En tot cas, però, no vull deixar passar la 65º commemoració anual del Final de la 2a Guerra Mundial, sense almenys fer-ne un esment . En les fotografies que han publicat els mitjans de tot el Mon de la desfilada feta per tropes dels diversos països aliats, a la Plaça Roja de Moscou, podem veure unes imatges inimaginables uns anys enrere!!        

Tampoc vull deixar passar el Dia d’Europa sense fer una ressenya. Us reprodueixo el Manifest que ha fet el PSC amb motiu d’aquest dia. Em sembla que està carregat de bones raons per defensar el nostre compromís amb la construcció europea.

Dia d’Europa
9 de maig de 2010
Per una plena
ciutadania europea
Vivim temps difícils per la crisi econòmica i financera que ha colpejat fortament Europa.
Els i les socialistes catalans, en contra de les veus que apunten cap a un replegament en la defensa dels interessos nacionals, en un retorn cap al passat, estem convençuts que els problemes derivats de la naturalesa interdependent i complexa de les nostres societats, només trobaran resposta en una Europa més unida i més forta que mai.
En aquest sentit, el desplegament el més aviat possible de les noves competències que
atorga el Tractat de Lisboa, és indispensable per enfortir una Unió que ha de ser garant
de la nostra fortalesa dins d’Europa i en el món.
Però els canvis institucionals que vénen de la mà del nou Tractat, no es faran sense una
gran voluntat per part de les institucions i dels ciutadans i ciutadanes. I avui aquesta
voluntat trontolla. El sentiment d’adhesió al projecte europeu s’ha afeblit i els ciutadans
segueixen amb poc entusiasme la manera i el ritme en què avença la Unió: massa lentament
i allunyada de la ciutadania.
Si tenim governs replegats en ells mateixos, si tenim una Comissió Europea poc valenta,
la inclusió en el Tractat de Lisboa de la Iniciativa Ciutadana Europea -amb la qual un
milió de ciutadans i ciutadanes pot iniciar un procés legislatiu-, ens dóna una capacitat
d’actuació sense precedents que cal aprofitar. Fer-ne el millor ús només depèn de nosaltres,
dels que creiem en Europa.
Per tot això, els i les socialistes catalans en el Dia d’Europa d’enguany ens comprometem a:

1. Promoure, , juntament amb les organitzacions sindicals i de dones, una Iniciativa Ciutadana Europea per acabar amb les desigualtats salarials entre les dones i els homes.Ens comprometem a fer-ho el més aviat i amb el més ampli consens possible,per eradicar aquesta injustícia inacceptable a l’Europa del segle XXI.

2. Impulsar la creació d’un govern econòmic de la Unió que eviti noves crisis i que mitjançant una política econòmica i fiscal comuna permeti superar les dificultats actuals, preparant-nos millor pel futur. Així mateix, demanem que en la propera reunió del G-20 a Toronto el mes de juny, s’aprovi una taxa global sobre les transaccions financeres que per una banda reduiria l’especulació i per l’altra, aconseguiria recaptar fons per a les institucions públiques  internacionals.

3. Seguir treballant per una Europa sostenible, més justa i més inclusiva. Una Europa dels ciutadans i ciutadanes on tots i cadascun hi tinguin cabuda, en un marc de respecte mutu. Perquè les desigualtats, les injustícies i el patiment humà que comporten no ens poden deixar indiferents, la lluita contra la pobresa, la fam i l’exclusió social tindran un lloc preeminent en les nostres polítiques.

4. Fer avençar la integració de la Unió cap a una realitat política fortament arrelada en les regions i els municipis que faci de contrapès a aquells que volen centralitzar el poder en els Estats. Per això, demanem un estatut especial per les regions amb competències legislatives per tal que puguin participar directament en la presa de decisions de la Unió, vetllant per una Europa més pròxima a la ciutadania.

comparteix aquest post

Hide Sites

Avui a Puigcerdà s’ha celebrat la signatura del conveni que dona cobertura institucional a l’Hospital transfronterer de la Cerdanya, que ja s’està construint allà (a la foto d’Emili Gimenez podeu veure el President de la Generalitat i la Ministra francesa de Salut, signant en presencia de la Ministra espanyola de Salut i de la Consellera de Salut de la Generalitat. Tot ben simbòlic) . Es tracta d’un projecte que mostra clarament les millores de qualitat de vida per la ciutadania que suposa el procés de construcció europea. Hem d’estar orgullosos de veure que l’europeísme de Catalunya es va convertint en realitats tan tangibles com aquesta. Som poc conscients, en general, de les aportacions que Europa ha fet en les darreres dècades a la nostra societat. (Us recomano, per això, que aneu a veure l’exposició que està instal.lada a l’espai de la Llibreria de la Generalitat, a la nova seu del Sta Caterina, on s’explica a què s’han destinat els fons europeus a casa nostra en els darrers anys. )L’acte d’avui, però ens mostra que no només rebem d’Europa, sinó que també som capaços de construir Europa des de Catalunya. I que, a més, ho fem de forma innovadora i valenta. La nostra Consellera de Salut, l’amiga Marina Geli, que ha tingut un paper fonamental en la definició del projecte, estava avui molt feliç i no hi havia per menys: fem Europa, fem Euroregió, i millorem la qualitat de vida de la gent. M’ha sabut greu no poder-hi esser. He hagut d’anar al Senat a una Jornada sobre, justament, la Presidència espanyola de la Unió Europea a la que estàvem convidats els Parlaments autonòmics. Malgrat la reforma del Senat no arriba, el grup parlamentari socialista té voluntat de reforçar la dimensió territorial del la Cambra i, per això, organitza activitats com aquesta d’avui. També al Senat s’ha parlat de l’Hospital transfronterer com un dels millors exemples de la nostra voluntat de construcció europea. Per poder fer l’Hospital els Governs espanyol i francès han aprovat crear l’ Agrupació Europea de Cooperació Territorial “Hospital de la Cerdanya”. Montilla i Bachelot han signat  avui els estatuts de l’ Agrupació. Bones notícies.

comparteix aquest post

Hide Sites

La “cimera nuclear” dels darrers dies de Washington , que ha reunit en aquesta ciutat a dirigents de 46 països del Mon, entre ells, el nostre.

En acabar el President Obama va pronunciar un discurs del que us recullo alguns fragments:  “… avui és un testimoni del que és possible quan les nacions s’uneixen en un esperit de col.laboració per abraçar la responsabilitat compartida i enfrontar un repte compartit. ” (…) ” … declarem  que el terrorisme nuclear és una de les amenaces més greus per a la seguretat internacional. També estem d’acord en què la forma més eficaç d’impedir que els terroristes i els criminals adquireixin materials nuclears és a través del reforçament de  la seguretat nuclear- la protecció de materials nuclears i evitar el contraban nuclear .” (…) “Estic molt content que totes les nacions aquí representades han recolzat l’objectiu que vaig formular a Praga fa un any – controlar amb seguretat tots els materials nuclears vulnerables a tot el món en un termini de quatre anys. Aquest és un objectiu ambiciós, i sabem que no serà fàcil. Però la urgència de l’amenaça i les conseqüències catastròfiques d’un sol acte de terrorisme nuclear, ens demanen d’un esforç que és alhora audaç i assolible. I aquest és un objectiu que es pot aconseguir.” (…) “Ens hem adonat que aquesta amenaça no pot ser abordada pels països en forma aïllada. Així que ens hem compromès amb un programa sostingut i eficaç de  cooperació internacional en aquest sentit , i convidem a altres nacions a unir-se a nosaltres.” (…) “Ha quedat clar en les nostres discussions que no necessiten una gran quantitat de noves institucions i noves capes de burocràcia. Hem de enfortir les institucions i associacions que ja tenim – i fer que siguin encara més eficaces. Això inclou les Nacions Unides, i l’Organisme Internacional “Agència de l’Energia”, l’associació multilateral que reforça la seguretat nuclear, fa prevenció del tràfic nuclear i ajuda els països a enfortir la seva capacitat per assegurar els seus materials nuclears.”

La segona notícia és  la signatura a Praga entre els presidents de Estats Units i Rússia del nou acord estratègic New START per garantir la seguretat nuclear

Es tracta del  nou acord de control d’armes estratègiques entre els dos països. Arriba un any després que el President Obama pronunciés un discurs a Praga, on va afirmar el compromís de buscar la pau i la seguretat d’un món sense armes nuclears, i és un dels passos concrets cap a aquest objectiu. Els Estats Units i Rússia s’obliguen, pel Tractat, a reduir – en un 30 per cent per sota dels nivells d’un tractat signat el 2002 – el nombre de ogives nuclears que tenen desplegades als míssils balístics intercontinentals , míssils balístics submarins i bombarders. A més també han establert diversos mecanismes per permetre vigilar el compliment del tractat per part l’altre país, incloses les inspeccions sobre el terreny i els intercanvis de dades sobre els nostres respectius arsenals nuclears. Aquests mecanismes de transparència han de promoure l’estabilitat estratègica entre les dues grans potències nuclears del món.

Tots aquells que afirmen que Obama no està impulsant els seus compromisos en política internacional farien bé de pensar en les diferències de capteniment entre aquest President i l’anterior. Us sembla que tres anys enrere Bush podia haver convocat una cimera com la que comentem?. Cal mantenir sempre l’esperit crític, però també cal que reconeguem els avenços cap a un món on es cerqui solució als problemes complexes a través del diàleg multilateral eficaç i de unes Institucions de governació mundial, que siguin recolzades, respectades i enfortides.

comparteix aquest post

Hide Sites

Mereixeria també un comentari aprofundit el seminari “War and peace” sobre l’emergència d’un nou multilateralisme en les relacions internacionals,  al que vaig assistir el dissabte 16 al Palau de Pebralbes, que organitzaven el CIDOB i l’Ajuntament de Barcelona, que va comptar amb ponents d’alt nivell internacional, amb en Javier Solana en primer lloc. Caldria, a més, explicar les compareixences parlamentàries fetes al llarg de tot el dia d’ahir a la Comissió parlamentària de Benestar i immigració, sobre el projecte de Llei d’infància, que ens varen tenir ocupats tot el dia d’ahir. Al sortir del Parlament, a més, vaig tenir la sort d’assistir a un acte deliciós de presentació de la nova edició de la traducció catalana de la “Utopia” de Thomas More, feta per Joan Manuel del Pozo, que es va fer a l’ Ateneu  Barcelonès i que va comptar amb la presència de Antoni Puigvert i del President Maragall. Per acabar, hauria de comentar les compareixences fetes avui a la Comissió parlamentària d’afers institucionals en relació al projecte de  llei del Consell de Governs locals, de la que jo soc ponent per part del grup socialista.

Ja veus doncs, Roser, que el llegir em fa perdre l’escriure i que tanta activitat i els desplaçaments corresponents no m’han deixat l’estoneta que cal per poder fer inventari explicant i fer les reflexions oportunes sobre tanta activitat. Si tinc temps ho aniré fent en els propers dies. Entremig ha estat el meu aniversari, el dia 13, i malgrat el ritme de treball un xic forçat, vaig tenir temps de celebrar-ho de la millor manera: amb els meus fills i el meu marit, bufant espelmes i rient una mica de tot plegat, i també amb una trobada amb una colla de bons amics. Estimada Roser, gràcies, doncs, pel teu correu i pel teu estímul que em fan reprendre el fil. Espero que estigueu bé.  Abraçades.

comparteix aquest post

Hide Sites

Nous horitzons per Europa

“Europa, la nostra pàtria per la qual havíem viscut, havia estat destruïda més enllà de les nostres pròpies vides. Començava una altra cosa, una època nova, però quants inferns i purgatoris calia passar encara per arribar-hi! (…) Però tota ombra és al capdavall filla de la llum, i tan sols qui ha conegut claror i foscor, guerra i pau, ascens i davallada, tan sols aquest ha viscut de debò.” Així acaba “El món d’ahir. Memòries d’un europeu” del gran Stefan Zweig, un dels millors llibres que s’han escrit mai sobre els canvis que varen trasbalsar Europa entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, un llibre absolutament imprescindible per entendre la cultura europea. Va esser publicat pòstumament el 1944, en un moment en què Europa estava tràgicament destruïda. Sempre penso en la proesa humana que varen esser capaços de fer els impulsors de la Unió Europea, que personifiquen Robert Schuman i Jean Monnet,  quan varen començar a treballar el 1950, per unir un continent que havia estat assolat per la pitjor de les guerres,  la més mortífera i destructiva de tota la història de la humanitat.

En els anys passats d’ençà de la signatura del Tractat de Roma, el 1957, que es considera ja un text fundacional de la Unió, s’han produït enormes avenços, tants que avui Zweig segurament es sentiria orgullós de la capacitat de regeneració de la seva estimada Europa. El temps passat, si ho mirem amb perspectiva històrica, ha estat relativament curt i el resultat és, sens dubte, un èxit formidable de la voluntat política constructiva. I en aquest camí accidentat que és la construcció europea, aquesta setmana s’ha produït una molt bona notícia: el dia 1 de desembre ha entrat en vigor el Tractat de Lisboa, el nou Tractat que recull els elements essencials de la fallida Constitució europea. S’ha fet esperar, però finalment ha arribat i ens portarà una Europa més democràtica i transparent on els Parlaments, l’ Europeu, els nacionals i el regionals, tindran més protagonisme i els ciutadans més possibilitats de fer sentir la seva veu; una Europa més eficaç en els seus mètodes de presa de decisió , i on els drets i els valors de llibertat, solidaritat i seguretat estaran més ben protegits. A més,  el Tractat possibilita una Europa amb més pes en l’escena mundial. Em sembla que tenim molts motius per estar contents i orgullosos del progrés que suposa el nou Tractat,  que obre nous horitzons per la nostra Europa.

Pia Bosch i Codolà

www.piabosch.es

Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

comparteix aquest post

Hide Sites

Vivim una época de canvis accelerats: Hi ha canvis institucionals a Europa a partir de l’aprovació del Tractat de Lisboa, hi ha canvis als Estats Units a partir de l’arribada al poder del President Obama i la seva nova administració, que ha manifestat la seva voluntat de treballar amb Europa per abordar els grans problemes globals, el canvi climàtic, la crisi econòmica, l’irreversible procés de globalització amb les seves conseqüències positives i negatives,….

Davant aquesta situació, i malgrat el pes de l’eix del Pacífic en l’equilibri mundial, és un bon moment per replantejar les relacions estratègiques entre Europa i els Estats Units. Aquesta setmana s’ha presentat a Madrid un informe centrat en aquesta qüestió “Espatlla amb espatlla: forjant una relació estratègica EU s- UE“ , en un seminari sota el títol “L’agenda transatlàntica en les vigílies de la presidència espanyola de la Unió Europea“, al que vaig tenir ocasió d’assistir. L’informe el signen el director del Center for Transatlantic Relations de la John Hopkins University, Dan Hamilton, i la Directora de Transatlantic Programs and studies de l’Atlantic council of the United States, Frances G. Burwell. Han treballat amb el suport de la Fundación Alternativas, del Real Instituto Elcano i de altres centres d’estudis europeus , com el CSIS o el CEPS, el Swedish Institute o el Prague Security Studies Institute.

A les portes de l’inici de la Presidència espanyola de la Unió té tot el sentit plantejar-se la oportunitat de redefinir l’agenda transatlàntica.

comparteix aquest post

Hide Sites

Avui, com europeus, hem de celebrar que entra en vigor el nou tractat de la Unió Europea, el Tractat de Lisboa. Podeu llegir-lo íntegrament i de forma resumida  aquí. A partir d’avui els fins ara desconeguts   Herman van Rompuy i  Catherine Ashton podran començar a  exercir com a president estable dels 27, i com a cap de la diplomàcia comunitària, respectivament. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha dit en un comunicat que el nou Tractat dóna les eines necessàries per afrontar els desafiaments futurs i respondre a les demandes dels ciutadans. El Tractat de Lisboa simplifica el mètode de decisió, ja que limita el poder de veto i multiplica les competències del Parlament europeu.

Pel que fa a la Sra. Ashton, m’alegro molt de la presència d’una dona en un dels alts càrrecs de la UE i espero que ho faci molt bé. Javier Solana ha fet una feina extraordinària i li ha deixat el llistó molt alt, però Ashton tindrà al seu favor uns mitjans que Solana no podia ni somniar. Un altre nomenament a celebrar es el de Joaquin Almunia en un dels càrrecs de comissari de la UE més importants, el de Competència.

Per resumir el contingut del Tractat, recullo el contingut de la web de la representació a Catalunya de la Comissió i el Parlament europeus:

1. Una Europa més democràtica i transparent: el Parlament Europeu i els parlaments nacionals tindran més protagonisme, els ciutadans tindran més possibilitats de fer sentir la seva veu i serà més fàcil saber com es reparteixen les competències a nivell europeu i nacional

2. Una Europa més eficaç, amb mètodes de treball i sistemes de votació més senzills, unes institucions modernes i adaptades a la Unió dels 27 i capacitat per intervenir en els àmbits que avui dia són prioritaris per a la UE.

3.Una Europa de drets i valors, llibertat, solidaritat i seguretat, que potenciï els valors de la Unió, doni rang de dret primari a la Carta dels Drets Fonamentals, estableixi nous mecanismes de solidaritat i garanteixi una millor protecció dels seus ciutadans.

4. Una Europa amb més pes en l’escena mundial combinant els instruments amb què compta la política exterior europea a l’hora d’elaborar i aprovar noves polítiques. Gràcies al Tractat de Lisboa, Europa estarà en condicions d’expressar-se amb més claredat davant dels seus socis internacionals. S’hi posaran en joc totes les capacitats econòmiques, humanitàries, polítiques i diplomàtiques d’Europa per tal de fomentar els seus interessos i valors arreu del món tot respectant els interessos particulars de cada Estat membre en matèria de relacions exteriors.

comparteix aquest post

Hide Sites

Aquest és el tema de la taula rodona en què vaig participar el passat dimarts a Barcelona, dins de les XV Jornades de la UE organitzades per la Diputació de Barcelona “Una nova agenda per Europa (i els seus territoris)”.  Vaig compartir taula amb Jeremy Smith, secretari de la CMRE, Joan Subirats, Catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carles Ruiz Novella, alcalde de Viladecans i el moderador Agustí Fernández de Losada, director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona. Segurament ja sabeu que el nou Tractat de la UE, el tractat de Lisboa que entra avui en vigor,  reconeix, per primera vegada,  i reforça el paper dels poders locals i regionals en la construcció europea. Aquesta és una novetat evidentment positiva pels governs subestatals a Europa, però també per la democràcia europea en general. En la meva intervenció vaig parlar del “Llibre blanc de la governança multinivell” , que el Comitè de les regions ha promogut i que vol esser la base d’una futura “Carta europea de la governança multinivell”. També de la resolució i les recomanacions aprovades pel Congrés de poders locals i regionals del Consell d’Europa en el Plenari del passat mes d’octubre proposat pel “Grup de treball de regions amb poders legislatius” del que formo part, també sobre la “governança multinivell“.  Molt resumidament la meva petita tesi és que, malgrat la novetat positiva evident que suposa el nou Tractat pel procés de regionalització a Europa, en aquest moment s’observen també indicis de tendències recentralitzadores a nivell de diversos Estats dins la UE. Per tant,  es tracta d’un moment de tensió entre unes i altres tendències i que , per això, és molt important treballar proactivament aprofitant les xarxes existents, per evitar la tendència recentralitzadora que frustaria les expectatives de moltes diferents regions europees amb voluntat sana i positiva d’autogovern, empobrint la nostra democràcia. Trobareu també una referència de les Jornades al bloc de Joaquim Millan.

comparteix aquest post

Hide Sites

El 21 de setembre va començar la campanya per exigir un sistema de regulació financera mundial. La promou  una àmplia coalició d’organitzacions no governamentals, sindicats, polítics i ciutadans comuns i corrents. Pots unir-te a aquest moviment entrant al seu lloc web (clica aquí) La campanya es va iniciar amb l’objectiu de construir una aliança transatlàntica per a la reforma financera amb el ja existent “Els nord-americans per la reforma financera”, una coalició sense precedents de més de 80 organitzacions estatals i nacionals que han unit les seves forces per abordar les deficiències del sector financer  dels EUA.

Davant la gran crisi de l’ economia mundial, hem de reclamar una acció enèrgica dels líders europeus per reparar el sistema financer en fallida, establir la integritat dels mercats financers, i facilitar l’activitat econòmica productiva que beneficiï a tots els segments de les nostres societats. Només així es podrà recuperar la confiança en un sistema financer que ha d’estar al servei d’ una economia sana, sostenible i productiva.

comparteix aquest post

Hide Sites

Aquesta setmana ha estat a Barcelona Javier Moreno, el Secretari General del Global Progressive Forum, una plataforma mundial de moviments progressistes. Es tracta d’una iniciativa comuna del Partit dels Socialistes Europeus, juntament amb el seu grup polític al Parlament Europeu i la Internacional Socialista. El GPF va sorgir de l’èxit del primer Fòrum Social Mundial celebrat al gener de 2001 a Porto Alegre, al Brasil. El Fòrum Progressista Global pretén reunir a una gran diversitat dels pobles d’Àfrica, Europa, Àsia, Orient Mitjà, Índia i Amèrica Llatina per discutir i proposar alternatives als aspectes negatius de l’actual procés de globalització que afecta específicament als països subdesenvolupats, Tercer els països del món i els països en desenvolupament.

Arran de la primera conferència mundial el novembre de 2003 i la segona el setembre de 2005 a Milà, el Fòrum Progressista Global celebra la Conferència de 2009 a Brussel.les. Aquesta conferència dóna l’oportunitat de reunir tot el món actors internacionals clau per a l’elaboració progressiva de formes d’abordar els resultats negatius de la globalització i participar en una nova visió d’un món globalitzat, de la qual tots ens podem beneficiar.

comparteix aquest post

Hide Sites