La cara i la creu

1 juliol 2010

Perquè el President Obama, una de les figures polítiques més poderoses del món, té tantes dificultats per complir les seves promeses electorals? Perquè aprovar la llei de la reforma sanitària, per poder ampliar la cobertura sanitària als prop de 45 milions de persones que no en tenien, li ha costat tant?  Perquè nomenar els càrrecs que el President dels Estats Units ha de designar, li pot arribar a costar mesos? La resposta està en el funcionament del sistema polític americà: en els equilibris que es varen establir des del seu inici per evitar que cap dels poders tingués un marge de maniobra massa gran. Els poders executiu i legislatiu es veuen  obligat a buscar el mutu recolzament. Són les conseqüències del sistema de “checks and balances”, de separació de poders,  que es va estructurar. Amb avantatges i també força inconvenients.

Avui hem passat la major part del dia al Capitoli, aprenent com funciona aquest sistema. Hem estat a la sessió del Congrés (House of representatives) i a la del Senat, des de les respectives tribunes de convidats.  Hem fet també la visita a l’edifici, a la rotonda (la sala sota que es troba sota una de les cúpules més famoses del món) i a les diferents sales històriques. Hem vist el lloc on els Presidents juren el seu càrrec.(Una mica de mitomania política). I hem pogut conversar amb diverses persones que treballen en un dels complexes polítics més grans del Mon. Ens hem entrevistat (breument) amb la Senadora demòcrata de New Hampshire, Jeanne Shaheen, que és la presidenta de la subcomisisó d’afers europeus del Senat, i hem parlat llargament amb un dels seus assessors. Després hem tingut una reunió amb un dels responsables tècnics de la subcomissió d’Unió Europea del Congres. Amabilitat i franquesa en tots els casos. La majoria de les persones amb les que ens hem vist fins ara actuen així: educadament, i cordial, i expressant la seva opinió sense embuts. Si pensen que el seu país ha actuat en algun tema, de forma indefensable, ho diuen així. De moment, és el que ens hem trobat. S’agraeix. Això i la disponibilitat que també, de moment ens hem trobat.

També sorprenen les enormes dimensions de tot plegat: dels edificis, del nombre de persones que hi treballen. Per fer-vos el càrrec us explico només que hem baixat al subsol  i allà hem pogut veure un trenet subterrani que comunica els edificis (força allunyats) d’oficines del Senat i del Congres, amb l’edifici central del Capitoli. Els congressistes i senadors van a votar sovint enfilats en aquest trenet que recorre el turó del Capitoli per dintre: increible.

Per tot arreu ens anem trobant amb  la cara i la creu. de la realitat d’aquest país.  Per exemple al Tribunal Suprem. No es veu molt bé a la foto de la mítica façana del Tribuna Suprem, però al al frontispici de l’edifici hi ha una inscripció damunt la pedra: “Equal justice under law” . Pocs metres davant de la façana, hi ha les taules dels activistes pro abolicio de la pena de mort. Les pancartes que utilitzen recullen la mateixa frase :“Equal justice under law”. 

washington 30 de juny cort suprema blog

i la creu:

washington 30 de juny cort suprema contra pena mort

Més d’una persona ens ha parlat del fet que, les cauteles que el sistema preveu per evitar que qualsevol dels poders abusi de la seva posició, s’utilitzen avui massa sovint per fer obstruccionisme, o per treure avantatges parcials o territorials que no tenen en compte el be comú. Ens han parlat també de la dificultat creixent de construir consensos , de l’increment del sectarisme i del buit que deixen grans figures de molt pes polític, com Edward Kennedy, que era capaç de treballar transcendint les fronteres del seu partit per aconseguir objectius que havien de beneficiar tot el país, evitant fer càlculs només pensant en el curt termini i en les properes eleccions (No us sona de res això?: Són “mals temps per la lírica” arreu? ).

A la tarda hem estat a la Seu central del Partit demòcrata: molta gent jove , transparència total en les oficines, fotos de la campanya de Barack Obama per tot l’edifici,… I una reunió molt interessant amb dos joves Directors sectorials de temes electorals. Llarga conversa sobre la seva estratègia per les properes eleccions i sobre  plantejaments de campanya. Agradables i professionals, de nou. Remarcable per la seva competència i la seva joventut Sindy Benavides, pura energia.

washington 30 de juny partit demòcrata

Continuarà…..

2 thoughts on “La cara i la creu

  1. Ep, a Girona fa molta calor. Per aquí aquests defores del Congrés hi trobaràs en Roosveelt assegut (monument). Cuidat molt i porta moltes idees que ens convenen.

  2. Hola Quim
    Aquí ens va fer molta calor, pero ara s’hi està bé. La veritat és que si que crec que portaré idees, perquè això està essent un veritable privilegi i ajuda molt a pensar!. He tingut molta sort.
    Ahir vaig recollir a l’hotel un parell de guies d’accessibilitat de Washington pensat en tu. Quan torni ja te les vindré a portar!
    Una abraçada
    Pia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *