Rosa Cullell va esser aquest any l’encarregada d’obrir el curs a la UdG. Va acabar el seu magnífic discurs d’ inauguració del curs acadèmic amb aquesta frase de Turandot, “Que ningú s’adormi”. La frase, a més d’esser el títol d’una de les àries més boniques de tota la història del “Bel Canto”, és tot un manifest contra el conformisme i “l’anar fent”. Hi he tornat a pensar avui quan estava asseguda a l’Auditori del Banc de Sabadell, a la Diagonal de Barcelona, assistint al 4rt Fòrum de FemCat. Sota el títol “Empresa i coneixement: Un nou món”, havien convidat  a Rafael Reif, un alt responsable del MIT, el Massachussets Institute of Technology, la referència mundial en recerca, innovació i transferència tecnològica. També a Josep Ma Gatell, un dels directors (junt amb Bonaventura Clotet) de Hivacat, i a Antoni Esteve, el President d’Esteve. Moderava la taula rodona, que ha tingut gran interes, Andreu Mas-Colell.

Hi han assistit, a més de molts dels empresaris associats a l’entitat, responsables d’alguns dels millors Instituts de recerca del país i força representants universitaris. El Forum m’ha servit per valorar, de nou, la feina que fa aquesta Fundació privada d’empresaris, FemCat, l’objectiu de la qual és treballar en l’elaboració de propostes i en la generació d’iniciatives per ajudar al desenvolupament social, econòmic i cultural de Catalunya. Del món anglosaxó, admiro enormement la incorporació de la responsabilitat social com un element central d’excel·lència empresarial. És sabut que als Estats Units és relativament  freqüent que les grans empreses facin donacions multimilionàries per contribuir a reforçar o crear institucions científiques o culturals que beneficien la seva comunitat, però potser no es sap tant que també moltes petites i mitjanes empreses practiquen iniciatives de compromís amb el seu entorn social regularment. FemCat beu d’aquesta tradició i em sembla que és de justícia reconèixer la contribució que van fent amb els seus diferents programes a crear una nova cultura empresarial. Representen una nova generació d’empresaris que es mouen en el mon global i que busquen innovar també en la forma d’exercir la responsabilitat social empresarial. Hi vaig beure, entre altres els gironines Josep Lagares i Manel Xifra. En Josep Lagares va fer un apunt (immediat) al seu blog . Podeu veure’l clicant aquí . Només tinc un retret a fer i és l’escassa quantitat de dones a l’associació.

M’ha agradat molt l’esperit constructiu del Fòrum. En aquests dies en què, amb l’objectiu d’arreplegar vots, sentim, fins i tot  des de mitjans de comunicació suposadament neutrals, com es neguen les evidències més palmàries, presenciar un debat ponderat , en què els assistents, científics al cap i a la fi, reconeixien no només el que ens manca , sinó també la enorme feina feta els darrers anys a aquest país, ha estat reconfortant.