Avui, a més d’anar a la inauguració del Centre Spurna, al Parc científic i tecnològic de la UdG, he pogut anar a veure i sentir la lectura de poemes de Josep M. de Sagarra que ha fet el grup Proscenium dins dels actes del “XXXI Premi Just Casero“. Ha estat una excel.lent ocasió per sentir algunes de les poesies de Sagarra, a més d’una part de “El comte Arnau“. Un dels poemes que ens han ofert ha estat “Girona a la tardor” , recitat d’una forma exquisida per una de les joves actrius de Proscenium. A mi m’encanta. Em recorda els temps de tardor i de Fires de la infància:

Sota del pont camina l’aigua trista
és l’aigua de la pluja de Tots Sants;
el cel és malva i rosa i ametista,
hi ha un or de fulles pels camins forans.

La Seu dreça la pàl·lida harmonia
de pedra grisa vers el cel llunyà,
i l’àngel guaita la caputxa pia
de Sant Feliu una miqueta enllà.

Sota les Voltes, la ciutat encesa,
és estrident de riures i fanals,
i cenyida de fosca, la Devesa
dreça milers de branques immortals.

Fa una boira que sembla un vel de fada,
sonen el clarinet i el tamborí…
I el cor, com una nit molt estrellada
espera l’hora d’estimar i llanguir.

Sortint hi havia un núvol de boira sobre la Catedral i Sant Feliu, i es feia estrany estar tan a prop de Fires i veure el carrer tan buit.