Les retallades pressupostàries del Govern de la Generalitat del president Mas han tingut un impacte important a les universitats públiques catalanes. La rebaixa del pressupost durant els anys 2011 i 2012 ha sigut d’un 18%, més de sis punts per sobre de la mitjana del pressupost. A més, en un any que s’han apujat les taxes per als estudiants. Això està comportant un menor nombre de màsters i optatives i l’acomiadament de personal interí, associat, docents o de recerca. També va en augment la precarietat laboral dels professors, els docents i el personal d’administració i serveis. Mirem, doncs, d’on venim a Girona i fem una aposta clara per a la universitat, un motor estratègic ara, al llarg de la història i per al futur.

El 1446, Alfons el Magnànim atorga a Girona l’Estudi General. El Segle XIX, entre el 1869 i 1874, la revolució liberal i l’Ajuntament creen la Universitat Lliure de Girona, on s’impartia Dret i Farmàcia. Als anys 60, s’inicien els estudis vinculats a la Universitat Autònoma i la Politècnica, però és el 1991 quan és crea la Universitat de Girona (UdG), juntament amb la de Tarragona i Lleida. Al llarg del 20 anys es pot afirmar que ha sigut un dels elements claus del desenvolupament de la ciutat i la demarcació.

Ara, més de 14.000 estudiants, 1.200 alumnes, vuit facultats, una Escola Politècnica Superior i una Escola de Doctorat. Cinc campus: Montilivi, Barri Vell, Centre, Mercadal i Parc Científic i Tecnològic. Esperem aviat el Campus de la Salut, entorn a l’Hospital Josep Trueta, juntament amb l’Escola Universitària adscrita a l’Activitat Física i Salut-EUSES a Salt.

Campus d’excel•lència internacional, transfronterer Pirineus-Mediterrani, entorn a l’aigua, el turisme i el paisatge. Tenim una universitat totalment consolidada, i en canvi, incerteses per la possible pèrdua de qualitat, de competitivitat, inclosa l’absorció per part de les grans Universitats de Barcelona.

La important retallada i les decisions imposades en personal, així com la minva d’autonomia universitària estan portant a una dificultat de Govern que cal reconduir. Cal saber els escenaris pressupostaris i les regles del joc dels propers anys. Cal no generar confiança entre el Consell Social i el Consell de Govern de la Universitat. Si s’aprova la Llei de mesures fiscals proposada pel Govern, el president del Consell Social pot demanar unilateralment la creació del “comissionat de comptes” anomenat pel Govern que controlarà i podrà assistir als òrgans de Govern de la UdG. Considero que aquesta figura és totalment sobrera i genera desconfiança entre les parts i deixa en entredit els controls que ja es disposen.

Així mateix, les limitacions de les plantilles, les contractacions paral•leles via programes de professors -Serra Húnter, ICREA i centres CERCA-, posa en inferioritat de condicions a la majoria dels docents i investigadors de la Universitat.

El Govern any 2011 va creat una comissió de “governança” on tots els partits polítics amb representació parlamentària i tots els representants de la comunitat universitària estem intentant acordar el model de govern, de gestió, de finançament i d’avaluació de la docència, i de recerca i de la transferència del coneixement. Estic totalment implicada per aconseguir un Pacte Nacional per la Universitat de Catalunya, però veig amb molta preocupació el que succeeix mentre tant, retallades i desconfiança tant des del Govern de la Generalitat com el Govern Espanyol anunciant retallades a recerca i a beques amb canvis de model alhora.

Per a Girona la generació de talent, d’emprenadors, d’empreses i de suport per part de la Universitat de Girona ha de ser l’element estratègic per a sortir de la crisi actual. L’atur, superior al 20% a la demarcació de Girona necessita de la Universitat i la formació professional per tornar a crear ocupació. Acompanyar als sectors econòmics gironins claus: agroalimentari, industrial, turisme i comerç. Cal creure que la ubicació geogràfica gironina Pirineus-Mediterrani és la gran oportunitat per un model socioeconòmic, cultural, territorial que converteixi la demarcació de Girona en el líder dins l’Euroregió i en l’àmbit de l’Eurodistricte amb el Sud de França. La Universitat Girona, les institucions gironines i els sectors econòmics i socials han de sumar i construir un gran projecte estratègic per la Girona 2020. La UdG disposa d’un Institut transfronterer Pirineu-Mediterrani que pot fer d’oficina tècnica juntament amb el Campus d’Excel•lència Internacional.

La Universitat de Girona no pot ser absorbida per cap altre, té especificitat territorial gironina i europea, encara que cal cooperar amb les altres. La mitjana d’habitants a la UE-15 per Universitat pública és de 700.000. A Catalunya estem a un milió i la demarcació arriba al 800.000 i la seva àrea real d’influència ja est entorn del milió.

El present decidirà el futur, per acció i omissió. Al llarg de la història, la UdG ha tingut un paper dinamitzador extraordinari. Ara, ha de tornar-hi en l’eix mediterrani, i especialment, en l’espai transfronterer, postfronterer millor, Pirineus-Mediterrani. Cal liderar amb la UdG com sortir reforçats de la crisi amb un model econòmic sostenible i cohesió social.