La crisi, cosa d’homes? L’exemple de Brooksley Born

La concessió del Nobel d’economia a una dona per primera vegada és una bona notícia, enmig d’un panorama de dominació masclista que, malgrat les aparences,  es resisteix durament a canviar, com explicava Christine Delphy, fundadora de ´Nouvelles Questions Feministes´, en una entrevista feta  per Lluis Amiguet uns mesos enrere a  “La contra” de La Vanguardia, En els darrers temps, l’evolució de l’economia mundial ha  convertit en urgents alguns debats sobre gènere i economia i ens cal, més que mai, incorporar intel.ligència femenina a aquestes reflexions :  Com afecta la crisi a les dones?, Com afectarà als avenços en la igualtat de gènere? Com afectarà als avenços en els objectius que els organismes internacionals havien formulat al respecte en els darrers anys? L’origen de la crisi està en un sistema econòmic portat bàsicament pels homes? Com està afectant a les dones del tercer Mon? . Necessitem amb urgència més dones als llocs d’alta  responsabilitat econòmica?

Això em recorda la conferència que va pronunciar al Parlament mesos enrere per celebrar el 8 de març, la doctora en  ciències econòmiques i catedràtica de la Cornell University (EUA)  Lourdes Beneria, amb el títol  “Com afecta la crisi econòmica les dones”. Aquell dia, Beneria ens va parlar, entre altres coses, de Brooksley Born, la que essent Presidenta de la “Commodity Futures Trading Commission” americana- la “Comissió del mercat de futurs” una agència federal que regula el comerç de futurs i opcions – va pronosticar i intentar, infructuosament, evitar el col·lapse financer que ens ha dut a la crisi econòmica actual. Born una dècada enrere, va preveure el cataclisme que els excessos en els derivats financers havien de produir.  Els seus esforços per evitar que això passés la varen dur a enfrontar-se amb alguns dels homes més influents a Washington,  com Greenspan, Levitt,  Rubin i Summers , i, és clar,  va perdre. Els seus advertiments varen rebre com a resposta el menyspreu, la condescendència i la ira del avui expresident de la Reserva Federal, Alan Greenspan l’home que alguns anomenaven afectuosament “L’Oracle”,  de l’exsecretari del Tresor Robert Rubin i el seu adjunt, Lawrence Summers. A principis de 1998 Born va intentar utilitzar la seva autoritat per aturar els moviments especulatius dels derivats financers, però el juny de 1998, Greenspan, Rubin i el llavors cap de la SEC, Arthur Levitt, Jr, van demanar al Congrés que evités aquesta actuació de la Sra. Born. (Levitt  ara diu que lamenta aquesta decisió.) Mesos més tard, l’enorme fons de cobertura Long Term Capital Management gairebé es va ensorrar – confirmant algunes de les advertències de Born.  Malgrat això, el Congrés (pel que sembla com a resultat de les pressions i  la influència de Greenspan) va decidir congelar l’autoritat reguladora de Born. Avui és molt clar que es va tractar d’una acció temerària, dolosa i arrogant,  destinada a soscavar el bon judici d’una dona sàvia. Els instruments financers nous i arriscats que es varen desenvolupar a partir d’un enfocament fonamentalista de la gestió dels mercats i del risc, que Born volia aturar, estan a l’origen de la gravíssima crisi que encara estem patint. L’any següent, Born va deixar el seu càrrec com a cap de la Comissió.

Més d’una dècada després, el món ha reconegut  l’encert en el judici d’aquesta  dona de la que la majoria de nosaltres mai havíem sentit a parlar, i ha lamentat que la pressió d’aquests homes dels que sí hem sentit a parlar, impedissin fer cas de les advertències de Born sobre els perillosos abusos en el comerç de derivats. La seva acció podria haver evitat la caiguda calamitosa que està devorant als EUA i els mercats globals. Barack Obama faria bé de portar de tornada Brooksley Born i promoure el seu equip d’economistes que no han contribuït a la confusió terrible en la que encara estem immersos.

Abans d’assumir el càrrec, Brooksley Born havia desenvolupat una brillant carrera com a advocada assolint un aposició de molt prestigi.  Però malgrat la seva experiència jurídica, no  era experta en el joc polític. Tenia un criteri clar i inflexible i una gran capacitat analítica,  però no coneixia els resorts i els matisos de la política i del Congrés, i a més, era una dona que no anava a jugar als mateixos clubs ni a dinar als mateixos restaurants que els homes amb els que havia d’enfrontar-se.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *