Una acció de govern eficaç ha de començar per identificar els interessos de la societat a la que serveix. Un govern que procuri interpretar les preocupacions i els interessos de la seva ciutadania i servir-los amb rigor i ambició, sense deixar de vetllar pel present, però amb la mirada posada en el futur, genera confiança i construeix país. Independentment del color polític dels governants, un cop assolida una responsabilitat institucional, els governs es deuen a tota la societat, no a una part d’aquesta. Aquesta és la forma de procedir que genera solidesa institucional, un bé a preservar per part de tots, i, molt especialment, per part dels actors polítics d’una societat.

Ve a tomb aquesta reflexió per explicar la preocupació que ens mou a proposar i promoure una campanya per defensar la construcció d’unes noves instal·lacions per a l’hospital Josep Trueta a Girona. Hem explicat reiteradament els motius que varen portar els tècnics del Departament de Salut de la Generalitat a recomanar aquesta opció, concretada en un projecte bàsic del nou hospital, presentat el 2010, que creixia poc en llits i més en quiròfans i en capacitat d’atenció ambulatòria, per poder atendre les 220.000 consultes externes anuals previstes, i amb un potent servei d’urgències i zona de malalts crítics, així com aules i laboratoris incorporats al mateix centre, per acollir la Facultat de Medecina i Infermeria. Tenia un cost total de 250 milions, un cost proporcionat al volum d’activitat i costos anuals del servei públic de salut a la nostra regió sanitària, que és de 800 milions; el del Trueta anual és de 140 milions, i el de l’ICS a Girona 250 milions, dins un pressupost global anual del Departament de Salut entorn als 9.000 milions d’euros per tot Catalunya. El nou hospital pot ser l’eix d’un gran centre de serveis d’alt valor afegit, ajustat a costos per la seva complexitat, que pot ajudar a formar, retenir i atraure talent de Catalunya, Espanya, i el Sud d’Europa, especialment de França. El “Campus de salut de Girona” pot ser una punta de llança de la nostra recuperació econòmica, per les possibilitats que obre en docència, en recerca, en innovació, i en desenvolupament d’empreses del sector salut; pot ser, a més, un motor de canvi per potenciar Girona com un dels pols de l’Euroregió Pirineus-Mediterrani que parla català, castellà, anglès i francès. És una aposta de present, per la millora de les condicions assistencials, però també és una aposta de futur, per una demarcació com la nostra que expulsa talent, i d’on marxen els joves titulats a una velocitat creixent, i on l’atur arriba ja a ratis insostenibles. No podem predicar la necessitat d’avançar en l’economia del coneixement i permetre que s’abandoni un projecte que és un exemple de generació de sinèrgies al voltant del sector salut, un dels sectors amb més potencial de creixement al nostre entorn.

Enguany, tot just acabades les seves vacances d’estiu, l’alcalde de Girona ens sorprenia molt negativament amb unes declaracions sobre la impossibilitat de construir les noves instal·lacions del Trueta. S’hi va afegir el director dels ST de Sanitat a Girona, Dr. Trias, corroborant-ho. Això passava pocs dies després que ens assabentéssim, via Diari de Girona, que l’hospital Trueta va ser el centre de l’Institut català de la Salut amb menys inversió durant l’any 2011. Pels prop de 1500 professionals que hi treballen i, per la població que utilitza el servei, la manca d’inversió de manteniment en els darrers 2 anys és evident. Fins ara s’ha justificat per la propera construcció d’unes noves instal·lacions. I ara què, però? Ni nou centre ni obres de manteniment? I perquè això passa a Girona i no passa en altres llocs? I l’alcalde es limita a informar-nos de les intencions de la Conselleria? Qui defensa els interessos de Girona i dels gironin@s? No ens mereixem aquesta situació. Atesa la gravetat de les implicacions de la desinversió de la Generalitat en una infraestructura tan important per aquest servei bàsic, caldrà que emprenem accions més decidides, puix qui ens ha de defensar no ho està fent, ans al contrari. Per això, en absència de pressió institucional, la força de la societat gironina serà el que decidirà la sort d’aquest projecte. Per això proposem generar un moviment per reclamar al Govern que encarregui el projecte definitiu i un pla de finançament pel Campus de Salut. Pensem que, si som capaços de reclamar infraestructures de mobilitat, com carreteres o ferrocarrils, hem de ser capaços també de mobilitzar-nos per un projecte que té grans virtualitats per la ciutat i per la regió. Volem, i segurament amb una força col·lectiva l’aconseguirem, un canvi d’actitud del Govern municipal i del Govern de la Generalitat que porti a prioritzar el projecte del nou Trueta com un actiu de present i de futur de la ciutat i la seva demarcació, fins i tot de l’Euroregió. Pensem que es poden buscar aliances amb les institucions europees, amb la Universitat, amb el sector sanitari i amb els sectors financers. Si s’enceta aquesta línia ens posarem al costat del govern per col·laborar-hi. Salvar el nou Trueta és vital per a la sanitat pública a Girona. Salvar el “Campus de salut de Girona” és apostar pel futur, generar confiança, treballar proactivament per deixar enrere la crisi. L’aposta per la inversió en economia del coneixement és el camí i ens cal ambició política. Sense ambició Girona quedarà arraconada del progrés. Cal apostar pels gironins d’avui, però, sobretot, preparar cada dia la Girona del 2020, i treballar, també, amb generositat, pels temps que no veurem. Els millors actius del nostre territori avui són apostes ambicioses de futur, que varen fer-se en el passat en moments, en alguns casos, pitjors que els actuals. En el futur ens jutjaran per la nostra capacitat d’haver fet el que calia quan calia, o no.

Llegiu l’article al Diari de Girona de dimarts 4 de setembre de 2012