“Cal dissenyar un urbanisme per a la crisi que tingui com a preocupació principal evitar la degradació de la ciutat, assegurar l’habitatge, fer front als efectes de la segregació, proveir serveis, contribuir a generar ocupació.”

Qui viatja aquests dies per les grans ciutats europees n’extreu una sensació paradoxal. Per un costat, la vida sembla fluir inalterada: a Londres la temporada de proms al Royal Albert Hall s’ha desenvolupat amb gran afluència de públic, a Rotterdam els comensals aprofiten la tardor benigna per seure a les terrasses vora el riu, a Lisboa a les vuit del matí els oficinistes surten com cada dia del metro de Marquês de Pombal. Per altre costat, en canvi, la situació de pessimisme respecte a la situació econòmica i el futur immediat és aclaparadora, tant en l’administració pública, com en el cercles professionals, com en sectors cada vegada més majoritaris de la ciutadania.

En el camp de l’urbanisme -a la Biennal d’Urbanistes Europeus celebrada a Gènova, al congrés de la Royal Geographical Society a Anglaterra, entre els col·legues universitaris- hi regna sovint una impressió estranya de redundància i impotència. La disciplina, tan vibrant i polèmica en els darrers anys, sembla ara esgotada i inútil. Aquells que havien vist el creixement i la remodelació urbana sobretot com un instrument d’enriquiment econòmic privat hi han perdut interès, escarmentats per la manca de perspectives del sector immobiliari i per les restriccions al crèdit. I aquells que, des de l’administració o els moviments ciutadans, havien volgut fer de l’urbanisme una eina per a la creació d’espai públic, la dotació de serveis, la provisió d’habitatge assequible i la millora de les condicions de vida es troben ara tenallats per la manca de recursos públics i les exigències de contenció de la despesa.

A Espanya (i a d’altres països) alguns qüestionen fins i tot les tímides mesures racionalitzadores del desenvolupament urbà introduïdes en els darrers anys, amb el pretext que limiten el creixement econòmic. Així, proposen reduir les garanties ambientals, disminuir l’obligació d’aportar sòl per a habitatge assequible, atenuar la protecció del paisatge i aixecar les restriccions a la urbanització de determinades àrees. Com si l’expansió eixelebrada del sector immobiliari i la urbanització no hagués contribuït, precisament, a la crisi econòmica; com si endreçar la urbanització no fos un requisit imprescindible per a l’eficiència econòmica, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental; i com si -fora de les pulsions especulatives sempre vives- hi hagués avui cap necessitat real de classificar de nou grans extensions del sòl

El més sorprenent, tanmateix, és que aquest estat d’esperit sembla haver-se encomanat fins i tot a bona part d’aquells que s’han dedicat i es dediquen professionalment a la pràctica urbanística. És com si s’haguessin resignat a compartir el fat que Bertolt Brecht atribuïa als poetes lírics en el període d’entreguerres: «Pinten natures mortes a les parets d’un vaixell que s’enfonsa». S’oblida així que la política territorial i l’urbanisme, i els professionals que s’hi dediquen, han tingut responsabilitats destacades en l’origen de la crisi i poden contribuir a sortir-ne.

En efecte, els urbanistes no poden pretendre ser aliens al procés que va engendrar la crisi: a Espanya, l’any 2006, en el punt més alt del cicle immobiliari que tant ha influït en la situació econòmica actual, es varen iniciar més de 800.000 unitats d’habitatge: cadascuna d’elles havia estat dissenyada per un arquitecte i col·locada en el territori per un urbanista. En el camp de l’urbanisme tots tenim responsabilitats: sigui per haver contribuït activament a generar les circumstàncies en les quals ens trobem, sigui per no haver sabut oposar-nos amb prou força a la deriva que ens hi portava.

De la mateixa manera, els qui es dediquen a l’urbanisme no poden assistir impàvids i inactius a la tempesta. El 70% de la població europea viu en ciutats i la situació actual pot tenir efectes notabilíssims -de fet ja n’està tenint- sobre l’evolució de les nostres àrees urbanes: en la degradació dels barris, en l’empitjorament dels serveis, en el finançament del transport públic, en la marginació dels qui menys tenen. Per això és necessari, de forma urgent, debatre la manera d’afrontar aquests reptes des del planejament i la pràctica urbanística. Cal dissenyar un urbanisme per a la crisi que tingui com a preocupació principal evitar la degradació de la ciutat, assegurar l’habitatge, fer front als efectes de la segregació, proveir serveis, contribuir a generar ocupació.

Es tracta, de fet, de posar les bases d’un New Deal per a la ciutat europea. Una visió renovada que, en el marc d’una estratègia econòmica d’abast europeu, permeti l’impuls d’una altra política urbana: la defensa i millora de la qualitat de la ciutat com a mitjà de temperar els efectes devastadors de la crisi i de trencar amb la retòrica i la pràctica de l’austeritat. Només així les nostres ciutats evitaran l’aprofundiment de les fractures socials i esdevindran motors de la recuperació.

comparteix aquest post

Dimarts al vespre varem fer un acte a l’Auditori Josep Irla, a Girona, per anunciar que a Girona comença a treballar la primera delegació de la Fundació Catalunya Europa. L’acte va reunir Pasqual Maragall, president de la Fundació, Ernest Maragall, vicepresident, Antoni Castells, president del Consell Assessor i va servir per explicar, també, que jo seré la delegada aquí de la Fundació. L’acte va comptar amb  la participació de Joaquim Coello, patró de la Fundació, que va pronunciar una conferència titulada ‘La gestió empresarial i les finances’.

Faltaven molt poques hores per saber que la Comissió europea donava llum verda al “corredor mediterrani”. Antoni Castells, president del Consell Assessor de la Fundació Catalunya Europa, per presentar la conferència de Joaquim Coello, ens digué “tenim moltes coses a dir des de Catalunya” i, referint-se al corredor euromediterrani, va insistir en què Catalunya ha d’ésser la porta d’entrada de les mercaderies que arriben de l’Àsia.  “Avui, més que mai, cal lluitar per la construcció d’Europa des de Catalunya” digué Castells. .

Em va agradar recordar que a Girona hi ha hagut grans europeistes i aquesta és una terra europeista. Coello, va insistir en que, perquè les empreses avancin, cal passar de la reacció a l’acció i cal que Europa sigui més forta, perquè  “avui Europa és la necessària solució”.

L’acte es va celebrar a l’Auditori Josep Irla de la nova seu de la Generalitat. Això em va donar l’oportunitat d’agrair públicament al president Maragall i a Antoni Castells la seva contribució absolutament decisiva per tirar endavant el projecte d’aquest nou edifici quan jo era delegada de la Generalitat a Girona.

També cal agrair al President Maragall la seva aportació decisiva al corredor mediterrani. La seva opció clarivident i decidida per l’Euroregió va esser molt important per fer avançar aquesta idea, aquí, i a la resta d’Espanya i d’Europa.

Nosaltres ahir varem fer un comunicat de premsa congratulant-nos de la decisió de la Comissió europea, que us annexo:

“Els socialistes gironins estan molt satisfets amb la Unió Europea hagi decidit situar el Corredor Mediterrani en la seva llista de prioritats. Pia Bosch, cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona, s’ha felicitat avui després de conèixer la notícia i ha recordat que aquesta és una gran oportunitat per a la ciutat de Girona que es troba en un“emplaçament estratègic perquè aquesta infraestructura ajudi a reactivar l’economia del nostre entorn”.

UNA APOSTA CONSTANT DELS SOCIALISTES
La portaveu socialista a Girona recorda que el Corredor Mediterrani és avui una prioritat per la UE gràcies a l’aposta constant dels governs socialistes, “perquè tant el l’exconseller Joaquim Nadal com el Ministre Blanco han treballat i han defensat fermament aquesta infraestructura”. Així, Bosch ha posat l’accent en l’esforç que ha suposat arribar a aquest punt i creu que la notícia que avui hem conegut serà molt important per al sector empresarial de la ciutat de Girona i de la resta de les comarques gironines. “Que el Corredor Mediterrani sigui un projecte prioritari per la Unió Europa i que nosaltres hi siguem és un element clau per sortir abans i millor de la crisi”, afegeix Pia Bosch. Per això, la cap de l’oposició a Girona remarca que ara cal que s’avanci en obtenir la variant del corredor mediterrani de mercaderies per evitar el pas de les mercaderies pel centre de la ciutat i, tanmateix, “s’avanci en la concreció del centre logístic Logis Empordà”.

La cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona recorda que el programa electoral dels socialistes gironins situa aquesta infraestructura com un projecte prioritari i necessari per Girona per generar activitat econòmica ”

comparteix aquest post

L’acte comptarà amb la presència de l’exconseller i President del Consell Assessor de la Fundació, ANTONI CASTELLS, i amb el patró de la Fundació, Joaquim Coello, que pronunciarà la conferència ‘La gestió empresarial i les finances’. 

ACTE: Presentació a Girona de la Fundació Catalunya Europa i conferència ‘La gestió empresarial i les finances’.

DIA: Dimarts 18 d’octubre

HORA: 19.30 h.

LLOC: Auditori Josep Irla (Pl. Pompeu Fabra, 1 – Girona)

INTERVINDRAN:

. Pia Bosch, delegada de la Fundació Catalunya Europa a Girona

. Antoni Castells, President del Consell Assessor de la Fundació Catalunya Europa

. Joaquim Coello, President d’APPLUS i patró de la Fundació Catalunya Europa

US HI ESPERO!!

comparteix aquest post

No hi ha paraules per expressar l’horror i la desolació que causen la mort de tants nois i noies tan joves, en circumstàncies tan cruels com les que s’han donat a Noruega aquest cap de setmana. A Europa i al món contemplem horroritzats fins on pot arribar l’odi i el fanatisme polític. Un jove noruec ultradretà, ultranacionalista,  islamòfob i antisocialista ha estat l’autor de l’espantosa matança.

Només podem expressar la solidaritat amb les víctimes i les seves famílies i esperar que el poble noruec tingui forces per fer , com deia el seu Primer ministre,  un esforç de combatre amb “més democràcia” l’atac més salvatge que ha rebut el seu sistema democràtic des de la 2a Guerra Mundial.

comparteix aquest post

És urgent fer sentir la nostra veu perquè augmenti la pressió fiscal sobre els beneficis financers, i es redueixi lapressió sobre les rendes del treball. Els governs conservadors estan treballant en la direcció contrària. Fes sentir la teva veu, ara!

comparteix aquest post

Més d’un centenar de representants d’organitzacions progressistes europees es varen reunir durant dos dies a Barcelona per acabar un treball de mesos per definir el nou “full de ruta” que ha de portar les opcions socialdemòcrates a convertir-se en la primera força política que surti de les urnes el 2014 i, així, poder liderar la sortida de la crisi des de les opcions de progrés. Varen aprovar la “Declaració de Barcelona” on queda clar el seu compromís de treballar per una recuperació econòmica que fomenti l’ocupació i protegeixi l’estat del benestar; per la promoció de l’inclusió i la integració contra el populisme i la xenofòbia; per l’aprofundiment del sistema democràtic a través de noves formes de participació; i per impulsar una Unió Europea més forta i cohesionada enfront als creixents nacionalismes i a l’euroescepticisme.

Crec que el seu compromís el recull molt bé la frase del president del Grup S&D al Parlament Europeu, l’ alemany Martin Schulz “Els nostres valors són més necessaris que mai: el repartiment just de la riquesa i un Estat capaç de protegir i de donar oportunitats als més dèbils. Hem de treballar tots junts a Europa, el senyor Sarkozy i la senyora Merkel no poden portar sols les regnes i decidir per tots”.  Pel que fa a les manifestacions del passat cap de setmana contra el pacte de l’Euro, Schulz va dir:  “Per descomptat que és preocupant. Cal sanejar els comptes públics, però no es pot només retallar i retallar; també cal estimular el creixement econòmic“, i va reclamar la introducció de la taxa que gravi les transaccions financeres i l’eurobonus.

La vicepresidenta del Grup S&D Maria Badia deia, en aquesta trobada: “La incertesa actual provoca una tensió entre els Estats i Europa. Hi ha la temptació de tancar-se i busacr solucions per lliure, però només des d’Europa podrem actuar i posar límits als excessos del món financer. Europa ha de parlar amb una sola veu al G20, l’FMI i les Nacions Unides“.

La reunión del Grupo de la Alianza Progresista de Socialistas y Demócratas en el Parlamento Europeo (S&D) en Barcelona, los días 20 y 21 de junio de 2011, alienta a los socialdemócratas europeos a que se impliquen en un debate sobre cómo recuperar su fuerza política.Creemos que nuestros valores deben dar forma al nuevo mundo que emerja tras la crisis. Queremos volver a ser la fuerza política que lidere Europa en las próximas elecciones europeas en junio de 2014 y crear una mayoría progresista en el Consejo, la Comisión y el Parlamento Europeo.
Hemos debatido en profundidad las que deben ser nuestras prioridades políticas esenciales. Creemos que una respuesta efectiva, basada en ideas innovadoras  provenientes de la sociedad, debe articularse sobre los cuatro pilares que se presentan en esta declaración.
Nosotros, socialistas y socialdemócratas europeos, adoptamos los siguientes compromisos:
1. RECUPERAR EL TERRENO QUE PERTENECE A LA POLÍTICA
Trabajaremos por una recuperación económica justa y progresista que cree puestos de trabajo, respete el Estado de Bienestar, promueva el crecimiento y establezca estándares sociales y ambientales exigentes.
Quienes han causado la crisis no podrán devolvernos a la senda del progreso.
Debemos redirigir la economía hacia sectores socialmente productivos y establecer un marco regulatorio que ponga límites al poder financiero. Es necesario que la política recupere el control de los mercados.
2. DEFENDER NUESTROS DERECHOS
Redoblaremos los esfuerzos en la gestión de la inmigración, promoviendo la inclusión y la integración a nivel europeoLucharemos contra el populismo y la xenofobia con todas nuestras fuerzas. Debemos recuperar la iniciativa en la defensa de los derechos de todos, allí donde nuestros valores están en juego.
3. UNA DEMOCRACIA MÁS SALUDABLE
Defenderemos enérgicamente la democracia, los derechos de los ciudadanos y la libertad de expresión en Europa y en el mundo. La primavera árabe ha demostrado que la democracia es un bien global, que todos anhelamos. Con estos objetivos debemos incorporar nuevas formas de participación y comunicación política que refuercen nuestras democracias.
4. UNA UNIÓN EUROPEA MÁS FUERTE
Impulsaremos una UE fuerte, renovada y progresista. En un entorno de creciente nacionalismo y euroescepticismo, seguiremos defendiendo la Unión Europea, como espacio de libertad y justicia. Estamos convencidos que solo desde la UE podremos afrontar con éxito los retos de la globalización.

El grup S&D està promovent ara una campanya  “Canviar Europa”, a la que us recomano adherir-vos.

comparteix aquest post

Cambiemos Europa

Inmersa en una crisis que amenaza la existencia misma del euro, la Unión Europea se dispone a tomar decisiones que afectarán seriamente al futuro de Europa y su economía. El llamado paquete de “gobernanza económica”, ahora sobre la mesa, constituye un reto sin precedentes para los valores y principios fundamentales que sostienen nuestro futuro común: solidaridad, justicia social, igualdad de oportunidades y desarrollo sostenible.

Las elecciones ideológicas -que se tomarán en nombre de la disciplina presupuestaria necesaria en tiempos de crisis- pondrán en peligro tanto la cohesión social entre europeos como nuestra capacidad común de acometer una transformación ecológica de nuestras economías. En particular, estas opciones acarrean el riesgo de sacrificar a toda una generación de jóvenes en muchos de los Estados miembros. Estos jóvenes están siendo duramente castigados por el desempleo. Cada vez se sienten más excluidos y rechazados en lugar de ver que pueden participar activamente en la construcción de su propio futuro.

Está claro que asegurar la sostenibilidad de las finanzas públicas es un objetivo político vital. Las finanzas públicas son un instrumento clave para avanzar en nuestros intereses comunes, tales como la cohesión social o la protección del medioambiente. Es cierto que la actual crisis ha dañado considerablemente las cuentas públicas en Europa. Pero incluso si el sector público debe asumir su parte de responsabilidad, sus causas se encuentran ante todo en el sector privado: el aumento de la desigualdad salarial, la excesiva deuda privada y las burbujas especulativas creadas por un sector financiero irresponsable.

Las medidas anunciadas no responden a esas dificultades. Al contrario, son injustas, ineficaces e inapropiadas.

Rompiendo con la idea de un futuro común, nos devuelven a una época que creíamos superada para siempre: una época de exacerbado nacionalismo, de escandalosa injusticia social y de toda suerte de extremismos. Estas medidas convertirán la crisis económica en una crisis política.

La ciudadanía europea necesita despertar cuando aún hay tiempo de actuar. Necesita renovar su compromiso con los valores fundacionales de Europa, en el espíritu de un futuro proactivo y compartido.

Nuestras sociedades no sobrevivirán a años de declive económico y social, consecuencia de unas políticas de austeridad ciegas. Esta lógica haría recaer en los asalariados el peso de la crisis, a través de recortes salariales. Al contrario: aprendamos juntos las lecciones reales de la crisis. Por todas partes, los especuladores se han beneficiado de la ausencia de normas y de sólidos mecanismos de vigilancia. Forzar a los gobiernos europeos a tragar una severa dosis de la medicina de la austeridad y tocar los salarios sólo acentuará la debilidad, no traerá la cura. Además, tratar de endurecer las sanciones sólo alimentará la hostilidad entre los países. La eurozona debe defender su moneda común y debe apoyar sin fisuras a los miembros que atraviesan dificultades, porque resulta vital para toda Europa.

Es hora de que las mayorías conservadoras del Consejo de Ministros y del Parlamento Europeo se den cuenta del error del camino que han emprendido. En estos momentos de dificultades para la ciudadanía europea, necesitamos mostrar audacia e imaginación proponiendo una respuesta política novedosa y original.

Es posible retomar el control de las finanzas públicas sin sacrificar nuestro desarrollo económico ni la inversión en áreas como la educación, la investigación o las energías renovables, y sin alimentar la injusticia y la exclusión social. Podemos encontrar el margen de maniobra presupuestario necesario si somos innovadores y valientes. Para que eso suceda, todos los Estados miembros de la UE deben antes participar en este esfuerzo común: tanto los países con superávit tanto como aquéllos con déficit comercial. Todos los países deben proteger la inversión productiva pública de la austeridad presupuestaria. Deberían crear eurobonos para absorber parte de la deuda de los Estados miembros y para reducir su coste total.

También deberían sentar las bases de una fiscalidad europea que asegure recetas justas, eficaces y duraderas.

Se trata de reducir la carga fiscal a los ingresos del trabajo y de aumentar la de los ingresos del capital. Se trata de combatir eficazmente el fraude fiscal, de crear un sistema impositivo favorable al medioambiente, y por último, de introducir un impuesto a las transacciones financieras. Los gobiernos europeos han de asegurarse de que los altos salarios e ingresos del capital contribuyen de manera justa al esfuerzo general de la consolidación presupuestaria, para evitar que la carga caiga en aquellos con ingresos bajos o medios.

No consiste en dar soluciones simples o irresponsables, sino en poner en marcha un plan de modernización económica, con la ayuda de políticas responsables, equilibradas e inteligentes que respeten íntegramente los valores que sostienen el proyecto europeo.

Apelamos a todos aquellos y todas aquellas que comparten nuestras convicciones a que hagan campaña con nosotros, que firmen este llamamiento, para dotar a Europa de una política diferente para salir de la crisis. Una política que fortalecerá a la unión, en vez de debilitarla aún más.

comparteix aquest post

Pia Bosch veu bàsic apostar per la innovació a Girona

L’alcaldable del PSC fa un debat amb l’alcalde d’Évry, Manuel Valls, i amb Luis Sánchez Lafuente, president i ‘business angel’ d’AB Biotics

Els ponents creuen en el potencial de les ciutats mitjanes

Manuel Valls, Luis Sánchez Lafuente i Pia Bosch amb el moderador abans d’iniciar el debat de nova economia Foto: LL. SERRAT.

comparteix aquest post

Abans que comencessin les complicacions, hem fet una bona feina pel Consell d’Europa, gràcies a la col.laboració de les autoritats finlandeses. Tinc temps, mentre espero, de recollir en aquest blog algunes de les qüestions sobre les que hem treballat:

Monitoring of local and regional democracy in Finland

[26/11/2010 15:00:00] A monitoring mission to assess the state of local and regional democracy in Finland is being carried out to Helsinki, Mariehamn and Kouvola from 30 November 2010 to 3 December 2010. Congress Rapporteurs Pia Bosch I Codola (Spain, SOC) and Jean-Louis Testud (France, EPP/CD) will meet Minister for Public Administration and Local Authorities Tapani Tölli, President of the Supreme Administrative Court Pekka Hallberg, Governor of Aland Peter Lindbäck and Speaker of Alands Lagting Roger Nordlund, as well as Mayor of Helsinki Jussi Pajunen, Mayor of Kainuu Alpo Jokelainen, Mayor of Uusimaa Ossi Savolainen, and Rakel Hiltunen, President of the Association of Finnish Local and Regional Authorities (AFLRA). Meetings are also scheduled in the Finnish Parliament. Photo: Congress Rapporteurs Pia Bosch I Codola (Spain, SOC) and Jean-Louis Testud (France, EPP/CD) meet Minister for Public Administration and Local Authorities Tapani Töll

En la foto ens veieu amb el Ministre de Finances finlandès, amb qui ens varem reunir el dimarts. L ‘objectiu de la nostra visita és fer l’informe de seguiment de l’estat de la democrácia local i regional a Finlàndia del Consell d’Europa. Com que en aquest moment està en curs una reforma de l’administració local, la valoració d’aquesta ha ocupat una part important del nostre treball.  Pels finlandesos, com per altres paisos escandinaus, la democràcia local, la democràcia municipal, és un dels eixos més importants del seu sistema polític. Per ells l’espai local, el més proper al ciutadà és el que garanteix la qualitat democràtica del seu sistema polític. Aquest principi està recollit en la Constitució i gelosament protegit per totes les instàncies, tal com varem comprovar amb l’equivalent al defensor del poble, i amb la trobada amb el President del Tribunal Suprem. Per això els preocupa molt que una reforma que veuen necessària per millorar l’eficiència en la prestació dels serveis municipals, en especial dels serveis socials ,  sanitaris i educatius, pugui allunyar el lloc de presa de decisions de la ciutadania. Mantenir l’equilibri entre eficiència i qualitat en la prestació dels serveis públics i presa de decisions propera a la ciutadania és el repte. Per ells, el secret de la qualitat de la seva educació té a veure amb que es tracta d’un servei municipal que gestionen les autoritats locals amb una estreta col.laboració de les famílies, que participen directament en la gestió de les escoles i, fins i tot, en la gestió del personal de les mateixes. Per les mateixes raons que els preocupa la reforma no els agrada massa la idea de transferir poders municipals a estructures regionals, que, de moment, no els atrauen.

Dues fotos més : Amb el Secretari general de l’Associació de Municipis de Finlàndia :

I amb el President del Tribunal Suprem:

I fet aquest brevíssim resum, tornem a la dura realitat de intentar tornar a casa enmig d’un caos monumental. Paciència i bon humor seran imprescindibles per passar els properes hores!!! Per cert, llegiu el blog den Donaire. Reflexions interessants

comparteix aquest post

Suivi de la démocratie locale et régionale en Finlande [26/11/2010 15:00:00] Une mission de suivi pour évaluer la situation de la démocratie locale et régionale en Finlande sera effectuée à Helsinki, à Mariehamn et à Kouvola du 30 novembre 2010 au 3 décembre 2010. Les rapporteurs du Congrès, Pia Bosch I Codola (Spain, SOC) et Jean-Louis Testud (France, PPE/DC), rencontreront le Ministre de l’administration publique et des autorités locales Tapani Tölli, le Président de la Cour Administrative Suprême Pekka Hallberg, le Gouverneur d’Aland Peter Lindbäck et le Président du Parlement d’Aland Roger Nordlund, ainsi que Jussi Pajunen, maire de Helsinki, Alpo Jokelainen, maire de Kainuu, Ossi Savolainen, maire d’Uusimaa et Rakel Hiltunen, Présidente de l’Association finlandaise des pouvoirs locaux et régionaux (AFLRA). Des rencontres sont également prévues au Parlement finlandais. Photo : Les rapporteurs du Congrès Pia Bosch I Codola (Espagne, SOC) et Jean-Louis Testud (France, PPE/DC) rencontrent Risto Rautava, Président du Conseil municipal de la ville d’Helsinki et Chef de la délégation finlandaise auprès du Congrès Annonce aux médias Programme MONITORING OF LOCAL AND REGIONAL DEMOCRACY Monitoring of local and regional democracy in Finland [26/11/2010 15:00:00] A monitoring mission to assess the state of local and regional democracy in Finland will be carried out to Helsinki, Mariehamn and Kouvola from 30 November 2010 to 3 December 2010. Congress Rapporteurs Pia Bosch I Codola (Spain, SOC) and Jean-Louis Testud (France, EPP/CD) will meet Minister for Public Administration and Local Authorities Tapani Tölli, President of the Supreme Administrative Court Pekka Hallberg, Governor of Aland Peter Lindbäck and Speaker of Alands Lagting Roger Nordlund, as well as Mayor of Helsinki Jussi Pajunen, Mayor of Kainuu Alpo Jokelainen, Mayor of Uusimaa Ossi Savolainen, and Rakel Hiltunen, President of the Association of Finnish Local and Regional Authorities (AFLRA). Meetings are also scheduled in the Finnish Parliament. Photo: Congress Rapporteurs Pia Bosch I Codola (Spain, SOC) and Jean-Louis Testud (France, EPP/CD) meet Risto Rautava, Chair of the City Board of Helsinki and Head of the Finnish Delegation to the Congress Media Advisory Programme (French version)

És impossible de resumir tota l’ enorme quantitat de coses que hem après avui en una nota breu del blog. Només dir-vos que la forma dels finlandesos de plantejar-se els reptes que la crisi econòmica implica pel seu país, em sembla modèlica. Racional, realista i cercant el consens polític,  i treballant el consens entre tots els nivells de l’administració. Una de les mesures anticrisis ha estat la reforma i racionalització de l’administració pública. Una de les linees fortes d’aquesta reforma és la reducció del nombre d’ajuntaments, per garantir que el nivell local pugui seguir mantenint el nivell de qualitat de prestació dels serveis públics. Aquí, com en altres paisos nòrdics,  els Ajuntaments tenen moltes competències de serveis bàsics com la sanitat, els serveis socials i l’educació. Com segurament ja sabeu,  el seu sistema educatiu és un dels millors del món, sinó el millor. El que ens han explicat sobre l’educació mereix un comentari apart. La veritat és que estem convencuts que l’Informe de seguiment que farem podrà esser d’utilitat per altres paisos membres del Consell d’Europa.

Hi ha molt per explicar, peró la jornada ha estat esgotadora per la densitat de les reunions. M’encanta esser la “Rapporteur” d’aquesta meva darrera missió , però la veritat és que treballar tot el dia en una llengua estrangera cansa molt, així que deixo la nota aquí. Bona nit des de Marienham, a les Illes Åland, enmig de la Mar Bàltica, entre Suècia i Finlàndia.

Finalment: Moltes gràcies a tots i totes els que m’heu escrit per donar-me ànims. Us ho agraeixo de tot cor. Estic profundament impressionada per la magnitud de la nostra derrota electoral, peró, de moment, no estic personalment apenada per la meva situació. Segurament quan torni a Girona em vindrà tot de cop. En tot cas, peró, una forta abracada. Us ho agraeixo molt sincerament!

comparteix aquest post