grolleries domèstiques”. No ens ho podem permetre. Ens cal, com mai, practicar l’exigència democràtica, la defensa de la pluralitat, la màxima unitat possible al servei de Catalunya. La pàtria dels cafres no és la nostra: és una pàtria eixorca, destinada a l’extinció. La nostra pàtria, com deia Rafael Campalans, és “un deler regenerador que s’encomana a tots els homes i dones que hi viuen”. Aquest ha estat el secret de la pervivència de Catalunya. I aquesta és la clau del seu futur. Cap patriota de veritat no pot transigir amb les “petites grolleries domèstiques” per més que es tracti dels “nostres cafres”.

Hores d’ara, ningú que segueixi la realitat objectiva de l’economia té cap dubte que les polítiques d’austeritat que està seguint de forma suïcida l’Eurozona no portaran a res més que a mantenir els patiments ingents de l’immensa majoria de la notra població ( i beneficis també ingents per una petita minoria privilegiada). Fins quan seguirem així?.  No hi ha alternatives? I tant que n’hi ha! , però  ”és la política, idiota”  deia un bon amic parafrasejant a Clinton.

Abans d’ahir Paul Krugmann, el Premi Nobel d’economia que predica infatigablement en el desert contra “l’austericidi”, acabava el seu article a “El País” dedicat a les polítiques del Govern Cameron a Gran Bretanya amb una frase lapidària  “Pero basta; está claro que la comisión no cambiará de rumbo hasta que se produzca la catástrofe.“. De quina naturalesa serà aquesta catàstrofe i quin nivell ha de tenir per produir el canvi que esperem,  és l’únic dubte.

Que aquest és un tema ideològic, polític, és indubtable. Fa molt temps que està engegat i no sabem fins on ens enfonsarà.

Tony Judt, el gran i enyorat Tony Judt, escriví en el seu darrer llibre “El refugi de la memòria” publicat l’any 2010 “Tanmateix , “el mercat” -com el “materialisme dialèctic”- no és sinó una abstracció: alhora ultraracional (el seu raonament sembla gaudir de tots els trumfos) i el súmmum de la desraó (no és qüestionable). Compta amb els seu autèntics creients -pensadors mediocres en contrast amb els pares fundadors,  però en tot cas influents: els seus companys de viatge- , que potser dubtin en privat dels principis del dogma, però no veuen cap alternativa a seguir predicant-lo; i compta també amb les seves víctimes, moltes de les quals, als Estats Units especialment, s’han empassat convenientment la seva píndola i escampen orgullosos els beneficis de la qual mai no veuran.

Per damunt de tot, el jou amb què una ideologia subjecta un poble es mesura millor per la incapacitat d’aquest d’imaginar alternatives col.lectivament. Sabem perfectament bé que la fe desbridada en els mercats lliures mata: la rígida aplicació d’allò que era fins fa poc “el consens de Washington” en països vulnerables en vies de desenvolupament -collats per una política fiscal ofegosa, privatitzacions, aranzels baixos i liberalització- ha destruït milions de mitjans de vida. En l’entretant… “ i així segueix Judt.

Paul Krugman i Joseph Stiglitz són dos dels grans economistes, premis Nobel  d’economia tots dos, que adverteixen des de l’acadèmia del precipici al que ens porten. Fins quan?

Ahir tots els membres del grup municipal del PSC a Girona varem viure una desagradable experiència, en ser objecte d’una bretolada de caire totalitari sense cap més motiu que el de treballar per defensar les nostres idees dins del marc democràtic. La signava, no sabem encara si de forma falsa o certa, Arran.

La bona notícia és que, per canals diversos, de forma immediata varem començar a rebre testimonis de solidaritat i de condemna dels fets. Els nous atacs que varem rebre (pocs, per sort) des de la xarxa, eren anònims. Els suports, tots signats. I han estat molts i vinguts de persones i llocs molt diversos. 

En nom de tot el grup, un enorme agraïment a tots i totes els que, d’una forma o altra vareu manifestar, i ho seguiu fent, la vostra condemna als fets. És enormement tranquil·litzador, enormement reconfortant. No perquè vulgui donar una gran importància als fets succeïts, sinó per la gravetat de  l’actitud que traspuen. Una societat que no rebutja les mostres de intolerància i totalitarisme, siguin més grans o més petites, és una societat que corre enormes riscos.

M’ha vingut al cap avui el discurs que Elie Wiesel va pronunciar fa uns anys, el 1999, en una de les “Trobades del Mil.leni”, que va titular exactament així: “Els perills de la indiferència“: “la indiferència que redueix a l’altre a una abstracció”,“la indiferència és sempre amiga de l’enemic, perquè beneficia a l’agressor”

Una amiga em deia ahir: “La història ja ens explica què passa quan s’incita a la violència contra el pensament”

Moltes gràcies, doncs, als que us heu manifestat sensiblement contra la intolerància, i a favor de la democràcia i la pluralitat. La vostra acció és una garantia contra els riscos de la indiferència. I quan passin uns dies, ja arribarà el moment de parlar dels que han mantingut un clamorós silenci

Contra la intolerància i a favor de la immensa majoria que vol viure en pau i en una ciutat i una societat democràtica, plural, diversa i tolerant.

El dissabte al matí varem tenir una desagradable sorpresa: la seu del grup municipal socialista de Girona havia estat objecte d’un acte vandàlic . Ens varen pintar la façana dibuixant, entre altres coses, una diana al voltant d’una fotografia meva. Ens deien “go home”, entre altres mostres d’intolerància. Varem reaccionar ràpidament, denunciant els fets, esborrant les pintades i fent una enèrgica nota de premsa que us reprodueixo tot seguit:

El Grup Municipal del PSC a Girona condemna i  lamenta l’agressió vandàlica que ha patit el seu local

El grup socialista a l’Ajuntament de Girona condemna l’acció vandàlica que ha rebut la seva seu aquest nit i lamenta l’actitud totalment antidemocràtica i totalitària que hi ha darrera d’actes com aquest.

 El Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Girona ja ha presentat la corresponent denúncia dels fets aquest matí, després de veure que aquesta nit la seu del grup a la ciutat de Girona ha estat víctima d’una acció vandàlica. Les pintades a la façana estava signades per Arran. La policia ha fet la pertinent inspecció ocular. Pia Bosch, portaveu del grup, vol subratllar que “actes com aquest no ajuden en cap sentit a resoldre els reptes polítics i socials que té plantejada la nostra societat i la intolerància que traspuen és enormement  preocupant. Els conflictes socials que estem vivint no es poden resoldre amb aquestes actituds tancades i violentes que tenen un rerefons absolutament totalitari”.

IMG_0221

“Sí, el bon governant ha de decebre, però no ho pot fer de qualsevol manera”. Aquesta és una de les moltes reflexions que va compartir amb nosaltres aquest dimarts 12 de març Quim Brugué, director de l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) i professor de ciència política a la UAB. Al costat de Joan Manel del Pozo, professor de filosofia a la UdG i exconseller d’Educació i Universitats de la Generalitat, va ser una autèntic plaer conversar amb dues personalitats destacades al voltant de la transparència i el bon govern en una nova edició dels DiàlegsxGirona.

Volíem dialogar sobre els elements claus de la regeneració democràtica i l’amic Joan Manel i en Quim ens van facilitar la reflexió col·lectiva amb aportacions molt interessant i davant d’un nombrós públic que, desafiant la pluja i l’agenda futbolística, van acompanyar-nos per compartir opinions tots plegats.

EL POLÍTIC VALENT

L’autor del llibre ‘És la política, idiotes!’ ens va deixar clar que el polític valent és el que reconeix que no pot fer content a tothom, perquè el bon governant no és el que sempre diu sí. Segons Quim Brugué “El bon governant és el que es guanya la legitimitat per prendre les decisions i mesures d’equilibri que construeixen comunitat”. Una bona reflexió en els temps complicats que estem vivint que han generat molta desconfiança de tots els ciutadans cap als governants. Precisament en aquest sentit, i abans d’encetar el diàleg col·lectiu amb tots els assistents, el director de l’IGOP ens convidava a treballar de nou la confiança, però també la desconfiança “articulant mecanismes de control, com la llei de transparència”, va dir Brugué.

L’EXIGÈNCIA DEMOCRÀTICA

L’amic Joan Manel del Pozo va afegir noves reflexions al DiàlegsxGirona i ens va parlar de l’exigència democràtica: “està augmentant cada vegada més i cal crear una cultura que disminueixi el risc de trencament de la confiança”. El professor de la filosofia de la UdG en va convidar a buscar la confiança per diversos camins i va obrir una diàlegs conjunt molt interessant.

IMG_0213

El nostre objectiu es va complir: vam dialogar i vam reflexionar en grup sobre la transperència i el bon govern, i aquest és un exercici molt positiu que seguirem fent amb noves edicions dels DiàlegsxGirona, pensant en el present i en el futur de la nostra ciutat.

Ben aviat uns informarem del diàlegs que estem preparant per aquest pròxim mes d’abril. No us els perdeu!

 

 

Avui dimarts 12 de març reprendrem el cicle de converses entre personalitat destacades en sectors que seran clau per al present i el futur de la ciutat i en aquesta ocasió hi haurà 2 dialogants que debatran sobre la transparència i el bon govern. Hem convidat el professor de filosofia de la UdG i exconseller d’Educació i universitats de la Generalitat, Joan Manel del Pozo, i el director de l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) de la UAB, Quim Brugué, per debatre al voltant dels elements claus per a la regeneració democràtica.

INVITACIO març12-1

ELEMENTS LAUS PER A LA RENERACIÓ DEMOCRÀTICA
El sistema democràtic de què ens hem dotat en el nostre país és el fruit del treball i dels esforços de les generacions que ens han precedit. Avui, aquest sistema és un dels béns col·lectius i socials més preuats que tenim com a societat, i és la nostra voluntat i la nostra obligació treballar per perfeccionar-lo. És per això que el nostre grup socialista a l’Ajuntament de Girona organitza aquests diàlegs la setmana vinent, ja que, com indica la Cap de l’Oposició, “alguns dels pilars centrals dels sistemes democràtics són la transparència i la participació, que serveixen per garantir la possibilitat de controlar i d’impulsar el bon govern”. Aprofundir en la democràcia implica anar millorant les pràctiques del govern i crear espais de col·laboració amb la ciutadania. “Quan l’acció dels responsables públics és susceptible de ser coneguda pel conjunt de la ciutadania, quan hi ha mecanismes per realitzar la necessària acció d’oposició amb rigor, amb terminis adequats per a l’anàlisi documental de la informació, quan es publica tota la informació sobre els comptes públics, quan existeixen espais de participació política amb la societat civil i el conjunt de la ciutadania, i quan hi ha criteris per tal que la societat estigui informada i pugui ser rigorosament crítica i participativa, la democràcia és un sistema més eficaç que genera més confiança”, exposa la moció sobre transparència que el grup socialista precisament ha presentat per debatre en el pròxim ple extraordinari del dilluns 26 de març.

Aquests seran els temes de debat que es posaran damunt la taula i que moderaré jo mateixa en aquesta nova edició dels ‘Diàlegs x Girona’ que versaran sobre la transparència i el bon govern “en una moment en què cal defensar la democràcia i apostar per la regeneració democràtica recuperant la confiança de la ciutadania”. Aquest acte obert a tota la ciutadania i és una bona oportunitat per debatre sobre uns dels eixos més importants del nostre present i el nostre futur.

Hi esteu tots convidats!

El proper dilluns 11 de març celebrarem el Ple de l’Ajuntament de Girona on es planteja l’aprovació definitiva del  pressupost municipal pel 2013. Després de molts dies d’enrocament, i de parlar d’una possible moció de confiança, l’equip de govern, d’ençà de fa tres dies, ha volgut negociar amb nosaltres per poder tirar-lo endavant. Tal com explica avui la premsa , hem dialogat partint de la nostra proposta de pressupost alternatiu formulada en les al.legacions que, responsablement, havíem presentat dies enrera. Avui hem acabat el procés negociador, que ha portat a introduïr millores importants  en el pressupost. Això permetrà que, malgrat no és el nostre pressupost, puguem abstenir-nos permetent que els comptes tirin endavant. Tot seguit us reprodueixo la nota de premsa que hem distribuit per explicar la nostra posició:

La Cap de l’Oposició, Pia Bosch, ha anunciat aquest migdia als mitjans de comunicació que el grup municipal del PSC s’abstindrà en l’aprovació definitiva del pressupost d’enguany en el ple del pròxim dilluns 11 de març. Pia Bosch ha anunciat que els socialistes han signat avui un acord amb l’equip de govern de CiU perquè el pressupost destini més recursos a crear llocs de treball i a pal•liar els efectes de la crisi en la població, redueixi notablement les despeses prescindibles, sigui més transparent i prioritzi inversions estratègiques com el projecte de la Casa Pastors.

“El pressupost que arribarà al ple dilluns és millor que l’inicial i millor que el que s’hauria aprovat definitivament fent ús de la qüestió de confiança i el posicionament del grup socialista serà l’abstenció per permetre que tirin endavant els comptes municipals d’aquest 2013”. Així ha anunciat Pia Bosch, Cap de l’Oposició a Girona, que el grup socialista i l’equip de govern de CiU han signat aquest migdia un acord que permetrà aprovar el pressupost municipal d’enguany amb l’abstenció del PSC. Bosch ha fet l’anunci davant la Casa Pastors, un projecte que els socialistes consideren estratègic per a dinamitzar l’economia de la ciutat i que també s’inclourà en el pla d’inversions del pressupost gràcies a l’acord signat.

El PSC s´abstindrà per tirar endavant el pressupost

AMB RESPONSABILITAT DES DEL PRIMER DIA
La portaveu socialista a l’Ajuntament de Girona ha volgut emfatitzar que el seu grup ha actuat amb responsabilitat i en pro de la ciutat des del principi del mandat, pensant en les prioritats que requereix el moment actual de crisi. “Ho hem dit i reiterat, el nostre posicionament des del primer dia és de responsabilitat, hem estat disposats a negociar i les nostres propostes i prioritats en cap moment han canviat”, ha remarcat Pia Bosch, acompanyada de les regidores socialistes Sílvia Paneque i Amèlia Barbero i del regidor Xavier Amores.

ABSTENCIÓ AMB LES PRIORITATS DEL PSC
El 25 de febrer el grup municipal del PSC a Girona va presentar les seves al•legacions al pressupost aprovat inicialment el passat 11 de febrer i aquestes han estat les propostes i prioritats d’un “pressupost alternatiu” que han estat la base de la negociació. La Cap de l’Oposició ha detallat aquest migdia als mitjans quin ha estat el procés que els ha portat fins a la firma de l’acord d’avui i ha deixat clar que “aquests no són els nostres pressupostos i no hi podríem votar que sí, però hem arribat a un punt on és possible la nostra abstenció, perquè els pressupostos que es portaran al ple són el resultat d’incorporar bona part de les nostres propostes presentades en forma d’al•legacions”.

ACORD PER UN PRESSUPOST MILLOR
Amb l’acord entre els socialistes i l’equip de govern, els pressupostos fan una aposta més clara per les polítiques d’ocupació, tal com ha proposat en tot moment el PSC, incrementant en 300.000€ els programes de foment de l’ocupació i lluita contra l’atur i dotant el Pla d’Ocupació Juvenil amb 200.000€ inclosos a la Partida Cofinançament Programes ocupacionals. Tanmateix Pia Bosch ha detallat que també s’incrementaran les partides en acció social preventiva amb 200.000€ per al Pla de Xoc contra la Pobresa Infantil, 82.000€ per al Pla de Xoc contra la Pobresa, 30.000€ d’actuacions comunitàries als barris (Plans d’Educació i convivència i Pla integrant accions), 40.000€ per a un servei d’atenció telefònica especialitzada per a persones afectades d’execució hipotecària i amb la creació d’una comissió dins del Consell de Cohesió Social, on hi siguin present tots els partits polítics amb representació al plenari de l’Ajuntament, encarregada de fer el seguiment de l’execució dels plans esmentats. Pel que fa al pla d’inversions, l’acord preveu que els romanents dels pressupostos 2012 del Modern i de Casa Pastors es mantinguin per al desenvolupament dels projectes esmentats per a l’any 2013 (830.000 €) amb la previsió i el compromís de desenvolupar-los durant els següents exercicis pressupostaris

MÉS TRANSPARÈNCIA I MENYS DESPESES PRESCINDIBLES
El pressupost que resulta de l’acord firmat aquest migdia, també incorpora mesures de transparència que ha detallat la Cap de l’Oposició: “finalment el pressupost és presentarà al Consell Econòmic i Social, tal com és preceptiu i hem demanat sempre, i es crearà una mesa amb la participació d’entitats, associacions de veïns, partits polítics i ciutadania per actualitzar el Reglament que ha de regir l’execució de la partida de participació ciutadana d’un milió d’euros”. A més, s’incorporarà a la memòria dels pressupostos una previsió detallada dels principals programes a les partides tipus conveni, cooperació o promoció de cap. Així mateix, Bosch ha destacat que amb l’acord es reduiran notablement les despeses prescindibles i, a partir d’ara, “es prioritzarà que els informes i estudis es facin internament amb personal de l’Ajuntament que disposa de tècnics molt qualificats i d’excel•lents funcionaris”. En aquest sentit també es millorarà la transparència perquè la contractació d’informes o estudis externs haurà d’anar acompanyada d’un certificat del cap d’àrea que validi els motius pels quals no es pot realitzar des dels serveis tècnics municipals. A més, es publicaran al web municipal els plans i programes de les diferents àrees de l’Ajuntament de Girona, els contractes menors i negociats, els convenis i les subvencions, i l’execució dels pressupostos, d’acord amb la Llei de Protecció de Dades, tot incorporant totes les mesures de la futura legislació de transparència. Finalment Pia Bosch ha celebrat que es redueixi en 30.000€ la partida de “propaganda” i que la partida destinada a llums de Nadal i no es puguin superar els 100.000€ anuals en aquesta despesa.

CONFIANÇA I LLEIALTAT
La Cap de l’Oposició ha mostrat satisfacció per l’acord pres, però també ha manifestat prudència i responsabilitat. Segons Pia Bosch, “es la última vegada que treballem contra rellotge per negociar amb tant poc temps, no ens agrada i no és el nostre estil, perquè nosaltres hem actuat amb responsabilitat i amb temps suficient facilitant en tot moment la negociació”. Bosch ha anunciat que a partir d’ara el grup socialista vol veure fets i “esperem que hi hagi responsabilitat per part de l’equip de govern i es compleixin els acords presos”. Finalment la portaveu socialista ha posat l’accent en la lleialtat amb la que ha actuat en tot moment el PSC “hem insistit molt perquè res del que nosaltres hem pactat obligui a l’equip de govern a trair pactes anteriors amb altres grups municipals de l’Ajuntament de Girona, ni els últims que ha fet amb ICV i la CUP ni els que va fer en el passat amb el PP”.

El Puntavui ens va demanar a uns quants militants i dirigents del PSC la nostra opinió sobre la situació actual del partit. Aquesta és la meva:

Ens cal un nou començament

La missió històrica del PSC ha estat  fer un sol poble, fer-nos a tots catalans. Un partit que té per objectiu federar, treballar per la unió lliure de la diversitat, és avui més necessari que mai.  Només confiaran en nosaltres com a instrument útil per fer-ho, si ens demostrem capaços d’aconseguir-ho internament. Hem de  renovar el pacte fundacional, per tornar a reunir el millor de la Catalunya de progrés: les millors idees i valors, i les millors persones, al servei d’aquesta unió lliure de la pluralitat, per construir el futur. Perquè és possible una altra Catalunya.

« apunts més recents - Apunts anteriors »