Aquí als Estats Units hi ha diversos debats oberts amb molta intensitat. Un d’ells és la reforma financera, lògicament. Un altre molt important és el debat sobre la immigració. En aquest país calculen que hi ha al voltant de 11 milions d’immigrants sense papers. Aquesta és una situació que, evidentment, per la magnitud del fenomen i de les seves conseqüències preocupa enormement la població. Una de les promeses electorals del President Obama va esser abordar la reforma legislativa necessària per començar a donar una millor sortida a aquesta situació que, evidentment, no és només un problema pels afectats sinó per tota la societat. La precarietat en el treball de totes aquestes persones, la penositat de la seva situació, va acompanyada de la problemàtica de l’economia submergida que es genera al seu entorn a tots nivells, del “dumping” laboral i social per els treballadors i per les empreses que compleixen les normes, etc…

La reforma, però, ha estat bloquejada en el Senat pels senadors republicans, que actuen cada cop més amb lògica partidària, i més quan s’acosten les eleccions de la tardor. El bloqueig està augmentant la frustració  dels col.lectius diversos que tenien l’expectativa de que hi hauria avenços amb el nou President. Els “latinos” que varen votar molt més que mai el Partit Demòcrata en l’elecció presidencial, pressionen per aconseguir millores. Mentre, però, s’ha aprovat una controvertida  llei a Arizona que està essent la punta de llança per aquells que volen resoldre un problema enormement complexe amb solucions simplificadores i, per tant, ineficaces.

El debat està servit i, en aquest context, es va produir el dimecres d’aquesta setmana  el discurs del President Obama que molta gent esperava al voltant del tema. Avui el Washington Post dona la seva impressió al respecte en un editorial en què parla de que, mentre alguns polítics busquen rèdit electoral radicalitzant les postures sobre un tema que està dividint el país des de fa molt temps, i més ara en la situació de crisis, el bloqueig legal condemna 11 milions de persones a seguir al llimbs . A més publica un article molt bo (us l’enllaço en traducció automàtica que s’entén molt bé) de Jeb Bush (ex-governador de Florida) i de Robert D. Putnam, un professor de Harvard que té alguns llibres excel·lents (traduïts al castellà), que us recomano.

Per cert, avui a l’aeroport de Baltimore, d’on hem sortit per anar a Machester (NH) la megafonia feia els avisos en anglès i castellà. I he de dir que trobem molts “latinos” durant el nostre viatge, a tot arreu. Us sona el debat d’alguna cosa?.

Un dels temes principals sobre els que versaran les nostres reunions i visites a Los Angeles (California), el nostre proper destí a partir de mitjans de la propera setmana, és la immigració. Ja us ho aniré explicant.

comparteix aquest post

Hide Sites

Avui a Puigcerdà s’ha celebrat la signatura del conveni que dona cobertura institucional a l’Hospital transfronterer de la Cerdanya, que ja s’està construint allà (a la foto d’Emili Gimenez podeu veure el President de la Generalitat i la Ministra francesa de Salut, signant en presencia de la Ministra espanyola de Salut i de la Consellera de Salut de la Generalitat. Tot ben simbòlic) . Es tracta d’un projecte que mostra clarament les millores de qualitat de vida per la ciutadania que suposa el procés de construcció europea. Hem d’estar orgullosos de veure que l’europeísme de Catalunya es va convertint en realitats tan tangibles com aquesta. Som poc conscients, en general, de les aportacions que Europa ha fet en les darreres dècades a la nostra societat. (Us recomano, per això, que aneu a veure l’exposició que està instal.lada a l’espai de la Llibreria de la Generalitat, a la nova seu del Sta Caterina, on s’explica a què s’han destinat els fons europeus a casa nostra en els darrers anys. )L’acte d’avui, però ens mostra que no només rebem d’Europa, sinó que també som capaços de construir Europa des de Catalunya. I que, a més, ho fem de forma innovadora i valenta. La nostra Consellera de Salut, l’amiga Marina Geli, que ha tingut un paper fonamental en la definició del projecte, estava avui molt feliç i no hi havia per menys: fem Europa, fem Euroregió, i millorem la qualitat de vida de la gent. M’ha sabut greu no poder-hi esser. He hagut d’anar al Senat a una Jornada sobre, justament, la Presidència espanyola de la Unió Europea a la que estàvem convidats els Parlaments autonòmics. Malgrat la reforma del Senat no arriba, el grup parlamentari socialista té voluntat de reforçar la dimensió territorial del la Cambra i, per això, organitza activitats com aquesta d’avui. També al Senat s’ha parlat de l’Hospital transfronterer com un dels millors exemples de la nostra voluntat de construcció europea. Per poder fer l’Hospital els Governs espanyol i francès han aprovat crear l’ Agrupació Europea de Cooperació Territorial “Hospital de la Cerdanya”. Montilla i Bachelot han signat  avui els estatuts de l’ Agrupació. Bones notícies.

comparteix aquest post

Hide Sites

Amb la inauguració del nou edifici i el nou servei es finalitza la transformació de l’antic hospital psiquiàtric de Salt a l’actual parc hospitalari Martí i Julià

comparteix aquest post

Hide Sites

Diumenge passat, 13 de desembre, era el dia de Santa Llúcia. Cada any la ONCE celebra la diada amb trobades diverses a tot Catalunya. En el meu cas ja fa anys que procuro acompanyar els amics de la ONCE de la demarcació de Girona, acceptant l’amable invitació que en Manel Caballero, l’excel.lent Delegat de Girona, em fa arribar. Aquest any la cita era a Figueres i acabava amb un dinar al Pà Volador, al que vaig poder assistir. La diada és la ocasió per posar-me al dia de les novetats del col.lectiu dels associats i de les novetats en la feina de l’Associació, que, aquest any, com no podia ésser d’altra forma, està marcada per la situació de crisi. Vaig poder, a més, saludar els Delegats de Figueres i Blanes i al Conseller de la ONCE Joaquim Dalmau i a la seva esposa, cassanencs tots dos, que demostren cada dia que és possible viure amb plenitud i amb actitud positiva (i amb dedicació als altres) qualsevol circumstància de la vida.  La veritat és que, justament per la dificultat de la situació actual, la feina de les entitats solidàries és més important i més rellevant que mai.

Després, dimecres, al Parlament varem tornar a tenir constància de la feina de la ONCE, i ens varem sumar a la celebració del bicentenari del naixement de Louis Braille, inventor del sistema de lectura i escriptura tàctil que porta el seu nom.  Com diu la web del Parlament ” (…) els diputats han rebut l’ordre del dia del ple d’aquesta setmana traduït a aquest sistema, i els presidents del Parlament i la Generalitat han rebut en Braille de mans de la Delegada de l’ONCE a Catalunya, Teresa Palahí, la declaració de les Nacions Unides pels drets dels discapacitats. L’acte de lliurament de la declaració s’ha fet al despatx d’audiències després de la sessió de control del ple al govern, que Palahí i el president del Consell Territorial de l’ONCE, Enric Botí, han pogut seguir des de la llotja d’honor de l’hemicicle.  A primera hora del matí, abans de començar el ple, s’ha repartit entre els diputats l’ordre del dia de la sessió juntament amb una carpeta que en contenia la traducció en braille feta per l’ONCE, material divers sobre aquest sistema de lectoescriptura i lupes d’augment. Un equip de cinc persones del servei bibliogràfic de l’ONCE s’han encarregat de la traducció, i el tiratge de tres-cents exemplars es va fer ahir al matí amb una màquina especial.  D’aquesta manera el Parlament s’afegeix a una iniciativa que té per objectiu conscienciar la ciutadania de la importància d’aquest sistema de lectoescriptura per a les persones cegues, ja que els facilita l’accés a l’educació, la cultura i l’oci i els fa pràctica i segura la vida quotidiana. El Congrés dels Diputats i altres cambres legislatives autonòmiques també s’hi han sumat. Al final de l’any passat el Parlament va manifestar en una declaració que “comparteix els postulats de la convenció” i “la voluntat de vetllar perquè es garanteixi la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, com a ciutadans de ple dret”. Amb la declaració la cambra també donava suport a la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que promou l’Organització de les Nacions Unides i es commemora el 3 de desembre.  El sistema consisteix en un codi de seixanta-tres caràcters constituïts per un rectangle de sis punts en relleu que conformen una determinada figura. Aquests caràcters estan units per línies sobre el paper i es poden llegir passant les puntes dels dits suaument sobre l’escrit. El sistema va ser reconegut com una fórmula universal d’ensenyament per als invidents el 1878 al Congrés Internacional de París, dos anys després de la mort de Braille”.

comparteix aquest post

Hide Sites

A casa, amb els nostres fills, parlem sovint de l’enorme sort que tenim d’haver nascut, de créixer, i de viure en aquesta ciutat. Girona deu ésser una de les millors ciutats del món per viure-hi. Ho dic ben convençuda, tot i veure, com tothom, que hi ha coses que són millorables. El millor de Girona, però, és la seva gent. Ho deia avui a taula a  l’hora de sopar, i no em deien pas que no. Hi pensava després d’haver anat  a un  d’aquests actes que aixequen la moral. Ha estat, tal com explica en Quim Bonaventura al seu blog, senzill i molt agradable: l’acte de presentació del llibre “Perquè tu ets important” que forma part de la col·lecció blocs de l’Institut Guttmann.  L’acte ha servit, també, per veure que, en aquests temps difícils que estem vivint ara, la gent de MIFAS no perd l’esperit emprenedor, l’ambició sana per donar millor servei i créixer en capacitat d’acció, i per això tenen nou local a la Rambla Xavier Cugat. Presentant el llibre hi havia  Josep Ramírez,  el director del Institut  Guttmann i, per descomptat el President de MIFAS, Pere Tubert i la majoria de membres de la Junta, com en Quim Bonaventura. En Pere estava content de “la foto que reunia avui l’administració (hi eren el President de la Diputació Enric Vilert i el diputat Sitjà la Delegada de treball, Núria Arnay, entre altres) els tècnics (hi havia a més del director altres membres de l’equip del Guttmann i dels grups de recerca que hi estan vinculats, com l’Angel Gil o els professors Antoni Vilà (a la foto) o Pili Monreal) i els usuaris (també a la foto, de Quim Bonaventura els podeu veure) treballant conjuntament per resoldre els problemes que té el sector”. En Pere i en Quim són la cara visible d’una de les entitats més serioses i respectables de la discapacitat física que tenim al país. Són dels imprescindibles, dels que “lluiten tota la vida”, i dels insubornables. Són una mostra , juntament amb tot l’equip humà del grup, amb gent com l‘Alfons Moreno i molts altres, d’aquests herois de la vida quotidiana que treuen força no se sap ben bé d’on per estirar d’un carro que sovint ha de passar pel pedregar. Només us dic que actualment MIFAS dona feina a més de 200 persones .Podeu llegir sobre l’acte i veure alguna altra foto en el bloc d’en Roger Casero i a la web de l’associació Mifas. Jo, a més, he trobat amics i amigues d’aquest blog, membres de la Minusfera que en Quim anima incansablement. Per ells i elles una salutació molt especial! .

comparteix aquest post

Hide Sites

Avui a la Comissió parlamentària de Benestar i immigració ha comparegut una representació de la Taula d’entitats del tercer sector, per presentar-nos la Guia que han editat per promoure les clausules socials en la contractació de serveis públics. La representació estava formada per la Presidenta de la Taula, Angels Guiteras Mestres, el Director general, Toni Codina, i Josep Serrano membre de la FEATE. La guia està molt bé i parteix d’una idea excel.lent (consulta-la clicant aquí) : es tracta de donar fonaments tècnics i jurídics per objectivar la tasca social que fan les entitats del Tercer sector , quan aquestes es presenten a un concurs públic. A  l’ Ajuntament de Girona varem ésser pioners, ja fa uns anys,  en la introducció d’aquest tipus de clàusula en la contractació pública ( ho varem fer amb el suport tècnic d’un dictamen jurídic de la UdG) , i sempre varem estar molt satisfets dels resultats socials d’aquestes clàusules .  La nova guia, tal com diuen ells,  “es presenta com a una eina de gran utilitat en el procés de desplegament del Sistema Català de Serveis Socials i s’adreça a totes aquelles persones i institucions, tant del sector públic com del tercer sector, interessades a garantir uns serveis socials de qualitat. Alhora, neix com a resposta a les necessitats de les entitats d’impulsar qualitat i millora de la gestió a les entitats socials, i posicionar-les millor per a la prestació de serveis en concertació i cooperació amb les administracions.”

“Els objectius de la Guia de clàusules socials

L’objectiu general d’aquest guia pràctica de clàusules socials és consolidar i reforçar l’espai que les entitats del Tercer Sector Social han ocupat fins ara en la gestió i la prestació de serveis socials. Alhora, i com a objectiu específic, pretén ser una eina tècnica per tal que la contractació pública de serveis socials pels departaments del Govern i de les administracions locals comporti i persegueixi un benefici social, més enllà de la prestació del servei mateix, mitjançant mesures específiques en favor dels drets socials dels usuaris: promovent l’ocupació de persones i col·lectius amb dificultats per a la inserció sociolaboral, i posant en valor el vessant social en les polítiques socials”

comparteix aquest post

Hide Sites

Tornant als Estats Units,  el combat allà és ara ferotge. Un dels blancs dels atacs dels darrers dies és la primera dama, la gran Michelle Obama. Va gosar,  en un speech magnífic, explicar com les mancances del sistema de salut tenen un impacte especialment important en les dones. Va parlar de les desigualtats des de una visió de gènere, i ho va fer amb la magnífica capacitat oratòria que la caracteritza. És una dona admirable i per això la “caverna” americana no la suporta. Si la voleu sentir i veure, us linko el vídeo tot seguit:

comparteix aquest post

Hide Sites

Amics, si , com jo, us vareu perdre el Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) celebrat els passats 14 i 15 de juliol, a Barcelona, segur que us interessarà visitar el blog de Roger Casero. Hi trobareu els links als registres de les principals intervencions i un resum de les paraules de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III). Hi trobareu, a més dos texts finals: el “Compromís comú del comité assessor” i el “Manifest ECAS del Congrés”, que segur cal tenir en compte. A en Roger li hem d’agrair que ens faciliti l’accès a tan valuoses aportacions al debat entorn d’un dels principals problemes socials que tenim plantejats en aquests moments (i en tenim per temps) les societats avançades del Món occidental (la nostra especialment).

comparteix aquest post

Hide Sites