PUBLICAT EL 26-10-2013

Dimecres passat varem publicar, conjuntament amb Àngel Quintana, un nou article sobre la Col.lecció Santos Torroella i la Comissió informativa que hem promogut sobre el tema a l’Ajuntament de Girona, al Diari de Girona. Us el transcric tot seguit:

“Podem aprofitar aquest moment … per apartar aquells ineptes que tan sols posen pals a les rodes … i començar a treballar en aquest projecte de ciutat…”. Amb aquestes paraules acaba un article d’un representant d’un lobby gironí publicat al Diari de Girona, que defensa la compra pública de la col·lecció Santos Torroella. Els “ineptes…” són els representants electes dels gironins, els regidors/es dels grups municipals de l’oposició, que han gosat voler valorar en profunditat una proposta que implica una despesa de  gairebé 4 milions d’Euros de l’erari municipal, o sigui el 80% del pressupost d’inversió anual del nostre Ajuntament. El concepte de democràcia que hi ha al darrera d’una afirmació com aquesta es qualifica per sí mateix. També es qualifiquen per sí mateixes les desqualificacions personals que conté l’article i que no mereixen ni tan sols una resposta.

En tot cas, però,  si que cal respondre sobre la necessitat i l’orientació dels treballs d’una comissió que diversos grups de l’oposició hem promogut per obrir el debat a la ciutadania sobre un tema que implica molts recursos que, insistim, són de tots i totes els gironins. Des del grup municipal socialista hem dit i repetit que per nosaltres la Comissió Santos Torroella no ha de discutir només la idoneïtat de comprar un fons, sinó que val la pena aprofitar els esforços per començar a dissenyar algunes vies que obrin un camí estratègic cap el futur de la ciutat. Si parlem d’un fons concret no té sentit fer-ho de forma aïllada sense plantejar-se quina ha de ser la política que la ciutat ha de seguir en l’àmbit de l’art contemporani, tampoc no es pot dir que la col.lecció serà un atractiu turístic sense tenir clares i consensuades  les línees estratègiques de l’aposta pel turisme cultural.

Per nosaltres cal treballar a fons sobre els temes que s’han obert, però, insistim, sense pressa i amb la participació de la ciutadania. Per això hem volgut  fer una comissió oberta al públic i als mitjans de comunicació. Això, a més, permetrà clarificar diversos elements dels que s’han parlat darrerament. Entre aquests hi ha el rumor de que l’Ajuntament tenia una oportunitat única per adquirir la col.lecció ja què altres institucions com el Museo Reina Sofia a Madrid o el MNAC a Catalunya estaven interessades en la seva adquisició. Després d’haver parlat amb aquestes institucions -i d’altres- hem pogut constatar que no hi havia cap negociació en curs en aquest moment.  Per tant, ens refermem que cal sospesar la importància real del llegat i  cal veure si és convenient assumir la despesa dins dels pressupostos municipals dels propers anys, sense que això impliqui un greuge per la partida d’inversió pública i per altres polítiques que avui estan molt per sota del que seria òptim.

Des de l’oposició no hem parat de dir a l’equip de govern que una decisió d’aquesta mena no es pot prendre sense  resoldre abans un seguit de dubtes més que raonables per exercir a consciència la nostra responsabilitat política. També hem dit que la compra d’aquest fons no hauria de recaure exclusivament sobre les butxaques dels gironins/es.  Hauria de ser una operació patrimonial a vàries bandes: Generalitat, Diputació i, perquè no, privats.

De moment, però, és evident que, sobre la compra, caldrà obrir un compàs d’espera mentre no es tingui certesa sobre el destí del llegat i la col·lecció. Davant el nou escenari que s’ha obert encara té menys sentit anar amb presses. Cal, això si, garantir la transparència i la informació ciutadana, i la presa de decisions en funció de criteris racionals, sense pressions de cap tipus, ni sense cap joc fosc d’interessos. Quan el que entra en joc és una important despesa pública cal garantir la informació com a requisit indispensable, per responsabilitat. El debat polític sobre la adquisició o no adquisició d’un fons no pot convertir-se en un joc d’exabruptes sense fonament. Allò important és que es generi una veritable reflexió democràtica.

Pia Bosch i Àngel Quintana

Regidors del grup municipal socialista de l’Ajuntament de Girona