Avui a Puigcerdà s’ha celebrat la signatura del conveni que dona cobertura institucional a l’Hospital transfronterer de la Cerdanya, que ja s’està construint allà (a la foto d’Emili Gimenez podeu veure el President de la Generalitat i la Ministra francesa de Salut, signant en presencia de la Ministra espanyola de Salut i de la Consellera de Salut de la Generalitat. Tot ben simbòlic) . Es tracta d’un projecte que mostra clarament les millores de qualitat de vida per la ciutadania que suposa el procés de construcció europea. Hem d’estar orgullosos de veure que l’europeísme de Catalunya es va convertint en realitats tan tangibles com aquesta. Som poc conscients, en general, de les aportacions que Europa ha fet en les darreres dècades a la nostra societat. (Us recomano, per això, que aneu a veure l’exposició que està instal.lada a l’espai de la Llibreria de la Generalitat, a la nova seu del Sta Caterina, on s’explica a què s’han destinat els fons europeus a casa nostra en els darrers anys. )L’acte d’avui, però ens mostra que no només rebem d’Europa, sinó que també som capaços de construir Europa des de Catalunya. I que, a més, ho fem de forma innovadora i valenta. La nostra Consellera de Salut, l’amiga Marina Geli, que ha tingut un paper fonamental en la definició del projecte, estava avui molt feliç i no hi havia per menys: fem Europa, fem Euroregió, i millorem la qualitat de vida de la gent. M’ha sabut greu no poder-hi esser. He hagut d’anar al Senat a una Jornada sobre, justament, la Presidència espanyola de la Unió Europea a la que estàvem convidats els Parlaments autonòmics. Malgrat la reforma del Senat no arriba, el grup parlamentari socialista té voluntat de reforçar la dimensió territorial del la Cambra i, per això, organitza activitats com aquesta d’avui. També al Senat s’ha parlat de l’Hospital transfronterer com un dels millors exemples de la nostra voluntat de construcció europea. Per poder fer l’Hospital els Governs espanyol i francès han aprovat crear l’ Agrupació Europea de Cooperació Territorial “Hospital de la Cerdanya”. Montilla i Bachelot han signat  avui els estatuts de l’ Agrupació. Bones notícies.

comparteix aquest post

Hide Sites

Avui el “Diari de Girona” m’ha publicat aquest article:

Disset llibretes. Fa ben poc, s’han obert al públic les noves dependències de la Llibreria de la Generalitat a Girona i de la Oficina de turisme a la nova seu del govern autònom a Girona, a l’antic hospital de Sta Caterina. En aquests propers dies començarà el trasllat dels diferents Departaments de la Generalitat a aquestes noves instal·lacions. Aviat, doncs, podrem apreciar la millora d’atenció a la ciutadania que la concentració dels serveis autonòmics ha de comportar-nos.  La millora urbanística que suposa el nou edifici, en canvi, ja fa dies que és més que evident. Malgrat que la memòria col·lectiva és sempre curta, és impossible no reconèixer el que aquest edifici ha suposat per la nostra ciutat en molts aspectes. Girona ha guanyat una porta digníssima pel seu barri vell, un edifici emblemàtic que resol de forma excel·lent una de les illes més cèntriques de la ciutat. Es tracta d’un complex que, harmonitzant l’edifici històric rehabilitat amb la part d’instal·lacions modernes, d’aire avantguardista, ens dota d’un magnífic pont entre el casc antic de la ciutat i l’eixample comercial.   Em sembla que, abans que comenci la seva entrada en funcionament, és ara un bon moment per recordar i reconèixer la feina de tantes i tantes persones que han estat al darrere de la construcció d’aquest gran edifici. És impossible fer-ho de forma exhaustiva, però almenys simbòlicament, és de justícia agrair la feina de tantes i tantes persones que al llarg dels darrers 8 anys han estat al darrera d’ aquesta obra que ha vingut a enriquir el nostre patrimoni, el de tots els gironins i gironines. Jo puc fer-ho amb facilitat en relació al que vaig viure i veure en el temps passat a la Delegació del govern de Girona.

Cal començar  pels diferents equips d’arquitectura que es varen presentar al concurs, en el seu moment, que es va convocar per iniciativa  del Delegat del govern del moment Carles Llorens, estimulat de prop pel llavors Alcalde de la ciutat, Joaquim Nadal i amb el suport tècnic inestimable del llavors Secretari de la delegació del govern, Miquel Buxeda. Els guanyadors varen esser l’equip gironí format per Joan Maria Viader i Josep Fuses. Un cop escollit el projecte i mentre es redactava l’executiu va caldre expropiar i desafectar totes les finques afectades. Fet això, però, mancava el més important, que el Govern comprometés la despesa necessària per tirar endavant una obra d’aquesta magnitud. El Govern presidit per Pasqual Maragall va prendre aquesta decisió pressupostària el gener de 2006. El propi President Maragall, el Vicepresident Josep Bargalló, i els Consellers de Economia, Antoni Castells, de PTOP, Joaquim Nadal i l’altra Consellera gironina, Marina Geli, varen empènyer perquè això fos possible. Va caldre, llavors, construir un acord amb l’Ajuntament de Girona per poder fer el pàrking conjunt en una operació jurídica i patrimonialment complexa. Sense l’equip de la Secretaria de la Delegació del Govern, de la Direcció general de patrimoni de la Generalitat, dels serveis tècnics municipals i de la Generalitat i sense els bons oficis de Xavier  Casado hauria estat difícil fer-ho, així com sense Ramon Garcia Bragado, que, a més, va tenir un paper clau per fer possible el finançament de l’excavació arqueològica, que va dirigir amb rigor Lluís Palahí.. No es pot oblidar tampoc la cura que l’equip de GISA i la seva Presidenta del moment, Pilar de Torres, varen posar en preparar un concurs que va fer possible una excel·lent adjudicació de l’obra. El testimoni de seguiment rigorós del procés, que va deixar Miquel Buxeda el va agafar Jaume Torrent, fins el dia d’avui i pel futur. Un cop engegada l’obra, l’eix del treball ha girat entorn del gran arquitecte que és Joan Mª Viader que ha gaudit i patit de forma gairebé física aquesta gran obra, acompanyat de Josep Fuses. Res s’hagués pogut, però, executar sense les desenes i desenes de paletes i de diversos operaris especialitzats, que esmento aquí personificats en qui els ha dirigit tots aquests anys: en Pau Fabregat, el jove cap d’aquesta obra que ha fet una feina excel.lent, que ha deixat recollida en una col.lecció de petites llibretes, plenes d’uns dibuixos minuciosos que en les meves moltes visites d’obra quan era Delegada del govern tenia ocasió d’admirar. En  Pau ha omplert, fins avui, disset llibretes, amb el registre del procés de construcció. Les llibretes d’en Pau, juntament amb els dibuixos de Lluís Palahí pel que fa a l’arqueologia, sumats als expedients de Miquel Buxeda i als de Jaume Torrent, sumades a tota la documentació de l’estudi d’arquitectura Fuses i Viader, i a tota la documentació oficial de GiSA, i la de la UTE Dragados/SABA recollida pel seu responsable Armand Gomez, i tota la resta de documentació generada, són ja història. Passen a formar part ja, de la petita  o gran història de la nostra ciutat.

Es tanca, ara, aquesta fase del projecte i comença una nova fase en la que l’actual Delegat del Govern i tots els Directors i Directores dels serveis territorials al capdavant dels gairebé 900 funcionaris  i funcionàries que ocuparan aquesta gran instal.lació de la que som, tots plegats, propietaris, ens demostraran els avantatges que la concentració ens ha de proporcionar. Per la competitivitat de qualsevol territori la qualitat institucional és un element essencial, i aquest projecte és la mostra del compromís del Govern amb aquesta qualitat.

Abans d’això, però, em sembla de justícia recordar i reconèixer la feina de les moltes desenes de persones, la majoria d’elles anònimes que sempre estan al darrera de tota gran obra. Només n’he esmentat una petita part, l’agraïment col·lectiu, però, el mereixen totes i cadascuna. No podia faltar, finalment, la mà d’un artista, en aquest cas Arístides Maillol. Una escultura seva és ja al centre de l’edifici recordant-nos que el més important, l’objectiu, el motiu i el centre de tot plegat és l’esser humà.

Pia Bosch i Codolà

Diputada al Parlament de Catalunya

www.piabosch.cat

comparteix aquest post

Hide Sites

Avui ha estat un dia important per Girona. La tuneladora “Gerunda” ha començat a perforar el túnel del tren d’alta velocitat que travessarà la ciutat. (ho veieu a la foto de El Punt). L’alcaldessa, en nom de tots els gironins i gironines ha premut el botó d’inici de la perforació. En els Parlaments el Conseller Quim Nadal ha parlat, en presència de l’Alcaldessa Anna Pagans i del Ministre de Foment, José Blanco, del simbolisme del dia i del vincle que el nom de la “Gerunda” representa entre passat, present i futur. M’ha fet pensar en la seva afirmació que per Girona, al llarg dels seus vint-i-un segles d’història, en la dicotomia entre camí i muralles, la ciutat ha sabut sempre que l’important ha estat i és el camí.

Girona està vivint un temps crucial. La millora tan important de la  nostra connectivitat que suposa l’arribada de l’alta velocitat, unida a la revolució dels darrers anys en el nostre aeroport, així com la resolució dels problemes de la N-II i el tercer carril de l’autopista, faran que en el termini de 2, 3 anys estem en un escenari d’increment molt important de la nostra capacitat d’esser un node important i central en la xarxa de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Depèn de nosaltres saber aprofitar aquestes oportunitats, que multipliquen les possibilitats de progrés a la ciutat. Ho hem de fer pensant en el present i també en el futur, en les noves generacions, amb ambició col.lectiva i generositat.

comparteix aquest post

Hide Sites

Durant el Ple d’aquesta setmana, en la sessió de control, em va correspondre formular la pregunta al President de la Generalitat, en nom del meu grup parlamentari. Es tractava d’una pregunta sobre les mesures aprovades pel Govern per fer front als danys causats per la tempesta de neu del 8 de març. Crec que us pot interessar la resposta del President explicant la important inversió que es farà per, entre altres coses, netejar els boscos que han quedat greument malmesos. Si cliqueu aquí podreu veure el vídeo. I tot seguit podeu llegir la transcripció:

…té la paraula, en nom del Grup Parlamentari Socialista – Ciutadans pel Canvi, la il·lustre senyora Pia Bosch.
La Sra. Bosch i Codolà:
Gràcies, president. Senyor president de la Generalitat, el meu grup vol també preguntar-li sobre un altre dels efectes catastròfics de la gran nevada del dia 8. De llavors ençà hi ha hagut temps per valorar els efectes negatius de la tempesta i començar els treballs de recuperació. I a hores d’ara sembla ja molt clar que els boscos de Girona, l’Alt Maresme, Osona i el Vallès Oriental la tempesta ha deixat un rastre d’enorme devastació i que cal actuar amb urgència per evitar mals majors. Deixi’m parlar-li com a exemple de les Gavarres, d’aquest massís antic de formes arrodonides que Josep Pla anomenava «elefantíaques». Vostè, president, ho ha pogut veure, tot i que en alguns casos no s’ha pogut accedir encara del tot a les finques afectades, en una primera valoració queda clar que la nevada ha afectat els arbres joves però també els arbres adults. En alguns boscos la pràctica totalitat de les alzines, els suros i els pins estan trencats, arrencats de soca, amb els capçades trencades o partits per la meitat i les restes de la desfeta s’han afegit a un sotabosc que en alguns casos estava ja molt embardissat. En les primeres hores i dies, bombers, agents rurals i ADF varen fer una excel·lent tasca d’auxili a la zona. Els ajuntaments, ho hem dit abastament, varen complir amb escreix les seves funcions. Ara, però, la feina a fer és una altra i cal començar a fer-la de forma immediata. No en va hi ha encara a la zona memòria viva del gran incendi de 1928, el que Joaquim Ruyra relata en el seu llibre “Entre flames”.
Evidentment que els afectats ja han començat a treballar, li posaré l’exemple de la gent de Can Riera de Montnegre, al cor de les Gavarres, on viuen la Quimeta Bou i el seu fill en Sendo. La setmana passada se’ls omplien encara els ulls de llàgrimes quan veien la destrossa que havien patit les alzines centenàries que flanquegen el camí que mena a casa seva. La Quimeta deia a tothom que va arribar fins allà per ajudar, que en els seus vuitanta anys no havia vist mai una cosa així, i deia també «no sé pas com ens en sortirem». Dos caps de setmana de treball i l’esforç dels amics han tornat l’alegria a la cara de la Quimeta.
La cultura de pagès no és la d’esperar  l’Administració, a pagès la gent no es queda esperant que l’Administració els tregui les castanyes del foc, els propietaris sols o organitzats en les ADF han començat a treballar. A banda i banda dels camins comença a haver-hi ja piles ordenades de troncs que esperen esser recollits. Però la feina és ingent i és impossible que els propietaris i les administracions locals ho assumeixin sense suport de les administracions superiors.
Per això, senyor president, sabem que el Govern que ha estat conscient de la situació i ja ha pres mesures, li preguem que ens expliqui quines són aquestes mesures.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Senyor president, té la paraula.
El president de la Generalitat
Moltes gràcies, senyor president. Senyora diputada, tal com vostè ha pogut comprovar perquè em consta que és una diputada que ha trepitjat el territori, els municipis afectats, el nostre país va patir una intensa nevada de manera molt especial en les comarques de Girona, un fet excepcional que va comportar que molts nuclis urbans quedessin sense subministrament elèctric durant dies i que va provocar importants destrosses als nostres boscos i zones forestals amb més de 145.000 hectàrees afectades entre altres.
I arrel d’aquesta situació el Govern ha decidit aprovar un decret en la sessió d’ahir i destinar 21,5 milions d’euros per pal·liar aquests danys. En aquest sentit hem obert una línia d’ajuts per als ajuntaments del país que han hagut d’assumir despeses extraordinàries, principalment aquells municipis que van patir la manca de subministrament elèctric durant més de vint-i-quatre hores i van haver de llogar generadors per prestar serveis bàsics, despeses extres, per al personal de reforç o lloguer de maquinària per netejar carrers.
Per una altra banda s’implementaran també en una convocatòria plans d’ocupació a nivell local per a la neteja de boscos, camins i lleres, la qual cosa implicarà la contractació de l’entorn d’un miler de persones per treballs d’arranjament de vials, tallada de vegetació i tractament de els restes vegetals.
I no podem oblidar que una gran part de les zones afectades coincideixen amb àrees de risc d’incendis i per aquesta raó hi haurà intervencions en les infraestructures prioritàries per la prevenció dels incendis dirigides a les franges perimetrals, als camins, a accessos de punts d’aigua, lleres i torrents.
I també hi haurà…, en el decret hi ha una convocatòria de subvencions perquè els propietaris forestals, els propietaris privats puguin desenvolupar la feina de neteja dels seus boscos.
Com ja he dit abans, també es vigilaran els treballs de recuperació de la xarxa elèctrica i els dispositius especials habilitats per la campanya de turisme de Setmana Santa fins la superació de la provisionalitat d’aquestes línies elèctriques.
Per últim, crec que també cal destacar que el Govern de l’Estat va aprovar el passat divendres també un reial decret que recull tot un seguit de mesures urgents també a les que es podran acollir especialment privats i administracions pública, administracions locals.
Per tant, el que hem fet és prendre decisions ràpides, sumar esforços entre els diferents governs i destinar recursos per minimitzar els efectes d’aquesta excepcional situació preveient també els riscos futurs.
Moltes gràcies.
El president
La següent pregunta…

comparteix aquest post

Hide Sites

Avui diumenge, gairebé una setmana després de la gran nevada encara queden, diuen, més de 3000 persones sense electricitat. Força neu per tot arreu, encara, a les comarques gironines, i una part important dels boscos, especialment de Les Gavarres, greument afectats. Un cop més l’ emergència ha posat de relleu que els humans som capaços del millor i del pitjor: he sentit relats de situacions de les primeres hores de l’emergència que exemplifiquen totes dues coses.La gent que es desvivia per atendre els evacuats, al costat del que els hi cobrava el trasllat en 4×4…  L’heroica professionalitat dels bombers, un dels millors cossos de bombers del món el nostre, i els Mossos, …. i dels forestals, i els alcaldes i alcaldesses, i els centenars de voluntaris,… i els operaris, d’aquí o vinguts de fora, que han treballat hores i hores…. al costat dels incívics que no atenien les instruccions de recular i volien agredir al Mosso o al bomber que no els deixava avançar…. El destil·lat de la condició  humana que les situacions extremes posen sempre de relleu.

Avui, quan ja la normalitat està força restablerta, hem anat a pedalar pel carril bici. Als “viciosos del pedal” la neu i el fang  no ens han desanimat,  i hi havia força gent. A Quart he vist aquest banc al costat de la “via verda”. Encara hi ha la neu asseguda, malgrat que la fotografia és molt dolenta, espero que ho pugueu veure.

Als diaris, la vida mateixa: els que venen la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat, els que reparteixen llenya a tort i a dret, savis, molts savis que saben sempre més que ningú,… i també els que procuren amb humilitat emetre judicis ponderats,… un xic de tot. També l’evidència que vivim en un país de fràgil història democràtica: la crida de “la lideresa” hispànica a desobeir una llei democràtica no provoca l’escàndol públic que seria normal en qualsevol altre país. Tenim molta feina en tots els fronts… No ens ha de faltar energia per fer-la. Us desitjo uns feliç i serena setmana a tots i totes!

A França ha mort Jean Ferrat “Aimer a perdre la raison….”

comparteix aquest post

Hide Sites

Sempre que es produeix una situació d’emergència, tant important és estar a l’alçada mentre dura la situació de risc, com gestionar bé “el dia després”. Avui sentíem a les ràdios els diferents alcaldes i alcaldesses de les poblacions gironines que encara estan afectats per la manca de subministrament elèctric. Indignats i preocupats per la situació d’ara, demanaven més solucions immediates, més generadors, més personal i mitjans per restablir el corrent elèctric, però també demanaven pensar en els dies a venir.  L’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrer, parlava de l’estat de les masses forestals del seu municipi, i de Les Gavarres, que han quedat, em consta, tremendament afectades per la tempesta (”monstruosa” o no)  del dilluns. A la foto, que m’envia un amic, podeu veure uns arbres caiguts, (miraculosament sense afectar cap construcció) al peu de les Gavarres. Pel que fa al restabliment del subministrament elèctric cal garantir que es fa tota la pressió necessària sobre les companyies privades per actuar amb la màxima celeritat possible, mentre arriben els 117 generadors addicionals que estan venint de altres zones de l’Estat per arribar als 270 que sembla calen per donar cobertura als 20.000 abonats (més o menys 50.000 persones) que esperen encara, per atendre la emergència. Pel que fa a la resta hi ha feina per dies. Jo recordo la llevantada de la tardor de 2005 a la Costa Brava. Des de la Delegació del Govern, varem treballar moltíssim mentre durava una emergència que, desgraciadament, a més,  va causar víctimes mortals. La feina del “dia després”, però, ens va durar  molts mesos, anys i una part encara està finalitzant  : l’endegament del darrer tram del Ridaura i de la Riera de Calonge. La feina de coordinar i traslladar als diferents Departaments del Govern les tasques a fer,en col.laboració amb els Ajuntaments, i, després,  aconseguir que es portin a terme i es financin els treballs necessaris, no serà feina d’un dia.

comparteix aquest post

Hide Sites

Dijous passat a Girona el Col.lectiu de dones per la igualtat de Girona va organitzar a Girona la presentació del llibre de Dolors Renau “La voz pública de las mujeres“. Des del Col.lectiu em varen demanar que em fes càrrec d’aquesta presentació, i això em va donar ocasió de comentar extensament i en públic aquest excelent assaig de la Maria Dolors, i, tot parlant del llibre, fer-li a ella un  reconeixement  per la seva feina infatigable per la igualtat. Varem passar una molt bona estona, la Dolors i jo, i crec que també el públic que ens acompanyava, perquè, generosa com és, ella ens va regalar algunes de les seves reflexions, planeres i profundes alhora. Especialment interessants varen esser les respostes a preguntes del públic, força nombrós, que va assistir a l’acte. Si no coneixeu el llibre us el recomano vivament. Una de les seves tesis principals és que, més enllà del sofriment inevitable (malaltia, vellesa, mort, decrepitud,…) es produeix al món molt sofriment evitable, que es veuria alleugerit si la veu de les dones tingués un major pes en els espais de decisió política del món. Es tracta d’un llibre de reflexió, però alhora és un llibre que convida a l’acció. Ens convida a no rendir-nos. Ens convida a pensar i a debatre i a parlar i a fer present el nostre pensament i la nostra paraula en l’espai públic. És la reivindicació de la paraula com una “arma carregada de futur”.

La Dolors Renau ocupa un lloc rellevant en el “cel” de les meves mentores. Tots tenim els nostres referents, en els que ens inspirem , cap els que mirem quan dubtem. Per lluitar contra la misogínia subtil, la insidiosa, la que prové de llocs inesperats, … ens cal el discurs lúcid de dones com ella. El seu és el discurs de la tossuderia de l’esperança i de la fidelitat als valors humans que han fundat les formes més civilitzades de viure. També el de la confiança en el potencial transformador del feminisme. Parafrasejant a Bertold Brecht, ella ja és , a aquestes alçades de la vida, una de “les imprescindibles” :  “ Hi ha dones que lluiten un dia i són bones, n’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. Hi ha les que lluiten molts anys i són molt bones, però hi ha les que lluiten tota la vida… aquestes són les imprescindibles”.

comparteix aquest post

Hide Sites