Ens va guiar la visita el director d’operacions de la xarxa Kipp, que s’ocupa sobretot de les finances, recursos humans i selecció de personal de Kipp, Peter Concrota. Es tracta d’un ex directiu financer, MBA per Georgetown, amb 20 anys de carrera a Wall Street, que era un dels directors de Bearn & Sterns abans de retirar-se el 2004 per dedicar-se a l’educació, primer a la Democracy Prep Charter School , i després a Kipp. Ell va esser qui ens va explicar en què consisteix la tasca de la xarxa d’ escoles KIPP. Es tracta d’una xarxa d’escoles concertades (Charter schools) , que, promogudes per una entitat sense ànim de lucre, es relacionen a través de contractes-programa amb l’administració pública educativa. La seva tasca és preparar els seus estudiants ,  que són tots fills de famílies amb molt baixos ingressos, o amb dificultats socials, per arribar a accedir a l’educació universitària, i per tenir èxit a la vida. Varen començar el 1995 al Bronx. La seva fita era graduar els alumnes havent reforçat el seu caràcter i les seves habilitats acadèmiques, per poder sortir-se’n a la vida. Volien provar que això era possible en escoles urbanes que atenen els alumnes dels barris socialment més desfavorits. Es varen proposar fer tot el que calgués per ajudar-los a reeixir, i els varen demanar als nois i noies i a les seves famílies el mateix compromís. Després de 15 anys han crescut fins a atendre més de 1300 estudiants i 700 ex-alumnes. D’aquests, el 80% provenen de famílies de molt baixos ingressos; el 98% són afroamericans o llatins i el sistema de selecció que tenen per omplir les 90 places que ofereixen cada any i per les que tenen més de 700 sol.licituds és una senzilla rifa. El que no va per rifa, sinó que és fruit d’una acuradíssima tasca de selecció, la operació més delicada i més important de l’escola, és el reclutament del professorat. Molts dels professors i professores de l’escola  (que rep moltes més sol.licituds de feina de les que pot acceptar ) han participat, abans d’incorporar-se a la Kipp, en algun dels programes d’una associació que s’anomena “Teach for America”, una ONG impressionant. Si no puc treballar en un lloc com una KIPP, vull col.laborar en una ONG com aquesta!. Es dediquen a reclutar els millors graduats de les millors universitats que es senten motivats per l’educació i per treballar pel canvi social a partir de ajudar els alumnes dels barris més desfavorits a millorar els seus nivells educatius i arribar a l’educació superior. Se’n varen adonar que una part important del professorat provenia del terç inferior dels graduats universitaris i varen decidir iniciar una tasca compensatòria d’aquesta tendència.

L’equip educatiu de la Kipp és excel.lent i la filosofia de treball de l’escola es excel.lent. La relació que estableixen amb les famílies és extraordinària, i més  tenint en compte el tipus de famílies que atenen. Creuen en les possibilitats dels infants i en les seves famílies, i se’ls estimen. Són consistents i positius en la relació educativa. Podria estar escrivint molta estona sobre les coses que vaig veure i sentir en aquesta escola, …. Us “penjo” unes quantes fotos per compartir un xic l’experiència.

Totes les parets de l’escola estan plenes de paraules estimulants (aquí el poema de Rudyard Kipling “If”, que a mi m’encanta), i de treballs dels nois i noies. (I, al sostre, algunes taques d’humitat.)

Sense oblidar l’humor

Classe de “mates”

Racó de lectura.  Tenen obsessió amb les competències bàsiques: llegir bé i disfrutar llegint, escriure bé, conceptes matemàtics bàsics

Classe de música: un gran estímul

Aquesta professora era nova. Havia passat el cap de setmana, ajudada pels seus amics, pintant la classe i redecorant-la. N’estava molt orgullosa.

En un racó d’una classe un punt de referència per tots, el President Obama (”Sigues el canvi”, “Be the change”, la famosa frase de Gandhi)

No hi ha espai en una nota de blog per explicar la tasca d’aquestes dues ONGs però podeu entrar a les seves webs per fer-vos una idea de com treballen. El més impressionant són els seus resultats. Els mateixos alumnes, del mateix barri, en l’escola del pis de sota accedeixen a l’educació universitària en un 30% dels casos. Els de la Kipp en un 85%. No tenen instal.lacions gens luxoses. Treballen en la 3a i 4a planta d’una escola pública de Harlem. Les classes les decoren els mateixos professors. El cost per any i alumne és inferior al cost a una plaça en qualsevol de les escoles públiques del mateix barri, com la que està a la 1a i 2a planta del mateix edifici. No seleccionen els alumnes, ho fa un bombo de loteria. El que si seleccionen, i molt, és el professorat. I el fidelitzen. I treballen amb una cura exquisida, com si els hi anés la vida en l’assoliment dels seus objectius. Saben què és l’essencial en l’educació: la creació d’un equip de gent excel.lent i vocacional que té unes expectatives ajustades en relació a la tasca que es proposen assolir. Es tracta d’escoles amb molt bona reputació a les que el professorat motivat demana accedir. Tenen moltes més sol.liccituds que places, tant d’alumnes com de professors, així que tothom que hi pot estar, sap que té el privilegi d’estar participant en una experiència de rebel.lia ben organitzada: contra la tirania de la reproducció del cercle de la pobresa i l’exclusió, contra el destí marcat, un esforç d’inteligència i voluntat. La visita va estar plena de detalls que ens cridaven l’atenció: Per exemple, les classes no duen el n. de l’any en què inicien la seva estada a la Kipp, sinó el de l’any en que aquests  alumnes entraran a la Universitat. Hi ha la classe de 2016, la de 2015,…

El secret no es pot explicar en un breu nota, però entendreu que entrar a les classes, compartir una estona amb els professors i els responsables de l’escola, fos una experiència impagable.

comparteix aquest post

Hide Sites

Abans, però, d’engegar a parlar dels temes de Catalunya, on, com és públic i notori, són “temps interessants” (”Que els Deus ens lliurin dels temps interessants!”, com diu el conegut proverbi xinès), vull explicar un parell de les meves darreres trobades americanes, novaiorqueses, en concret, i “penjar” un parell de fotografies:

Una d’aquestes és la que correspon a la breu visita de cortesia que vaig fer a la Delegació del Govern de la Generalitat a Nova York. Soc Secretària de la Comissió d’acció exterior del Parlament i m’agrada visitar les diferents delegacions de la Generalitat a l’exterior, que, malgrat el que puguin dir demagògicament alguns grups de la oposició, fan una feina excel.lent en camps diversos: difusió cultural, suport a les nostres empreses a l’exterior, etc…

A la foto veieu, d’esquerra a dreta, Andrew Davis (Delegat);  Clara Barreneche (Directora de l’oficina d’ACC1Ó a NY), Jadranka Vrsalovic (Responsable de l’oficina de l’Institut Ramon Llull a NY), que em varen donar una cordial benvinguda a la delegació.

L’altra fotografia és dels primers dies però ens va arribar al final: correspon a la visita a la Senadora Jane Shaheen, que varem fer a Washington:

La darrera és una vista nocturna de la ciutat, presa des de la terrassa de casa de la Mary Ann Newman, l’encantadora directora del Centre català de la Universitat de Nova York, (Catalan center at  NYU) amb qui vaig passar una molt bona vetllada.

Moltes de les bones experiència d’aquest viatge tenen a veure amb l’amabilitat i la calorosa acollida que ens han brindat tantes i tantes persones amb qui hem tingut contacte, començant pels intèrprets i els organitzadors locals, seguint pels professors universitaris que ens han ofert els seus coneixements en una mena de “classes particulars” impagables, o pels responsables institucionals que ens han atès per explicar-nos com funcionen les seves organitzacions. D’alguns n’he parlat, d’altres, com del millor xofer/actor/fotògraf de Hollywood, Vince Hong, no ho havia fet. No crec que hi hagi al món gaires programes de diplomàcia pública com aquest IVLP del Departament d’Estat americà. Ha estat un veritable privilegi poder-hi participar.

Les dues darreres experiències de visites americanes varen esser també molt enriquidores pel seu contingut. Molt interessant la trobada amb el politòleg Joseph Mercurio, director de la consultora National Political services, un home amb una llarguíssima experiència com a consultor polític, que ens va permetre preguntar sense límit i ens va aclarir dubtes que ens han anat suscitant les diferents trobades mantingudes. La darrera visita, sens dubte, per mi, una de les millors de tot el viatge, es mereix una nota apart que em proposo fer tot seguit, abans d’entrar a parlar de política catalana: es tracta de la que varem fer a la Kipp School de New York.

comparteix aquest post

Hide Sites

Soc a l’altra banda de l’Atlàntic, però tinc el cap també  al Parlament, al Ple de l’Estatut.

Aquí seguim corrent, com cada dia, i ja som a Nova York, la darrera etapa del nostre viatge. Després d’agafar el novè vol del nostre periple, hem arribat a aquesta magnífica ciutat, on demà anirem a visitar, entre altres coses, una escola del Bronx que és modèlica en l’ensenyament de nois i noies en situació de risc social: la KIPP Infinity Charter School.

Abans de marxar de Texas, hem tingut temps de visitar la “Texas Railroad Comission” que és el regulador de l’Estat texà en temes d’energia. No havíem pogut tractar aquests temes en cap altra de les nostres visites i, per tant, la reunió amb el Sr. John Tintera, el Dircetor executiu de la TRC, ha estat molt il·lustrativa.

comparteix aquest post

Hide Sites

Una de les visites que més m’ha interessat: la que hem fet a un Institut de la Universitat de Texas, el IC2 Institute. El seu director David V. Gibson ens ha explicat com, seguint la filosofia del seu fundador, George Kotzmetsky treballen (aquí i arreu del món) per afavorir el desenvolupament econòmic i per crear riquesa a partir de la transferència de tecnologia.

Aquest era un altre dels temes que jo havia sol.licitat i la reunió ha estat en aquest sentit molt profitosa. La veritat és que aquest viatge, com ens deia ahir una de les persones amb les que ens varem trobar és una oportunitat d’or per aprendre i establir relacions.

comparteix aquest post

Hide Sites

També aquí ens han tractat extraordinàriament bé. La persona a la que han demanat que ens fes la introducció i la visita és el degà de la premsa política a Texas, el periodista Dave McNeely (a la foto el veieu a la biblioteca del Senat, on ens estava comentant breument un dels seus llibres).

Ell ens ha presentat diversos senadors, un dels quals, Kirk Watson, ex-alcalde de Austin, m’ha donat records per Pasqual Maragall, a qui coneix i aprecia des de molts anys enrere. La veritat és que m’ha fet molta il.lusió sentir parlar aquí amb tant afecte del President Maragall. La llarga conversa amb el Sr. McNeely, que aquí és una institució, ens ha donat algunes claus per entendre la situació política actual (i no tant actual) a l’Estat. Hem parlat llargament , i també hem comentat  la situació dels “latinos” i un dels temes candents en aquest moment a tot el país: quin dels dos grans partits aconsegueix tenir la majoria del vot d’aquesta minoria, que cada vegada pesa més i que creix imparablement, i com el debat sobre la immigració afecta aquesta qüestió. Hem pogut saludar també la líder del Partit demòcrata al Senat Leticia Van de Putte (a la foto la veieu aixecant-se de la sessió que celebraven per venir a saludar-nos). També hem mantingut una reunió, molt profitosa, amb la Diputada Diana Maldonado, també del Partit demòcrata.

Com que comencem a acusar el cansament de tants dies de viatge i d’ activitat intensa, agraïm més que mai la extraordinària amabilitat amb que ens acullen arreu. Realment la disponibilitat que ens mostren ho fa tot molt més fàcil.

comparteix aquest post

Hide Sites

Varem marxar ja fa dos dies de Los Angeles i som ara a Austin, la capital de l’estat de Texas. Això és verdaderament un altre mon. Impossible recollir al blog tot el que anem veient, perquè correm per molts llocs i toquem mols temes (i, a més, veiem moltes coses curioses, com per exemple que molts busos urbans com el de la foto porten un porta-bicicletes plegable per portar fins a dues bicis cada viatge -dedicat a en Xavier Corominas i els membres de l’intergrup parlamentari de la bicicleta-).  Del programa de Los Angeles, per exemple (LA com diuen ells), no us he parlat gens d’una visita molt interessant a l’oficina de la  candidata a governadora del partit republicà. El governador Arnold Schwarzeneger no es pot tornar a presentar i qui ha guanyat les primàries del partit republicà per esser candidata a substituir-lo és Meg Whitman . Va esser molt curiosa la reunió amb els membres del seu equip. Va esser una nova lliçó sobre com la forma de plantejar-se les campanyes electorals aquí. El nivell de professionalitat que es veu en tots els equips polítics és altíssim, malgrat que compten, també,  amb la col.laboració de molts voluntaris. La recaptació de fons per poder pagar, entre altres coses, aquests equips professionals, ocupa un part important del temps dels candidats i les candidates. Una cosa que ens ha quedat clara és que aquí els vots es van a buscar un a un, porta a porta, trucada a trucada. Sorpren la disponibilitat que tenen els partits de les dades personals dels ciutadans, que utilitzen amb aquesta finalitat. Entre altres coses, aquí cal registrar-se per votar i , si es vol et registres com a votant d’un o altre partit. Després els partits disposen d’aquesta  dada (si la persona l’ha facilitat), i d’altres.

L’altra visita molt remarcable va esser la que varem fer a la UCLA, la Universitat de California, Los Angeles (a la foto podeu veure el “jardi d’escultures” del seu campus) i pel seu interès ens va agradar molt la reunió amb el professor de Hiroshi Motomura, especialista en temes d’immigració. En la revista de la UCLA varen fer una nota informant de la nostra visita, que podeu veure tot seguit:

Young Spanish Politicians Examine Immigration on US Tour

As part of the State Department’s “Young Political Leaders” project, five Spanish and Andorran officials share perspectives with UCLA Professor of Law Hiroshi Motomura, an expert on immigration and citizenship in the United States. Spain has seen an immigration boom in the last decade.

By Kevin Matthews
Senior Writer

A day after celebrating Spanish victory at the 2010 World Cup in South Africa, which they watched from Santa Monica, four young politicians from Spain and a fifth from the neighboring Principality of Andorra visited Bunche Hall for an exchange of perspectives with UCLA Professor of Law Hiroshi Motomura, an expert on legal and illegal immigration and evolving concepts of citizenship in the United States.

The Los Angeles leg of the officials’ two-week, State Department–sponsored trip was dedicated mainly to immigration, which in Spain has been a hot-button political issue for only about a decade. Elsewhere in the United States, they were scheduled to focus on issues such as federalism, trans-Atlantic relations and green energy. Their July 12 meeting with Motomura was arranged by the International Visitors Bureau at UCLA.

By 2000, a Spanish construction boom and an amnesty program had begun to attract unprecedented numbers of immigrants from Latin America as well as Africa and the eastern edge of the European Union. According to government figures cited in a recent Wall Street Journal article, Spain’s foreign-born population increased five-fold over the past decade to 5.7 million people, or more than 12 percent of the population. The article noted that this growth has now stalled, amid the current debt crisis and high unemployment in Spain.

“Some sectors of our society have a fantasy that these people are going to leave” now that the economic expansion is over, said Pia Bosch Codola, a member of the Catalonian autonomous region’s parliament. Bosch Codola said that the region’s more than 1 million foreigners, out of a population of 7 million, would have less access to social services including education and health care in their countries of origin than they do in Spain.

Representing their country’s two largest political parties and both coastal and landlocked provinces, the Spanish visitors asked Motomura about U.S. strategies for integrating new residents into the broader society and the practicality of securing external borders. Some expressed concerns about cultural differences with Muslim newcomers to Spain.

Yolanda Pasto Pelegri, Counselor of Finance for one of Andorra’s municipal divisions, expressed interest in ways to accommodate non-voting residents. A constitutional mandate prevents the country of 86,000 souls from extending voting rights to those who’ve lived there for less than 20 years, she said. Less than one quarter of Andorrans are eligible to decide questions about Andorra’s future, she said, though all residents enjoy equal access to social services.

Motomura, the author of Americans in Waiting: The Lost Story of Immigration and Citizenship in the United States (Oxford, 2006), illustrated changing U.S. attitudes towards immigrants with various related examples, such as the common extension of voting rights to non-citizen white Europeans in the 19th century. That contrasts with the current situation, in which it is very rare for immigrants to have a say even in local school board elections.

“In the 19th century voting was seen as a form of civic education that would help them to become Americans,” he said.

Among other current issues, Motomura discussed a “disconnect” between U.S. economic needs and the system of legal immigration. His forthcoming book will deal with illegal immigration to the United States, providing historical context for reform efforts and state-government interventions such as the Arizona law giving police broad powers to detain people who they suspect are residing in the United States illegally.

The visitors on July 12 were Pasto Pelegrini; Bosch Codola; Javier Maroto Aranzabal, an opposition party spokesperson in Vitoria, a city in Spain’s Basque region; Patricia Navarro Perez, a senator for the southern region of Andalucia; and Alfonso Serrano Sanchez-Capuchino, a member of Congress from Madrid.

The delegation’s program was sponsored by the U.S. State Department through the International Visitor Leadership Program. It was administered locally by the International Visitors Council of Los Angeles, and the itinerary at UCLA was arranged by the International Institute’s International Visitors Bureau

comparteix aquest post

Hide Sites

Estem a la Costa Oest, i les diferències amb la zona de Nova Anglaterra, d’on veníem , són notables. Una de les que es fan evidents des del primer moment és la diversitat dels seus habitants. A tot el país hi ha presència de persones vingudes d’arreu del món, però aquí el percentatge de persones que no són ni blanques, ni anglosaxones, ni protestants, ni heterosexuals, és molt alt. La comunitat hispana és molt nombrosa i molt organitzada, sobretot la mexicana, i l’espanyol és un idioma molt present arreu. També hi ha una comunitat asiàtica molt potent. La història de la ciutat explica en gran part aquesta diversitat que s’observa a tot arreu.

El divendres varem estar a l’Ajuntament i al Comtat. Varem poder assistir a un Ple del Consell municipal i observar el seu funcionament. També saludar algun dels seus regidors, dels quals, una part són d’origen “latino”. Varem veure com el Ple tenia traducció simultània anglès / espanyol, tot i que aquest darrer no és idioma oficial aquí. L’anècdota divertida (i molt il.lustrativa de l’estil informal de LA), la varem viure quan no varem poder entrevistar-nos, com era previst, amb un dels consellers municipals, Tom Labonge. Ell havia estat citat com a jurat popular al jutjat, que es troba molt a prop de l’Ajuntament. Per que poguéssim saludar-lo, un dels seus col.laboradors, Isaac Burks, el responsable de Cultura del districte 4,  ens va proposar pujar al terrat de l’Ajuntament i des d’allà saludar el Conseller Labonge . Ell va sortir uns minuts del jutjat i gesticulant de dalt a baix ens varem dir adéu mentre parlàvem per telefon.  L’escena ens va fer riure una bona estona i ens va il.lustrar sobre una manera de fer que , crec,  hauria estat impensable a la Costa Est.

La visita al comtat, ens va il.lustrar sobre la complexitat dels nivells de govern als Estats Units (no tenim l’exclusiva a Catalunya). També sobre l’existència d’eleccions directes en tots els nivells, que generen una millor qualitat democràtica de les institucions. El millor, però, va esser la lliçó magistral del Dr. Mark Tajima, el Cap d’anàlisi de polítiques legislatives federals del comtat,  sobre “l’impacte de la immigració al Comtat de LA” .

Una altra reunió molt interessant va esser la que varem tenir amb els responsables de la organització SCAG, que és una mena d’agrupació metropolitana. Ens varen explicar com, en les seves tasques de planificació i desenvolupament urbà, treballen per construir consensos entre els diferents nivells de govern (federal, estatal i local – Ajuntament i comtat-)

El cap de setmana ens ha donat ocasió d’anar a fer les visites turístiques de rigor a Hollywood i passejar pel passeig de les estrelles (fotografiant-se amb les estrelles dels mites de cadascú -en el meu cas la de Groucho Marx- ) i per davant del Teatre xinès, i per fotografiar el cartell a la muntanya i visitar el parc dels estudis “Universal”…

També per visitar el Walt Disney Concert Hall, un edifici impressionant de l’arquitecte Frank Ghery. I també, per descomptat,  per veure la final de la Copa del Món de futbol i gaudir amb el gol d’Iniesta, que ha aconseguit que l’honestedat, la perseverança, la paciència i la maduresa de la selecció d’Espanya, fossin recompensades, derrotant la brutalitat del joc increïblement violent de l’equip holandès. Una victòria merescuda per una selecció plena de catalans. En un moment en què les opcions separadores estan dominant el joc polític a casa nostra, és un descans que l’esport ens mostri que hi ha camins oberts per poder integrar les sensibilitats diferents, si treballem plegats per objectius comuns. Cal, però,  en primer lloc, el reconeixement mutu: el reconeixement i la valoració de les aportacions dels altres.  Tan difícil és entendre això ?

comparteix aquest post

Hide Sites

Viure als llimbs

Als Estats Units el debat sobre la immigració té un agreujant especial. I és que el «mite fundacional» americà sosté que aquest és un país d’acollida, que dóna la benvinguda a aquells que, vinguts de tot el món, arriben aquí buscant la seva oportunitat, si estan disposats a oferir la seva energia i la seva capacitat emprenedora

comparteix aquest post

Hide Sites

Els nostres temes voltaran a l’entorn del govern local en una gran ciutat (planificació urbana, en especial)  i la gestió de la immigració.

comparteix aquest post

Hide Sites

Hem tingut també visita a l’Ajuntament de Manchester. A destacar la reunió amb el director de l‘àrea de promoció econòmica de la ciutat, Jay Minkarah. Ell és qui ens ha explicat com la ciutat va treballar, en el passat, per superar dues crisis duríssimes. La primera, la que va produir el tancament simultani de totes les fàbriques tèxtils de la ciutat, el 24 de desembre de 1936. Es tractava de la major concentració de producció tèxtil del mon, en aquell moment, i donava treball a la majoria de la població de la zona. La segona, al principi de la dècada dels 90, quan varen tancar, també simultàniament, la majoria de bancs i empreses financeres que treballaven fins llavors a la ciutat. També ha estat ell qui ens ha subratllat la importància que per la superació d’aquestes crisis ha tingut el fet que aquesta és un ciutat rica en capital social. Tal i com ja va passar ahir, ha tornat a aparèixer en les reunions d’avui l’orgull per la qualitat democràtica de l’autogovern de New Hampshire i per l’arrelament del sentiment comunitari i cívic  que aquesta riquesa democràtica genera en els seus habitants.

Hem acabat amb la visita al “Viver d’empreses” de Manchester. La directora, Julie Gustafson, és una senyora encantadora, extraordinàriament professional i competent. La seva dedicació i entusiasme deuen esser un factor important de l’èxit d’aquest viver. La podeu veure a la fotografia que ens hem fet:

A més de les seves activitats ens ha estat comentant exhaustivament les conclusions de la darrera trobada de la NBIA, l’associació internacional que agrupa les xarxes de vivers d’empreses de 66 països, i les tendències de futur que ja es comencen a apuntar. Ens ha agradat també conèixer les activitats del WBC (Women’s business center), l’associació d’empresàries locals.

Seguim confirmant algunes impressions de dies anteriors: El nivell de professionalitat de les persones amb les que ens trobem és molt alt. Tots ells i elles s’expressen amb una gran claredat: correcta i senzillament. Parlen sense embuts, són molt directes, i són ràpids. No se’n van per les branques. No hi ha reunions interminables: hora de començar i hora d’acabar. Són concrets i pràctics. I, a més,… són extraordinàriament amables.  Aquesta és la norma que, com totes, deurà tenir excepcions.

Per no perdre gens el temps, a l’hora de dinar, ens hem reunit amb el Sr. Tim vanBlommesteyn, un candidat independent, segurament l’únic que hi haurà, a les properes eleccions a la “House of Representatives” per New Hampshire… i ha estat interessantíssim. Un exemple viu d’un fenomen que el Dr. Billet ens va descriure amb molta precisió la setmana passada en la seva lliçó magistral sobre les properes eleccions de la tardor.

comparteix aquest post

Hide Sites