NOTA PUBLICADA EL 13-09-2013:

La proposta d’adquisició per un preu de prop de 4 milions d’Euros de la col·lecció d’art del crític portbouenc Rafael Santos Torroella feta per l’alcalde de Girona ha tingut l’enorme virtut d’obrir, finalment, després de dos anys , el debat sobre el projecte cultural de la ciutat de Girona. Benvingut sigui. Des del grup municipal socialista ho havíem  intentat, infructuosament, en diverses ocasions, reclamant, per exemple,  la revitalització del Consell de les Arts i de la Cultura de Girona o la revisió i implementació del Pla estratègic de Cultura. Hem d’aprofitar, doncs ara, l’ocasió que ens dona aquesta proposta, que ha deixat estupefacte a una part del món cultural gironí, atès que suposa fer una inversió multimilionària (prop de 650 milions de les antigues pessetes) en una part del contingut d’un futur nou centre cultural, d’ un futur “Centre d’Art Contemporani de Girona”, per engegar una reflexió imprescindible.

Arrel de la proposta de l’adquisició hem sabut, fa molt pocs dies, que el govern municipal de CiU es proposa crear un nou Museu a Girona , un “Centre d’art contemporani de Girona” a la casa Pastors, l’antiga Audiència de Girona, per promocionar la formació, experimentació, investigació, creació, producció i difusió de les lletres i les arts. El nou Centre hauria de contenir, ens diuen, a més de la col·lecció que esmentem, altres col·leccions d’art gironines i ser, a més, un pol generador de cultura, de creació, de reflexió i d’aprenentatge al servei dels gironins/es i dels visitants.

Cultura i educació són elements centrals del nostre projecte de ciutat, com ho han estat pels governs de progrés de les darreres dècades de l’Ajuntament de Girona. Per tant, no podem deixar de valorar amb molt deteniment una proposta d’aquestes característiques i veure amb simpatia la possibilitat de disposar a la ciutat d’un patrimoni valuós com aquest que ens ocupa. Ara bé, des del primer moment ens sorgeixen enormes dubtes: És aquest el moment adequat per emprendre un projecte com aquest? És prudent i viable fer-ho en solitari? De quina mena de projecte estem parlant? Amb quins objectius culturals? Quines complementarietats i sinèrgies s’establiran amb els centres existents? Quins costos d’inversió i quins costos anuals suposa aquest projecte? Què haurem de deixar de fer per poder-lo finançar? D’on sortiran els recursos? Si es vol fer un nou Centre , la primera inversió ha d’esser la compra, en solitari, d’una col·lecció privada? No podem trobar altres fórmules i cercar companys de viatge, públics o privats per una operació tan costosa? És adequat que, en un moment com l’actual, es dediquin fons públics a una adquisició  com aquesta? No estem començant la casa per la teulada sense tenir cap garantia de poder construir ni tan sols els fonaments? Com és possible que, en un moment en què la resposta a tantes demandes ciutadanes d’entitats de tota mena és “no hi ha diners”, de sobte en tinguem per aquest objectiu? Si l’objectiu és d’atracció turística, qui ens confirma la capacitat d’atracció turística del projecte?

El nostre grup municipal va demanar , el mes de juliol, temps informació i un treball fet per especialistes independents que ens aclarís aquests interrogants i, evidentment, obrir un debat públic davant d’una proposta d’aquesta envergadura. De moment res d’això ens ha estat ofert. Per això hem tornat a demanar la retirada de la proposta del Ple de setembre. No podem ser coresponsables de decidir una despesa tan important, que compromet el 90% del pressupost d’inversió de la ciutat d’un any només per la compra, sense haver valorat molt bé el context i el projecte global. Volem saber molt més en què consisteix el projecte del nou “Centre d’Art contemporani de Girona”. Volem conèixer-ne els objectius, només així sabrem si és necessària la compra de la col·lecció, el valor cultural i artístic de la qual no discutim. Volem debatre  amb el sector de l’art i la cultura , i també de l’educació, al voltant de la proposta. Volem saber, també, lògicament,  quina previsió d’inversió i de despesa anual es fa , perquè un nostre primer càlcul ens diu que, només per començar, calen uns 10 milions d’euros, entre la rehabilitació de la Casa, la compra de la col·lecció i l’engegada del projecte museogràfic. Avui no els tenim. I si els tinguéssim, caldria valorar amb molt deteniment si aquesta és la prioritat per promoure la cultura i l’educació a Girona. No podem engegar sense saber com finançarem una operació d’aquesta magnitud. Si per vestir aquest “sant”, hem de desvestir la resta de museus municipals, estarem fent una flac favor a la ciutat. Hi ha massa interrogants sobre aquesta qüestió perquè, de moment, ens hi puguem sumar.

En els darrers dos anys hem anat veient de forma reiterada que l’actual govern municipal improvisa contínuament. A hores d’ara ja és evident: no té projecte de ciutat. Sense un full de ruta, van sorgint propostes aïllades. Algunes només volen marcar distància amb el passat, altres acontentar  demandes de grups molt concrets. A més, la gestió econòmica que s’està fent mostra tendències molt preocupants: en dos anys ens hem menjat les reserves econòmiques que havia deixat el govern anterior i hem començat a gastar a l’avançada (més de 2 milions del pressupost de 2014 que encara no existeix, compromesos en el darrer Ple). A la vista d’aquesta trajectòria, el nostre grup, per responsabilitat, demana prudència i, de moment, molta més informació i debat. Nosaltres, des d’avui mateix, promourem aquesta reflexió pública.

Pia Bosch i Codolà

Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona. Portaveu del grup municipal del PSC