El futur comença ara
(Foto d’Aniol Resclosa al Diari de Girona)
M’encanta el títol del llibre que, partint d’una idea de l’editor gironí Quim Curbet, hem publicat Joaquim Nadal i jo mateixa. El llibre és un recull de converses sobre les comarques gironines. Per conversar varem comptar amb la inestimable col.laboració de Xavier Arbós, Pepa Balsach, Mita Casacuberta, Pepa Celaya, Joaquim Coello, Joan Nogué, Iolanda Pineda, Lluís Sacrest, Jordi Sargatal i Manel Serra. El divendres passat varem fer la primera presentació i en les properes setmanes ens proposem anar-ne fent d’altres, arreu de les comarques gironines, que són les protagonistes de la publicació.
(Foto de Manel Lladó al Punt i l’Avui) En aquesta foto podeu veure Quim Curbet fent la seva fantàstica presentació
La preparació d’aquest llibre ens ha tingut entretinguts les darreres setmanes de la primavera d’enguany (de fet ha estat una de les tasques que no em permetien dedicar-me més a aquest blog o a escriure articles a la premsa). La veritat és que varem treballar els mesos de maig i juny per poder tenir-lo a punt ara, en dates en què encara no ha començat la campanya electoral, i es pot, encara, debatre amb certa calma sobre el futur. Les primeres persones que l’han llegit opinen, en general, que el llibre és molt suggerent i molt llegidor, entre altres coses, perquè hi ha les opinions de persones que coneixen molt bé, però des de punts de vista molt diferents i complementaris, les comarques gironines, el tema sobre el que anem conversant. Crec que, en aquest sentit, pot tenir interès per gent molt diversa. Espero que, si decidiu llegir-lo, us agradi.
Benvolguda Pia,
podries opinar sobre la reforma laboral aprovada pel PSOE amb el suport de CiU i PNB? Els treballadors que voltem la cinquantena i sumem una colla d’anys de contracte, temem pel nostre futur. Una reforma s’aprova per aplicar-la. Veuràs, quan pactes amb una empresa un contracte i, per a la seva extinció, et corresponen 45 dies per any treballat, a mesura que sumes anys, et vas animant i assumeixes un tren de vida, una hipoteca, uns fills… Comptes amb un coixí. Aquesta reforma laboral és un canvi de les regles de joc en plena partida. És impresentable! Els que li donen suport no poden tenir escrúpols. Seria greu fins i tot si s’apliqués només als nous contractes, perquè comporta una pèrdua històrica de drets dels treballadors, però, com a mínim, la gent que sabés que amb vint dies per any la foten fora, no entregaria l’ànima a l’empresa i es buscaria alternatives (formació permanent) per ser competitiu si l’empresa li falla. Em sap greu, però no puc més que pensar que els polítics no teniu consciència de classe, almenys els diputats, amb el sou elevat que cobreu, la major par de vosaltres amb inversions fetes que es beneficiaran directament de la reforma laboral de ZP. Podries reflexionar sobre el tema? Podries treballar perquè el teu grup intentés impedir l’aprovació de la nefasta reforma o, en el seu defecte, modificar-la perquè es limiti als contractes fixos que es facin de nou?
Daniel Bonaventura
Hola Dani
Ho faré amb molt de gust. Ho faré, però, quan torni de les meves dues setmanes de vacances familiars que començo avui, perquè aquest no és un tema que hagi portat jo ni que hagi estat discutit al Parlament de Catalunya, sinó al Congrés de Diputats. Vull estudiar-lo bé abans de parlar-ne amb tu, perquè no és un tema en el que jo sigui especialista i, a més, va estar esmenat i modificat fins a darrera hora abans d’aprovar-se. No voldria dir-te una cosa per l’altra.
Per cert, no entenc a què et refereixes d’unes inversions dels diputats que es beneficien de la reforma laboral, en el teu correu. Suposo que saps els diputats i els alts càrrecs de l’administració no tenen dret a cap indemnització quan deixen el seu càrrec, ni tampoc tenen dret a percepcions d’atur, per tant, la reforma no els perjudica ni beneficia, suposo. Ja m’ ho aclariràs.
Salutacions
Pia Bosch