Em sembla difícil dir les coses amb més encert i més senzillesa.

Com diu la seva biografia oficial  “Verónica Michelle Bachelet Jeria, és metgessa (pediatra) de professió. Va ser escollida presidenta de la República de Xile el gener de 2006 i el seu període de govern va finalitzar el passat 11 de març del 2010. Va néixer a Santiago de Xile el 29 de setembre de 1951. Filla d’Alberto Bachelet, brigadier general de la Força Aèria i membre del govern de la Unitat Popular liderat per Salvador Allende, Michelle Bachelet va estudiar medicina a la Universitat de Xile, on va ingressar a les files del Partit Socialista. Després del cop d’estat de l’11 de setembre de 1973, el seu pare va ser detingut pel Règim Militar, morint a la presó, i Michelle va passar a la clandestinitat. El 1975 va ser detinguda a Villa Grimaldi pels organismes repressius de la dictadura. Un cop alliberada, ella i la seva mare es van exiliar, primer a Austràlia i, després, a Alemanya.

El 1979 va tornar al país, va finalitzar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Xile i es va sumar a diversos moviments contraris al règim d’Augusto Pinochet. Amb el retorn de la democràcia, Bachelet va desenvolupar una carrera política de baix perfil, que canviaria radicalment en esdevenir ministra de Salut durant el govern de Ricardo Lagos Escobar el 2000. Al capdavant del ministeri va afrontar dos importants reptes: la millora de l’atenció primària i la reforma del sistema de salut. Dos anys després, el 2002, va assumir el càrrec de ministra de Defensa, sent la primera dona del país i d’Amèrica Llatina en ocupar aquesta responsabilitat. En aquesta posició, Bachelet es va convertir en una figura de gran popularitat i va ser designada com la candidata presidencial de la Concertació de Partits per la Democràcia per a les eleccions presidencials de 2005. Bachelet va guanyar les eleccions i l’11 de març del 2006 es va convertir en presidenta de Xile, sent la primera dona en la història del país en ocupar el màxim càrrec governamental. La seva acció de govern durant aquest quatre anys s’ha caracteritzat per un “segell social” i, malgrat que la crisi econòmica mundial també ha afectat Xile, acaba el seu mandat amb unes xifres de popularitat altes i amb un bon índex d’acceptació entre la ciutadania.”

Quan el mes passat va recollir el doctorat honoris causa de la UPF va fer un magnífic discurs d’acceptació que us animo a escoltar-lo a través del video :

El discurs en nom de la Universitat l‘havia escrit la  ex-rectora, la Doctora Rosa Virós , una altra gran dona. La fatalitat va voler que Virós morís molt pocs dies abans de l’arribada de Bachelet. El seu discurs va esser llegit, doncs, pòstumament . En ell l’ex-rectora deia coses com aquestes :  “Si algún valor tiene en política la popularidad es sin duda cuando, como en el caso de Michelle Bachelet, ésta es debida a la absoluta confianza y credibilidad que la ciudadanía misma le otorga a su mandataria, convertida así en verdadera servidora del pueblo. La extraordinaria popularidad de la doctora Bachelet se fraguó precisamente siendo ministra de Defensa. Había sido torturada por orden de los mismos militares que ahora dependían de su cargo; estaba legitimada por un justo rencor y una venganza justa. Sin embargo, pudo más en ella la necesidad de reconciliar a los chilenos y lavar con suavidad el sucio desprestigio de muchos jefes militares que dejarse llevar por sus sentimientos personales. Fue un instrumento de paz desde su ministerio de Defensa porque defendió la paz sin amnesia, la justicia sin venganza y el imperio democrático de la ley sobre la primitiva ley del talión. En palabras de la presidenta Bachellet: “La democracia es mucho más que la mera  elección de los representantes. Lo importante y difícil es aprender a convivir con un espíritu de amistad cívica. Ese es el sentido de mi acercamiento a lo militar en plena transición democrática”.

Después de todo lo dicho, ¿habrá que justificar con mayores méritos que la Excelentísima Señora Verónica Michelle Bachelet sea investida doctora honoris causa por esta universidad? En realidad es un honor que ella le hace a la institución universitaria porque constituye un ejemplo vivo, práctico y real de la Política con mayúscula, de la Política ejercida a partir de unos valores clásicos que tienen su centro en la ética y en el humanismo. Desde la definición aristotélica de lo político, de la polis, sabemos que ésta “no es una mera comunidad territorial establecida para evitar los daños recíprocos y favorecer los intercambios. No hay ciudad si no hay comunidad de bienes para alcanzar una vida perfecta y suficiente, es decir, buena y feliz. La comunidad política tiene como fin no sólo la convivencia, sino las buenas acciones”.……    Y en fin, ¿no creía también Miguel de Unamuno que “por amor a los demás es por lo que hay que ocuparse de la política”? Michele Bachellet, con toda sencillez y humildad, ha dado testimonio de que su vocación política arranca de su sentido del deber, que es el que ha dado sentido a su vida. Y ese deber ha sido en todo momento sanar, ser medicina para su gente y, como los antiguos médicos de familia, conocerlos y reconocerlos de cerca para sincera y eficazmente, amarlos.”, acabo aquí la cita del discurs de Virós.

Subscric fil per randa les paraules de l’enyorada Rosa Virós. La capacitat que ha tingut Michelle Bachelet per transformar el dolor i l’odi en força constructiva són motiu d’admiració a tot el món. Per mi és un referent des de fa molts anys. Per això vaig gaudir especialment quan el passat 15 de maig vaig tenir ocasió d’ acompanyar-la durant unes hores . En el decurs de la seva visita a Catalunya, va acceptar la invitació que li varem fer , a través del meu bon amic el Dr. Jorge Barudy, prestigiós neuropsiquiatra xilè, per venir a visitar “Girona temps de flors”. Per mi va esser un dia memorable. Vaig poder comprovar que la Dra. Bachelet és tan humana, senzilla intel·ligent i profunda com sembla ( i que, a més, té un gran sentit de l’humor). Poder donar a conèixer la meva estimada ciutat a una de les persones que més admiro del món, no passa cada dia. Fer-ho, a més, en companyia de bons amics, entre ells Pasqual Maragall, va esser tot un privilegi.

comparteix aquest post

Hide Sites

A Nova York varen celebrar una Conferència internacional “Women in the World conference”, del 12 al 14 de març. (Entreu a la web que val la pena) El vídeo que us adjunto és la intervenció de Hillary Clinton en aquesta Conferència. La podreu veure dient “No nomes és cert que el drets de les dones són drets humans, també hem d’afirmar que el progrés de les dones és el progrés de la humanitat” .

Altres enllaços que us poden interessar:  

Segur que us agrada aquesta web que explica com s’ha celebrat el 8 de març arreu del mon. O aquesta on podreu veure com les Nacions Unides han celebrat els 15 anys de la Conferència de Pekin:  Beijing + 15: 15 anys de la Conferència. Us pot agradar veure com el compromis de l’administració Obama amb els drets de les dones es va expressar en la seva participació en aquesta  sessió de les Nacions Unides .

També podeu veure com varen celebrar el Dia internacional de la dona a la pròpia  Casa Blanca els propis Michelle i Barack Obama. Obama va signar el Decret de creació del Consell de Dones de la Casa Blanca. (A més, en el blog de la Casa Blanca varen aprofitar per iniciar una nova secció anomenada  Coneix les dones de l’administració.)

Aprofito per recomanar-vos fervorosament el blog de Hillary Clinton com a Secretaria d’Estat. Hi trobareu els discursos (escrits i en vídeo) de una de les més grans dones polítiques vives del Mon, des del meu modest punt de vista. Per mi és una dona admirable. Per exemple, encara que no compartiu el seu contingut, estic segura que us agradarà molt veure la seva intervenció en el “Esmorzar d’oració” del mes passat a Washington, on va participar el President Zapatero. Hi veureu la seva força com a oradora que, per mi, és impressionant. Una dona impressionant en un lloc estratègic.

comparteix aquest post

Hide Sites

Dijous passat a Girona el Col.lectiu de dones per la igualtat de Girona va organitzar a Girona la presentació del llibre de Dolors Renau “La voz pública de las mujeres“. Des del Col.lectiu em varen demanar que em fes càrrec d’aquesta presentació, i això em va donar ocasió de comentar extensament i en públic aquest excelent assaig de la Maria Dolors, i, tot parlant del llibre, fer-li a ella un  reconeixement  per la seva feina infatigable per la igualtat. Varem passar una molt bona estona, la Dolors i jo, i crec que també el públic que ens acompanyava, perquè, generosa com és, ella ens va regalar algunes de les seves reflexions, planeres i profundes alhora. Especialment interessants varen esser les respostes a preguntes del públic, força nombrós, que va assistir a l’acte. Si no coneixeu el llibre us el recomano vivament. Una de les seves tesis principals és que, més enllà del sofriment inevitable (malaltia, vellesa, mort, decrepitud,…) es produeix al món molt sofriment evitable, que es veuria alleugerit si la veu de les dones tingués un major pes en els espais de decisió política del món. Es tracta d’un llibre de reflexió, però alhora és un llibre que convida a l’acció. Ens convida a no rendir-nos. Ens convida a pensar i a debatre i a parlar i a fer present el nostre pensament i la nostra paraula en l’espai públic. És la reivindicació de la paraula com una “arma carregada de futur”.

La Dolors Renau ocupa un lloc rellevant en el “cel” de les meves mentores. Tots tenim els nostres referents, en els que ens inspirem , cap els que mirem quan dubtem. Per lluitar contra la misogínia subtil, la insidiosa, la que prové de llocs inesperats, … ens cal el discurs lúcid de dones com ella. El seu és el discurs de la tossuderia de l’esperança i de la fidelitat als valors humans que han fundat les formes més civilitzades de viure. També el de la confiança en el potencial transformador del feminisme. Parafrasejant a Bertold Brecht, ella ja és , a aquestes alçades de la vida, una de “les imprescindibles” :  “ Hi ha dones que lluiten un dia i són bones, n’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. Hi ha les que lluiten molts anys i són molt bones, però hi ha les que lluiten tota la vida… aquestes són les imprescindibles”.

comparteix aquest post

Hide Sites

La Carme Vinyoles, en Pau Lanao i en Miquel Torns signen avui un excel.lent reportatge a Presència titulat Revolució pendent .La igualtat també és cosa d’homes. Us en recomano la lectura, no només perquè jo soc una de les participants en la ronda d’entrevistes que van fer  per preparar-lo, sinó perquè estic convençuda que us interessarà el seu enfoc. El dossier s’il.lustra amb l’entrevista a 6 persones:  3 homes i 3 dones , i amb un article breu de la Presidenta del ICD. El professor Juanjo Compairé, l’escriptora Gemma Lienas, l’expert en relacions laborals Bernat Escudero, el psicòleg Aharón Fernández, Nazanin Amirian, politòloga iraniana resident a Barcelona, i jo mateixa, som, juntament amb Marta Selva, les veus d’ un reportatge que, com diuen els autors i autora “es proposa construir a partir de les seves experiències i reflexions un nou relat sobre la vida i els nexes que establim uns i altres en un escenari que avui se’ns apareix fortament mogut pels  canvis lents i perseverants de la revolució feminista, aquella que algú va definir com l’única triomfant del segle XX per la seva innegable repercussió tant en l’espai públic con en el privat, allà on es desenvolupen les feines, els afectes, les responsabilitats i també les dinàmiques de poder que marquen el pols quotidià.“

En el reportatge trobareu les nostres opinions sobre la qüestió de la igualtat i dels nous models relacionals que ens calen . Un exemple:

” Aquests nous models, segons opinen Pia Bosch i Gemma Lienas, s’han de construir no des de la confrontació home-dona sinó mitjançant l’aliança de totes aquelles persones profundament partidàries dels valors democràtics i conscients que la igualtat de gènere representa un benefici per a tota la població i que, a la inversa, el manteniment de la desigualtat comporta en molts aspectes costos que una societat no es pot permetre: un recent estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona revela la pèrdua econòmica que representa el desaprofitament del talent femení en el món professional, per citar una dada que apunta clarament el despropòsit de considerar la conciliació un tema exclusiu de dones o, més encara, l’estreta vinculació entre el que és personal i el que és polític, entre les decisions que es prenen a casa i la seva repercussió social“.

El que us deia: l’heu de llegir.

comparteix aquest post

Hide Sites

En primer lloc l’Ajuntament va inaugurar la remodelació del Servei terapèutic per les dones víctimes i els seus fills que varem crear ja fa uns anys, quan jo era la regidora responsable del tema, i que va ésser pioner  a les nostres comarques.  Ara es diu Servei d’Informació i Atenció a les Dones, SIAD. En els 9 primers mesos d’aquest any, han atès 215 dones i 38 fills que necessiten suport psicològic. Es troba al carrer Joan Reglà, 16. A la  inauguració hi havia  la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el tinent d’alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olóriz.  El Servei d’Informació i Atenció a les Dones actua, a com a servei d’informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, amb relació a l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits relacionats amb la respectiva vida laboral, social, personal i familiar. Es coordina amb els serveis d’atenció especialitzada i alhora dinamitza la coordinació amb tots els agents comunitaris, especialment amb els grups i les organitzacions de dones. La unitat compta amb 3 psicòlegs especialitzats, una tècnica en dinamització i promoció de la dona, una administrativa, la col·laboració d’una advocada i un tècnic coordinador dels Plans Transversals de Gènere i del Pla local d’Igualtat. Afortunadament en Miquel Barnera, l’excel.lent terapeuta amb què va engegar el servei, encara hi és garantint la continuitat , qualitat professional i humanitat del servei. Mentre feiem la visita em vaig recordar de l’Antònia Pararols, que tanta energia havia deixat entre aquestes parets i que ja no està entre nosaltres.

També es va inaugurar el nou espai de “Punt de trobada” per atendre les famílies que necessiten, per materialitzar el règim de visites dels fills, un espai neutral atès per professionals.

comparteix aquest post

Hide Sites

Us reprodueixo, tot seguit,  el Manifest que resumeix la seva plataforma. (Per saber-ne més entreu a la seva web clicant aquí )

MANIFEST

Contra l’explotació sexual de les dones

Tradicionalment la prostitució s’ha definit com la pràctica femenina que consisteix en suministrar serveis sexuals a canvi de diners. Malgrat tot, aquesta definició amaga i fa invisibles els actors principals del sistema prostitucional: prostituïdors i proxenetes, ja que sense la seva participació no hi haurien dones prostituïdes.

Denunciem:

• Que la tolerancia i l’acceptació social cap a les pràctiques masculines de compra de serveis sexuals, equival a enfortir els privilegis masculins i, per tant, a ratificar models i relacions desiguals entre homes i dones.

• Que la prostitució en tots els casos o circumstàncies, representa una forma extrema d’explotació i de violència contra les dones significa reduir-nos a la condició de mercaderies al servei sexual dels homes.

• Que la prostitució constitueix un negoci cada vegada més rentable i en expansió que s’abasteix dels cosos de dones i nenes que són posades a la venda i a disposició de ser consumides sexualment pels homes.

• Que els prostituïdors provoquen amb la seva demanda l’existència d’un mercat organitzat de dones i nenes per la seva utilització com a objectes sexuals.

• Que el mercat prostitucional inclou a totes les persones i activitats, que dins i fora de la legalitat, obtenen beneficis de l’explotació sexual de les dones: els proveedors d’espais físics com laborals, pisos o hotels per l’ús sexual de les dones; els proveedors d’espais publicitaris per l’oferta de cosos femenins en diaris, revistes i altres mitjans; els traficants de dones i nenes que formen part de les xarxes de control, vigilància i extorsió de dones en els països de destí.

Per tot això:

EXPRESSEM el nostre rebutj a qualsevol política reglamentarista  ja que això equival a legitimar i normalitzar l’ús de les dones com a mercaderia sexual, i

INSTEM ALS PODERS PÚBLICS A:

• Reforçar les polítiques d’igualtat d’oportunitats i a crear condicions laborals que evitin que les dones sense recursos es vegin abocades a formar part de la població prostituïda.
• Incrementar suficientment els recursos destinats al desmantellament de les xarxes de prostitució que operen al nostre país amb dones traficades.
• Establir polítiques específiques d’integració i inserció laboral de les dones traficades.
• Penalitzar totes les modalitats de proxenetisme amb condemnes proporcionals a la gravetat de les accions comeses en cada una d’elles.
• Reduir la demanda masculina, promovent campanyes que permetin modificar la percepció social de l’ús de les dones com a mercaderia sexual i aconseguir el rebutj generalitzat dels homes davant de l’ús dels cosos de les dones prostituïdes per sastifer les seves apetences sexuals.
• Elaborar un codi ètic que dissuadeixi als mitjans de comunicació de publicitar el consum sexual de les dones.

PLATAFORMA ESTATAL D’ORGANITZACIONS DE DONES                                                                                                                                      PER L’ABOLICIÓ DE LA PROSTITUCIÓ.

comparteix aquest post

Hide Sites

El darrer cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona el II Congrés de dones de Barcelona. Divendres al matí algunes de les convidades varen ser rebudes al Parlament pel President i diputats i diputades de la Comissió de drets de les dones. Hi vaig anar, i després, al migdia, vaig poder assistir, també, sempre amb la meva estimada companya Mila Arcarons,   a la signatura, per part de Jordi Hereu, l’alcalde de Barcelona, de la Carta de igualtat d’oportunitats en la vida local, promoguda l’any 2006 per el Comitè de les ciutats i les regions d’Europa, CCRE .

A la tarda la inauguració del Congrés va comptar amb parlaments de les regidores de Barcelona Elsa Blasco i Gemma Mumbrú,  i amb una conferència magistral de la catedràtica Amelia Valcarcel:  “Les dones com a subjecte de transformació social”. Admiro molt els escrits d’aquesta gran dona, però, en directe, la seva capacitat de comunicar idees que emocionen, és incommensurable. Als centenars de dones que omplíem la sala de centre de convencions ens va fer saltar les llàgrimes, tant que ella mateixa es va emocionar de sentir l’emoció col.lectiva. Quin moment!. Quina conferència!. Quan la gent critica les classes magistrals, és perquè no ha tingut la sort d’anar mai a cap. Immensa Amelia Valcarcel, no et cansis mai!. Prega per nosaltres, des del Consell d’Estat , des de l’acadèmia, des de la llibertat,…. i segueix inspirant-nos.

En un ràpid repàs històric que començava a la Grècia clàssica, ens va recordar que mai les dones han estat lliures i que només fa 300 anys que, amb la Il.lustració,  comença el gran debat sobre la igualtat. Ens va recordar que les dones hem estat excloses de tot, fins fa molt poc, també de la possibilitat d’acumular mèrit, de la meritocràcia. Ens va recordar que els hi devem tot a les feministes que van lluitar per un mon que no varen veure, deixant-hi, algunes, la pell. I que la revolució feminista, sense bombes, ni morts, ni desterrats,  ha estat la revolució que més ha fet per la millora de les condicions de vida dels éssers humans, de tots: Per exemple, una gran feminista Eleanor Roosevelt, va ésser imprescindible per l’aprovació de la “Declaració universal del drets humans”. Ens va recordar tota la feina que tenim encara per fer, perquè avui encara, a molts llocs de la terra, néixer dona és néixer amb un destí marcat i és un destí infernal. “Cada cop que una dona guanya un àtom de llibertat, fa avançar el mon”, …En fi no hi ha paraules per reproduir el feeling.

Un altre dels moments intensos de la tarda va ser l’entrega que va fer Victòria Sau de la “Declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat” a la directora d’UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona) per a la regió Llatinoamericana i Carib, Gladys Acosta, que va fer també una intervenció excel.lent. A més, es va comprometre a  portar aquesta petició, promoguda per Barcelona, a l’Assemblea General de Nacions Unides. Una iniciativa que Victòria Sau va qualificar de necessària perquè “la llista de greuges a les dones des de que existeixen els patriarcats es tan llarga que no la podem enumerar“.

comparteix aquest post

Hide Sites

La concessió del Nobel d’economia a una dona per primera vegada és una bona notícia, enmig d’un panorama de dominació masclista que, malgrat les aparences,  es resisteix durament a canviar, com explicava Christine Delphy, fundadora de ´Nouvelles Questions Feministes´, en una entrevista feta  per Lluis Amiguet uns mesos enrere a  “La contra” de La Vanguardia, En els darrers temps, l’evolució de l’economia mundial ha  convertit en urgents alguns debats sobre gènere i economia i ens cal, més que mai, incorporar intel.ligència femenina a aquestes reflexions :  Com afecta la crisi a les dones?, Com afectarà als avenços en la igualtat de gènere? Com afectarà als avenços en els objectius que els organismes internacionals havien formulat al respecte en els darrers anys? L’origen de la crisi està en un sistema econòmic portat bàsicament pels homes? Com està afectant a les dones del tercer Mon? . Necessitem amb urgència més dones als llocs d’alta  responsabilitat econòmica?

Això em recorda la conferència que va pronunciar al Parlament mesos enrere per celebrar el 8 de març, la doctora en  ciències econòmiques i catedràtica de la Cornell University (EUA)  Lourdes Beneria, amb el títol  “Com afecta la crisi econòmica les dones”. Aquell dia, Beneria ens va parlar, entre altres coses, de Brooksley Born, la que essent Presidenta de la “Commodity Futures Trading Commission” americana- la “Comissió del mercat de futurs” una agència federal que regula el comerç de futurs i opcions – va pronosticar i intentar, infructuosament, evitar el col·lapse financer que ens ha dut a la crisi econòmica actual. Born una dècada enrere, va preveure el cataclisme que els excessos en els derivats financers havien de produir.  Els seus esforços per evitar que això passés la varen dur a enfrontar-se amb alguns dels homes més influents a Washington,  com Greenspan, Levitt,  Rubin i Summers , i, és clar,  va perdre. Els seus advertiments varen rebre com a resposta el menyspreu, la condescendència i la ira del avui expresident de la Reserva Federal, Alan Greenspan l’home que alguns anomenaven afectuosament “L’Oracle”,  de l’exsecretari del Tresor Robert Rubin i el seu adjunt, Lawrence Summers. A principis de 1998 Born va intentar utilitzar la seva autoritat per aturar els moviments especulatius dels derivats financers, però el juny de 1998, Greenspan, Rubin i el llavors cap de la SEC, Arthur Levitt, Jr, van demanar al Congrés que evités aquesta actuació de la Sra. Born. (Levitt  ara diu que lamenta aquesta decisió.) Mesos més tard, l’enorme fons de cobertura Long Term Capital Management gairebé es va ensorrar – confirmant algunes de les advertències de Born.  Malgrat això, el Congrés (pel que sembla com a resultat de les pressions i  la influència de Greenspan) va decidir congelar l’autoritat reguladora de Born. Avui és molt clar que es va tractar d’una acció temerària, dolosa i arrogant,  destinada a soscavar el bon judici d’una dona sàvia. Els instruments financers nous i arriscats que es varen desenvolupar a partir d’un enfocament fonamentalista de la gestió dels mercats i del risc, que Born volia aturar, estan a l’origen de la gravíssima crisi que encara estem patint. L’any següent, Born va deixar el seu càrrec com a cap de la Comissió.

Més d’una dècada després, el món ha reconegut  l’encert en el judici d’aquesta  dona de la que la majoria de nosaltres mai havíem sentit a parlar, i ha lamentat que la pressió d’aquests homes dels que sí hem sentit a parlar, impedissin fer cas de les advertències de Born sobre els perillosos abusos en el comerç de derivats. La seva acció podria haver evitat la caiguda calamitosa que està devorant als EUA i els mercats globals. Barack Obama faria bé de portar de tornada Brooksley Born i promoure el seu equip d’economistes que no han contribuït a la confusió terrible en la que encara estem immersos.

Abans d’assumir el càrrec, Brooksley Born havia desenvolupat una brillant carrera com a advocada assolint un aposició de molt prestigi.  Però malgrat la seva experiència jurídica, no  era experta en el joc polític. Tenia un criteri clar i inflexible i una gran capacitat analítica,  però no coneixia els resorts i els matisos de la política i del Congrés, i a més, era una dona que no anava a jugar als mateixos clubs ni a dinar als mateixos restaurants que els homes amb els que havia d’enfrontar-se.

comparteix aquest post

Hide Sites

Si no heu vingut encara a cap dels Concerts del “Festival de músiques religioses” d’enguany a Girona, encara hi sou a temps. Queden encara una bona colla de concerts que prometen. El que no podreu veure ni sentir, però, serà el concert que Miguel Poveda va regalar-nos en el dia d’inauguració del Festival,… i ho sento per vosaltres. Va ésser una lliçó de mestria, de sensibilitat, d’humilitat, d’entrega i de professionalitat… i d’art del de debò.

Flamenco, interpretat en algun moment “a capella”, que em va recordar el poema preciós de Carles Riba “Cante hondo“, “Jo no sabia que el silenci/ pogués de sobte obrir-se fins/ al centre glaçat i els camins/ tenir un sol caminant que llenci/ un crit, tots un sol plany que va a cercar l’esperança (…)”

Flamenco, coplas, i fins i tot un tango magnífic (El corazón al Sur, de Elàdia Blázquez) , interpretats de manera arrebatadora per un Poveda en estat de gràcia, que estava acompanyat per Chicuelo, dos “palmeros” d’excepció Carlos Grillo i Luis Cantarote, i un pianista argentí de cognom català, Llull.

Potser us agradarà veure el vídeo de promoció del seu darrer disc

comparteix aquest post

Hide Sites

Un flaix gironí: Atenent la seva carinyosa invitació (són encantadores, se’n recorden de mi i em conviden sempre) vaig estar sopant amb les dones de l’”Associació Rigoberta Menchú” del barri de Vilarroja, en un sopar  amb alguns moments hilarants (amb acudits surrealistes inclosos), que va acabar amb un ball molt divertit. La Marisol, la Maribel, la Roser, La Lluïsa, L’Antònia, La Carme, L’Aurora… són incombustibles. Si no existissin les hauríem d’inventar.

La celebració de la nit de Sant Joan amb una bona colla d’amics a casa nostra, o la tradicional vetllada de preparació de la Ratafia de l’any a Canet, a casa d’en Quim Pelach i la Loló de Ribot, han estat alguns d’aquests moments que ens esperem amb il.lusió cada any i que ens certifiquen que hem girat, un cop més, un full del calendari.

La gran alegria familiar de la quinzena ha estat que el nostre fill gran ha aprovat la selectivitat (Uff!!!: un que comença a estar un xic “acampat”. Si ja heu “saltat” aquesta tanca entendreu el meu alleujament.)

comparteix aquest post

Hide Sites