Hi ha projecte i cal que hi hagi unitat i, sobretot, seny. El Govern de l’estat ha confirmat, en resposta a una pregunta del diputat del PSC  al Congrès Àlex Sáez, que Adif va redactar l’any 2010 els projectes per al soterrament de la línia convencional al seu pas per Girona. Ara que ja s’han esvaït tots els dubtes generats per alguns representants polítics de Girona sobre l’existencia d’aquest projecte, ara el que cal és anar tots junts a Madrid a reclamar que, un cop finalitzades les obres del TAV, es posin en marxa els treballs per al soterrament de la línia convencional. Vaig tenir l’oportunitat de parlar-ne en el programa magazín de COM Ràdio Girona el passat dimarts a la tarda i us adjunto l’enllaç per poder-ho escoltar.

http://comradioblocs.com/comgirona/2012/05/15/pia-bosch-s%E2%80%99ha-referit-al-projecte-de-soterrament-de-tren-convencional/

comparteix aquest post

Ahir va començar una nova edició de “Temps de flors” a Girona. Fa molts anys que aquesta és una de les millors setmanes de Girona, segurament la millor. El primer origen d’aquesta mostra és llunyà en el temps, es remunta als anys 30, però l’embrió del que és avui, un magnífic maridatge de l’art floral i la riquesa patrimonial gironina, ve de 20 anys enrere. L’any 1992 sota el mandat de Joaquim Nadal, amb Josep M. Birulés de regidor responsable es fa el darrer tomb conceptual que és el que s’ha anat consolidant i ens porta fins aquí. Val molt la pena rellegir el llibre “Girona, pedres i flors” editat pel Col.legi d’aparelladors i l’Ajuntament de la ciutat  l’any 1998, en una edició a cura de Pep Fortià  , on un article de Narcís Jordi Aragó, titulat així “Girona, temps de flors”, repassa aquesta història i ens en dona les claus. Pel camí s’ha comptat amb la col.laboració necessària i imprescindible de un nombre ingent de persones i entitats de la ciutat i de fora, i de la bona feina dels regidors municipals Ramon Ceide, David Vivó i Isabel Salamaña, aquesta darrera ja en els mandats de l’alcadessa Anna Pagans. Aquest any s’hi ha afegit la regidora Coralí Cunyat, de l’equip de l’alcalde Carles Puigdemont.

Aquest any, de nou, aquesta és una excel.lent ocasió per visitar el nostre Barri Vell i per gaudir de muntatges efímers, que ens permeten una experiència estètica magnífica. En els temps que corren més necessària que mai. Res d’això seria possible sense el treball ingent de tantes i tantes persones i, en especial, de Maria Cubarsí, Rosa Labayen , Josep Tarrés, Roser Corcoy, Ma Angels Artigas i moltes altres. I aquest any, en especial  de

1- Refugi antiaeri

Organitza: Departament de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Girona, Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l’Alt Maresme. Col·labora: : Irene Ballester, Roos Sturm, Bernat Llauradó, Jorqui Quintana i Anna Faro

2 · Església del Carme

Joan Manel Guillén, Asunción Plana

3 · Escales de Sant Martí

M. Jesús Miranda, Jordi Pascual, Marijus Gvildys

4 · Església de Sant Martí · Seminari

Assumpció Nicolazzi, Montserrat Galí, Rosa M. Plana, Kati Masaguer, Carla Casagran, Georgina Casagran, Carme Simon, Sunsi Soley, Elisabeth Galí, M. Àngels Morales, Maria Palomeras, Guillermina Roca, Rita Pairolí, Pepita Duran, Montse Mallorquí, Maria Carmen Serrats, Rosa Puig, Roser Lidón, Mari Benito, Ana Guerrero, Isabel Villota, Anna Garasa, Carmen Carreras, Enriqueta Salbatella, Isabel Sau, Anna Siles, Dolors Busquets, Pilar Pujal, Maria Roca. Col.laboradors: Col·legi de Corredors d’Assegurances, Sala Forestal, Rigau Jardiners

5 · Carrer de les Ballesteries

Associació Comerciants Carrer de les Ballesteries

6 · Torre de la Muralla (Carrer de les Ballesteries, 26)

Sr. Serbosa

7 · Escales de la Pera

Luís Guardia

8 · Museu d’Història de la Ciutat · Terrassa

Bonsais

9 · Escales de la Catedral

Anna Maria Figa, Margarita Pla

10 · Cor de Maria

Família Folch

11 · Sobreportes

Pere Quera Serras i M. Àngels Sans

12 · Sant Lluc

Direcció: Anna M. Camps. Disseny i arquitectura: Raquel Domínguez, Pablo Bosch

13 · Ferran el Catòlic

Clara Nubiola, Sebastian Restrepo, Lina Diaz, Ola Karlsson, Silvia Cabrera

14 · Banys Àrabs

Maria Bachs · Mercè Martí

14 · Banys Àrabs

Mercè Martí

14 · Banys Àrabs

Tony Vallory, Montse Ollé

14 · Banys Àrabs-Frigidarium esquerra

M. Àngels Tarrés

14 · Banys Àrabs-Tepidarium 1

Gibert’s Flors Naturals

14 · Banys Àrabs-Tepidarium 2

Jordi Albà, Titon Agüi, Laura de la Vega, Marta Araus, Carme Piferrer, Remei Triola, Mariana Brualla, M. Rosa Ribera, Jordi Araus, Maria Àngels Serrats, Sílvia Valverde

14 · Banys Àrabs-Caldarium

Dolors Viñoles

14 · Banys Àrabs-Exterior

El Sitjar, jardineria

15 · Passeig Arqueològic-Zona pins

Equip FANJAC: Susanna Cros, Pilar Rodríguez, Mariona Masgrau, Anna Lòpez, Josep Callís, Gerard Martí, Judit Freixas, Maria Daniel, Maria del Mar Batllori, Alexia López, Fàtima Larrondo, Isabel Buñuel.

15 · Passeig Arqueològic-Font

Eva Pratdesaba, Nídia Camacho

15 · Passeig Arqueològic-Davant Sarraïnes

Roser Isern, Olga Mascort, Carles López

15 · Passeig Arqueològic-Inici

Mariona Muñoz

16 – Sarraïnes-Primer Pis

Associació IKALD: Dolors Taberner, Marie Luise Vesper, Rossana Olaizola

16 – Sarraïnes-Primer pis

Francesc Xavier Gonzalez Arenas

16 – Sarraïnes-Primer pis

Ana González Arenas

17 – Sarraïnes-Baixos

Eduard Maynegra, Gremi Floristes de Girona i Comarca

18 · Paret Sarraïnes

Meritxell Benaiges, Guillem Martínez, Alicia Horcas, Marta Palmero

19 · Plaça dels Jurats

Ignasi Casadesús i Casadevall

19 · Plaça dels Jurats-Copa

Isabel Rico, Cristina Carrasco, Susanna Navarro, Alejandro González

20 · Sant Nicolau

M. Àngels Perpiñà Fita

21 · Sant Pere de Galligants-Darrere absis

Muntatge amb troncs: Carla Magin, Paula Magin, M. Àngels Valentí Col·laboració: Sala Forestal SL

21 · Sant Pere de Galligants-Darrere absis

Alexy B. Cordones, Belén Nogueira, Mercedes Pérez, Germán Camino, María Martínez

22 · Capella de Santa Llúcia

Víctor Almazán. Col·laboració: Imma Alonso

23 · Riu Galligants-Primer tram

Escola Viver Castell de Sant Foix

23 · Riu Galligants-Segon tram

Lluïsa Xarnach

24 · Mirador segon del passeig Arqueològic

Silvia Faja, Gemma Casteràs, Elisabet Pujol

25 · Claustre de la catedral

Gibert’s Flors Naturals

25 · Claustre de la catedral

Lluis Vilagran (Flors Vellut), Joan Manel Guillén (Flors Dante)

26 · Portal de Sant Cristòfol

Realització: Anna Sánchez. Col.laboració: Montepio Sant Cristòfol

27 · Mirador dels Maristes

Escola Maristes -125è aniversari

28 · Església de Sant Feliu (escalinata nord )

M. Rosa Corredor Viñas, Marià Corredor Viñas, Tomàs Brea Corredor

29 · Església de Sant Feliu (escalinata principal)

Rui Rodrigues (Portugal)

30 · Església Sant Feliu

Escola d’Art Floral de Catalunya -alumnes de cicles formatius, escola AOC-Oost (Holland) Direcció: Àlex Segura

31 · Carrer Bellaire

Isabel Rico, Cristina Carrasco, Susanna Navarro, Alejandro González

32 · Davant Punt de Benvinguda

Grup de Treball de Cistelleria -Escola Ceràmica La Bisbal: Josep Mercader, Magda Martínez, Marc Agustí, Joan Gardella, Gemma Ribes, Maria Saltor, Lluis Mimó

33 · Església dels Dolors

M. Jesús Miranda, Jordi Pascual, William Cardot

34 · Davant la seu de la Generalitat

Beatriz Borque, Miquel Mariné

35 · Església el Mercadal (baptisteri)

Roser Bosch, Margarita Ferrer, Sandra Trèmols, M. Pilar Triadú

36 · Plaça de Santa Susanna

Beatriz Borque, Miquel Mariné

A totes i tots , i als que no surten a la llista, i especialment, també,  a les Brigades municipals, els hi hem de retre un gran agraïment en nom de la ciutat.

comparteix aquest post

“Actualment, com és l’envelliment?” Aquesta és una de les preguntes que es plantejaran en l’acte que organitza avui el Consell Social del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya que tinc l’honor de presidir. Per commemorar l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu avui dimecres 9 de maig a les 20 h. s’ha organitzat a Barcelona el primer diàleg d’un cicle que comptarà amb Mercè Pérez Salanova, psicòloga i experta en envelliment i professora de la UAB, i amb Marc Antoni Broggi, cirurgià de la Reial Acadèmia i President del Comitè de Bioètica de Catalunya. Jo mateixa, com a presidenta del Consell, moderaré el diàleg que serà de ben segur molt interessant. Del contingut i d’allò que en resulti us en parlaré després de l’acte. Hi esteu tots convidats!

comparteix aquest post

Les sessions plenàries de l’Ajuntament de Girona són notícia, des de fa uns mesos, per la seva durada. El darrer Ple d’abril, sense anar més lluny va durar set hores. La noticia, l’endemà, acaba essent la seva durada, per, es diu, uns resultats molt minsos. Com a cap de l’oposició i portaveu del grup socialista, el segon en nombre de regidors, corresponsable, per tant, de la situació, m’agradaria fer algunes reflexions al respecte. Crec que, més enllà de la durada, el motiu pel que els plens de Girona estan progressant acceleradament cap a la irrellevància és el següent: Al Ple es debaten temes sobre els que no podem prendre decisions rellevants i no es debaten aquells sobre els que seria rellevant un debat a fons.

Debatre temes impropis
Des del canvi de govern municipal, farà aviat un any ja, el nostre grup ha insistit prop de l’alcalde, que és qui presideix i administra el Ple, per demanar–li que propiciés un pacte entre tots els grups per evitar dedicar el nostre temps als plens a debatre sobre temes que no són de la nostra competència ni de naturalesa gironina. Sense cap ànim de censura, pensem que seria necessari pel prestigi de la nostra institució municipal i per la seva eficàcia, que el nostre Ajuntament circumscrivís la seva actuació a l’àmbit que li és propi. Mentre no es demostri el contrari i no es modifiqui el nostre sistema institucional, entre tots, democràticament, hem decidit què pot fer cada nivell d’administració i l’hem dotat d’instruments per fer-ho. No ens sembla que el Ple tingui el temps, els elements d’assessorament i d’anàlisi, les eines,… per poder fer un debat seriós sobre, per exemple, el model d’Estat que més ens convé als gironins. Per nosaltres tractar qüestions d’aquesta complexitat, rellevància i importància en el temps que dura el debat d’una moció municipal, acaba devaluant el tema i devaluant el ple.

De moment l’alcalde, que en un règim tan presidencialista com és el municipal té la paella pel mànec, no s’ha mostrat interessat en la nostra proposta i no ha estimulat un pacte en la Junta de portaveus d’aquesta naturalesa. Per part nostra, però, continuarem insistint. Mentrestant fem el que podem per estimular el seny. Bàsicament, no participar dels debats que considerem fora de lloc i mantenir l’abstenció com a sentit del nostre vot en aquests temes.

No debatre els temes sobre els que cal debatre
Al mateix temps que passa això, l’equip de govern no posa a l’ordre del dia del Ple les decisions més rellevants que es prenen a nivell municipal. Si fem una anàlisi de les propostes del govern al Ple, i ara ja portem una colla de Plens, comprovem, primer, que són molts escasses, i segon, que la majoria són temes de tramitació urbanística derivades de decisions preses en mandats municipals anteriors.

Les grans decisions polèmiques de despesa d’aquests mesos, els prop de 300.000 € de lloguer de llums de Nadal, l’aval de prop de 250.000 € al club de bàsquet, els 108.000 € de la sala de premsa , o els 13.000 € per dues recepcions protocol•làries, per posar uns quants exemples, s’han decidit per decrets d’alcaldia o per acords de Junta de govern local, sense que al Ple s’hagi informat i debatut sobre aquestes qüestions, si no fos per les intervencions dels grups de l’oposició, especialment el socialista.

El passat mes d’abril, per exemple, s’havia pres la decisió de finançar amb diners municipals, amb els diners de tots, doncs, dues competències de la Generalitat, 114.000 € de subvenció a les escoles bressol privades, i 300.000 € de subvenció a Ryanair. No hauríem d’haver debatut aquestes qüestions en el Ple? En varem parlar per insistència dels grups de l’oposició, a desgrat del govern. L’equip de govern presumeix de transparència i, en canvi, practica l’opacitat en les decisions que afecten els recursos de tots.

Urgència i lentitud
En el mateix Ple va arribar per la via d’urgència un acord que estalviava a la Generalitat uns diners que eren d’una ONG gironina d’atenció als minusvàlids físics. L’Ajuntament va treballar contra rellotge per estalviar 500.000 € a la Generalitat d’un acord signat anteriorment amb MIFAS. Estalvis, per nosaltres, dels que “foraden les tovalles”. Faran més profit als gironins al pot comú d’una Generalitat hipercentralista que ens condemna al Gironès a ser una de les comarques amb menys inversió de Catalunya, o a una ONG gironina modèlica? Valia la pena debatre-ho amb calma. En un Ajuntament que actua amb una desesperant lentitud en temes importantíssims, l’acord amb MIFAS va arribar al darrer munit per via urgent. Urgència o opacitat, de nou?

“Girona, rai?” El Ple és el lloc per defensar els interessos dels gironins i gironines
Si mirem amb ulls crítics el resultat de l’acció del govern municipal del mes d’abril veurem que va estalviar, a costa dels recursos dels gironins, 914.000 € a la Generalitat. Amb impostos municipals o recursos d’una ONG gironina va enviar a Barcelona 300.000 € de Ryanair, 114.000 € de subvencions escolars, i 500.000 € dels minusvàlids físics. No hauria estat bé que el Ple d’abril s’hagués centrat en aquestes qüestions? Són per això els diners que els gironins paguem en impostos municipals? És just? Els gironins paguem doble?… Si varen arribar al Ple va ser per la porta del darrera o per la via d’urgència? Mai està bé malbaratar recursos, però ara menys que mai podem permetre que algú veient les nostres decisions pensi “Girona, rai!”. Defensar Girona i els seus interessos ha d’ésser el primer objectiu del Ple municipal. O no?

La proposta
A nosaltres ens agradaria que, entre tots, fóssim capaços de corregir aquest rumb, que ens sembla perjudicial per l’Ajuntament com a institució, més enllà de la dinàmica partidista. Continuarem procurant ni propiciar ni estimular els debats que trobem impropis, abstenint-nos de participar-hi; i procurarem que arribin al Ple tots els temes que considerem importants per la ciutat i que es puguin debatre amb el temps que es requereix. Esperem que l’alcalde, president del Ple, que és qui té la potestat de canviar la dinàmica actual, arribi, tard o d’hora, també a aquesta conclusió. Governar és preferir. Nosaltres, si governéssim, preferiríem pensar institucionalment, pel bé de tots i de la ciutat.

comparteix aquest post

L’endemà “El Punt” ho recollia així:  (8-3-2011)

“En el debat hi van participar dues personalitats destacades, Manuel Valls, alcalde del municipi francès d’Évry, que en una dècada s’ha convertit en un referent en investigació sobre biotecnologia, i el president i business angel de l’empresa AB Biotics i expresident de Gelocatil Luis Sánchez Lafuente. Tots tres van coincidir a identificar la innovació “com un element necessari per a la supervivència”. Valls, que aspira al lideratge dels socialistes francesos, considera que una de les claus de l’èxit d’Évry, que amb només 50.000 habitants és referent en investigació i ciència, és l’objectiu “com a administració local d’ajudar i no posar traves, trencant la frontera entre públic i privat”. Una afirmació que va corroborar Bosch, que considera que Girona i l’àrea metropolitana “ho tenen tot” per ser un model d’èxit que aconsegueixi “atraure talent que permeti innovar”.

Valls també va lloar el posicionament de Girona en un àmbit com el de la salut i va animar a potenciar el sector, que suposa tenir un campus de la salut, així com la importància “d’un nou hospital i la funció del parc científic”. Per la seva banda, Sánchez Lafuente va fer una crida a “saber escoltar més els joves, perquè són emprenedors i a vegades no els fem prou cas”.

Els tres ponents en l’acte que formava part del cicle Diàlegs per Girona que organitza el PSC en vista a les municipals també van coincidir en el paper clau que “han de fer les ciutats mitjanes tenint en compte els grans pols d’atracció que són els capitals europees com ara París, o Barcelona pel cas gironí”. Consideren que les ciutats mitjanes han de complementar la potent oferta de les grans capitals i buscar l’especialització en alguns àmbits.“

Podeu veure el vídeo del “Diàleg” al meu canal de youtube

El “Diari de Girona” i “El Punt” varen aprofitar la seva visita a Girona per fer-li sengles entrevistes.

comparteix aquest post

Salvar el Trueta

Fa gairebé un any i mig que tenim govern de CiU a la Generalitat i un any a l’Ajuntament de Girona. Les decisions sobre el nou hospital Josep Trueta i el Campus de Salut de la UdG haurien de ser ja clares. Nou hospital, sí o no? L’ajornament sine die d’aquesta qüestió demostra una clara falta de projecte i d’ambició tant del Departament de Salut com de l’alcalde de Girona. Hi ha consens social, professional i majories al Parlament i al consistori (tots menys CiU), que han demanat reiteradament l’inici de la construcció d’un dels projectes de la nostra ciutat i de la nostra regió més importants d’aquest segle. De moment, però, hem perdut un any i cada dia que passa anem perdent el futur.

comparteix aquest post

Males notícies per a l’economia gironina. La destrucció d’ocupació ha situat el nombre d’aturats estimats a Girona en 103.200, xifra que suposa un nou rècord històric, i sobrepassar per primera vegada la barrera psicològica dels 100.000 aturats. Girona se situa ara amb una taxa d’atur del 26,35%, la més alta de Catalunya. De fet, la taxa de desocupació gironina supera en dos punts l’estatal i en quatre la catalana.

Segons l’Enquesta de Població Activa publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en el primer trimestre de l’any l’economia gironina ha generat 13.800 nous aturats, un increment del 15,44%. En termes d’ocupació, s’han perdut 4.500 llocs de treball, passant dels 292.900 ocupats a finals de 2011 als 288.400 de finals de març.

Entre els homes gironins la taxa d’atur era a finals del primer trimestre del 26.81%, mentre que la de les dones arribava al 25.83%.

L’EPA -que permet obtenir una radioagrafia molt fiable del mercat de treball perquè inclou els aturats que no es registren als serveis públics d’ocupació- posa de manifest que Girona té una elevada xifra d’atur perquè la major part de la població gironina està treballant o buscant feina. D’aquesta manera, la taxa d’activitat gironina (65,17%) és la més elevada de tot l’Estat

Malauradament, tal com hem dit les forces polítiques d’esquerra ja fa mesos, predicant en el desert, és impensable que una política basada només en l’austeritat pugui generar altra cosa que recessió econòmica i augment de l’atur , en les actuals circumstàncies. Paul Krugman no s’ha cansat de repetir-ho, des que fa mesos va començar a parlar del “suïcidi econòmic d’Europa“. Ha calgut que les expectatives de canvi polític a França es concretessin en la primera volta de les eleccions presidencials, perquè comences tímidament a canviar quelcom en el directori europeu. I és que es tracta de política, finalment. La reforma laboral que està a la base de l’increment de l’atur en aquestes darreres setmanes és una decisió política del govern del PP, amb el suport de CiU. L’augment exponencial de les desigualtats  dels darrers temps, ve derivada de decisions polítiques. La degradació dels serveis públics de salut i educació decidida en els darrers temps és una voluntat política dels governs de dretes de Catalunya, primer, i d’Espanya, després.

L’esperança ens ve de França, avui. Esperem que el proper dia 6 comenci un canvi de cicle polític a Europa, que, com sempre amb retard, pugui acabar arribant també e casa nostra per aturar aquest cicle recessiu que és un malsón col.lectiu. Avui Joan Ribas parlava a El Punt en un article que posava la pell de gallina, de les seves conseqüències en el nostre entorn més proper.

comparteix aquest post

Més de 200 persones s’han aturat a la vela que  hem instal·lat a l’inici de la rambla de la Llibertat i ens han regalat 5 minuts del seu temps responent anònimament les preguntes d’aquesta enquesta. Us adjunto la nota de premsa que hem enviat als mitjans de comunicació informant d’aquesta iniciativa.

Bona diada de Sant Jordi i felicitats a tots els Jordi i Jordines!

NOTA DE PREMSA PSC GIRONA

El grup municipal de Girona fa una enquesta sobre

les Fires en la seva vela al carrer el dia de Sant Jordi

Quines són les Fires que tu vols? Amb aquesta pregunta el PSC ha convidat als ciutadans i ciutadanes de Girona a participar en una enquesta que vol recollir opinions sobre el futur model de Fires, després que l’equip de govern de CiU hagi comunicat públicament la voluntat d’escurçar-ne la durada i la possibilitat de canviar-ne el nom.

 El PSC gironí ha celebrat avui la diada de Sant Jordi sortint al carrer amb roses i llibres i també amb una enquesta ciutadana. El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Girona ha aprofitat aquesta jornada, amb una important afluència de ciutadans i ciutadanes que passegen pel centre de la ciutat, per conèixer la seva opinió sobre el model de Fires. Plantejant la pregunta ‘Quines són les Fires que tu vols?’, els regidors, regidores i militants del partit han recollit opinions anònimes que han volgut respondre aquesta breu enquesta.

 RETALLARIA ELS DIES DE FIRES?

El grup municipal socialista es va assabentar fa uns dies pels mitjans de comunicació de la voluntat de l’equip de govern de CiU d’escurçar la durada de les Fires i de la possibilitat plantejada de canviar-ne el nom. En aquest sentit, l’enquesta planteja diverses preguntes i la primera es refereix a la seva durada. “Històricament les Fires han estat per Girona una ocasió per atraure visitants i per dinamitzar l’activitat comercial i econòmica de la ciutat. El model actual de Fires i Festes de Sant Narcís inclou, per això, dos caps de setmana” diu un text introductori que tot seguit s’acompanya amb les preguntes “Retallaria els dies de fires? En quina proporció? Per quin motiu?”.  

 CANVIARIA EL NOM DE FIRES I FESTES DE SANT NARCÍS?

L’altra opinió que també ha volgut recollir el grup municipal socialista al consistori gironí gira entorn el nom de les Fires amb la pregunta “Canviaria el nom de les Fires i Festes de Sant Narcís?” i la possibilitat de respondre sí o no. L’enquesta segueix amb un nou text que explica a l’enquestat que “l’espai de La Copa, durant les Fires, serveix a les entitats sense ànim de lucre de la ciutat per augmentar la seva visibilitat i per obtenir uns ingressos que les ajuden a mantenir les seves activitats socials, esportives i culturals al llarg de l’any”. Tot seguit es planteja la pregunta “pensa que seria bona idea que a la Copa s’organitzessin també activitats de dia?”.

 COMISSIÓ PERMANENT DE FIRES

Els socialistes gironins també han volgut recollir propostes i conèixer l’acceptació d’una proposta del grup municipal en relació a les Fires. Una pregunta oberta de l’enquesta demanava als ciutadans si introduirien altres canvis a La Copa i, per acabar, es preguntava si estaven d’acord o en desacord de la idea de “crear una comissió Permanent de Fires a l’Ajuntament de Girona, formada per entitats i sectors implicats, que s’encarregués de planificar i organitzar les Fires de Girona”.

 FORÇA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

A aquesta hora el grup municipal del PSC ja ha recollit més de 200 enquestes de persones que s’han acostat fins a la vela del partit i han dedicat 5 minuts a respondre aquestes preguntes breus, però de gran importància per a la ciutat i el futur de les Fires. L’executiva de l’Agrupació de Girona del PSC i militants socialistes han estat al llarg de la diada de Sant Jordi a la vela situada a l’inici de la rambla de la Llibertat i han ofert llibres i roses a tots aquells que també s’hi ha aturat. Els regidors i regidores del grup municipal a l’Ajuntament de Girona també han participat, al llarg del matí, en la lectura pública de l’obra ‘Girona’ de Josep Pla 60 anys després de la seva publicació que s’ha fet a la plaça Mercaders.

comparteix aquest post

El PSC de Girona exigeix que el futur Hospital Trueta

i el Campus s’ubiquin a la zona nord de la ciutat

La Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona i la diputada i exconsellera de Salut han exigit públicament aquest matí que es mantingui el projecte de construir el nou Hospital Trueta i el Campus de Salut a la zona nord de la ciutat de Girona. Pia Bosch i Marina Geli han criticat el silenci del govern català i la complicitat del govern municipal de Girona i s’han mostrat preocupades per les conseqüències que tindria pel gironins i la ciutat reduir les prestacions i els serveis del nou Hospital i canviar-ne la ubicació prevista.

“S’han acabat les pròrrogues. Se’ns ha acabat la paciència i s’està acabant el temps per Girona, no per nosaltres, sinó pel conjunt dels gironins. Girona no es pot quedar sense hospital públic”. Així de contundent ha estat avui Pia Bosch, Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona, quan ha anunciat que des del PSC gironí a partir d’avui es defensarà aferrissadament que el projecte del nou Hospital Trueta i del Campus de Salut es faci a la part nord de la ciutat de Girona, tal com estava previst des de l’any 2009, després de conèixer que hi pot haver un projecte per construir el nou Trueta davant el Parc Hospitalari de Salt. Segons Bosch, que ha comparegut en roda de premsa acompanyada de la diputada i exconsellera de Salut Marina Geli, han passat ja 16 mesos des que el govern de la Generalitat va decidir aturar el projecte i encara no s’ha reunit la taula de seguiment del Trueta i l’executiu català tampoc ha presentat un projecte alternatiu. Per això, la portaveu municipal i la diputada han reclamat a la Conselleria de Salut que digui on pensa fer el nou Hospital Trueta i quin serà el projecte final. Una petició que pensen traslladar al Conseller i al delegat territorial quan els donin l’hora de visita que han sol·licitat.

UN COMPROMÍS SIGNAT

Pia Bosch ha recordat que el nou Hospital Trueta ha estat i és un projecte de molta importància per al grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Girona. Precisament per això defensar la construcció del nou Hospital Trueta a la ciutat de Girona és un dels punts de l’acord de cartipàs que l’equip de govern de CiU i el grup socialista van signar el dia 12 de juliol de 2011. En aquest acord l’alcalde i l’equip de govern de CiU es van comprometre, a instàncies del grup socialista, a posicionar-se clarament a favor de la construcció del nou Hospital Josep Trueta, com un dels equipaments més importants per la ciutat i l’àrea urbana, dins el terme municipal de Girona. Segons Bosch, des d’aleshores quan s’ha demanat en els plens municipals que es reuneixi la Comissió de seguiment del projecte de l’Hospital Trueta, l’alcalde Puigdemont ha demanat sempre una pròrroga.

EL SILÈNCI CÒMPLICE DE CiU

La Cap de l’Oposició a l’Ajuntament de Girona ha criticat l’actitud de silenci que manté l’equip de govern municipal de CiU en relació a aquesta qüestió de gran rellevància. Segons Bosch, des que es va firmar l’acord de cartipàs, l’alcalde Puigdemont i el seu equip han mantingut un silenci còmplice al silenci del govern català que fins ara no ha donat cap resposta de com ha de ser el nou Hospital Trueta i tampoc ha explicat perquè no es possible tirar endavant el projecte previst a la zona nord de la ciutat. “L’únic que sentim a dir, cada vegada de manera més clara, és que la intenció del govern és reduir el projecte de l’Hospital Trueta i construir-lo fora de Girona. Exigim a l’alcalde i l’equip de govern de CiU que treballin per defensar un nou Trueta a Girona ciutat com a hospital de referència que garanteixi la qualitat sanitària pública”, ha argumentat Pia Bosch.

MANTENIR EL TRUETA COM A HOSPITAL DE REFERÈNCIA

Per la seva banda, Marina Geli ha remarcat que hi ha molts arguments per defensar que el nou Hospital Trueta i el Campus de Salut es facin a la zona nord de la ciutat de Girona, tal com estava previst en el projecte preexecutiu del 2009. Precisament l’exconsellera de Salut i diputada al Parlament ha recordat en roda de premsa les raons tècniques que van portar a l’anterior govern d’entesa a encarregar aquest projecte de construcció d’un nou hospital i ha remarcat que els terrenys on estava previst construir-lo són sòl públic de titularitat estatal reservat a ús d’equipament sanitari. “Hem perdut 16 mesos i volem una resposta del govern català per saber les raons que els han portat a desestimar la construcció del nou Trueta a la part nord de la ciutat”, ha exigit la diputada socialista. Segons Geli, “si hi ha una altra ubicació prevista del nou Hospital Trueta al costat del Parc Hospitalari Martí i Julià la conselleria de Salut l’haurà de dir aviat i, si és així, darrera d’aquesta operació hi haurà una pèrdua de lideratge molt important de l’empresa pública més important de Girona”. L’exconsellera de Salut ha reflexionat en veu alta si algú s’imagina una capital com Girona sense un Hospital i ha insistit que “per a la demarcació de Girona la salut és un sector absolutament estratègic”. Marina Geli ha conclòs que, si darrera la intenció del govern català de construir el nou Trueta en una altra ubicació al marge de la prevista hi ha altres interessos amagats, ho hauran de saber explicar molt bé. A partir d’ara, ha afegit Geli, “podríem començar una campanya que es digués ‘Salvar el Campus de salut del nou Trueta”, ja que el seu futur també sembla perillar.

comparteix aquest post