Moltes gràcies a Manel Serra, per la magnífica i afectuosa presentació i als amfitrions , al Col·legi d’aparelladors que ens han acollit, en aquesta sala acollidora i entranyable, i en especial al seu President Sr. Joaquim Romans.

A tots els que heu acceptat la meva, la nostra, invitació: representants dels agents socials gironins més rellevants sindicals i patronals, representants d’entitats veïnals i ciutadanes, d’entitats socials, representants d’altres forces polítiques, als regidors i regidores del grup municipal i als exregidors, als representants de col·lectius o col·legis professionals , als mitjans de comunicació, als amics i amigues…  Moltes gràcies per ser avui aquí. Una part important de la ciutat està avui representada en aquesta sala gràcies a tots vosaltres. Als que s’han excusat, als que han enviat missatge i als que no, però s’han preocupat d’excusar-se.

Fa una mica més de tres anys alguns dels que avui sou aquí també vareu ser presents a un dels primers actes de campanya de les eleccions municipals que vaig fer com a candidata aquí, en aquesta mateixa sala. Gràcies per la vostra presència constant. Aquell dia vaig convocar-vos per parlar de Girona. Avui també.

• En primer lloc, per retre comptes, del que hem fet al llarg dels darrers tres anys.

 

• També, segonament i principalment, per parlar del present i del futur de la ciutat , de Girona . “Primer Girona” : No per un patriotisme local  malentès, un patriotisme “de campanar” totalment fora de lloc en els temps que vivim (com em deia fa pocs dies en Joan Ribas); sinó per un deure que els que estem compromesos a treballar pel comú, hem de complir indefugiblement. Reflexionar sobre com estem avui i què ens cal per construir un futur millor

 

• I, per últim, per dir-vos quina contribució crec  que puc fer en aquest procés de construcció del futur de la ciutat, d’aquesta ciutat de la que avui soc el cap de l’oposició a l’Ajuntament, (el “líder de la minoria”, com diuen als EUA) amb la responsabilitat que això suposa, especialment, en un consistori on el govern governa en minoria.

LA FEINA FETA

Crec que, després de tres anys de feina municipal és imprescindible explicar, breument, com hem honorat el nostre compromís amb els gironins, i, en especial,  amb els més 7.500 gironins que ens varen donar suport.

Algunes xifres de resum:

• 476 PREGUNTES VERBALS ALS PLENS (al llarg de 40 PLENS)
• 336 PREGUNTES i PETICIONS PER ESCRIT (de les que ens n’han respost 291)
• 202 NOTES DE PREMSA
• 53 RODES DE PREMSA
• 19 ENTREVISTES ALS MITJANS
• MÉS DE 50 TROBADES AMB PERIODISTES
• MÉS DE 40 SORTIDES PROGRAMADES PORTA A PORTA, QUE S’AFEGEIXEN A LA NOSTRA PRESÈNCIA HABITUAL ALS BARRIS DE LA CIUTAT
• 18 DIÀLEGSxGIRONA, actes públics sobre els temes clau del present i el futur de la ciutat amb l’assistència de més de 2000 persones. Amb ponents destacats de diversos àmbits, tant gironins , com catalans, com de força més enllà
• DIARI Exhaustiu i sistemàtic control documental de tots els decrets i acords del govern
• VISITES SISTEMÀTIQUES I EXHAUSTIVES A SERVEIS MUNICIPALS I ALS CENTRES EDUCATIUS DE LA CIUTAT

I tot això , com i perquè?

Com? Amb lleialtat al nostre programa i al projecte polític fundacional del PSC, que el PSC gironí ha desplegat en els darrers 35 anys a la nostra ciutat durant 8 legislatures des del govern, sols o amb la resta de forces d’esquerra, i ara, des de l’oposició. Al servei de tots, amb vocació de servei  i, per això,amb vocació de  govern, amb vocació transversal i amb vocació majoritària. Un projecte que ha anat impulsant, en la millor tradició de la socialdemocràcia europea i del catalanisme polític, la cohesió social i el progrés social i econòmic de la ciutat. Treballant  per tota la ciutadania i per tots els barris, pensant en la ciutat en la seva integritat i no contraposant els interessos dels uns i dels altres, perquè som conscients que la ciutat és un tot i que el que passa en una banda influeix, sistèmicament, en la resta. Hem treballat procurant que la ciutat doni a cadascú segons les seves necessitats i demani a cadascú en funció de les seves possibilitats. Buscant desplegar estratègies de guanyador/guanyador. Sumant per multiplicar, i fugint de tot allò que resta i divideix.

I fent el que ha de fer l’oposició: control, però també impuls de l’acció de govern. I, amb un govern en minoria, aquest impuls ha donat alguns fruits remarcables. En un entorn complicat hem fet una feina ingent i hem mantingut la cohesió per intentar fer la millor oposició possible, extensa, intensa i positiva que ha donat els seus fruits. Fer oposició municipal és difícil i ingrat, però, sabem que, calia i cal, per responsabilitat, exercir a consciència el nostre rol de grup netament majoritari de l’oposició, que és una de les principals garanties   per la ciutadania que els seus drets es troben vigilats i defensats (juntament amb l’existència de mitjans de comunicació independents i rigorosos) .

Impuls del govern  

Hem fet i farem oposició amb la mà estesa. Cooperem i cooperarem quan cal. I ha calgut, atès que el govern ha escollit voluntàriament, governar en minoria. Moltes vegades. Vull remarcar-ne algunes aquí: l’aprovació del cartipàs, perquè varem considerar que allargar més la provisionalitat postelectoral que havíem viscut era molt negatiu per la ciutat. I l’aprovació dels pressupostos de 2013 i 2014 a partir d’algunes condicions , a destacar la destinació de 1 Milió d’Euros al programa de lluita contra l’atur “Girona actua” i 400.000 a la lluita contra la pobresa infantil, amb la creació de beques de menjador municipals i del programa d’alimentació infantil. Per tant, dos fruits ben clars:  “Girona actua” i el programa contra la pobresa infantil són, directament, fruit de la nostra feina.

El Govern ens diu que volem “governar des de l’oposició”. I si, deu ser així. Patim per la ciutat i els ciutadans. Com diu sempre Ramon Ceide, les passions fan patir. Nosaltres patim, ens preocupem i, si , voldríem poder influir directament en el redreçament. Influir i conduir, potser si. Perquè ens ocupa i ens preocupa la manca de projecte direcció i la manca d’acció, més enllà de les paraules.

I a través de les mocions, els precs i les preguntes, procurem donar veu a les moltes preocupacions que ens traslladen els ciutadans. I, per exemplificar-ho us diré que hem presentat mocions, que s’han aprovat, per exemple per impulsar el projecte de renovació del Campus Trueta , per instar a la redacció del Pla de lluita contra l’exclusió social, per l’impuls del Pla d’ocupació juvenil o per l’impuls del Pla integral del Sector Est, entre d’altres.

Control del govern

Constatem que tenim:

• Un govern d’aparador (molts turistes, el tipus de visita i d’ús que fan de la ciutat és igual)   amb més despesa que inversió
• Prioritats equivocades amb més pressupost
• Un govern sense nord, sense projecte i sense visió de futur

Arrel de la feina sistemàtica de control hem anat descobrint l’abisme que hi ha entre el que diu el govern que fa i el que fa.

Creieu que la manca d’inversió és deguda a la crisi? Doncs no és així, en absolut. El pressupost en realitat ha anat pujant cada any. El que hi ha hagut és un canvi de prioritats: es dona molta més importància i pressupost a la comunicació, i fem menys inversió i més despesa, una part important de la qual, és , per nosaltres, prescindible, més de 5 milions d’euros fins a dia d’avui. Tant com la inversió d’un any.

I també hem pogut constatar que aquest és un Govern que no defensa com caldria els interessos de Girona.

Creieu que la gran caiguda d’inversió de l’Estat i la Generalitat a Girona és deguda a la crisi? Doncs, de nou, no és així. La caiguda de les inversions de l’Estat i de la Generalitat a Girona és, proporcionalment, significativament superior a la de la resta de ciutats mitjanes i capitals de Catalunya, I això passa perquè el govern no prioritza la defensa dels nostres interessos. Exemples en tenim molts: el Campus Trueta, la renúncia las 15M de l’IDIBGi , les cases de l’Onyar, l’estació d’autobusos,  les compensacions de l’Estat per les promeses incomplertes e relació al tren…

Aquest és un dels motius del títol d’aquesta conferencia: AFIRMAR QUE A GIRONA ENS CAL UN GOVERN MUNICIPAL FORT QUE , PER DAVANT D’INTERESSOS DE PARTIT O PERSONALS , POSI SEMPRE PER DAVANT  ELS INTERESSOS DE LA CIUTAT I LA CIUTADANIA DE GIRONA. Primer Girona, aquesta ha d’ésser la prioritat del govern municipal.  Tenim, a més, un govern que ha triat governar en minoria, però que encara no ho ha assumit. Per això algunes decisions molt importants , per exemple la decisió d’inversió més costosa dels tres anys de govern, l’adquisició de la col·lecció Santos-Torroella s’han pres en el Ple amb el vot dels dos regidors trànsfugues i el vot de qualitat de l’alcalde. No sembla que aquests siguin temps per fer les coses d’aquesta forma. La ciutat se’n ressent, i molt. Cal posar la ciutat per davant, primer Girona, i sumar per poder tenir la força necessària a l’Ajuntament per afrontar els reptes importants que tenim  per davant.  Cal un govern que tingui sentit institucional.

Ens ocupa i ens preocupa Girona el present i , cada vegada més, el futur. No volem passar d’un Ajuntament sanejat i ordenat, exemple d’austeritat ben entesa, a un Ajuntament que, cedint a totes les pressions, perdi  la capacitat de defensar el que és de tots. No podem malbaratar un patrimoni que ha costat molts esforços construir. Els governants responsables saben que han de deixar la institució, i sobretot , la comunitat a la que serveixen, millor de com l’han trobat. Governar és servir, abans que cap altra cosa.

LA GIRONA QUE TENIM

“El projecte de ciutat econòmicament dinàmica i socialment justa avui està en risc”

A Girona hi ha “capital social” acumulat, no per casualitat, sinó fruit d’un esforç col·lectiu sostingut des de molts àmbits, també pels serveis municipals al llarg de molts anys, sostingut i liderat per una idea de ciutat, per un projecte de ciutat econòmicament dinàmica i socialment justa , que avui està en risc. No deu ser casualitat que tinguem cada vegada menys dades accessibles sobre la situació real de la nostra població.

• Menys dades que expliquin la situació de la ciutadania, dramàtica en alguns casos i en alguns barris,
• I més propaganda.

Les que tenim, però, demostren el que ja observem cada dia quan toquem carrer -que ho fem contínuament-: les desigualtats han augmentat enormement per culpa de la crisi. Recorrent Girona, apamant la ciutat, som capaços de copsar la geografia de la desigualtat. Ha augmentat l’escletxa entre rics i pobres i també entre barris. Ciutadans amb rendes baixes i ciutadans amb rendes altes es concentren per separat en diferents barris. Aquells sectors que patien més dificultats abans de la crisi són els que s’han erosionat més en els darrers anys, han empitjorat més acceleradament els sectors que partien de situacions menys favorables.

Una dada molt il·lustrativa: la de la distribució de l’atur a la ciutat. Al Centre és del 15%, a Montjuïc del 16%, per sota de la mitjana catalana. Al Sector Est és del 55%, afecta un de cada dos veïns que volen treballar, i a Santa Eugènia del 32%, un de cada tres. Dades esfereïdores que ens han de portar a dissenyar propostes per tothom, i alhora, projectes que tinguin voluntat compensatòria, correctora dels desequilibris, sensibilitat social, i voluntat de transformar una realitat injusta.

 

LA GIRONA QUE VOLEM

Jo crec, som molts els que creiem, que ens cal una alternativa perquè el govern de la ciutat viu instal·lat el “qui dies passa any empeny” i en el “Girona rai”, amb la idea de que la ciutat ja roda per sí sola. És cert que Girona té una inèrcia i un potencial enormes i que és capaç de generar activitat i dinamisme per sí sola. Però la manca de lideratge públic ens fa perdre pistonada avui, i sobretot, en el futur,  en el mapa de les ciutats mitjanes. Cal un govern que sigui sàpiga sumar, comptant amb tothom i liderar, mobilitzant les potencialitats de la ciutat, per redreçar Girona en dos sentits:

 1. Combatre els efectes de la crisi i la desigualtat. Combatre la fractura social, la pobresa, la frontera entre rics i pobres, entre les persones que compten i les que no, els barris que compten i els que no.

 

2. Dinamitzar l’economia i combatre l’atur. Cal treballar pel futur i tenir mirada llarga posada en els grans projectes estratègics de ciutat

Hi ha alternatives per impulsar aquestes prioritats:

• Cal potenciar els factors territorial de competitivitat de la nostra economia, que en tenim de remarcables.
• Cal preservar els serveis públics: educació, salut, serveis socials…
• Cal cuidar allò que és públic i la qualitat urbana

Hi ha alternativa. Hem anat treballant en aquests temps per definir i redefinir el nostre projecte, adaptant-lo a l ‘evolució de la ciutat, traduint-lo en un conjunt de propostes viables, reals , possibles. Les que varem materialitzar en el nostre programa les hem anat enriquint i adaptant a mesura que la realitat va evolucionant al llarg d’aquests tres anys. Els nostre ‘Diàlegs x Girona’ mensuals són un espai on anem exposant i contrastant públicament aquestes idees que hem anat desenvolupant.

Si m’ho permeteu us vull només anomenar algunes de LES IDEES FORÇA: 

En la prioritat primera que és la lluita contra l’atur, ha d’esser central potenciar els factors territorials de competitivitat de la nostra economia i potenciar la nostra vocació per la projecció exterior, en especial Euroregional.

Pasqual Maragall repetia sovint que en el nostre món hi ha tres prioritats Educació, educació i educació. I afegeixo, pensant en el nostre entorn gironí: Universitat, educació superior.

El sector ciències de la salut i Biotecnologia, cal impulsar-lo i estimular sinèrgies entre el nostre potent sector agroalimentari per treballar la productiva relació entre alimentació i salut,

I turisme. Turisme cultural generant sinèrgies amb el prometedor sector de les indústries culturals. Turisme de qualitat, cultural, esportiu, de salut… Fugint de l’aposta per a massificació que a Girona no hi té cabuda .

Som conscients tots que les ciutats avui competeixen per atraure talent: localitzar indústries creatives, d’alt valor afegit, .que neixen de la creativitat, l’habilitat i el talent individual i creen riquesa i ocupació, per la generació i explotació de la propietat intel·lectual: publicitat, arquitectura, art, cinema, moda, software, arts escèniques… Per això ens cal, en aquests àmbits, cuidar les PIMES, els serveis a les empreses, els recursos humans qualificats, situar-los al centre de la imatge de la ciutat, cuidar l’oferta cultural i lúdica, que atreu cada vegada mes els agents econòmics i els professionals, que són al capdavall els que generen múltiples oportunitats de treball, i potenciar la diversitat d’equipaments i serveis i l’ambient urbà que demanen amplis sectors mitjans.

Hem traduït aquests objectius en diverses iniciatives, que, ja dic no us vull cansar reiterant:

Giron@ ciutat creativa, l’agència -consorci de promoció econòmica que proposàvem en el nostre programa que el govern va assumir , l’agost del 2011 el compromís de tirar-la endavant. Tres anys després no coneixem cap avenç en aquesta línea,

Pla estratègic de turisme (en 3 anys hi havia temps de sobra per fer-lo) i una Agència de promoció turística, un “Girona turisme”, en la Línea de “Turisme de BCN”.  El risc de la manca de pensament estratègic en aquest àmbit el veiem clar cada dia: hem optat per la quantitat i no per la qualitat de les visites turístiques i aquesta és una dinàmica que genera riscos importants a mig termini. Fem molta fressa i poca endreça. Molta despesa però mal enfocada. El que ens cal és optar  per generar un creixement sostenible i sostingut dels ingressos que es deriven del turisme a la ciutat. Continuem pensant que cal plantejar de nou , seriosament, la Candidatura a “Patrimoni de la humanitat”. I que no podem renunciar a Casa Pastors com a centre d’interpretació del nostre “genius loci”, de la  nostra història i del nostre patrimoni . Ens cal un modern centre d’acollida de visitants per, en la línea que, per exemple,  moltes ciutats italianes i franceses riques en patrimoni estan reforçant darrerament,  articular i comunicar millor el nostre relat patrimonial, per finalment, allargar l’estada dels visitants i, per tant, augmentar la despesa que fan a la ciutat.

I fer de Girona “la capital escènica de l’Euroregió”; cal mantenir l’aposta per les arts escèniques que tenen en Temporada Alta el seu buc insígnia.

I tot això preservant els serveis públics (Educació , Salut , Serveis socials)

Volem una ciutat segura que garanteix a totes les persones uns drets transversals, que afecten els diversos camps de la vida dels individus: la igualtat d’oportunitats, el treball, l’habitatge, els serveis socials, la cultura, l’educació, la salut, l’esport, l’ordre, el civisme i l’amabilitat de l’entorn urbà. Des d’aquest punt de vista ampli, seguretat i cohesió social es complementen, una és la garantia de l’altra. Fer polítiques que garanteixin la cohesió, les oportunitats i l’equitat entre els diversos sectors socials vol dir defensar un major grau de benestar per a tota la ciutadania.

Hem de  garantir els serveis socials per a tothom, sostenibles i de qualitat, promoure l’autonomia de les persones, donar ple suport a les famílies cuidadores amb membres necessitats, i potenciar aquells projectes socials que, dissenyats per entitats arrelades a la ciutat s’adapten millor a les necessitats actuals.

Seguirem reivindicant la necessitat d’impulsar el Nou Campus Trueta, no només com una inversió per al manteniment i millora de l’assistència sanitària, que ho és, sinó també un projecte de futur que, amb el campus sanitari, ha de  generar oportunitats per l’educació superior transfronterera i per l’economia associada al  sector biotecnològic

I cura de la qualitat urbana: neteja, seguretat, urbanisme i paisatge urbà.

Quan, anys enrere, sortíem als primers llocs dels rànquings de qualitat de vida de les ciutats de l’Estat, era , en gran part per excel·lir en aquests àmbits, que són el patrimoni dels que no tenen patrimoni. Avui és més important que mai preservar-lo. L’espai públic defineix la qualitat de la ciutat, i ha de ser un lloc obert i protegit alhora, una concentració de punts de trobada.. A Girona hi ha un treball de dècades fet per evitar la ciutat fragmentada , per “cosir la ciutat als barris” i l’hem de seguir fent avui més que mai, de noves maneres.

De totes aquestes coses, i moltes més,  parlem quan enraonem  del nostre  “model de ciutat”. Aquesta és la qüestió que interessa i de la que voldria parlar més extensa i intensament però avui no hi ha més temps.

EL MEU COMPROMÍS

Crec fermament que cal una alternativa a l’actual forma de governar la ciutat. Una alternativa que posi la ciutat per davant, Primer Girona, i vulgui sumar per poder tenir la força necessària a l’Ajuntament per afrontar els reptes importants que tenim davant .

Una alternativa amb vocació de  govern, amb vocació transversal i amb vocació majoritària,  en la millor tradició de la socialdemocràcia europea i del catalanisme polític que treballi activament per la cohesió social i el progrés social i econòmic de la ciutat. Els governs d’esquerres municipals que havíem tingut fins l’any 2011, amb tots els seus encerts i errors  partien d’aquesta tradició .Es van constituir amb l’aportació de les diverses forces polítiques d’esquerra, amb l’aportació decisiva de grups municipals socialistes forts i nombrosos, composats i encapçalats per homes i dones compromesos amb un mateix ideari, en un equilibri virtuós entre militants del PSC i gironins independents, que compartien/compartíem  la passió per Girona i la voluntat transformadora de la ciutat. Deixeu-me recordar, ni que sigui anecdòticament, que fins i tot era independent Quim Nadal al principi de la seva alcaldia i ho va ser sempre Anna Pagans, com molts altres regidors i regidores ho eren/érem també. Varen ser aquests grups municipals de base ciutadana , fortament arrelats a la ciutat, amb molts regidors i regidores provinents d’entitats, d’associacions, de tradicions professionals diverses que al llarg dels anys han anat aportant el seu talent, la seva capacitat i el seu treball al servei de la ciutat i de tots, els que varen liderar el  trànsit des del  gris i el negre a la Girona viva i de colors. Compartíem , sobretot, un sentiment (Joan Raventós deia  “el socialisme, entre altres coses, és un sentiment”); un sentiment i una emoció (quelcom que fa moure): l’amor per la ciutat i la seva gent i la voluntat de transformar-la i deixar-la millor de com la varen trobar. Una ciutat per nosaltres i pels que ens venen al darrera, conscients de formar part d’una comunitat ciutadana, com som.

Crec fermament que aquest continua essent el camí . Crec que ens cal un govern municipal que deixi d’estar centrat en la propaganda per guanyar les properes eleccions, i es centri  de veritat en guanyar el futur per les properes generacions. Només ho podrà fer comptant amb tota la ciutadania, i amb les aportacions dels sectors més emprenedors i dinàmics de la ciutat. Treballant per tots i amb tots, centre i perifèria, treballadors i empresaris, universitat i món productiu, aturats i jubilats , homes i dones, grans i petits, tots i cadascun hi hauríem de participar.

Amb aquestes premisses, he pensat molt en quina ha d’esser la meva acció (essent com soc la cap de l’oposició) en aquest moment per contribuir a que aquesta alternativa sigui viable, sigui possible com més aviat millor, dintre d’un any, si és possible. Ho he pensat en un moment en què em veig abocada a prendre una decisió en relació al  procés de primàries que ha obert el PSC per escollir el proper candidat a l’alcaldia de Girona. Hi he reflexionat , meditant personalment i  consultant a multitud d’amics sobre els diferents elements de la situació actual.

Crec que la celebració d’eleccions primàries per escollir els candidats dels partits polítics és una bona notícia. I una pràctica que s’hauria de generalitzar. Les noves formes de fer política i l’aprofundiment democràtic són exigències ciutadanes que els responsables públics no només no hem de passar per alt, sinó que hem de fomentar. Però l’experiència d’altres entorns ens evidencia que les primàries només són bones si són això, eines d’aprofundiment democràtic que serveixin per confrontar diferents projectes polítics, no personalismes; si serveixen per parlar dels problemes dels ciutadans, no dels del partit. Només si  ajuden a generar una onada mobilitzadora que ens porti a guanyar les properes eleccions municipals, amb l’objectiu de que Girona torni a tenir un govern centrat en la ciutat i progressista. Aquest és l’objectiu. No cap altre. Primer Girona. I només Girona. Les primàries són bones si es donen les condicions per  ajudar a sumar i multiplicar , i no a restar i dividir

En aquest sentit he manifestat múltiples vegades la inconveniència de celebrar aquestes primàries a curt termini, i he defensat que es convoquessin a la tardor, com farà el PSC en altres municipis. Crec que amb l’actual situació del partit , amb els tres diputats inhabilitats i relegats , com a símbol més evident, amb critiques molt importants i abandonaments de militants i càrrecs electes significatius a tot Catalunya, (en el nostre cas gironí amb una comissió executiva de federació en funcions) i una pèrdua de confiança ciutadana com la que ha palesat el resultat de les recents eleccions europees ; reitero, crec que, amb l’actual situació del PSC , no és el moment per celebrar aquestes primàries. Crec que no ho és perquè, inevitablement, el context polític ens impedeix dur a terme el debat serè i de ciutat que necessitem. El que hauria de ser un diàleg seriós i enriquidor sobre Girona té totes les possibilitats de convertir-se en una altra cosa, en una altra  batalla que té poc a veure amb el futur de la nostra ciutat, i molt amb la deriva ideològica del projecte del PSC a Catalunya .  Ho he exposat reiteradament en els darrers mesos en tots els òrgans del partit on s’han pres les decisions. Hem pogut constatar, a més, en les darreres setmanes la manca d’imparcialitat de l’estructura orgànica del partit en aquest procés. I totes les experiències de primàries d’arreu del món democràtic on se’n  fan,  constaten que la imparcialitat és una de les condicions imprescindibles per assolir l’objectiu de mobilització ciutadana perseguit.

Per totes aquestes raons, doncs, i per coherència, comprendreu que, forçada a prendre la decisió abans que acabi l’intens debat intern sobre la reformulació del projecte polític del PSC,   anunciï , avui, que crec que, amb tota sinceritat, no es donen les condicions idònies  per presentar-me a les eleccions primàries per encapçalar la llista del PSC a la ciutat de Girona per a les següents eleccions municipals:

• Perquè no és el moment idoni: enmig de la pitjor crisi que ha viscut la nostra organització, ni es poden garantir les condicions imprescindibles per fer un bon procés.
• Perquè aquest PSC d’ara, aquest dit “nou PSC” d’avui, no és el meu PSC, i no sabem quina evolució ens espera, però la decisió m’obliguen a prendre-la ara, avui.

He pensat durant hores què em dirien els meus estimat amics que avui ja no hi són Narcís Amagat  , en Carmel Rosa o l’Antònia Adroher, o a l’enyorat Lluís Maria de Puig perquè em sento molt especialment responsable envers el llegat que representen els que ja no hi són. He escoltat als amics i amigues  savis i prudents , que tinc la sort de tenir i, majoritàriament, la opinió ha coincidit amb el meu sentiment, amb el que, malauradament, em diu el cor des de fa un temps. No es pot esser el candidat d’un partit que, avui, ara, per decisions preses per la seva direcció, té un rumb que no és el que els seus principis fundacionals recullen. Una direcció en la que no em reconec. Jo no puc. Per coherència i honestedat.

Estem en aquesta lluita i no ha acabat , però, a diferència de la resta de companys i companyes d’altres poblacions de Catalunya que estan en la mateixa situació i decidiran a la tardor, hi ha hagut aquí, a Girona, qui ha tingut la voluntat de forçar aquesta decisió en un moment tan delicat com aquest. Doncs bé, forçada a decidir contra la meva voluntat, avui, ara, aquesta és la meva decisió. Ara, des d’aquest  PSC que ha canviat el seu projecte polític fundacional, no.

I ara què?, us preguntareu. Doncs jo avui afirmo: El meu compromís amb la ciutat, la meva passió per la ciutat continua intacta, més viva que mai. Dic als més de 7.500 gironins i gironines que varen votar la llista que jo encapçalava, que ens van votar, a ells, i evidentment a la resta de ciutadans, que no defraudarem la seva confiança : continuarem exercint la nostra tasca d’oposició fins a l’esgotament del mandat, fins al 24 de maig de 2015 amb la mateixa tenacitat i la mateixa responsabilitat que l’hem exercit fins ara. La meva renúncia a presentar-me a les primàries del PSC, doncs, no és en cap cas una renúncia a la ciutat. Seguiré  treballant per Girona aquest any que queda per finalitzar el mandat, des de l’oposició, i contribuiré, com és la meva obligació , en el que humilment pugui, a l’eclosió de la necessària alternativa d’esquerres al govern de la ciutat en l’horitzó de maig de 2015. Només serà possible, però, si es tracta d’un procés i d’un projecte col·lectiu. Per mi la política és interessant quan és un projecte col·lectiu. Respecto els projectes individuals, les ambicions personals, però o són el que m’interessa .

Des d’on i amb quin paper hi podré contribuir és una qüestió que no s’ha de dirimir ara mateix. Queda un llarg any per poder-hi treballar. Crec, en tot cas, que a la ciutat li cal un espai socialista i catalanista fort i amb identitat pròpia, que sàpiga confluir amb la resta de les esquerres socials i polítiques, i amb la complicitat de la ciutadania progressista, per bastir l’ alternativa i convertir-la en majoritària.

I aquest ha d’ésser un procés que no sigui aliè al que viu avui el país, amb una esquerra igualment fragmentada i en plena transició. Si no som capaços d’entendre’ns no serem capaços, tampoc, de recuperar per a la ciutat un govern de progrés, transversal, ciutadà i transformador, amb el que jo estic compromesa , des del moment que em vaig presentar a les eleccions, a contribuir.  Hem de comprometre’ns a reconèixer el valor del rigor i l’experiència , al mateix temps que amb la força i l’entusiasme de la joventut i fer una aposta radical per promoure el civisme, el  sentiment de comunitat i l’ orgull de pertinença a la ciutat i això vol dir promoure noves formes de participació , més enllà del vot cada quatre anys.  La ciutadania ens demana que evolucionem, que innovem, que siguem capaços de transcendir més enllà dels instruments de participació política que avui coneixem. No contra els partits , amb els partits,  però transcendint-los, desbordant-los. Aquests són temps de canvi i hem de ser capaços de respondre a les noves demandes amb noves respostes. Jo, humilment, ho procuraré.

I ho faré, com he dit, des d’on pugui ser més útil. El meu anunci d’avui no és en cap cas una renúncia, ans al contrari. Dic més que mai SÍ a la ciutat, i us animo a acompanyar-me i a acompanyar-nos tots a la gran confluència progressista que ens dugui novament a la gent de d’esquerres a governar aquesta ciutat. A partir de ja, jo personalment, hi treballaré intensament.

Tot això és el que he tingut en compte per prendre la meva decisió i espero haver pres , la millor decisió  possible, la més coherent i honesta escoltant el cor i el cap. Us vull agrair a tots  la vostra inestimable presència avui aquí. L’aprecio molt especialment i us l’agraeixo des del cor.

Pia Bosch i Codolà

Casa de La Punxa – Girona

28 de maig de 2014