Si no heu vingut encara a cap dels Concerts del “Festival de músiques religioses” d’enguany a Girona, encara hi sou a temps. Queden encara una bona colla de concerts que prometen. El que no podreu veure ni sentir, però, serà el concert que Miguel Poveda va regalar-nos en el dia d’inauguració del Festival,… i ho sento per vosaltres. Va ésser una lliçó de mestria, de sensibilitat, d’humilitat, d’entrega i de professionalitat… i d’art del de debò.

Flamenco, interpretat en algun moment “a capella”, que em va recordar el poema preciós de Carles Riba “Cante hondo“, “Jo no sabia que el silenci/ pogués de sobte obrir-se fins/ al centre glaçat i els camins/ tenir un sol caminant que llenci/ un crit, tots un sol plany que va a cercar l’esperança (…)”

Flamenco, coplas, i fins i tot un tango magnífic (El corazón al Sur, de Elàdia Blázquez) , interpretats de manera arrebatadora per un Poveda en estat de gràcia, que estava acompanyat per Chicuelo, dos “palmeros” d’excepció Carlos Grillo i Luis Cantarote, i un pianista argentí de cognom català, Llull.

Potser us agradarà veure el vídeo de promoció del seu darrer disc