T’hi esperem!!

comparteix aquest post

M’he pogut passejar, parlar amb els veïns i veïnes, gaudir de l’aire de la tarda. Avui no estava especialment net, ans al contrari. Treballarem perquè l’equip de govern se’n recordi d’ insistir en la seva neteja. Tornant cap a casa, al capvespre,  la vista  era impressionant. A veure si endevineu quin és aquest barri des d’on està feta aquesta fotografia:

comparteix aquest post

Les estaques que veieu darrera els arbres són els suports de les barques a l’estiu!

Tampoc havia vist mai un tractoret estirant el nostre avió, com varem veure a les Illes Aaland, a Marienham:

Ni tampoc havia navegat enmig del gel, com varem fer a Helsinki. Per mi tot molt exòtic!

comparteix aquest post

Suivi de la démocratie locale et régionale en Finlande [26/11/2010 15:00:00] Une mission de suivi pour évaluer la situation de la démocratie locale et régionale en Finlande sera effectuée à Helsinki, à Mariehamn et à Kouvola du 30 novembre 2010 au 3 décembre 2010. Les rapporteurs du Congrès, Pia Bosch I Codola (Spain, SOC) et Jean-Louis Testud (France, PPE/DC), rencontreront le Ministre de l’administration publique et des autorités locales Tapani Tölli, le Président de la Cour Administrative Suprême Pekka Hallberg, le Gouverneur d’Aland Peter Lindbäck et le Président du Parlement d’Aland Roger Nordlund, ainsi que Jussi Pajunen, maire de Helsinki, Alpo Jokelainen, maire de Kainuu, Ossi Savolainen, maire d’Uusimaa et Rakel Hiltunen, Présidente de l’Association finlandaise des pouvoirs locaux et régionaux (AFLRA). Des rencontres sont également prévues au Parlement finlandais. Photo : Les rapporteurs du Congrès Pia Bosch I Codola (Espagne, SOC) et Jean-Louis Testud (France, PPE/DC) rencontrent Risto Rautava, Président du Conseil municipal de la ville d’Helsinki et Chef de la délégation finlandaise auprès du Congrès Annonce aux médias Programme MONITORING OF LOCAL AND REGIONAL DEMOCRACY Monitoring of local and regional democracy in Finland [26/11/2010 15:00:00] A monitoring mission to assess the state of local and regional democracy in Finland will be carried out to Helsinki, Mariehamn and Kouvola from 30 November 2010 to 3 December 2010. Congress Rapporteurs Pia Bosch I Codola (Spain, SOC) and Jean-Louis Testud (France, EPP/CD) will meet Minister for Public Administration and Local Authorities Tapani Tölli, President of the Supreme Administrative Court Pekka Hallberg, Governor of Aland Peter Lindbäck and Speaker of Alands Lagting Roger Nordlund, as well as Mayor of Helsinki Jussi Pajunen, Mayor of Kainuu Alpo Jokelainen, Mayor of Uusimaa Ossi Savolainen, and Rakel Hiltunen, President of the Association of Finnish Local and Regional Authorities (AFLRA). Meetings are also scheduled in the Finnish Parliament. Photo: Congress Rapporteurs Pia Bosch I Codola (Spain, SOC) and Jean-Louis Testud (France, EPP/CD) meet Risto Rautava, Chair of the City Board of Helsinki and Head of the Finnish Delegation to the Congress Media Advisory Programme (French version)

És impossible de resumir tota l’ enorme quantitat de coses que hem après avui en una nota breu del blog. Només dir-vos que la forma dels finlandesos de plantejar-se els reptes que la crisi econòmica implica pel seu país, em sembla modèlica. Racional, realista i cercant el consens polític,  i treballant el consens entre tots els nivells de l’administració. Una de les mesures anticrisis ha estat la reforma i racionalització de l’administració pública. Una de les linees fortes d’aquesta reforma és la reducció del nombre d’ajuntaments, per garantir que el nivell local pugui seguir mantenint el nivell de qualitat de prestació dels serveis públics. Aquí, com en altres paisos nòrdics,  els Ajuntaments tenen moltes competències de serveis bàsics com la sanitat, els serveis socials i l’educació. Com segurament ja sabeu,  el seu sistema educatiu és un dels millors del món, sinó el millor. El que ens han explicat sobre l’educació mereix un comentari apart. La veritat és que estem convencuts que l’Informe de seguiment que farem podrà esser d’utilitat per altres paisos membres del Consell d’Europa.

Hi ha molt per explicar, peró la jornada ha estat esgotadora per la densitat de les reunions. M’encanta esser la “Rapporteur” d’aquesta meva darrera missió , però la veritat és que treballar tot el dia en una llengua estrangera cansa molt, així que deixo la nota aquí. Bona nit des de Marienham, a les Illes Åland, enmig de la Mar Bàltica, entre Suècia i Finlàndia.

Finalment: Moltes gràcies a tots i totes els que m’heu escrit per donar-me ànims. Us ho agraeixo de tot cor. Estic profundament impressionada per la magnitud de la nostra derrota electoral, peró, de moment, no estic personalment apenada per la meva situació. Segurament quan torni a Girona em vindrà tot de cop. En tot cas, peró, una forta abracada. Us ho agraeixo molt sincerament!

comparteix aquest post

Gairebé sense conèixer els resultats electorals marxo a primera hora del matí del dia 29 en missió pel Consell d’Europa a Finlàndia. Enmig d’una onada de fred que  fa que al país les temperatures estiguin al voltant dels -12º graus sota zero, marxem amb M. Testud, un col.lega francès, a  fer l’informe de seguiment de l’evolució de l’autonomia local i regional a Finlàndia. La visita promet esser molt interessant. La veritat és que és un privilegi poder fer el “monitoring” d’un país del que em penso que tenim moltes coses a aprendre. Ens assisteixen M Semmelrogen, un expert consultor, i els tècnics del CPLRE del Consell d’Europa. La veritat és que marxar en aquest moment, amb tantes incerteses en el panorama polític català em fa estar un xic inquieta, però fa molt temps que m’havia compromès i el calendari ha fet que la visita quedés situada aquí enmig. Així que, per responsabilitat, he de ser fora tota la setmana entrant! Això vol dir que viuré a distància l’evolució de les coses a Catalunya durant tota la setmana.

En tot cas, però, aprendrem moltíssim sobre com un país gran en territori i relativament petit en població està abordant els problemes que la crisi econòmica els està plantejant. De quina forma l’evolució del proces de regionalització es veu afectat?. Com es plantegen la imprescindible racionalització de la despesa pública? Com els municipis, que a Finlàndia tenen moltes més competències que a Catalunya, afronten la situació de crisi? Totes aquestes són qüestions que haurem d’analitzar en el decurs de les moltes entrevistes que tindrem al llarg d’aquests dies. Les trobades previstes contemplen el nivell nacional, per exemple la trobada amb el Ministre d’administracions públiques, o amb el President del Tribunal Suprem;  el nivell local, per exemple amb l’alcalde i altres autoritats locals de Helsinki, la Presidenta de l’Associacio de municipis finlandesa, o l’alcalde de Kouvola; i el nivell regional amb la visita a les Illes Aland, que tenen un Estatut especial, i on veurem les seves autoritats regionals. Crec que és una oportunitat únic, malgrat el fred intens i la preocupació per la situació política catalana, d’aprendre d’un país que és modèlic en molts aspectes. Intentaré anar explicant alguna d’aquestes coses en aquest blog.

comparteix aquest post

Una de les coses que em va agradar veure és l’exposició del Centre Pompidou a veure sobre les dones artistes dones que tenen peces al Museu nacional. L’exposició és molt bona i ha generat un munt d’activitats paral·leles, i un blog propi al que podeu accedir clicant aquí. A La Villette, al seu Museu de la ciència , em va agradar molt l’ observatori de les tecnologies del futur , i la reflexió sobre la geografia de la innovació, dins de l’observatori de la innovació,  a més de les exposicions permanents, ….

I em va encantar visitar amb els meus fills la casa de Jean Monnet, al cor de la regió de les Yvelines,. En aquesta casa que és propietat del Parlament europeu, d’una forma molt senzilla es fa evident que Europa és fruit, en gran part, de l’idealisme, la intel·ligència i la voluntat de ferro d’unes poques persones, Jean Monnet n’és una de molt especial, que varen creure que era possible fer realitat una utopia: crear una estructura estable d’unió pacífica de les voluntats dels grans pobles d’Europa que històricament havien guerrejat entre ells de totes les formes possibles.

Tot plegat ha estat una bona forma de desconnectar i retornar amb les piles ben carregades i ja convé perquè la tardor requerirà tota la nostra energia.

comparteix aquest post

Ens va guiar la visita el director d’operacions de la xarxa Kipp, que s’ocupa sobretot de les finances, recursos humans i selecció de personal de Kipp, Peter Concrota. Es tracta d’un ex directiu financer, MBA per Georgetown, amb 20 anys de carrera a Wall Street, que era un dels directors de Bearn & Sterns abans de retirar-se el 2004 per dedicar-se a l’educació, primer a la Democracy Prep Charter School , i després a Kipp. Ell va esser qui ens va explicar en què consisteix la tasca de la xarxa d’ escoles KIPP. Es tracta d’una xarxa d’escoles concertades (Charter schools) , que, promogudes per una entitat sense ànim de lucre, es relacionen a través de contractes-programa amb l’administració pública educativa. La seva tasca és preparar els seus estudiants ,  que són tots fills de famílies amb molt baixos ingressos, o amb dificultats socials, per arribar a accedir a l’educació universitària, i per tenir èxit a la vida. Varen començar el 1995 al Bronx. La seva fita era graduar els alumnes havent reforçat el seu caràcter i les seves habilitats acadèmiques, per poder sortir-se’n a la vida. Volien provar que això era possible en escoles urbanes que atenen els alumnes dels barris socialment més desfavorits. Es varen proposar fer tot el que calgués per ajudar-los a reeixir, i els varen demanar als nois i noies i a les seves famílies el mateix compromís. Després de 15 anys han crescut fins a atendre més de 1300 estudiants i 700 ex-alumnes. D’aquests, el 80% provenen de famílies de molt baixos ingressos; el 98% són afroamericans o llatins i el sistema de selecció que tenen per omplir les 90 places que ofereixen cada any i per les que tenen més de 700 sol.licituds és una senzilla rifa. El que no va per rifa, sinó que és fruit d’una acuradíssima tasca de selecció, la operació més delicada i més important de l’escola, és el reclutament del professorat. Molts dels professors i professores de l’escola  (que rep moltes més sol.licituds de feina de les que pot acceptar ) han participat, abans d’incorporar-se a la Kipp, en algun dels programes d’una associació que s’anomena “Teach for America”, una ONG impressionant. Si no puc treballar en un lloc com una KIPP, vull col.laborar en una ONG com aquesta!. Es dediquen a reclutar els millors graduats de les millors universitats que es senten motivats per l’educació i per treballar pel canvi social a partir de ajudar els alumnes dels barris més desfavorits a millorar els seus nivells educatius i arribar a l’educació superior. Se’n varen adonar que una part important del professorat provenia del terç inferior dels graduats universitaris i varen decidir iniciar una tasca compensatòria d’aquesta tendència.

L’equip educatiu de la Kipp és excel.lent i la filosofia de treball de l’escola es excel.lent. La relació que estableixen amb les famílies és extraordinària, i més  tenint en compte el tipus de famílies que atenen. Creuen en les possibilitats dels infants i en les seves famílies, i se’ls estimen. Són consistents i positius en la relació educativa. Podria estar escrivint molta estona sobre les coses que vaig veure i sentir en aquesta escola, …. Us “penjo” unes quantes fotos per compartir un xic l’experiència.

Totes les parets de l’escola estan plenes de paraules estimulants (aquí el poema de Rudyard Kipling “If”, que a mi m’encanta), i de treballs dels nois i noies. (I, al sostre, algunes taques d’humitat.)

Sense oblidar l’humor

Classe de “mates”

Racó de lectura.  Tenen obsessió amb les competències bàsiques: llegir bé i disfrutar llegint, escriure bé, conceptes matemàtics bàsics

Classe de música: un gran estímul

Aquesta professora era nova. Havia passat el cap de setmana, ajudada pels seus amics, pintant la classe i redecorant-la. N’estava molt orgullosa.

En un racó d’una classe un punt de referència per tots, el President Obama (“Sigues el canvi”, “Be the change”, la famosa frase de Gandhi)

No hi ha espai en una nota de blog per explicar la tasca d’aquestes dues ONGs però podeu entrar a les seves webs per fer-vos una idea de com treballen. El més impressionant són els seus resultats. Els mateixos alumnes, del mateix barri, en l’escola del pis de sota accedeixen a l’educació universitària en un 30% dels casos. Els de la Kipp en un 85%. No tenen instal.lacions gens luxoses. Treballen en la 3a i 4a planta d’una escola pública de Harlem. Les classes les decoren els mateixos professors. El cost per any i alumne és inferior al cost a una plaça en qualsevol de les escoles públiques del mateix barri, com la que està a la 1a i 2a planta del mateix edifici. No seleccionen els alumnes, ho fa un bombo de loteria. El que si seleccionen, i molt, és el professorat. I el fidelitzen. I treballen amb una cura exquisida, com si els hi anés la vida en l’assoliment dels seus objectius. Saben què és l’essencial en l’educació: la creació d’un equip de gent excel.lent i vocacional que té unes expectatives ajustades en relació a la tasca que es proposen assolir. Es tracta d’escoles amb molt bona reputació a les que el professorat motivat demana accedir. Tenen moltes més sol.liccituds que places, tant d’alumnes com de professors, així que tothom que hi pot estar, sap que té el privilegi d’estar participant en una experiència de rebel.lia ben organitzada: contra la tirania de la reproducció del cercle de la pobresa i l’exclusió, contra el destí marcat, un esforç d’inteligència i voluntat. La visita va estar plena de detalls que ens cridaven l’atenció: Per exemple, les classes no duen el n. de l’any en què inicien la seva estada a la Kipp, sinó el de l’any en que aquests  alumnes entraran a la Universitat. Hi ha la classe de 2016, la de 2015,…

El secret no es pot explicar en un breu nota, però entendreu que entrar a les classes, compartir una estona amb els professors i els responsables de l’escola, fos una experiència impagable.

comparteix aquest post

Abans, però, d’engegar a parlar dels temes de Catalunya, on, com és públic i notori, són “temps interessants” (“Que els Deus ens lliurin dels temps interessants!”, com diu el conegut proverbi xinès), vull explicar un parell de les meves darreres trobades americanes, novaiorqueses, en concret, i “penjar” un parell de fotografies:

Una d’aquestes és la que correspon a la breu visita de cortesia que vaig fer a la Delegació del Govern de la Generalitat a Nova York. Soc Secretària de la Comissió d’acció exterior del Parlament i m’agrada visitar les diferents delegacions de la Generalitat a l’exterior, que, malgrat el que puguin dir demagògicament alguns grups de la oposició, fan una feina excel.lent en camps diversos: difusió cultural, suport a les nostres empreses a l’exterior, etc…

A la foto veieu, d’esquerra a dreta, Andrew Davis (Delegat);  Clara Barreneche (Directora de l’oficina d’ACC1Ó a NY), Jadranka Vrsalovic (Responsable de l’oficina de l’Institut Ramon Llull a NY), que em varen donar una cordial benvinguda a la delegació.

L’altra fotografia és dels primers dies però ens va arribar al final: correspon a la visita a la Senadora Jane Shaheen, que varem fer a Washington:

La darrera és una vista nocturna de la ciutat, presa des de la terrassa de casa de la Mary Ann Newman, l’encantadora directora del Centre català de la Universitat de Nova York, (Catalan center at  NYU) amb qui vaig passar una molt bona vetllada.

Moltes de les bones experiència d’aquest viatge tenen a veure amb l’amabilitat i la calorosa acollida que ens han brindat tantes i tantes persones amb qui hem tingut contacte, començant pels intèrprets i els organitzadors locals, seguint pels professors universitaris que ens han ofert els seus coneixements en una mena de “classes particulars” impagables, o pels responsables institucionals que ens han atès per explicar-nos com funcionen les seves organitzacions. D’alguns n’he parlat, d’altres, com del millor xofer/actor/fotògraf de Hollywood, Vince Hong, no ho havia fet. No crec que hi hagi al món gaires programes de diplomàcia pública com aquest IVLP del Departament d’Estat americà. Ha estat un veritable privilegi poder-hi participar.

Les dues darreres experiències de visites americanes varen esser també molt enriquidores pel seu contingut. Molt interessant la trobada amb el politòleg Joseph Mercurio, director de la consultora National Political services, un home amb una llarguíssima experiència com a consultor polític, que ens va permetre preguntar sense límit i ens va aclarir dubtes que ens han anat suscitant les diferents trobades mantingudes. La darrera visita, sens dubte, per mi, una de les millors de tot el viatge, es mereix una nota apart que em proposo fer tot seguit, abans d’entrar a parlar de política catalana: es tracta de la que varem fer a la Kipp School de New York.

comparteix aquest post

Soc a l’altra banda de l’Atlàntic, però tinc el cap també  al Parlament, al Ple de l’Estatut.

Aquí seguim corrent, com cada dia, i ja som a Nova York, la darrera etapa del nostre viatge. Després d’agafar el novè vol del nostre periple, hem arribat a aquesta magnífica ciutat, on demà anirem a visitar, entre altres coses, una escola del Bronx que és modèlica en l’ensenyament de nois i noies en situació de risc social: la KIPP Infinity Charter School.

Abans de marxar de Texas, hem tingut temps de visitar la “Texas Railroad Comission” que és el regulador de l’Estat texà en temes d’energia. No havíem pogut tractar aquests temes en cap altra de les nostres visites i, per tant, la reunió amb el Sr. John Tintera, el Dircetor executiu de la TRC, ha estat molt il·lustrativa.

comparteix aquest post

Una de les visites que més m’ha interessat: la que hem fet a un Institut de la Universitat de Texas, el IC2 Institute. El seu director David V. Gibson ens ha explicat com, seguint la filosofia del seu fundador, George Kotzmetsky treballen (aquí i arreu del món) per afavorir el desenvolupament econòmic i per crear riquesa a partir de la transferència de tecnologia.

Aquest era un altre dels temes que jo havia sol.licitat i la reunió ha estat en aquest sentit molt profitosa. La veritat és que aquest viatge, com ens deia ahir una de les persones amb les que ens varem trobar és una oportunitat d’or per aprendre i establir relacions.

comparteix aquest post