Fil dels
Apunts
Comentaris

Avui hem aprovat al ple de Girona la moció de suport a la consulta del 9N. Com a portaveu del grup socialista he fet aquesta intervenció, en nom de tots els regidors i regidores, per donar el nostre suport:

Foto: Jordi Ribot Puntí/ICONNA

Foto: Jordi Ribot Puntí/ICONNA

Senyor Alcalde, senyores i senyors regidors

Aquests són temps de sumar. I avui toca unitat.

La història ens ha ensenyat que el país avança quan el catalanisme polític va unit. I en moments excepcionals, només quan hem treballat des de la col·laboració lleial de les nostres diferents tradicions polítiques, només llavors hem recollit bons fruits. . La Mancomunitat de Catalunya, la Generalitat republicana o la recuperació de les nostres institucions durant la transició en són tres bons exemples.

Per això el nostre grup donarà majoritàriament suport a aquest acord que es sotmet a deliberació d’aquest Plenari.

Avui donarem suport a aquest acord persones ideològicament ben diverses. Ens sumarem  així al que  aquests dies més de 850 ajuntaments catalans, i, dins d’aquests, avui ja sumem més de 200 regidors i regidores socialistes , diem clara, pacífica, serena i contundentment : volem ser escoltats . El 80% de la ciutadania ho pensa així, també.

Al Parlament, el passat 17 de setembre es va aprovar una resolució de suport a la consulta de la que avui parlem, amb el vot de 89 diputats, dels quals 3 eren diputats socialistes. Fa tot just una setmana amb un suport encara més ampli el Parlament va donar-nos un camí, un instrument, una llei de consultes perquè aquesta escolta pogués ser feta des de la legalitat. Aquest és el camí al que nosaltres avui donem suport: un camí que ens dona la possibilitat de poder canalitzar la nostra veu . Aquesta veu és plural: hi caben els que s’inclinen per la independència, i altres que pensen que encara hi ha fórmules d’encaix de Catalunya dins d’Espanya. Tanmateix, tots compartim uns mateixos plantejaments: L’adversari no és l’independentisme, sinó el nacionalisme espanyol; i avui ens uneix un objectiu immediat: la celebració d’una consulta en la qual, constatat l’esgotament del pacte constitucional, els ciutadans de Catalunya prenguin la paraula per decidir el seu futur.

Els socialistes catalans formem part d’una llarga tradició política. Els que  ens han precedit, han afirmat, de formes diverses, però nítidament que, ho diré amb paraules d’Andreu Nin, qui “combat aferrissadament totes les formes d’opressió no es pot mostrar indiferent davant de l’opressió nacional”. Joan Reventós va sintetizar molt bé aquesta idea:  “som socialistes i catalanistes per les mateixes raons”.

Deia Pasqual Maragall “El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l’existència d’uns ciutadans que viuen uns problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans”. Per nosaltres aquest és també el Nord: l’ambició d’un país millor més igualitari, més just.

El socialisme català sempre ha estat al costat dels anhels majoritaris del país, i sempre ha intentat relligar drets socials i drets nacionals en un sol projecte polític. Hem treballat perquè aquest fos un objectiu de tots.  “Un sol poble”, hem dit, “la llengua no ens dividirà”, hem reiterat.

Quan es va constituir el PSC , es va signar el “Pacte d’abril”.  Corria l’any 1977. En el seu punt 5é diu literalment que acceptem: “El reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l’Estat espanyol”.

Els socialistes hi hem estat i hi som, i per això avui  votarem majoritàriament a favor de donar suport a l’acord del Ple. Donem suport a la convocatòria de la consulta, com ho van fer dues diputades del nostre grup al Parlament, Marina Geli i Núria Ventura, i també el diputat Joan Ignasi Elena,  fa escassament dues setmanes. Per convicció i per fidelitat i respecte a la nostra pròpia història. Els socialistes hi som.

El socialisme catalanista ha d’estar inequívocament al costat dels que treballen per aquest objectiu i a la vegada ha de ser present i actiu en les instàncies unitàries creades per aquest propòsit. Nosaltres estem a la taula gironina pel dret a decidir. També la majoria de nosaltres formem part, d’ un moviment polític que està present a la taula del Pacte nacional pel dret a decidir.

És indiscutible que Catalunya té i ha tingut històricament vocació d’Estat. No necessàriament independent, ans al contrari: catalanistes d’un i altre signe, més o menys progressistes, més o menys conservadors, han intentat canviar Espanya per fer-la més amable, més tolerant, perquè accepti el seu caràcter plural i divers de nació de nacions.

Pasqual Maragall va ser el darrer en intentar-ho. Al cap i a la fi, l’Estatut era això: una proposta per a Catalunya però també per a Espanya, un últim intent poc reeixit de convertir l’Espanya de matriu castellana, aquella de la qual Machado en deia que “desprecia cuanto ignora”; en un nou Estat que reconegués el caràcter nacional dels seus territoris històrics i la seva diversitat cultural i lingüística.

Com tots sabem, fruit d’aquell intent i de la resposta rebuda per part de l’Estat espanyol, neix la situació que avui vivim. I per això estem avui aquí. Els catalanistes, units en la seva diversitat, hem entès que després d’una sentència de l’Estatut que deixa en l’aire les relacions Catalunya – Espanya, una sentència que malmet els ponts de diàleg dels quals parlava Espriu, només ens queda una sortida, o en tot cas aquesta és la més raonable: donar veu al poble. Exercir el dret a decidir.

Molt a prop d’aquí en unes terres, això és cert, de molt més antiga tradició democràtica, al Regne Unit, anglesos i escocesos ens han donat una lliçó fa molt pocs dies, ens han mostrat un camí, raonable, enraonat, transitable, possible. El propi Tribunal Constitucional ens ha dit que, dins la legalitat existent, si hi ha la voluntat política de que així sigui,  es pot donar la veu a la ciutadania. Hi ha voluntat majoritària, i hi ha un camí legal, cal que la consulta es produeixi.

Com deia Alex Salmond , durant l’envejable campanya escocesa, “It’s not about tradition, it’s about ambicion” “No és sobre tradició , és sobre ambició” Com deia Rafael de Campalans no és pas per als nostres pares, sinó per als nostres fills. No és la història el que ens determina sinó la voluntat dels catalans d’avui .

Surti el que surti, decidim el que decidim, volem parlar,  volem votar.

Joan Maragall va escriure l’any 1898 la seva Oda a Espanya, i deia:

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?

La nostra veu , la de tants ciutadans que varem sortir al carrer , altra vegada, l’onze de setembre, la que es va expressar al Parlament, la que s’està expressant als Ajuntaments d’aquest país, diu pacífica i “atronadorament” volem votar. I votarem, n’estem convençuts.

 

Avui celebrarem el Ple ordinari de setembre a l’Ajuntament de Girona i complirem amb allò que el grup socialista va anunciar fa unes setmanes: demanarem a l’equip de govern que també compleixi les seves promeses públiques amb la ciutadania i amb la ciutat. Ho fem avui i ho seguirem fent en els pròxims mesos presentant mocions com la que us detallo tot seguit.

ascensor2.petita.149Fa més de 2 anys el regidor d’Urbanisme Carles Ribas anunciava que l’equip de govern executaria un Pla d’Ascensors per instal·lar aquest servei a 127 escales de veïns de la ciutat de 14 sectors diferents. L’acció s’anunciava el maig de 2012 i avui, setembre de 2014, 2 anys i 4 mesos després el nostre grup no té cap novetat al respecte i aquests pisos gironins continuen sense ascensor.

És en aquest sentit que la moció que presentem al ple d’avui demana que es posi en marxa aquest Pla d’Ascensors i que l’equip de govern compleixi amb el seu compromís. El més preocupant és que com aquesta hi ha moltes altres promeses i anuncis d’accions, la majoria publicats en premsa i en mitjans de comunicació, dels que els ciutadans i nosaltres mateixos no n’hem sabut res més. En fem un seguiment exhaustiu i reclamarem que el govern de CiU compleixi els seus compromisos amb els ciutadans i amb la ciutat.

A continuació comparteixo amb vosaltres la nota de premsa que hem emès en relació a aquesta qüestió:

El grup socialista demanar que es posi en marxa el  Pla d’Ascensors anunciat pel govern fa més de 2 anys

Pia i Meli Pla Ascensors

El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona ha presentat una moció perquè s’executi el Pla d’Ascensors que el maig del 2012 va anunciar el regidor d’Urbanisme. El pla preveia beneficiar amb aquest servei a 1270 pisos que encara continuen sense ascensors dos anys després de l’anunci d’aquesta mesura per part del govern de CiU. La moció es debatrà al ple del pròxim dilluns.

Els socialistes gironins portaran al pròxim ple ordinari de setembre de dilluns vinent una moció que insta a l’equip de govern a complir una promesa de fa més de 2 anys. Es tracta del Pla d’Ascensors que el regidor d’Urbanisme va anunciar el maig del 2012 i que prometia beneficiar als veïns de 1270 habitatges de 14 sectors diferents de la ciutat.

UNA ALTRA PROMESA INCOMPLERTA

Aquesta moció que demana explícitament l’execució d’aquest Pla d’Ascensors fa evident un nou incompliment de promeses per part de l’equip de govern de CiU. Segons el grup socialista, les 127 escales de veïns on caldria instal·lar un ascensor per millorar l’accessibilitat als habitatges encara estan esperant que es posi en marxa aquesta mesura. Tal com exposa la moció “El dia del mateix anunci del Pla d’Ascensors, el govern assegurà que s’havia de formalitzar un conveni amb la Generalitat per cobrir un 60% del cost de les actuacions i que, en paral·lel, s’iniciarien converses amb entitats financeres “per assolir crèdits llargs i tous per als propietaris que permetin tirar endavant l’obra”. Avui, més de 2 anys després de l’anunci, no es té coneixement de cap actuació en el marc d’aquest Pla, ni de la seva projecció ni de la seva possible execució. És per això que el grup socialista portarà a aprovació aquesta moció perquè se’n posi en marxa l’execució.

 

 

Des del nostre grup hem  preguntat per escrit al govern de Girona si ja ha celebrat trobades per parlar de la Trama Urbana Consolidada amb els ajuntaments de l’àrea urbana, tal com li vaig  sol·licitar a l’alcalde  en el passat ple de juliol.

IMG_0478

En el ple municipal de juliol l’Ajuntament de Girona va aprovar no donar conformitat a la sol·licitud formulada per l’Ajuntament de Salt de delimitació de la Trama Urbana Consolidada supramunicipal amb Sarrià de Ter, Vilablareix i Salt. Després d’un intens debat, el grup socialista va emetre un vot favorable a aquest punt de l’ordre del dia, si bé vam condicionar-lo a que l’equip de govern i a l’alcalde iniciés, de manera imminent, trobades i converses amb els 14 municipis que formen l’àrea urbana, tal com contempla el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona.

Tal com vaig exposar al debat plenari, en el programa de CiU es proposava establir un espai de cooperació i diàleg amb els municipis de tota l’àrea urbana, en benefici de l’activitat econòmica, els serveis, l’eficiència i la multiplicació de potencialitats. Un acció que al llarg d’aquests 3 anys de govern de CiU no ha dut a terme. Tanmateix vaig recordar que aquesta també ha estat i és una aposta dels socialistes i que en el nostre programa electoral es proposava fer un gran Pla Estratègic d’Àrea Urbana.

És per això que des del grup municipal socialista volem conèixer si l’alcalde assumeix el compromís adquirit en el seu programa i en el ple de juliol i hem preguntat per escrit a l’equip de govern si s’han celebrat trobades per parlar d’àrea urbana amb els 14 municipis implicats, quan s’han celebrat, quina previsió de continuïtat d’aquesta tasca es planteja el govern i quins avenços s’han produït fins a dia d’avui entorn aquesta qüestió.

Comparteixo amb vosaltres l’article d’opinió del company i regidor del grup Xavier Amores que ha publicat el Diari de Girona:

Una agència per reinventar l’economia gironina

XAVIER AMORES, regidor del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Girona

xeviFa uns dies el govern municipal va anunciar la creació imminent de l’agència de promoció econòmica de Girona, després d’una llunyana foto feta el 2012 acompanyada d’una nota de premsa on se’ns deia que s’hi començava a treballar. En tot cas i més enllà del retard evident, sembla que aquesta vegada es concretarà en alguna proposta abans de finals d’any, i és una bona notícia. Des del grup del PSC n’havíem demanat insistentment la seva creació, ple a ple i amb més d’una moció. Faltaran pocs mesos per a les eleccions, i a diferència del que va fer CiU amb el Pla Estratègic de Cultura del darrer mandat d’Anna Pagans, en què es van negar a participar perquè faltava massa poc per les eleccions i el que es tractava era de fer oposició, des del nostre grup posarem tota la voluntat i responsabilitat per teixir un acord de creació d’una agència que no serà la que hauríem fet si governéssim, però que pugui perdurar si es fa amb consens. 

Pensem que és un bon moment per compartir tres reflexions; la primera té a veure amb quina creiem que és la prioritat. Alfred D. Chandler, professor a la Harvard Business School, va fer famosa la tesi per la qual l’estructura seguia a l’estratègia, en el sentit que calia adaptar l’estructura de l’organització a la visió del que volíem que fos l’empresa. Faig aquest recordatori precisament perquè el debat del com, de l’instrument que en aquest cas és l’agència o les eines concretes de desenvolupament econòmic, no ens pot fer oblidar el debat rellevant: quina és la visió del que volem que sigui Girona en els propers anys? Com activarem i donarem suport determinats sectors per crear més ocupació? Cal un debat obert i de fons per reinventar l’economia gironina i preparar-la per als propers anys, i amb més recorregut que posar de moda la ciutat. 

Una segona idea clau és que cal pensar més enllà dels límits estrictes de la ciutat. Lideratge de Girona per impulsar noves activitats de promoció econòmica però amb capacitat de cooperació amb els municipis del nostre entorn. La polèmica recent sobre la Trama Urbana Consolida és una mostra més de que manca diàleg amb els ajuntaments veïns i de tota l’àrea d’influència de Girona. L’agència hauria de servir també per concertar aquest debat territorial, estic segur que podem aconseguir més actuant des de la intel·ligència col·lectiva que no pas competint entre municipis.
Finalment, afegim una tercera idea, la necessària concertació publicoprivada d’una estratègia per a la ciutat i els sectors de futur. El govern ha fet una inversió important i reeixida amb el turisme, tot i que potser més tàctica que no pas fruit d’una reflexió conjunta amb el sector a llarg termini. Ara bé, Girona no pot créixer només al voltant d’un sol sector. Hem expressat en diverses ocasions que els serveis intensius en coneixement, especialment el tecnològic i tot el sector que es pot generar amb el campus de recerca del nou hospital Trueta, són el complement ideal del binomi turisme i cultura. Disposem d’una universitat, d’un cert creixement en aquest sector de serveis que és el que més llocs de treball ha creat en els darrers anys a la UE, i tenim un espai que necessita consolidar-se a la ciutat, el Parc científic i tecnològic de la UdG. Poso aquest exemple, essent conscient que avui les notícies sobre el finançament del Parc són preocupants. I és precisament ara que no podem deixar a la Universitat sola, cal més compromís econòmic i de gestió de l’Ajuntament i la Diputació, i exercir una pressió territorial unívoca a l’Estat i a la Generalitat davant d’un problema sistèmic en el conjunt de parcs espanyols i catalans. Si els gironins no ens n’ocupem, no esperem que ens ho resolgui ni Barcelona ni Madrid. Posem aquest exemple, perquè hauria estat desitjable pensar tant en l’Agència com en l’estratègia de ciutat, i especialment en les iniciatives en les quals ens hi juguem el futur i materialitzen aquesta estratègia. Si tenim Agència i els projectes ens fan fallida, amb el parc com a primer exemple, de poc haurà servit aquest viatge.

Com cada estiu ens segueix preocupant l’alimentació de molts infants i joves de la nostra ciutat. És per això que aquests dies hem insistit en preguntar al govern municipal quines actuacions s’estan duent a terme per garantir l’alimentació dels nens i joves de Girona en situació de fragilitat.

040612menjador2+

 

En el passat ple del mes de juny, abans de l’inici de l’estiu, jo mateixa, com a portaveu del grup socialista, vaig pregunta a l’equip de govern en aquest sentit: “voldríem conèixer què passarà a l’estiu, si hi haurà també beques de menjador a les activitats d’estiu, com ja hi havia altres vegades, i si la partida arriba per poder fer les aportacions extraordinàries de proteïnes per a les famílies amb infants que són usuàries del Centre de Distribució d’Aliments”. En el mateix ple també vaig preguntar sobre l’atenció concreta al col·lectiu de joves: “coneixem que hi ha famílies amb joves de dotze a setze anys amb problemes greus i no tenim cap constància de com està atesa aquesta franja de població. Voldríem informació sobre aquesta qüestió, saber si hi estan treballant. L’últim dia que vaig parlar amb el regidor Berloso li vaig demanar i m’agradaria saber com ha evolucionat aquesta qüestió”. De moment, però, i passat un mes des de l’inici de l’estiu, encara no hem rebut resposta a aquestes peticions i no coneixem quines són les xifres actuals d’atenció alimentària a infants i joves de la ciutat que així ho necessiten.

És per això, que el grup socialista a l’Ajuntament de Girona hem presentat  per escrit una petició perquè se’ns facilitin les dades de les ajudes d’alimentació infantil i juvenil previstes aquest estiu 2014 i també s’adjuntin dades i una valoració de les beques de menjador municipals atorgades durant els cursos 2012-2013 i 2013-2014, atès que la informació que es va facilitar en la darrera sessió del Consell de Cohesió Social i Serveis Socials era d’àmbit general i no recollia en detall el balanç i previsió de l’acció social. Tanmateix, volem saber com s’està executant la partida de 200.000€ pactada en els pressupostos que el nostre grup va negociar incloure per atendre aquestes i altres necessitats socials dels col·lectius més vulnerables de la ciutat. Esperem tenir-ne dades per part del govern ben aviat i poder-les valorar.

 

 

Ens alegrem molt que el ple de l’Ajuntament de Girona hagi aprovat impulsar un Pacte de Ciutat per a la Infància. Era la moció que vam presentar aquest dilluns 14 de juliol a la sessió plenària i va comptar amb el suport necessari per aprovar-se. Ara esperem que hi hagi plena voluntat de l’equip de govern de començar a treballar en aquest pacte de ciutat per seguir defensant els drets dels més vulnerables, els nostre infants.

Aquest és el text de la moció que vam portar al ple i que s’ha aprovat.

pacte infànciaMoció per impulsar un Pacte de Ciutat per la Infància

Els problemes derivats de la crisi en la qual estem immersos danyen severament les nostres estructures socials, polítiques i econòmiques; i molt especialment impacten sobre els més febles de la nostra societat. Des del grup socialista hem portat a plenari diverses iniciatives en aquest sentit, i aquesta vegada volíem posar el focus, novament, sobre els problemes específics dels nostres infants.

A mode d’emmarcament, més enllà de les fronteres de la ciutat, durant la darrera setmana del mes de juny UNICEF va fer públic l’informe “La infancia en España 2014”, en el qual es recollien diverses dades preocupants sobre la situació dels nens a l’Estat espanyol, especialment pel que fa a la pobresa i a les desigualtats -un 27’5% dels nens viuen en risc de pobresa- i al fracàs i l’abandonament escolars -ambdós per sobre del 23%-.

A la nostra ciutat no tenim dades específiques de caràcter representatiu, però pels diferents estudis i recerques duts a terme -coneixem el grup de treball sobre pobresa i exclusió social en la infància-, tot ens fa pensar que la realitat gironina no dista massa de la que dibuixa UNICEF en el seu informe.

Per aquestes raons, doncs, creiem que cal un gran pacte de ciutat amb l’objectiu de vetllar per la protecció de la infància, que hauria de lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, fomentar la participació cívica dels infants i donar visibilitat a les seves opinions en la mesura en què sigui possible, apostar per una educació de qualitat i inclusiva atenent-nos a les competències municipals en aquest àmbit; així com establir metes, indicadors de seguiment i una avaluació pública i periòdica dels objectius del pacte.

Alhora, podrien estudiar-se altres qüestions en el marc d’aquest pacte com promoure Plans d’Infància Municipals o intentar adherir-nos al programa “Ciutats Amigues de la Infància” d’UNICEF, convertint-nos en la sisena ciutat catalana que s’hi adhereix, després de Barcelona, Lleida, Cornellà de Llobregat, Mollerussa i Sant Cugat del Vallès.

Per tot l’exposat, doncs, proposem a aquest plenari el següent ACORD:

Que l’Ajuntament de Girona impulsi un Pacte de Ciutat per la Infància que abordi les qüestions relatives a la protecció dels infants de Girona i al desenvolupament dels seus drets, en la línia dels que es proposa en la part expositiva de la moció.

 

 

Aquesta és la proposta que portarem al ple de juliol en forma de moció. Des del grup socialista seguim treballant per pal·liar els dramàtics efectes de la crisi entre els més vulnerables. I en aquest col·lectiu hi ha, sobretot, els infants. És evident que els problemes derivats de la crisi en la qual estem immersos danyen severament les nostres estructures socials, polítiques i econòmiques; i molt especialment impacten sobre els més febles de la nostra societat. Des del grup socialista hem portat a plenari diverses iniciatives en aquest sentit, i aquesta vegada volíem posar el focus, novament, sobre els problemes específics dels nostres infants.

Durant la darrera setmana del mes de juny UNICEF va fer públic l’informe La infancia en España 2014”, en el qual es recollien diverses dades preocupants sobre la situació dels nens a l’Estat espanyol, especialment pel que fa a la pobresa i a les desigualtats -un 27’5% dels nens viuen en risc de pobresa- i al fracàs i l’abandonament escolars -ambdós per sobre del 23%-.

1869155

Font: UNICEF

A la ciutat de Girona no tenim dades específiques de caràcter representatiu, però pels diferents estudis i recerques duts a terme -coneixem el grup de treball sobre pobresa i exclusió social en la infància-, tot ens fa pensar que la realitat gironina no dista massa de la que dibuixa UNICEF en el seu informe.

LP_con_copy_bold_570x200_cat

Font: UNICEF

Per aquestes raons, doncs, creiem que cal un gran pacte de ciutat amb l’objectiu de vetllar per la protecció de la infància, que hauria de lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, fomentar la participació cívica dels infants i donar visibilitat a les seves opinions en la mesura en què sigui possible, apostar per una educació de qualitat i inclusiva atenent-nos a les competències municipals en aquest àmbit; així com establir metes, indicadors de seguiment i una avaluació pública i periòdica dels objectius del pacte.

Alhora, podrien estudiar-se altres qüestions en el marc d’aquest pacte com promoure Plans d’Infància Municipals o intentar adherir-nos al programa “Ciutats Amigues de la Infància” d’UNICEF, convertint-nos en la sisena ciutat catalana que s’hi adhereix, després de Barcelona, Lleida, Cornellà de Llobregat, Mollerussa i Sant Cugat del Vallès.

Per tot plega en el ple de l’Ajuntament de Girona del pròxim dilluns 14 de juliol demanarem via moció que s’impulsi un Pacte de Ciutat per a la Infància que abordi les qüestions relatives a la protecció dels infants de Girona i al desenvolupament dels seus drets, en la línia del que us he exposat fins ara. Esperem i desitgem que s’aprovi i es comenci a treballar de manera unida i coordinada per evitar que els nens i nenes pateixin directament els efectes de la crisi.

 

Fent balanç

Com cada any en aquestes des del grup socialista a l’Ajuntament de Girona hem fet balanç de la nostra tasca municipal a l’oposició i hem valorat els 3 anys de govern del grup de Convergència i Unió. Aquest dilluns 7 de juliol vam comparèixer davant els mitjans de comunicació i aquesta va ser la nostra intervenció.

Roda 3 anys mandat

 

El grup socialista fa balanç dels 3 anys de mandat

Els regidors i regidores del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació per fer balanç del tercer any de mandat treballant des de l’oposició i dels 3 anys de govern de CiU a la ciutat. Segons la Cap de l’Oposició, Pia Bosch, Girona té els motors aturats perquè fa 3 anys que hi ha un govern sense nord que no té projecte de ciutat.

“CiU ha aturat els motors de la ciutat”. Aquest és el balanç principal, i “molt preocupant” que ha fet avui el grup socialista a l’Ajuntament de Girona per valorar el tercer any de mandat del govern de CiU en minoria. Així ho han remarcat la portaveu Pia Bosch i els regidors Xavier Amores, Àngel Quintana, Amèlia Barbero i Quim Bonaventura en la roda de premsa que han fet aquesta tarda davant els mitjans de comunicació. Tres anys després de l’inici d’aquest mandat, els socialistes segueixen constatant dia a dia i mes rere mes que “aquest és un govern sense rumb, sense ambició i sense direcció; un govern que gestiona de forma millorable el present i no dibuixa el futur de la ciutat”.

FENT OPOSICIÓ D’IMPULS I CONTROL

La portaveu socialista ha iniciat la roda de premsa recordant que el programa electoral amb el que el seu grup es va presentar a les eleccions municipals del 2011 “és el ferm compromís i el contracte amb la ciutadania al que hem estat i serem fidels fins al final de l’actual mandat”. En aquest sentit, i fent un resum de la tasca que han realitzat els socialistes al llarg d’aquests 3 anys com a principal grup de l’oposició, Pia Bosch ha destacat la feina d’impuls i de control de l’equip de govern sempre basada en les dues grans prioritats del grup: “lluitar contra l’atur dinamitzant l’economia de la ciutat i pal·liar els efectes de la crisi entre els ciutadans de Girona”. Pel que fa a l’impuls, la Cap de l’Oposició ha posat l’accent en els fruit que han donat els acords amb el govern en la negociació pressupostària dels exercicis 2013 i 2014. “Gràcies a aquests acords Girona té un pressupost de 200.000€ més en polítiques socials i 500.000€ més en polítiques d’ocupació”, ha recordat Bosch. I en el capítol de control del govern, segons la portaveu socialista s’ha aconseguit que CiU reduís les despeses prescindibles i “hem insistit perquè el govern municipal sigui més exigent amb els governs de la Generalitat i de l’Estat i prioritzi els interessos de la ciutat”.

BALANÇ ÀREA A ÀREA

Per la seva banda, els edils també han fet un balanç general de cadascuna de les àrees i matèries de les quals en fan seguiment. El regidor Xavier Amores s’ha referit a la manca de lideratge del govern de CiU i ha posat d’exemple l’absència d’una Agència de Promoció Econòmica i l’oblit del Consell Econòmic i Social al llarg d’aquests 3 anys de mandat. “Hem perdut eines i no n’hem guanyat de noves” ha dit Amores, qui també ha criticat la gairebé inexistent àrea de joventut en un moment en què hi ha xifres tant preocupants d’atur juvenil. Per la seva banda, el regidor Àngel Quintana ha parlat de cultura i educació i ha recordat q Girona no té cap estratègia cultural i “aquests 3 anys sembla que hem passat de la cultura real a la cultura d’aparador”. La regidora Amèlia Barbero també ha estat crítica amb la política de personal i de contractació del govern de CiU i ha remarcat que “la gestió dels recursos humans d’aquest mandat és millorable i s’està perdent capital humà”. Barbero també s’ha referit a les baixes temeràries que s’estan produint en moltes meses de contractació de l’Ajuntament i ha recordat que el grup socialista treballa per evitar que això es produeixi i perquè les contractacions tinguin en compte les clàusules socials. I finalment, el regidor Quim Bonaventura, responsable de fer el seguiment a les àrees de sostenibilitat i mobilitat, ha criticat l’operació de canvi de contenidors tot dient que “la situació ha empitjorat i s’ha produït una pèrdua de qualitat”. Tanmateix Bonaventura s’ha referit a les obres del Tren d’Alta Velocitat i ha recordat de nou que el govern de Carles Puigdemont no ha estat capaç de gestionar adequadament aquesta situació i no ha estat exigent amb el govern de Madrid per reclamar les compensacions que es mereix la ciutat i els veïns afectats.

MOTORS ATURATS I SENSE PROJECTE

“Ens preocupa enormement veure com els motors principals de la ciutat estan aturats, mentre l’alcalde de Girona diu a la premsa que aquest pròxim cap de setmana la ciutat serà un parc temàtic del sobiranisme”. Així de contundent ha esta Pia Bosch repassant un a un els principals actius de la ciutat que es troben ancorats i sense rumb des que governa CiU. El Campus i l’Hospital Trueta, l’Agència de Promoció Econòmica, el Parc Cinentífic i Tecnològic, l’Aeroport de Girona i els plans estratègics de Cultura i Turisme són alguns dels principals motors aturats que han anat citant els regidors i regidores socialistes. Segons Bosch, al llarg d’aquests 3 anys l’equip de Carles Puigdemont ha deixat en suspens els projectes estratègics de futur i no es defineix en matèria d’equipaments socials. Per la portaveu del PSC “Girona ara és una ciutat que es resigna a que els recursos vagin a altres llocs i que està a veure-les venir; perdent oportunitats, pistonada i lideratge”. Tanmateix, Pia Bosch ha recordat que CiU no està actuant amb contundència davant les administracions superiors per defensar els interessos de Girona i dels gironins.

 

 

 

 

 

 

Venim a sumar. Aquesta és el missatge que vam compartir tots els companys i companyes d’arreu del territori català que el passat divendres 4 de juliol vam constituir a Girona el Moviment Catalunya. Comparteixo amb vosaltres la declaració política que vam aprovar:

psc-moviment-catalunya

DECLARACIÓ DEL 4 DE JULIOL

MOVIMENT CATALUNYA: VENIM A SUMAR

El socialisme democràtic pateix avui a Catalunya una doble crisi. D’una banda, una pèrdua de credibilitat general derivada de la decepció de la ciutadania en les formes i maneres de gestionar la societat i la democràcia i per la incapacitat de dur a terme autèntiques polítiques redistributives. De l’altra, davant de la crisi Catalunya – Espanya provocada per la Sentència del Constitucional de l’any 2010, haver renunciat als principis nacionals del moviment socialista aliant-se amb forces que no defensen els interessos de Catalunya.

Aquesta doble crisi ha deixat orfes a molts socialistes que aspiren a redreçar aquesta situació per la via de la renovació del socialisme democràtic i del suport al dret a decidir i en el posicionament en la defensa dels interessos del poble de Catalunya.

De forma immediata, la crisi d’aquest espai polític es deixa sentir en els homes i dones socialistes que participen en la vida municipal que reclamen una alternativa per poder reconstruir un espai socialista i catalanista.

Per tot l’exposat, reunits homes i dones d’orientació progressista, representants d’arreu del territori català, volem manifestar el següent:

1)     Que ens sentim compromesos amb els valors del socialisme democràtic i del catalanisme progressista. Som ciutadans i ciutadanes d’esquerres que compartim els ideals d’igualtat, de solidaritat i de justícia social, així com de defensa de la llengua i cultura catalanes, de la millora de l’autogovern de Catalunya en el sentit més ampli i del dret a decidir del nostre país a escollir lliurement el seu futur. Alhora, estem compromesos amb una nova manera de fer política, radicalment democràtica, de baix a dalt, de forma participativa i adequada a les exigències ciutadanes d’avui.

2)     Que estem vivint un període de crisi i transició social, econòmica, política i institucional on les cotes de benestar social assolides al llarg de molts anys de lluita es troben en clar procés de liquidació i on el paper del municipalisme és cabdal per afrontar-lo i per abordar els reptes que ens interpel·len avui. En un moment de pèrdua de credibilitat de les institucions públiques, la política municipal és clau per recuperar la confiança de la ciutadania, des de la proximitat, des del primer esglaó de la nostra democràcia, tal i com va ser clau, també, el paper dels primers ajuntaments democràtics l’any 1979 i la tasca dels municipis en les darreres dècades pel que fa a la construcció de la societat del benestar per la qual hem de seguir lluitant, contraposant-nos decididament a les actuals polítiques conservadores.

3)     Que el municipalisme, i molt especialment el municipalisme progressista, ha estat i és capaç de dur a terme ciutat a ciutat, barri a barri i carrer a carrer una obra de transformació profunda per tal de millorar la cohesió social i la qualitat de vida dels veïns i les veïnes de les nostres viles i ciutats. És en aquest sentit que cal reivindicar el paper dels Ajuntaments davant l’ofensiva conservadora que estan patint amb l’objectiu de buidar-los de contingut polític i de convertir-los en simples administradors del dia a dia. Aquesta ofensiva del govern de l’Estat es suma a altres problemes endèmics dels municipis com el de la insuficiència financera -que es veu ara agreujada pel capteniment de l’actual govern de la Generalitat-.

4)     Que en aquest context de defensa i revindicació del municipalisme progressista, doncs, i davant de la proximitat de les properes eleccions municipals de maig de 2015, ens veiem emplaçats a donar un pas endavant i a respondre a una demanda ciutadana evident: la de l’articulació organitzada, a nivell local, d’un espai socialista i catalanista amb identitat pròpia que se sent orfe, avui, de representació política.

5)     Que partint d’aquesta demanda social i d’aquest espai polític, volem contribuir decisivament a que poble a poble i ciutat a ciutat eclosioni una alternativa social i de progrés capaç de convertir-se en majoritària en els governs dels municipis catalans, per tal d’aconseguir els objectius de cohesió social, dinamització econòmica i aprofundiment democràtic que perseguim. La nostra vocació és fer-ho innovant en les formes de participació democràtica per assolir la màxima transversalitat social a cada poble i ciutat. Només comptant amb els elements més dinàmics i progressistes de cadascuna de les nostres comunitats locals podrem assolir els nostres objectius.

6)     Que, per tot l’exposat fins ara, anunciem la creació d’un nou actor polític d’orientació municipalista, d’inspiració social i de progrés, i d’estricta obediència catalana; que contribueixi decisivament a l’eclosió d’aquesta alternativa d’esquerres a cada vila i ciutat de Catalunya, i que apostem expressament per la confluència d’aquest nou actor amb la resta d’iniciatives per bastir un moviment fort compromès amb el socialisme democràtic i catalanista, així com també optem per una política d’aliances amb la resta de les tradicions de l’esquerra nacional del país per bastir l’alternativa a l’actual hegemonia conservadora. Avui des dels municipis, des de la base, amb humilitat però amb ambició: nosaltres comencem i venim a sumar.

Girona, a 4 de juliol de 2014

foto ple

La llei atorga als Plens municipals diverses funcions que van des del control i fiscalització dels òrgans de govern fins al vistiplau als projectes d’obres i serveis; passant per l’aprovació dels pressupostos anuals o les ordenances municipals, o també el debat i adopció, si s’escau, de les propostes de resolució presentades pels diferents grups a través de mocions. Un Ple municipal ha de debatre qüestions municipals, o que afectin directament el municipi. Aquest és l’esperit del Ple. Ho és perquè hi podem decidir sobre propostes del govern o intentar “moure” el govern (d’aquí ve la paraula moció) en allò que com a institució municipal podem fer. El debat essencial ha de versar sobre com i de quina forma s’administren i defensen els interessos i els recursos, també els intangibles, de la ciutat i de l’Ajuntament en benefici de tots. La regulació ?prevista dels Plens, les normes de funcionament d’aquests estan pensades amb aquesta finalitat.

En canvi des dels Plens de l’Ajuntament no podem decidir sobre les competències del Parlament de Catalunya o del Congrés de Diputats espanyol o el Senat, ni menys d’altres temes d’altres àmbits. El tractament de temes sobre els quals no tenim capacitat de decisió, per interessants que siguin, ha de limitar-se en els Plens. Hi ha altres espais molt més adequats per fer-ho. Es pot debatre en actes públics, als mitjans de comunicació i, per descomptat, decidir a les cambres legislatives competents. Però no al Ple municipal, que és el lloc on hauríem de parlar de Girona, dels gironins i gironines i dels seus problemes.

La dinàmica creixent en aquest període municipal de tractar temes sobre els quals no tenim competència ens ha dut ara a haver de dividir un Ple en dues sessions perquè, d’altra manera, hauria tingut una durada insostenible -com ja hem tingut moltes vegades amb sessions de 7 hores o més-. Celebrarem un Ple extraordinari expressament per debatre fins a 13 mocions, moltes de les quals sense relació directa amb el que l’Ajuntament pot fer. Moltes de les votacions que farem no tindran cap efecte sobre la vida dels nostres conciutadans , que ens han posat a l’Ajuntament per ocupar-nos de la ciutat i dels gironins i gironines.

Com a cap de l’oposició, he afirmat en públic i en privat que aquest no és el camí. No ho és perquè devalua la institució, desvirtua el Ple i ens resta credibilitat, com a representants públics, davant de la ciutadania de Girona.

No dic que als Plens ens haguem de dedicar a la gestió, en el sentit més tècnic de la paraula. Al contrari, els Plens són òrgans polítics on hem de fer política, política en majúscules, acció i decisió en pro de Girona traduint els accents polítics que representem en acció municipal. Crec que per fer posicionaments públics i expressar opinió hi ha altres sistemes molt millors i que no tenen cost per l’erari municipal. En cas contrari, acabem contribuint, sense voler-ho, potser, a la frivolització d’alguns debats molt importants i a haver de convocar plens, per discutir temes sobre els quals l’Ajuntament poca cosa pot fer.

Article publicat a Diari de Girona el 16 de juny de 2014.

« apunts més recents - Apunts anteriors »