FONS DE CONTINGÈNCIA A DISCRECIONALITAT
Multiplicar per 9 la partida del fons de contingència, passant dels 200.000 euros a 1.800.000 euros de dotació, i eliminar una frase de les bases d’execució que acompanyen els pressupostos que permetrà, a partir d’ara, a l’equip de govern fer ús d’aquesta partida amb discrecionalitat, és un dels exemples que demostra la manca de transparència dels pressupostos pactats per CiU i PP. Amb aquests pressupostos, els ciutadans i les entitats perden informació perquè s’han agrupat partides en les que es detallava quins convenis i amb quines entitats s’establien, substituint-les per partides genèriques en què no s’especifica clarament quina finalitat tindran ni a qui aniran destinades.

RETALLADA DE SERVEIS A LES PERSONES
La regidora socialista Sílvia Paneque ha explicat en la matei8xa roda de premsa que el relat i l’argumentació fet sobre els pressupostos tampoc és transparent i no és creïble. Després d’analitzar els comptes per al 2012 presentats per l’equip de govern, des del grup municipal socialista  hem comprovat que allà on CiU parla d’estalvi en despesa corrent, en realitat hi ha retallades en serveis a les persones. Un exemple és la reducció de 300.000 euros en transport públic, la reducció de 150.000 euros del fons de cooperació i la reducció en 67.000 euros en la partida de zones verdes. Aquests estalvis de 500.000 euros que CiU imputa a la despesa corrent, en realitat són estalvis que s’aconsegueixen retallant en serveis tan importants com el transport públic, la cura del detall urbà i la solidaritat.

FETS I PARAULES
Palrem de les despeses que no es detallen en els pressupostos aprovats inicialment per al 2012, malgrat s’han donat a conèixer públicament. És el cas dels ja anunciats 300.000 euros que l’alcalde de Girona s’ha compromès a aportar a l’AGI per tal que Ryanair torni a augmentar la seva activitat a l’Aeroport de Girona. Tot i que s’ha anunciat en diverses ocasions que la voluntat de l’equip de govern és fer aquesta aportació, la posició del grup socialista es posició és contrària a aquesta aportació municipal. Els ciutadans i ciutadanes de Girona ciutat no han de pagar doble. La Diputació, que representa tots els municipis de la demarcació, ja fa la seva aportació a l’AGI, juntament amb la Generalitat.

SENSE PARTIDES IMPORTANTS
Els pressupostos per al 2012 que han pactat CiU i PP també tenen grans absències. Una de les més importants és la reforma de les cases de l’Onyar, un element emblemàtic del patrimoni de la ciutat que cal preservar i, per tant, és necessari que aquesta inversió formi part del pressupost. Per a nosaltres primer és Girona i no és acceptable que l’equip de govern de CiU decideixi parar la reforma de les Cases de l’Onyar perquè l’Incasol ha retirat la seva aportació. L’Ajuntament ha de defensar els interessos de la ciutat incloent la seva aportació al pressupost i exigint a la Generalitat que faci el mateix.  La defensa dels interessos de la ciutat de Girona i dels seus ciutadans és especialment important en un moment en què la inversió directa de la Generalitat a la comarca del Gironès ha caigut d’una forma destacada i està molt per sota de la mitjana de Catalunya prevista per l’any 2012.

MÉS CÀRRECS DE CONFIANÇA
Hi ha més exemples per remarcar que l’explicació dels pressupostos per part de l’equip de govern no és creïble. La regidora Amèlia Barbero també ha recordat en reoda de premsa que mentre CiU parla d’un estalvi de 300.000 euros en personal, segueix augmentant els càrrecs de confiança. Des que es va constituir el nou Ajuntament s’han creat 3 noves places de càrrecs de confiança, se’n n’ha ocupat una que fins aleshores no s’havia ocupat, s’han fet contractes de serveis eventuals i s’han convertit places de tècnics a càrrecs de confiança. El nou personal de confiança que s’ha contractat des que governa CiU representa un increment en la despesa anual de personal de 271.550 euros.

Pensat sempre en Girona i posant per davant els interessos de la ciutat i dels seus ciutadans i ciutadanes hem votat en contra d’uns pressupostos que no veiem transparents i treballarem per presentar una al·legació general que permeti millorar-los.

comparteix aquest post

Mentre estava a punt d’escriure aquestes reflexions, he fet un cafè amb una d’aquestes persones que durant més de vint anys ha estat al capdavant d’un centre cultural, proposant una política ferma d’expansió i internacionalització que li ha donat un fort reconeixement. Va ser destituït fa menys d’un mes i em reconeixia que el que més li dolia de tot és que s’havia transgredit una llei bàsica: la idea sagrada que el responsable d’un centre cultural ha de ser un expert en la matèria. Molts dels millors gestors que hem tingut al nostre país varen guanyar la plaça amb concursos públics o varen ser contractats perquè eren professionals de reconeguda solvència. Ara els nous càrrecs que han de responsabilitzar-se del fet que la inanició s’apoderi de la cultura solen ser figures nomenades a dit que no poden demostrar què és el que han fet per merèixer estar allà.

comparteix aquest post

Aquest dijous 26 de gener a les 19.30 h. l’ex-Conseller d’Economia de la Generalitat Antoni Castells pronunciarà una conferència en la presentació a la ciutat de Girona del seu llibre ‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’ . Serà al  Caixa Fòrum Girona en un acte organitzat per la delegació a Girona de la Fundació Catalunya Europa, que jo mateixa encapçalo. El llibre de l’ex-Conseller i i catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona serà presentat per Manel Serra, vicepresident del Consell Social de la UdG.

‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’ recull textualment la conferència que Antoni Castells va pronunciar al Cercle d’Economia el passat 29 de juny de 2011, mig any després de deixar de formar part del Govern de Catalunya. En aquest llibre fruit de la citada conferència, Antoni Castells explica amb transparència i fermesa la realitat del llegat financer del Govern d’Entesa i analitza amb rigor la situació econòmica que vivim, exposant unes idees i preocupacions per mirar endavant, treballant plegats al servei del país i dels ciutadans.

“L’experiència m’ha ensenyat que quan es respon al soroll amb soroll el que en surt no és la llum, sinó més soroll. Les coses han de tenir resposta en el moment més apropiat, i aquest moment sempre acaba arribant”. Així explica en la conferència i el llibre posterior  la seva decisió, després de mig any de silenci, de respondre a “la política que al llarg d’aquests mesos ha adoptat l’actual govern de la Generalitat i els partits que li donen suport respecte del llegat del govern anterior i la gravetat de la situació financera que s’ha trobat, contrària a la realitat de les dades, impròpia del comportament institucional que cabria esperar d’un govern i completament contraproduent des del punt de vista dels interessos del país”.

En la presentació del llibre, tal com va fer en la conferència del Cercle d’Economia, Antoni Castells aprofundirà en la realitat del llegat financer del Govern d’Entesa. En aquests sentit, el llibre ‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’ recull paraules d’Antoni Castell que exemplifiquen la seva posició i seran explicades en la presentació: “L’altra dia encara vaig escoltar una persona que hauria d’estar ben informada (una personalitat pública, que ha exercit altes responsabilitats) afirmant que el govern anterior va dir que el dèficit era de 2.000 milions d’euros, quan en realitat ha estat de més de 7.000. És una falsedat total. El dèficit hauria d’haver estat de 4.800 milions d’euros (el 2,4% del PIB) i nosaltres vam fer una previsió que el situava per sobre de 7.000 (entorn de 7.200; i després, segons les darreres estimacions, sembla que es pot situar entorn dels 7.600)”.

L’acte de presentació del llibre d’Antoni Castells estarà obert a tothom i serà la segona activitat que organitzem des de la nova delegació de la Fundació Catalunya Europa a Girona, després de la seva presentació el passat octubre del 2011. Jo mateixa, com a delegada de la Fundació a la demarcació, donaré la benvinguda a l’acte tot recordant que la voluntat de la Fundació és estimular la creativitat, les idees i els projectes que permetin projectar Catalunya a Europa.

comparteix aquest post

T’hi esperem!!

comparteix aquest post

I , de nou, com altres anys us desitjo bon any amb un dels meus poemes d’any nou predilectes: el d’Isabel Barriel.

POEMA D’ANY NOU

Que l’any nou ens rebi
amb lluminosos paisatges,
ritme harmoniós
i alegria a tots els àmbits.

I curiositat il·limitada,
poms d’idees amb sorpreses,
energia vital i saviesa,
pluges raonables,
salut pel planeta,
territoris abastables
i camins per arribar-hi,
desigs, somnis,
temps per fruir
del compàs de la vida,
capacitat per fugir
de les foscors i les opacitats,
equilibri entre companyies i soledats,
bon cinema, clarividència
i un google sempre a mà

ISABEL BARRIEL

Amb els meus millors desitjos per l’any que comença!

comparteix aquest post

I avui, de cop, ha arribat la Nit de Nadal, Nadal i  aquestes festes que ens conviden a compartir el temps amb els que més estimem, amb els més propers. Ara que ja tinc l’escudella feta, ara que ja hem parat la taula per acollir com cal a la família, aprofito una estona per desitjar-vos  bones festes a tots  i a totes els lectors d’aquest blog.

Ho faig copiant el poema de Miquel Martí i Pol que he triat per la meva nadala d’aquest any, i enllaçant-vos una de les meves cançons predilectes, “Amor particular”  de Lluís Llach :

Viure és combatre la peresa

comparteix aquest post

Fa molt pocs dies es varen entregar a Estocolm els Premis Nobel d’enguany. M’agrada molt seguir els discursos dels grans esdeveniments mundials que reuneixen les ments més brillants del món. Poder accedir al destil.lat del millor pensament del moment, és avui, més fàcil que mai gràcies a Internet. Us recomano tot el contingut de la cerimònia a Estocolm i el de l’entrega, a Oslo, del Premi Nobel de la Pau. Crec que és especialment interessant el discurs del President de la Fundació Nobel, Marcus Storch, en la presentació de l’acte.  Un parlament breu i clar en el que Storch subratllà els grans reptes que enfronta avui la humanitat i la importància de la ciència per donar-hi resposta. Destacava així que l’estímul de la ciència i la innovació són un element imprescindible del progrés de qualsevol país. Un bon sistema educatiu i el foment de la creativitat són imprescindibles. Podeu accedir al text clicant aquí per veure quines son, per ell , les claus del progrés i de la millora de la condició humana: la ciència, l’humanisme , el treball per la pau, l’internacionalisme.

No deixeu de llegir tampoc els discursos de la cerimònia d’entrega del Premi Nobel de la pau a Ellen Johnson Sirleaf, Leymah Gbowee, Tawakkol Karma, tres dones africanes, dues liberianes i una iemenita, que han lluitat contra les dictadures la injustícia i la violència sexual i que representen “una de les forces motrius més importants pel canvi en el món d’avui: la lluita pels drets humans en general i la lluita de les dones per la igualtat i la pau, en particular”.

Us el transcric en la seva traducció automàtica, pel seu interès:

Premio discurso de la ceremonia

Discurso de presentación Thorbjørn Jagland, presidente del Comité Nobel de Noruega , Oslo, 10 de diciembre de 2011.

Sus Majestades, Sus Altezas Reales, premios, excelencias, señoras y señores 
, Ellen Johnson Sirleaf, Gbowee Leymah y Karman Tawakkol:

Desde que el Comité Noruego del Nobel hizo la decisión de este año que se conoce, el pueblo de Noruega han esperado a ver que en esta etapa. Todos aquellos que tengan empatía con los niños y las mujeres que son maltratadas y asesinadas, todos aquellos que creen en un futuro libre de violencia y la guerra, que te aclaman hoy por respeto a la voluntad de actuar que usted representa.

Darle un significado concreto al proverbio chino que dice que “las mujeres sostienen la mitad del cielo”. Por eso, al dar sus razones para la adjudicación de este año, el Comité Nobel declaró que “No podemos alcanzar la democracia y la paz duradera en el mundo a menos que las mujeres adquieran las mismas oportunidades que los hombres para influir en la evolución en todos los niveles de la sociedad”.

Te damos gracias por la esperanza que despierta en todos nosotros.

Y le felicitamos por Premio de la Paz de este año.

Hombres y mujeres tienen en todo momento con experiencia de guerra de diferentes maneras. Aunque las mujeres también han luchado en las guerras a través de los siglos, y hoy incluso participar en el terrorismo, son los hombres que en un grado mucho mayor han participado en la guerra real. En las guerras modernas la mayoría de las víctimas a menudo son civiles, y muchos de ellos son mujeres y niños.

La violación ha sido siempre uno de los horrores de la guerra. Pero en los últimos años, en Bosnia-Herzegovina, en Darfur, en Ruanda, y en el Congo, entre muchos otros lugares, hemos visto violación de trabajo no sólo como una violación masiva en sí mismo. La violación se ha convertido en parte de las tácticas de la guerra. El objetivo es romper la moral del enemigo, para obligar a las poblaciones a moverse, y para castigar a los opositores también después de la guerra ha terminado.

Esto fue definido como un crimen de lesa humanidad y crímenes de guerra por el Tribunal Penal Internacional para la ex Yugoslavia. La Corte Penal Internacional (CPI) ha llegado a la misma conclusión.

La opinión popular en favor de este punto de vista debe ser fortalecido, y eso es lo que estamos haciendo aquí hoy.

Lo hacemos mediante la atracción de una renovada atención a la resolución adoptada en octubre de 2000 por el Consejo de Seguridad de la ONU, la Resolución 1325. La resolución de la primera vez que hizo de la violencia contra las mujeres en tiempo de guerra un problema de seguridad internacional. Subrayó la necesidad de contar con las mujeres se conviertan en participantes en pie de igualdad con los hombres en los procesos de paz y de trabajo por la paz en general. Las mujeres tenían que salir de su papel de víctimas, sino que deben convertirse en actores que contribuyen a crear la paz. Estos objetivos fueron golpeados después de más de cuatro nuevas resoluciones del Consejo de Seguridad, 1820, 1888, 1889 y las resoluciones 1960.These se debe dar un lugar destacado y visible en los escritorios de todos los jefes de Estado.

Ya que todavía hay un largo camino por recorrer antes de que los objetivos de estos acuerdos se alcanzan. En recientes negociaciones de paz en varias partes del mundo que son encuestados, menos del 8 por ciento de los participantes en las negociaciones y menos del 3 por ciento de los signatarios del acuerdo de paz eran mujeres. Ninguna mujer ha sido nombrado jefe negociador en las negociaciones de paz dirigidas por la ONU.

Mientras tanto, continúan las violaciones, miles de ellos, día tras día.

La situación de la mujer es difícil en muchas partes del mundo. Cuando un poco se avanza, a menudo los hombres que más se benefician.

Un breve ejemplo: bicicletas en los últimos años hizo su entrada en los distritos rurales de muchos países pobres. Las mujeres, que a menudo tanto labrar la tierra, el transporte de mercancías al mercado, y ver que los niños vayan a la escuela, rara vez se llega a utilizar la bicicleta. Es por el miembro masculino de la familia. Con demasiada frecuencia, lo usa para visitar el bar local, y ahora también se puede llegar a los bares de los pueblos vecinos. Como muchos han señalado, la ayuda a las mujeres es una ayuda para la familia, ayuda para los hombres es, por desgracia con demasiada frecuencia sólo ayuda a ellos solos. La inversión en educación de las niñas es probablemente la mejor inversión que cualquier país en desarrollo puede hacer.

Pero, afortunadamente, las mujeres no son las únicas víctimas. Algunos tomar medidas.

Tres de ellos son hoy en día recibe el Nobel de la Paz 2011.

Toda la vida, Ellen Johnson Sirleaf se puede ver como una realización de las intenciones de la Resolución 1325. En 1980 se exilió después de haber sido encarcelada y amenazada de violación. Desde hace varios años se desempeñó como Director de la Oficina Regional del PNUD para África. Ella fue una de las siete personalidades que investigó el genocidio en Ruanda en nombre de la Organización de Unidad Africana (OUA). Cuando estalló la guerra civil en Liberia en 1989, Johnson Sirleaf, primera apoyaron Charles Taylor en la esperanza de que podría representar una solución, pero poco a poco se disocia de él, y corrió contra Taylor, sin éxito, en las elecciones presidenciales de 1997. En las elecciones de 2005, sin embargo, Johnson Sirleaf ganó una victoria convincente, que la convirtió en la primera mujer elegida democráticamente la cabeza del Estado en el continente africano.

Liberia sigue siendo uno de los países más pobres del mundo, y se enfrenta a enormes problemas, pero se ha avanzado mucho, sin embargo han hecho desde que Johnson Sirleaf fue instalado como presidente en 2006. La guerra civil ha terminado, la democracia está funcionando, ha habido un crecimiento económico considerable, la corrupción muy extendida se ha reducido algo, la educación de las mujeres y su participación en la vida social se ha reforzado considerablemente, el número monstruoso de las violaciones ha disminuido.

Pocas otras personas que mejor satisfagan los criterios para recibir el Premio de la Paz se menciona en la voluntad de Alfred Nobel.

¡Felicitaciones!

Lo mismo se aplica a Leymah Gbowee. Ella es la especialista en traumas que cambiaron de tratamiento de víctimas de la guerra para trabajar por la paz. En 2002, movilizó una red de más de 2.000 mujeres en 15 provincias en Liberia para protestar contra la guerra y la violencia. Se vistieron de blanco y tomaron posiciones cerca del mercado de pescado de Monrovia. Es muy importante que Gbowee logró unir a las mujeres con antecedentes étnicos y religiosos muy diferentes en esta lucha. Durante las negociaciones de paz en Ghana, las mujeres en la frustración cerró los negociadores varones y amenazaron con banda desnudos, algo que en ese país se han traído la desgracia absoluta de los hombres.

Como se sabe, fueron capaces de mantener su ropa puesta. Un acuerdo de paz alcanzado.

Gbowee trabajo inspiró a muchas mujeres a participar en una lucha no violenta contra la guerra y la violencia y de los derechos de las mujeres. Como una red-constructor, ella tomó la iniciativa en la formación de la Red de Mujeres de Consolidación de la Paz (WIPNET), que se centró no sólo en Liberia, sino también en otras partes de África occidental.

Gbowee actualmente dirige la Mujeres, Paz y Seguridad de Red de África (WIPSEN), con sede en Accra, en Ghana. Esperamos que el premio de este año ayudará a fortalecer esta red.

¡Felicitaciones!

Yemen es el país en el mundo que ha hecho menos progresos en los derechos de las mujeres se refiere. En su casa, premio Nóbel de la Paz Tawakkol Karman mantiene fotografías de sus héroes, Mahatma Gandhi, Martin Luther King , Nelson Mandela y Hillary Clinton. Muchos años antes de la primavera árabe en 2011, ella era una activista juvenil y femenino. Ella se convirtió en un periodista y fundó la organización Mujeres Periodistas Sin Cadenas. Ella organizó sentadas pacíficas y campañas de información, se entrenó a otras mujeres a tomar parte en esta lucha.

En un país donde la inmensa mayoría de las mujeres usan niqabs, Tawakkol Karman cambiado con el hijab. Ella es al mismo tiempo miembro de un partido islámico.

En 2011 fue uno de los líderes de las manifestaciones en la Plaza de Cambio en Sana. Ella fue encarcelada y se expone a serias amenazas, pero nada la detuvo. Día tras día, ella ha hecho campaña contra el presidente Ali Abdullah Saleh, y por la democracia, los derechos de las mujeres, y la tolerancia. Ella aboga por el entendimiento entre chiitas y sunitas, y entre el Islam y otras religiones.

La Primavera Árabe prometedores se convertirá en un nuevo invierno si las mujeres son nuevamente dejados de lado. La violencia visible y lo invisible e indirecto a ellos debe cesar.Las mujeres deben ser plenamente aceptado en todos los sectores de la vida comunitaria. A su modo de vida y de lucha, Karman ha demostrado que el Islam no presenta ningún obstáculo para ello. Por el contrario, el Islam debe ser parte de la solución. Sólo entonces habrá democracia y el desarrollo pacífico de esta parte del mundo. Esto significará una mayor seguridad para todos nosotros.

Lo que Karman ha logrado en un corto espacio de tiempo es increíble. Como de 32 años de edad, es el galardonado más joven en la historia del Premio Nobel.

Su lucha es nuestra lucha. Felicitaciones y buena suerte para el futuro!

Los líderes de Yemen y Siria, que asesinan a sus personas a conservar su propio poder debe tomar nota de lo siguiente: la lucha de la humanidad por la libertad y los derechos humanos nunca se detiene. Ningún dictador puede a la larga, encontrar un refugio de este viento de la historia. Fue el viento que llevó a la gente a trepar sobre el muro de Berlín y destruirla. Es el viento que ahora sopla en el mundo árabe. Ni siquiera el presidente Saleh fue capaz y el presidente Assad en Siria, no será capaz de resistir a la demanda del pueblo por la libertad y los derechos humanos.

Como que tenemos con nosotros hoy en día dos mujeres fuertes de Liberia – el país que fue construido por los esclavos que tuvieron la oportunidad de volver a África, y ya que tenemos a una mujer igualmente fuerte de un país, Yemen, donde las mujeres están en libertad exigentes presente , voy a concluir con una cita del escritor y defensor de los derechos civiles James Baldwin, quien escribió:

“El pueblo que una vez que andaba en tinieblas ya no están dispuestos a hacerlo.”

Tome nota de eso! - Todos aquellos que deseen estar en el lado correcto de la historia.

Felicitamos a los ganadores de este año del Premio Nobel de la Paz. Que representan una de las fuerzas motrices más importantes para el cambio en el mundo de hoy, la lucha por los derechos humanos en general y la lucha de las mujeres por la igualdad y la paz en particular.

Gracias por su atención.

comparteix aquest post

Avui fa 20 anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que creava la UdG. Més enllà del progrés científic i acadèmic que això ha suposat a casa nostra, vist des del punt de vista municipal, és ben evident avui que l’aposta per la Universitat que va fer la ciutat, liderada per l’Ajuntament i pel seu alcalde de llavors Joaquim Nadal, és una de les claus del rellançament i la revitalització de la nostra ciutat en les darreres dècades. Els quasi 15.000 estudiants, els quasi 1.500 professors, els més de 600 integrants del PAS, donen idea de la importància que per una ciutat que no arriba als 100.000 habitants té la Universitat. El suport de la ciutat a la UdG ha generat inversions a Girona per part de les administracions superiors que haurien estat impensables si no fos per la seva existència. Cedir, comprar i cedir terrenys i edificis a la Universitat va esser una constant de l’acció municipal durant molts anys en aquesta ciutat. En el context actual les formes de suport han d’esser altres, però han de continuar essent molt decidides. Fer de la Universitat un dels elements clau per atraure talent, incorporar la dimensió de “Ciutat universitària” a totes les accions de promoció de Girona, generar sinèrgies amb altres zones de l’Euroregió a la que pertanyem són només alguns exemples del camí a seguir. Avui el “Diari de Girona” publica un suplement sobre l’ aniversari de la UdG on en trobareu molts altres. També en el Punt Diari d’avui . En el discurs excel.lent que el President en funcions del Consell Social, Manel Serra, va pronunciar a l’acte d’inauguració de curs d’enguany també. El podeu llegir clicant aqui.

Avui és un dia per celebrar i per mirar el futur. Per molts anys a la UdG!! i per molts anys a Girona!!!

comparteix aquest post

Ha mort Pepa Bouis, apassionada de la vida i del periodisme

Va formar part de l’equip fundacional d’El Punt, mitjà amb el qual va mantenir una intensa vinculació durant dues dècades

En un acte de la campanya per l’Estatut Foto: EL PUNT.

Apassionada en la vida i en el periodisme, amb una enorme capacitat d’intuïció, dotada de reflexos àgils davant la notícia i sobretot molt generosa i compromesa en la vessant més humana del nostre ofici, Pepa Bouis, la Pepa, que ha aplegat més amics que col·legues en el seu llarg itinerari professional, ens va deixar ahir als 58 anys, després d’haver plantat cara amb ànim i coratge al càncer.

comparteix aquest post

Aquesta nit fa 11 anys que varen matar Ernest Lluch. Avui al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, hi deu haver hagut un rosa vermella al costat del cavall de cartró que l'Ernest els hi va cedir.

Quim Nadal, parlant d'ell, escrivia fa pocs dies, a la presentació de l’opuscle La política: un compromís de present i de futur, publicat pel PSC de les comarques gironines amb motiu de les eleccions generals:

"Ernest Lluch ens va ensenyar moltes coses. L’austeritat, la simplicitat. Les ganes de viure: la valoració del futbol, la música, la vida. I també la política. Ens va ensenyar a fer política i, sobretot, a fer campanya amb una sabata i una espardenya. A estudiar i treballar molt, a córrer món. A llegir i escriure.

Ernest Lluch va imprimir caràcter a les campanyes i a les propostes dels socialistes gironins, i ens va portar a pensar i escriure sobre el passat, el present i el futur de les comarques de Girona. Sobre el territori i sobre la gent, sobre l’activitat econòmica i les lluites polítiques, sobre el republicanisme i el federalisme.

Amb ell vam repetir, una i una altra vegada, quina era “L’alternativa socialista a les comarques gironines”.

I Ernest Lluch va ser ministre, professor, home de diàleg. Era apreciat per molts i, sovint, poc estimat pels adversaris dels socialistes. Mentre va viure, l’Ernest Lluch no va desvetllar l’aura de consens que ara l’acompanya.

Ho hem de recordar per deixar constància de la hipocresia que comporta aquesta actitud que molts ja no recorden.

Però justament el seu testimoni val molt més. La mort violenta i brutalment injustificable no esborra el testimoni de vida i les lliçons que ens va donar.

És aquest el punt de referència del qual hem de partir ara, en hores baixes del socialisme català, i més del socialisme espanyol i, en general, de la socialdemocràcia al món.

Però justament les noves generacions que s’emmirallen en Lluch han de reflexionar sobre les causes de la crisi, la pèrdua de valors, el desgast dels ideals del socialismes desvirtuats sovint, i les causes més profundes que han alimentat la desafecció, l’absentisme i la pèrdua de crèdit de la política en general.

L’esforç que ara podem reclamar és doble. Hem de recuperar el crèdit perdut i hem de reformular les propostes per engrescar de cara al futur, per modernitzar el llenguatge i el missatge, per arrelar-nos en el testimoniatge dels que ens han marcat el camí. "

Què diria Ernest Lluch avui si fos entre nosaltres vivint la gran ensulsiada electoral que acabem de patir els socialistes espanyols i els catalans? Ho pensava avui, i crec que, críticament, ens esperonaria a aixecar-nos i a posar-nos a treballar amb més vigor que mai, per trobar noves formes de treballar per acostar-nos més a l'ideal socialista, que ell definia així:

"El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat. Per assolir-ho no n’hi ha prou amb polítiques públiques, sinó que també cal que la moral i l’ètica de les persones canviï paral·lelament. 

En aquests moments més que mai, cal recordar a tantes i tantes persones que, com l'Ernest o la Maria Aurèlia Capmany, a qui recordàvem fa molt pocs dies,  ens han precedit i ens han mostrat el camí. Som ara nosaltres els usufructuaris de les millors idees de la humanitat, les que ens han portat a assolir els majors nivells de llibertat i igualtat que ha viscut la humanitat. Tenim el dret i el deure de seguir lluitant per defensar i actualitzar aquest llegat preciós, i transmetre'l als més joves. I així ho farem.

comparteix aquest post