Encara que sigui en forma de ressenya breu, us vull explicar algunes vivències dels darrers dies, diferents, però en les que trobo un fil comú: la força tranquil·la de les dones. En primer lloc la compareixença de Mercè Pàniker a la comissió de drets de les dones del Parlament. “Jo soc una senyora molt vella que estimo molt les dones” va dir-nos com a salutació. En aquesta comissió es produeixen molt sovint compareixences molt interessants (el mateix dia la de les representants de la xarxa feminista), però a mi em captiven les dones grans, i també les molt grans, que han viscut (bé) i han protagonitzat, des de diferents àmbits, la història del feminisme dels darrers 50-60 anys. Vaig tenir la mateixa sensació de privilegi quan varem rebre a Victòria Sau, mesos enrera.   Dies després vaig rebre una carta de la Sra. Pàniker, en què , entre altres coses, ens recordava que “no em de dubtar mai de la capacitat femenina  de resoldre conflictes”  i annexava la resolució 1325 de 31 d’octubre de 2000 del consell de seguretat de Nacions Unides, així com el “Manifest d’un nou feminisme” fet per Femvisió. Deia també “Confiem que la dona pot i deu millorar l’ordre social i mundial guanyant poder i seguint la seva naturalesa de buscar harmonia amb amor. Si, sense complexes. L’amor belluga voluntats” .

Vaig assistir més tard al Congrés de l’ACM “Dona i municipi” per participar, en representació del meu grup i de la comissió parlamentària de drets de les dones,  en una de les taules rodones que s’hi varen fer. Va esser una trobada  interessant des de molts punts de vista.

Per altra part us explico que vaig poder anar el sopar del 20é aniversari del col.lectiu de dones de Sant Narcís, al que aquest grup de dones incombustibles varen tenir l’amabilitat de convidar-me. Més de cent persones varem anar convidades a una gran festa al Hotel Fornells Park per celebrar que fa ja 20 anys i de la mà de’n Manel Barbero un grup de dones del barri de Sant Narcís, amb la Carme Ribas al capdavant, varen decidir fer ciutat fent xarxa comunitària a la seva manera , i això ha volgut dir, entre altres coses, organizar centenars de cursos dels que ajuden les persones a viure millor, més tranquils, “slow”, com diuen ara: esmalts, patchwork, manualitats, ioga, tai-chi, … i mil altres coses. Una altra manera de desplegar energia productiva per la comunitat.A l’espera de rebre les fotografies de l’acte us en poso una amb algunes de les “històriques” del grup. Espero que puguem celebrar molts més aniversaris amb elles.