He sentit sovint explicar amb orgull, a alguns dels meus companys, la tasca que va fer Marta Mata per defensar el model d’immersió lingüística a Catalunya, com el millor camí per defensar la nostra llengua i la nostra cultura, i per generar cohesió social des de l’escola. Ella mateixa, com a diputada socialista al Parlament de Catalunya va presentar l’any 1981 un proposició no de llei proposant adoptar aquest model. El model desenvolupat posteriorment s’ha inspirat en la seva proposta.  Enlloc d’una doble via que divideix els infants des de l’inici, a Catalunya tenim un model de via única que és defensat per la comunitat educativa i per tota la societat.

Ara, una sentència del TSJC, derivada, un cop més, de l’actuació de l’entorn polític del  PP amenaça aquest model que està a l’origen de la construcció de la unitat civil del nostre poble. Són temps difícils pels que defensem la nostra cultura, la nostra llengua, la convivència, i la construcció i la defensa dels ponts de diàleg. En canvi són temps propicis per la radicalització, per la pesca de vots en aigües turbulentes. Ens caldrà més fermesa i més convenciment que mai en la defensa dels instruments que , com aquest model educatiu, ens han permès avançar i defugir aquesta mena de “maledicció històrica” que ens porta al caïnisme i a l’enfrontament visceral, que tantes desgràcies ens han portat en el passat. Per guanyar un futur de pau i  convivència ens cal avui més convenciment que mai. La figura de Marta Mata i la seva tasca és un bon model i una bona inspiració.