Aquest dilluns 15 de desembre de 2014 el companys i companyes Xavier Amores, Àngel Quintana, Amèlia Barbero, Quim Bonaventura i jo mateixa vam formalitzar en el ple municipal de l’Ajuntament de Girona la nostra sortida del grup municipal del PSC i la nostra incorporació al grup de regidors no adscrits. Comparteixo amb vosaltres la intervenció que vaig fer en aquesta sessió plenària.

 INTERVENCIÓ EN EL PLE MUNICIPAL DE 15 DE DESEMBRE DE 2014

Quan l’any 2011 varem decidir ser part integrant de la candidatura socialista a l’Ajuntament de Girona, i després, quan el maig de 2011  els 7 regidors i regidores socialistes d’aquest Ple varem prendre possessió de la nostra acta , érem conscients que afrontàvem un mandat municipal difícil, però certament no podíem imaginar que aquestes dificultats poguessin donar com a resultat un trencament com el que s’ha produït i que avui queda patent en aquest Ple. Diuen que la vida és canvi . També que estem vivint un canvi d’època i un canvi copernicà en l’escenari polític arreu, que a Catalunya es produeix de forma especialment ràpida.  Segurament el que ha anat passant en aquest Ple és, en gran part, reflex d’aquest canvi accelerat. Totes les formacions polítiques catalanes, absolutament totes, ho estan notant.

L’espai socialista català ho viu de forma molt aguda. I avui ens toca anunciar, malgrat no era el nostre desig, que 5 dels 6 regidors que seguíem formant part del grup socialista, passem a ser regidors no adscrits d’aquest Ple. La nostra voluntat hauria estat una altra, vista la proximitat del final del mandat, però no ha estat possible i fruit d’un procés que s’està produint a moltes altres poblacions catalanes avui , també a Girona, el grup socialista viu aquesta impossibilitat d’afrontar plegats els reptes que estem vivint. A cada un dels Ajuntaments en què aquesta situació s’està produint les reaccions són diverses. A Girona el PSC ha decidit que no podem seguir dins del grup municipal fins al maig, i , per tant, avui nosaltres acatem aquesta decisió.

És públic i notori que d’ençà de 2 anys enrere, hi ha un progressiu deteriorament de la unitat socialista a tot Catalunya fruit, bàsicament, del canvi de rumb del “Nou PSC” en relació als reptes que ha hagut d’afrontar el nostre país després de la sentència del Tribunal constitucional de 2010 que, d’alguna forma , va liquidar el pacte constitucional. De llavors ençà, en  les diverses cruïlles en què la política i la societat catalana han hagut de prendre decisions, des del punt de vista d’una part rellevant dels votants, simpatitzants, militants i càrrecs públics socialistes , el “nou PSC” ha pres un nou rumb que ens allunyava dels nostres objectius unitaris. És legítim, però no ho compartim. La unitat de la pluralitat s’ha anat esquerdant fins a arribar al trencament que estem vivint actualment. No és un tema gironí, ni és , per descomptat, un tema personal. És un tema col·lectiu i polític que s’està produint a molts diversos llocs de Catalunya.

Passem, per tant,  a ser regidors no adscrits, però no deixarem de treballar pels objectius amb què ens varem presentar a les darreres eleccions. El nostre programa segueix essent la nostra guia d’acció, com ho ha estat, en els darrers tres anys i mig, per les 8 persones que hem ocupat els 7 escons socialistes Ramon Ceide, Glòria Plana, Xavier Amores, Àngel Quintana, Sílvia Paneque, Amèlia Barbero,  Joaquim Bonaventura i jo mateixa. Tots , del primer al darrer, hem treballat amb fidelitat als valors socials i de progrés i hem intentat que  això es veiés reflectit tant a nivell institucional, d’impuls i control de l’equip de govern, com a nivell de carrer i presència als barris  Estem segurs que això continuarà sent així per tots i totes i que, per tant, coincidirem la majoria de les vegades amb la regidora que queda al grup i amb la que ja era no adscrita. Així ho esperem. La nostra mà continua , en aquest sentit i malgrat tot, estesa a la cooperació.  Les divergències polítiques són això, divergències polítiques, però no neguen la possibilitat de relació i cooperació.

Nosaltres 5 seguirem treballant conjuntament, col·lectivament, amb lògica grupal, per defensar aquest programa, aquest contracte democràtic de quatre anys. Així ho esperem. Fa tres anys i mig la candidatura socialista que vaig tenir l’honor d’encapçalar va presentar-se davant dels gironins i gironines recollint i reivindicant una tradició de la que ens enorgullim, la tradició de més de 30 anys de grups socialistes que han estat liderats per Quim Nadal i Anna Pagans . Volem agrair el seu suport explícit a la nostra decisió d’avui , així com el de molts altres ex-regidors i ex-regidores com l’exconseller Joan Manuel del Pozo , que sumen en total 21 persones ( Núria Arnay, Josep Birulés, Josep Brugada, Miquel Fañanàs, Lluïsa Faxedas, Ponç Feliu, Josep Maria Jofre, Mª Àngels Freixanet, Xavier Gassiot, Joan Gaya, Lluís Gil, Joan Pluma, Victòria Saget, Isabel Salamaña, Manel Serra, Tomàs Sobrequés, Ignasi Thió i Salvador Vilagran) . En 32 anys d’Ajuntaments encapçalats per socialistes, empesos per unes majories socials i electorals notables, Girona ha vist dinamitzada la seva economia, s’han construït multitud d’equipaments cívics i socials, s’han intentat cosir els diferents barris de la ciutat per bastir una comunitat el més cohesionada possible. S’han creat o potenciat els seus motors: l’encant del barri vell, la universitat i l’economia del coneixement, els esdeveniments d’alt valor cultural, entre molts d’altres. En les darreres dècades, Girona s’ha situat com una de les ciutats mitjanes més excel·lents i atractives del seu entorn. Es pot fer més, i en temps de crisi s’ha de fer més. Però Girona és, malgrat tots els malgrats, una bona ciutat on viure. I això és gràcies, sobretot, a la força i a la vitalitat dels seus veïns i veïnes; però no podem obviar, tampoc, la iniciativa i empenta del seus governs municipals.

Els gironins/nes que ens varen atorgar la seva confiança ho varen fer a una forma concreta d’entendre la proposta socialista a Girona, a una manera  concreta de treballar, que nosaltres també representem, i a unes persones concretes que la composàvem, en un equilibri, com sempre, entre experiència i renovació, i amb persones independents que testimoniaven, altra vegada, la nostra vocació de transversalitat, la que sempre hem tingut.  Molts regidors i regidores han servit la ciutat des dels escons socialistes, alguns militants de partit, altres independents,  en els darrers anys. Tots han posat per davant de tot la ciutat i els ciutadans. . Ens enorgullim de la feina de tots i totes. Assumim que tot és millorable, per descomptat, però ens sentim honorats de seguir aquesta línia plural, però, alhora, nítida.

Hauríem preferit , per descomptat, que l’actual situació no hagués afectat la nostra feina institucional. Per nosaltres partir el grup a 5 mesos de les eleccions no era la millor solució , perquè deixa molt debilitat i, a més, fora de diversos organismes on fins ara hem pogut estar,  el que els ciutadans varen decidir que fos el principal grup de l’oposició, el que representa l’espai socialista, que ha estat i és plural. Però en aquest moment només ens queda escollir el mal menor.  Per això , després de consultar-ho amb molts companys que coneixen la feina institucional a l’Ajuntament per experiència, hem arribat a la conclusió que el menys dolent és romandre al Consistori com a regidors no adscrits.

Creiem , entre altres coses que aquesta funció d’oposició es veuria molt afectada si deixessin l’acta cinc regidors de cop a pocs mesos de la finalització del mandat. Per aquest motiu i per fidelitat al programa i als votants que ens donaren la seva confiança ara fa tres anys i mig, creiem que hem de seguir duent a terme les tasques d’oposició que ens són pròpies d’aquí fins a final del mandat,  impulsant i controlant l’acció de govern, i trepitjant carrer per defensar els interessos dels ciutadans de Girona, amb la màxima dignitat institucional possible.

Estic convençuda que la unitat d’acció del socialisme català , que ha estat tan productiva per les nostres ciutats i pobles i per Catalunya, també per Girona i els gironins i gironines,  tard o d’hora tornarà a produir-se. No sabem quan ni com , però segur que serà així. El socialisme és la força dels nous començaments. I vindran temps millors, això és indubtable. Després d’aquests temps durs, de foc i cendra,  vindran temps millors, perquè la política és confrontació però és, sobretot,  cooperació pel bé comú,  i nosaltres d’una o altra manera, procurarem contribuir-hi. Però això no forma part del que avui, en un present difícil ens toca gestionar. El present és aquest , però el futur no està escrit , depèn de tots nosaltres. Nosaltres avui i aquí tornem a dir que seguim treballant “PER GIRONA”.