Llegir

M’agrada molt llegir. M’apassiona. No puc fer-ho tant com voldria , tot i que ara  que tinc els fills més grans puc fer-ho una mica més i ho agraeixo enormement. Tinc el vici de començar diversos llibres a l’hora i no sempre els acabo tots.

M’agraden gairebé tots els gèneres:

Narrativa En llegeixo sobretot a l’estiu o en moments en què tinc força temps. La meva novel.la predilecta : “El amor en los tiempos del colera” de Gabriel Garcia Márquez, M’agradava encara més abans de llegir les memòries de l’autor. Darrerament he llegit “Un home de paraula” de Imma Monsó. Ha estat una experiència emocionalment molt intensa. He reviscut sensacions del dol per la mort del meu pare, quan jo tenia 9 anys. És un llibre excepcional, profundament humà, lacerantment personal. Absolutament recomanable. He llegit també la darrera novel·la de Almudena Grandes “El corazón helado” que m’ha encantat.

Poesia Sempre i de tota mena. Potser el meu gènere predilecte .

M’agraden les antologies potser perquè la de Castellet i Molas , de la poesia social catalana em va obrir un món quan jo era adolescent. M’agraden molts poetes molt diversos . La poesia castellana del segle d’or, i els clàssics del segle XX, Machado, Neruda, el Gil de Biedma de “Las personas del verbo” per dir-ne alguns . De catalans , molts : des de Joan Maragall a Salvat-Papasseit, des de Espriu a Vinyoli, des de Pere Quart a l’imprescindible Miquel Martí i Pol, i darrerament, Joan Margarit, entre molts altres. De gironins Comadira i el Puigvert de “Curset de natació”. També en Manel Castaño i en Roger Costa-Pau.

M’agrada també la poesia italiana en general , i el Cesare Pavese de “Lavorare stanca” en particular. De la poesia alemanya , trio la poesia de combat de Brecht que conec per les traduccions de Feliu Formosa i dels anglesos m’agraden els sonets de Shakespeare i la poesia de Auden , que conec per les traduccions de Salvador Oliva.

Biografies i memòries M’agraden cada vegada més. Deu ser que em faig gran. He llegit fa molt poc les memòries de Carles Sentís “Memòries d’un espectador” (La Campana) i m’han agradat molt. Tot i que no són unes memòries pròpiament, són un aperitiu: el darrer llibre de’n Quim NadalQuaderns de viatge” , que em va regalar en primícia per cap d’any, em va agradar també molt . El meu llibre de memòries predilecte és el d’ Stefan ZweigEl món d’ahir. Memòries d’un europeu” . És molt més que un llibre de memòries. És la memòria imprescindible d’un continent .

 

Assaig- Vaig aficionar-m’hi llegint els llibres de Bertrand Russell , quan era molt jove. Em va impactar el seu “Elogio de la ociosidad” , on feia apologia del “coneixement inútil”. Darrerament m’agrada llegir Richard Sennet, de qui recomano “La corrosión del caràcter” i també “El respeto”. M’han agradat també , en els darrers temps “Vida líquida” de Zygmun Bauman y “Los tiempos hipermodernos” de Lipovetsky. Acabo de començar “El mundo en que vivimos” un recull de converses amb Manuel Castells. Sempre interessant.

Feminisme. Cal alimentar incessantment la capacitat de reflexió sobre la causa feminista. El més impactant dels llibres feministes que he llegit darrerament ha estat “Una breve historia de la misoginia” de Anna Caballé. Per tots aquells que neguen la necessitat de la discriminació positiva seria molt instructiu llegir , ni que fos pel damunt, aquest llibre. Es podrien fer una lleugera idea de quins són els referents de la nostra història immediata i què portem tots i totes gravat a l’inconscient. De les darreres lectures m’han interessat molt també “La política de las mujeres” de Amelia Valcarcel i “La gran diferencia y sus pequeñas consecuencias…” de la Cèlia Amorós. Tots dos molt recomanables.

Filosofia i espiritualitat: La meva vocació frustrada , sempre ho he reconegut, és haver estudiat i treballat sobre temes filosòfics. És el que jo volia fer, però les meves circumstàncies familiars no m’ho varen permetre. En aquell moment calia anar a estudiar a Barcelona, i calia treballar i no va poder ésser. Sempre , però, m’agrada llegir, ni que siguin llibres de divulgació filosòfica. El darrer que he llegit ha estat el darrer de Lou Marinoff “El ABC de la felicidad”. Desigual, com els altres del mateix autor, però molt suggerent, com els altres del mateix autor , amb algun capítol horrorós, com el que dedica a la causa feminista. M’ha agradat també “Aprender a vivir, filosofia para mentes jóvenes” de Luc Ferry, sobretot el capítol sobre Nietzche.

M’agrada , també, rellegir filosofia xinesa , el “tao te king” i el “I ching, el llibre de les mutacions”, llegint-los com qui llegeix poesia. Algun dia intentaré llegir la Biblia de la mateixa manera.