En el darrer Ple municipal de l’Ajuntament de Girona varem debatre la opinió dels diferents grups municipals en relació a la consulta sobre la relació Catalunya-Espanya, a partir de dues mocions que diferents grups varem presentar. Nosaltres, el grup municipal socialista de Girona, fent una excepció al que és la nostra norma de portar al Ple només mocions de temes que entren dins les competències del nostre Ajuntament, varem presentar-ne una per palesar el nostre posicionament, atès que estem en un moment en què massa gent opina sobre el què pensem els socialistes, sovint sense escoltar-nos.

Posteriorment a la presentacio de la nostra, els grups de CiU, IniciativaC-V  i la CUP  en varen presentar una altra, molt similar a la  nostra en la part dispositiva, però que indicava un únic camí per poder fer la consulta (el famós article 150.2 de la Constitució ). Del nostre grup varem votar favorablement la moció CiU-ICV-CUP 5 regidors, mentre que 2 es varen abstenir , en no compartir el rerefons de la moció, o en considerar que era un text massa restrictiu i tancat. El PP i els tres grups esmentats varen votar en contra la nostra moció en un sorprenent gest , ja que la mateixa moció ha estat votada favorablement per alguns d’aquests grups, per exemple CiU, en altres Ajuntaments. Complicat d’explicar.  Podeu llegir la nostra moció i la meva intervenció tot seguit:

Moció que presenta el grup municipal del PSC a favor d’una consulta pactada entre els governs de la Generalitat i de l’Estat.

 Fonament

La relació entre Catalunya i l’Estat travessa una crisi institucional aguditzada, especialment des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Una gran majoria del poble català aspira a seguir progressant en l’autogovern i en desenvolupar la seva identitat nacional. Mostres d’aquest suport majoritari les tenim en les manifestacions de l’Onze de Setembre dels darrers anys, en la manifestació de rebuig a la sentència sobre l’Estatut i també, a nivell electoral, en l’àmplia majoria parlamentària dels partits polítics que en les darreres eleccions varen incloure en els seus programes el dret a decidir dels catalans.

L’exercici del dret a decidir pel que fa a la relació Catalunya-Espanya és en sí mateix un acte d’aprofundiment de la democràcia i ha de permetre que els catalans i les catalanes puguin decidir lliurement i democràtica el model d’aquesta relació en les seves diferents vessants, que van des del manteniment de la situació actual a un federalisme que reconegui la identitat catalana i la plurinacionalitat de l’Estat, o a la independència.

La consulta que majoritàriament el poble català aspira a que es realitzi haurà de fer-se després d’un procés de diàleg entre els Governs de la Generalitat i l’Estat de manera que aquesta es pugui dur a terme en un marc de legalitat i acord.

És per això que el grup municipal del PSC proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents

ACORDS:

1. Reconèixer el dret a decidir dels catalans i les catalanes, que s’haurà d’exercir mitjançant una consulta o referèndum en un marc legal i acordat amb l’Estat.

 

2.Instar al govern de la Generalitat a que, amb el màxim suport del Parlament, dialogui amb el govern de l’Estat per tal de fer possible una consulta als catalans i catalanes sobre la relació futura entre Catalunya i Espanya.

 

3.Instar al govern de l’Estat a obrir un procés de diàleg i negociació amb el govern de la Generalitat que permeti, dins d’un marc legal, l’exercici del Dret a Decidir del poble de Catalunya.

 

4.Traslladar aquest acord al govern de la Generalitat i als diferents grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats.

I ara, si heu arribat fins aquí , i encara no us heu cansat podeu llegir, tot seguit , la meva intervenció:

Vivim temps de canvis i de malestar a molts nivells. Un d’aquests nivells és l’encaix de la nació catalana dins l’Estat español. No hi ha dubte que existeix una insatisfacció d’una part molt important de la nostra ciutadania amb l’encaix actual, que s’ha aguditzat notablement d’ençà de la sentencia del Tribunal Constitucional, a instàncies del recurs presentat pel PP a  l’Estatut, que va comprometre greument les relacions Catalunya-Espanya  perquè el TC va contradir  la decisió que els catalans vam prendre en Referèndum. A més de la Sentència del TC sobre l’Estatut, també els atacs a la nostra llengua i al nostre model d’immersió lingüística a partir de la proposta de nova llei d’educació  i altres mostres d’intransigència i d’involució recentralitzadora que ha anat promovent l’actual govern del PP han contribuït notablement a agreujar la situació. Les maniobres tendents a enfrontar territoris del mateix partit quan era a l’oposició han alimentat , a més, la reacció del sobiranisme més radical a Catalunya.

L’espiral d’insatisfacció a Catalunya ha anat creixent fins al punt que avui la voluntat de poder manifestar  en un referendum la nostra posició al respecte de l’encaix Catalunya/ Espanya sembla que és desitjada per molt més de la meitat de la nostra població.  És a partir d’aquest context que  l’opció de preguntar als catalans quin ha de ser el nostre futur polític pren més sentit que mai.

L’exercici del dret a decidir pel que fa a la relació Catalunya-Espanya és en sí mateix un acte d’aprofundiment de la democràcia i ha de permetre que els catalans i les catalanes puguem decidir lliurement i democràtica el model d’aquesta relació en les seves diferents vessants, que van des del manteniment de la situació actual a un federalisme que reconegui la identitat catalana i la plurinacionalitat de l’Estat, o a la independència.

Per nosaltres aquesta consulta, , que una part important de la població espera que es realitzi ,a favor de la qual ens hem manifestat reiteradament,  ha de fer-se després d’un procés de diàleg entre els Governs de la Generalitat i l’Estat de manera que aquesta es pugui dur a terme en un marc de legalitat i acord.

És per això que el grup municipal del PSC proposem aquesta moció, per subratllar que la nostra opció és la de poder consultar la població dins d’un marc legal i acordat al que s’ha d’arribar fruit del diàleg i la negociació entre el Govern de l’Estta i el de la Generalitat,  tal com es va fer a Quebec en relació a Canadà; o es farà enguany a Escòcia en relació al Regne Unit;

 

Per nosaltres només la unitat del catalanisme, del que nosaltres en som integrants de ple dret; i el marc legal fruit del diàleg i la negociació, ens permetran avançar i assolir un horitzó millor que el que tenim ara plantejat.  Formen part dels nostres principis fundacionals el socialsme i el catalanisme. Som socialistes i catalanistes per les mateixes raons. Som federalistes i federar vol dir pactar. La convivència, el pluralisme i la sobirania i identitat compartides són a l’arrel del nostre model federal, que ha d’esser assimètric per respectar els fets diferencials nacionals de les nacionalitats històriques com Catalunya.

Per això rebutgem l’immobilisme del que neguen el problema existent avui a Catalunya, o el vinculen exclusivament a la situació económica o a la cojuntura actual, o l’assimilen als populismes antidemocràtics ;  aquest immobilisme ens impedeix avançar com a país. Així com tampoc podem estar a favor de l’unilateralisme dels qui “tenen pressa”; doncs aquesta opció ens condueix al bloqueig i a un horitzó ple d’incertesa.

La nostra posició en el debat vol ser central, responsable i ambiciosa alhora, i plenament realista atenent-nos als precedents internacionals: volem un referèndum a l’estil escocès o quebequès. Perquè  només un referèndum legal i acordat reuneix les mínimes condicions jurídiques i polítiques per dur a terme amb garanties tot el procés: la preparació de la consulta, el debat seriós i serè imprescindible i també la validesa dels resultats. Creiem que aquesta és la forma de seguir sumant a Catalunya al voltant del mínim comú denominador; la forma de mantenir la unitat del catalanisme i la unitat civil del nostre poble, la forma d’avançar.

No podem acceptar la idea que no existeix una sortida negociada a la situació , al contrari, tenim la obligacio de treballar pel diàleg, defugint actituds defensives que s’aferren a la legalitat com a barrera; així com defugint la precipitacio  que ens allunya igualment del camí desitjable. Els exemples de Quebec i Escòcia , on la maduresa política de les parts i la cultura política de les respectives institucions han fet possible sortides negociades,  ens han de servir de guia. L’exemple de la “llei de claredat” de Canadà que compagina el respecte a la legalitat i alhora canalitza la voluntat de participació ciutadana és un apossible pauta a seguir.

És per això que, de moment, no ens plantegem un altre escenari possible que no sigui aquest. I emplacem als governs de la Generalitat i de l’Estat a dialogar per poder fer possible aquest dret irrenunciable dels catalans i catalanes a poder decidir lliurement el seu futur.