Fa molt pocs dies es varen entregar a Estocolm els Premis Nobel d’enguany. M’agrada molt seguir els discursos dels grans esdeveniments mundials que reuneixen les ments més brillants del món. Poder accedir al destil.lat del millor pensament del moment, és avui, més fàcil que mai gràcies a Internet. Us recomano tot el contingut de la cerimònia a Estocolm i el de l’entrega, a Oslo, del Premi Nobel de la Pau. Crec que és especialment interessant el discurs del President de la Fundació Nobel, Marcus Storch, en la presentació de l’acte.  Un parlament breu i clar en el que Storch subratllà els grans reptes que enfronta avui la humanitat i la importància de la ciència per donar-hi resposta. Destacava així que l’estímul de la ciència i la innovació són un element imprescindible del progrés de qualsevol país. Un bon sistema educatiu i el foment de la creativitat són imprescindibles. Podeu accedir al text clicant aquí per veure quines son, per ell , les claus del progrés i de la millora de la condició humana: la ciència, l’humanisme , el treball per la pau, l’internacionalisme.

No deixeu de llegir tampoc els discursos de la cerimònia d’entrega del Premi Nobel de la pau a Ellen Johnson Sirleaf, Leymah Gbowee, Tawakkol Karma, tres dones africanes, dues liberianes i una iemenita, que han lluitat contra les dictadures la injustícia i la violència sexual i que representen “una de les forces motrius més importants pel canvi en el món d’avui: la lluita pels drets humans en general i la lluita de les dones per la igualtat i la pau, en particular”.

Us el transcric en la seva traducció automàtica, pel seu interès:

Premio discurso de la ceremonia

Discurso de presentación Thorbjørn Jagland, presidente del Comité Nobel de Noruega , Oslo, 10 de diciembre de 2011.

Sus Majestades, Sus Altezas Reales, premios, excelencias, señoras y señores 
, Ellen Johnson Sirleaf, Gbowee Leymah y Karman Tawakkol:

Desde que el Comité Noruego del Nobel hizo la decisión de este año que se conoce, el pueblo de Noruega han esperado a ver que en esta etapa. Todos aquellos que tengan empatía con los niños y las mujeres que son maltratadas y asesinadas, todos aquellos que creen en un futuro libre de violencia y la guerra, que te aclaman hoy por respeto a la voluntad de actuar que usted representa.

Darle un significado concreto al proverbio chino que dice que “las mujeres sostienen la mitad del cielo”. Por eso, al dar sus razones para la adjudicación de este año, el Comité Nobel declaró que “No podemos alcanzar la democracia y la paz duradera en el mundo a menos que las mujeres adquieran las mismas oportunidades que los hombres para influir en la evolución en todos los niveles de la sociedad”.

Te damos gracias por la esperanza que despierta en todos nosotros.

Y le felicitamos por Premio de la Paz de este año.

Hombres y mujeres tienen en todo momento con experiencia de guerra de diferentes maneras. Aunque las mujeres también han luchado en las guerras a través de los siglos, y hoy incluso participar en el terrorismo, son los hombres que en un grado mucho mayor han participado en la guerra real. En las guerras modernas la mayoría de las víctimas a menudo son civiles, y muchos de ellos son mujeres y niños.

La violación ha sido siempre uno de los horrores de la guerra. Pero en los últimos años, en Bosnia-Herzegovina, en Darfur, en Ruanda, y en el Congo, entre muchos otros lugares, hemos visto violación de trabajo no sólo como una violación masiva en sí mismo. La violación se ha convertido en parte de las tácticas de la guerra. El objetivo es romper la moral del enemigo, para obligar a las poblaciones a moverse, y para castigar a los opositores también después de la guerra ha terminado.

Esto fue definido como un crimen de lesa humanidad y crímenes de guerra por el Tribunal Penal Internacional para la ex Yugoslavia. La Corte Penal Internacional (CPI) ha llegado a la misma conclusión.

La opinión popular en favor de este punto de vista debe ser fortalecido, y eso es lo que estamos haciendo aquí hoy.

Lo hacemos mediante la atracción de una renovada atención a la resolución adoptada en octubre de 2000 por el Consejo de Seguridad de la ONU, la Resolución 1325. La resolución de la primera vez que hizo de la violencia contra las mujeres en tiempo de guerra un problema de seguridad internacional. Subrayó la necesidad de contar con las mujeres se conviertan en participantes en pie de igualdad con los hombres en los procesos de paz y de trabajo por la paz en general. Las mujeres tenían que salir de su papel de víctimas, sino que deben convertirse en actores que contribuyen a crear la paz. Estos objetivos fueron golpeados después de más de cuatro nuevas resoluciones del Consejo de Seguridad, 1820, 1888, 1889 y las resoluciones 1960.These se debe dar un lugar destacado y visible en los escritorios de todos los jefes de Estado.

Ya que todavía hay un largo camino por recorrer antes de que los objetivos de estos acuerdos se alcanzan. En recientes negociaciones de paz en varias partes del mundo que son encuestados, menos del 8 por ciento de los participantes en las negociaciones y menos del 3 por ciento de los signatarios del acuerdo de paz eran mujeres. Ninguna mujer ha sido nombrado jefe negociador en las negociaciones de paz dirigidas por la ONU.

Mientras tanto, continúan las violaciones, miles de ellos, día tras día.

La situación de la mujer es difícil en muchas partes del mundo. Cuando un poco se avanza, a menudo los hombres que más se benefician.

Un breve ejemplo: bicicletas en los últimos años hizo su entrada en los distritos rurales de muchos países pobres. Las mujeres, que a menudo tanto labrar la tierra, el transporte de mercancías al mercado, y ver que los niños vayan a la escuela, rara vez se llega a utilizar la bicicleta. Es por el miembro masculino de la familia. Con demasiada frecuencia, lo usa para visitar el bar local, y ahora también se puede llegar a los bares de los pueblos vecinos. Como muchos han señalado, la ayuda a las mujeres es una ayuda para la familia, ayuda para los hombres es, por desgracia con demasiada frecuencia sólo ayuda a ellos solos. La inversión en educación de las niñas es probablemente la mejor inversión que cualquier país en desarrollo puede hacer.

Pero, afortunadamente, las mujeres no son las únicas víctimas. Algunos tomar medidas.

Tres de ellos son hoy en día recibe el Nobel de la Paz 2011.

Toda la vida, Ellen Johnson Sirleaf se puede ver como una realización de las intenciones de la Resolución 1325. En 1980 se exilió después de haber sido encarcelada y amenazada de violación. Desde hace varios años se desempeñó como Director de la Oficina Regional del PNUD para África. Ella fue una de las siete personalidades que investigó el genocidio en Ruanda en nombre de la Organización de Unidad Africana (OUA). Cuando estalló la guerra civil en Liberia en 1989, Johnson Sirleaf, primera apoyaron Charles Taylor en la esperanza de que podría representar una solución, pero poco a poco se disocia de él, y corrió contra Taylor, sin éxito, en las elecciones presidenciales de 1997. En las elecciones de 2005, sin embargo, Johnson Sirleaf ganó una victoria convincente, que la convirtió en la primera mujer elegida democráticamente la cabeza del Estado en el continente africano.

Liberia sigue siendo uno de los países más pobres del mundo, y se enfrenta a enormes problemas, pero se ha avanzado mucho, sin embargo han hecho desde que Johnson Sirleaf fue instalado como presidente en 2006. La guerra civil ha terminado, la democracia está funcionando, ha habido un crecimiento económico considerable, la corrupción muy extendida se ha reducido algo, la educación de las mujeres y su participación en la vida social se ha reforzado considerablemente, el número monstruoso de las violaciones ha disminuido.

Pocas otras personas que mejor satisfagan los criterios para recibir el Premio de la Paz se menciona en la voluntad de Alfred Nobel.

¡Felicitaciones!

Lo mismo se aplica a Leymah Gbowee. Ella es la especialista en traumas que cambiaron de tratamiento de víctimas de la guerra para trabajar por la paz. En 2002, movilizó una red de más de 2.000 mujeres en 15 provincias en Liberia para protestar contra la guerra y la violencia. Se vistieron de blanco y tomaron posiciones cerca del mercado de pescado de Monrovia. Es muy importante que Gbowee logró unir a las mujeres con antecedentes étnicos y religiosos muy diferentes en esta lucha. Durante las negociaciones de paz en Ghana, las mujeres en la frustración cerró los negociadores varones y amenazaron con banda desnudos, algo que en ese país se han traído la desgracia absoluta de los hombres.

Como se sabe, fueron capaces de mantener su ropa puesta. Un acuerdo de paz alcanzado.

Gbowee trabajo inspiró a muchas mujeres a participar en una lucha no violenta contra la guerra y la violencia y de los derechos de las mujeres. Como una red-constructor, ella tomó la iniciativa en la formación de la Red de Mujeres de Consolidación de la Paz (WIPNET), que se centró no sólo en Liberia, sino también en otras partes de África occidental.

Gbowee actualmente dirige la Mujeres, Paz y Seguridad de Red de África (WIPSEN), con sede en Accra, en Ghana. Esperamos que el premio de este año ayudará a fortalecer esta red.

¡Felicitaciones!

Yemen es el país en el mundo que ha hecho menos progresos en los derechos de las mujeres se refiere. En su casa, premio Nóbel de la Paz Tawakkol Karman mantiene fotografías de sus héroes, Mahatma Gandhi, Martin Luther King , Nelson Mandela y Hillary Clinton. Muchos años antes de la primavera árabe en 2011, ella era una activista juvenil y femenino. Ella se convirtió en un periodista y fundó la organización Mujeres Periodistas Sin Cadenas. Ella organizó sentadas pacíficas y campañas de información, se entrenó a otras mujeres a tomar parte en esta lucha.

En un país donde la inmensa mayoría de las mujeres usan niqabs, Tawakkol Karman cambiado con el hijab. Ella es al mismo tiempo miembro de un partido islámico.

En 2011 fue uno de los líderes de las manifestaciones en la Plaza de Cambio en Sana. Ella fue encarcelada y se expone a serias amenazas, pero nada la detuvo. Día tras día, ella ha hecho campaña contra el presidente Ali Abdullah Saleh, y por la democracia, los derechos de las mujeres, y la tolerancia. Ella aboga por el entendimiento entre chiitas y sunitas, y entre el Islam y otras religiones.

La Primavera Árabe prometedores se convertirá en un nuevo invierno si las mujeres son nuevamente dejados de lado. La violencia visible y lo invisible e indirecto a ellos debe cesar.Las mujeres deben ser plenamente aceptado en todos los sectores de la vida comunitaria. A su modo de vida y de lucha, Karman ha demostrado que el Islam no presenta ningún obstáculo para ello. Por el contrario, el Islam debe ser parte de la solución. Sólo entonces habrá democracia y el desarrollo pacífico de esta parte del mundo. Esto significará una mayor seguridad para todos nosotros.

Lo que Karman ha logrado en un corto espacio de tiempo es increíble. Como de 32 años de edad, es el galardonado más joven en la historia del Premio Nobel.

Su lucha es nuestra lucha. Felicitaciones y buena suerte para el futuro!

Los líderes de Yemen y Siria, que asesinan a sus personas a conservar su propio poder debe tomar nota de lo siguiente: la lucha de la humanidad por la libertad y los derechos humanos nunca se detiene. Ningún dictador puede a la larga, encontrar un refugio de este viento de la historia. Fue el viento que llevó a la gente a trepar sobre el muro de Berlín y destruirla. Es el viento que ahora sopla en el mundo árabe. Ni siquiera el presidente Saleh fue capaz y el presidente Assad en Siria, no será capaz de resistir a la demanda del pueblo por la libertad y los derechos humanos.

Como que tenemos con nosotros hoy en día dos mujeres fuertes de Liberia – el país que fue construido por los esclavos que tuvieron la oportunidad de volver a África, y ya que tenemos a una mujer igualmente fuerte de un país, Yemen, donde las mujeres están en libertad exigentes presente , voy a concluir con una cita del escritor y defensor de los derechos civiles James Baldwin, quien escribió:

“El pueblo que una vez que andaba en tinieblas ya no están dispuestos a hacerlo.”

Tome nota de eso! - Todos aquellos que deseen estar en el lado correcto de la historia.

Felicitamos a los ganadores de este año del Premio Nobel de la Paz. Que representan una de las fuerzas motrices más importantes para el cambio en el mundo de hoy, la lucha por los derechos humanos en general y la lucha de las mujeres por la igualdad y la paz en particular.

Gracias por su atención.

comparteix aquest post

Avui fa 20 anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que creava la UdG. Més enllà del progrés científic i acadèmic que això ha suposat a casa nostra, vist des del punt de vista municipal, és ben evident avui que l’aposta per la Universitat que va fer la ciutat, liderada per l’Ajuntament i pel seu alcalde de llavors Joaquim Nadal, és una de les claus del rellançament i la revitalització de la nostra ciutat en les darreres dècades. Els quasi 15.000 estudiants, els quasi 1.500 professors, els més de 600 integrants del PAS, donen idea de la importància que per una ciutat que no arriba als 100.000 habitants té la Universitat. El suport de la ciutat a la UdG ha generat inversions a Girona per part de les administracions superiors que haurien estat impensables si no fos per la seva existència. Cedir, comprar i cedir terrenys i edificis a la Universitat va esser una constant de l’acció municipal durant molts anys en aquesta ciutat. En el context actual les formes de suport han d’esser altres, però han de continuar essent molt decidides. Fer de la Universitat un dels elements clau per atraure talent, incorporar la dimensió de “Ciutat universitària” a totes les accions de promoció de Girona, generar sinèrgies amb altres zones de l’Euroregió a la que pertanyem són només alguns exemples del camí a seguir. Avui el “Diari de Girona” publica un suplement sobre l’ aniversari de la UdG on en trobareu molts altres. També en el Punt Diari d’avui . En el discurs excel.lent que el President en funcions del Consell Social, Manel Serra, va pronunciar a l’acte d’inauguració de curs d’enguany també. El podeu llegir clicant aqui.

Avui és un dia per celebrar i per mirar el futur. Per molts anys a la UdG!! i per molts anys a Girona!!!

comparteix aquest post

Ha mort Pepa Bouis, apassionada de la vida i del periodisme

Va formar part de l’equip fundacional d’El Punt, mitjà amb el qual va mantenir una intensa vinculació durant dues dècades

En un acte de la campanya per l’Estatut Foto: EL PUNT.

Apassionada en la vida i en el periodisme, amb una enorme capacitat d’intuïció, dotada de reflexos àgils davant la notícia i sobretot molt generosa i compromesa en la vessant més humana del nostre ofici, Pepa Bouis, la Pepa, que ha aplegat més amics que col·legues en el seu llarg itinerari professional, ens va deixar ahir als 58 anys, després d’haver plantat cara amb ànim i coratge al càncer.

comparteix aquest post

Vagi per endavant que m’agraden molt els Mercats de Nadal. N’he visitat alguns dels de més anomenada d’Europa, com el d’Estrasburg, per gaudir-ne i per aprendre’n. M’agraden els llums de Nadal als carrers de les ciutats. M’agraden els llums que pengen avui dels carrers de la nostra ciutat. Dic això, i dic, al mateix temps, que si jo fos l’alcaldessa d’aquesta ciutat NO hauria pres mai la decisió de gastar en aquest any 2011 més de 200.000 euros (més de 33 milions de les antigues pessetes), dels diners de tots els gironins i gironines en el lloguer de la decoració nadalenca. Administrar diners del comú, diners públics, diners de tots, és sempre una enorme responsabilitat. En els temps que vivim ho és encara més. Per això una despesa, que no una inversió, de tants diners, ha d’estar avui molt ben mesurada i ha d’ésser fruit d’un estudi acurat entre el cost i el benefici. Si sempre costa pagar els impostos, avui, quan estem arribant a xifres d’atur mai vistes en aquesta ciutat, les famílies i les empreses de Girona tenen més dificultats que mai per fer-ho. És cert que tenim uns comptes sanejats en el nostre Ajuntament. L’equip de govern anterior, presidit per Anna Pagans, va fer una administració prudent i austera dels recursos de tots, com era tradició a Girona. És això el que ha fet possible que l’actual equip tingui marge per a la despesa. Els estalvis fruit d’aquesta prudència, però, s’acabaran molt aviat si seguim per aquest camí.
Nosaltres havíem dit i escrit que potenciaríem l’atractiu de la ciutat durant les festes de Nadal. Teníem previst un programa d’accions de promoció de la ciutat i així ho havíem explicat. I bé, si nosaltres havíem promès una acció promocional en aquestes dates i si tenim estalvis per fer despesa, perquè dic tan contundentment que jo NO ho hauria fet així? I més enllà de la discrepància, quin hauria estat el meu, el nostre, model?
No ho hauria fet perquè res demostra una relació directa entre encendre uns llums qualssevol Nadal i l’augment significatiu de visitants i del consum. L’Ajuntament no ha fet cap estudi ni tan sols cap valoració acurada d’una cosa i l’altra. Tal com ja comença a ser habitual, ha decidit sense estudi previ, per decret i sense concurs, una despesa molt gran. Tal com s’han gastat aquests 33 milions de les velles pessetes de tots, a més, no s’ha generat negoci ni llocs de treball a cap empresa gironina. El meu, el nostre model és generar activitats que subratllin el perfil singular, propi, únic de la nostra ciutat. Girona no pot competir en quantitat, ha de competir en qualitat, en singularitat. La gent ve a Girona quan sap que el que trobarà aquí és diferent del que trobarà a altres llocs. El camí del futur és, com ha estat en el passat, el de la diferenciació, el de la singularitat. Per fer això no hi ha camins fàcils. Els llums de Girona no poden ser els que es puguin trobar en qualsevol altra ciutat. Han d’ésser diferents, han de tenir un caràcter inequívocament gironí. Com tenen un caràcter únic que accentua les singularitats respectives les il·luminacions que acompanyen els millors “mercats de Nadal” de les ciutats mitjanes centreeuropees que són pols d’atracció en aquestes dates, en les quals ens podem emmirallar.
Fins ara, durant dècades, eren els comerciants els que pagaven la despesa del lloguer dels llums i prenien la decisió de quin tipus de llums posaven. L’Ajuntament pagava, només, el consum elèctric, a un cost d’entorn de 6.000 euros. Col·laborava en una acció que era del sector del comerç. Si, a partir d’ara, aquesta és una acció municipal pagada amb els diners de tots, ha d’estar molt pensada, molt ben valorada i hem d’estar molt segurs que donem el millor ús possible i optimitzem el rendiment d’aquests recursos. Hem de fer, simplement, el que en aquests moments fan totes les famílies i totes les empreses gironines. Pensar abans de gastar, per treure el màxim profit als nostres diners que tan costen avui de guanyar. Per nosaltres el bon model és un model construït amb la ciutat, amb la participació de tots per generar el màxim valor afegit possible a la despesa que suposi. Qualsevol model de promoció amb perspectives de futur ha d’estar ben estudiat i tenir objectius a mitjà termini. En un món tan competitiu com el que vivim, les ciutats amb futur són aquelles que són capaces de generar atracció, però això no es pot fer amb actuacions irreflexives. El millor exemple del model que reivindico és “Girona, temps de flors”, el moment de l’any en què Girona atrau més visitants. Un esdeveniment SINGULAR, que no podria existir fora de Girona, que està basat en el gran atractiu de Girona, el seu Barri Vell, que s’ha anat gestant amb la complicitat de la societat gironina i que avui compta amb la col·laboració de creadors i gent de la cultura de molts altres llocs de Catalunya i del món. Que no es fa “a cop de talonari”, sinó aprofitant molts recursos existents a la ciutat i que, per això, té passat, present i futur.
Els diners ja estan gastats i no tenim cap intenció de posar pals a les rodes. Col·laborarem en l’èxit de la campanya, en la mesura del possible. Però al mateix temps, volem deixar molt clar que, malgrat governar en minoria, l’equip de govern no ens ha ni consultat ni informat abans de decidir. No vaig voler opinar abans de veure els llums i de tenir la informació. Ara que ja tenim aquesta informació (obtinguda a través de la premsa, com ja és habitual), ho dic amb tota la claredat: no ens sentim corresponsables d’aquesta decisió. No és la nostra.
Per dir que la despesa de 200.000 euros en decoració nadalenca d’enguany ve a corregir una “injustícia històrica” s’ha de tenir un concepte molt estrany de la justícia i de la història, sobretot si el talonari que s’utilitza no és el propi sinó el de tots. Per nosaltres la prudència i l’equilibri han d’ésser la guia d’acció en l’administració del diner públic. Altrament semblarà que no sabem valorar allò que a nosaltres no ens ha costat de guanyar, perquè és fruit de l’esforç i el sacrifici dels altres.
No hi ha bon vent per qui no sap on va. Sense un model de ciutat el risc d’errar les decisions és molt evident. No saber on es va i fer el contrari del que es predica, comencen a ser dues constants en l’actuació de l’equip de govern actual. Per això volem deixar molt clar que gastar la meitat dels estalvis del comú, de tots, sense tenir contrastada o almenys avaluada la rendibilitat de la despesa no és el nostre model. Nosaltres no avalem aquesta acció. I vull deixar clar que, si l’any 2015 els gironins ens fan confiança per governar aquesta ciutat, farem una acció decidida de promoció de la ciutat, però aquest no serà el nostre model.

comparteix aquest post

De la política a la politiqueria

comparteix aquest post

El model actual de les Fires de Girona és un patrimoni col.lectiu. Només cal mirar el programa per veure que la majoria d'actes són fruit de la iniciativa social de les moltes entitats, associacions, ... que formen el teixit de la ciutat.  A més,  en els actes tradicionals hi ha acumulat el pòsit de moltes dècades d' història de les nostres institucions . Crec que tot és millorable i que tot pot evolucionar, però també crec que la virtut està sempre en l'equilibri,... en aquest cas l'equilibri entre el canvi i el manteniment del que és essencial. Les nostres Fires tenen una llarga història que està sempre lligada a l'atracció de visitants d'arreu per dinamitzar l'activitat econòmica de la ciutat. Per això es diuen Fires , i no Festa Major. Hi ha un llibre molt interessant que va publicar fa anys, el 1983, l'Ajuntament de Girona "Fires i mercats a Girona", que varen fer Ramon Alberch, Pere Freixas i Joan Miró, on aquesta història queda ben recollida.

Jo crec que hem de tenir molt presents aquests dos paràmetres. Cal fer la reflexió sobre el nostre model de Fires amb el món associatiu gironí, i tenint present aquesta naturalesa de "Fira" de les nostres "Fires".  En una ciutat de serveis i comercial com és la nostra, fer un esforç d'atracció de visitants de les comarques i de tot Catalunya per  mostrar i dinamitzar l'activitat econòmica i comercial de la ciutat , ha estat des de temps immemorial, una bona idea que no hauríem de deixar perdre. I menys en els temps complicats que estem vivint. Esperem que en el futur aquella vella dita "On van els catalans ? , a Girona per Tots Sants", segueixi essent vàlida.

Dimarts varem fer una roda de premsa per explicar això i per fer, a més, un reconeixement a les entitats gironines que treballen posant-hi temps i esforç per que tot plegat sigui un èxit.

comparteix aquest post

Es teu tots convidats a l’acte públic que organitza Nou Cicle, demà  dimecres 2 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Sala d’orquestra del Conservatori del Liceu, al carrer Nou de la Rambla n. 86, de Barcelona (Com arribar-hi: metro Paral·lel; autobús 20, 21, 36, 57, 64, 91, 120, 175; Aparcament: Paral·lel, Vinci Park España *Tres Xemeneies).

Els amics i amigues de Nou Cicle, molts dels quals van tenir l’honor i el plaer de treballar políticament amb Maria Aurèlia  Capmany, hem volgut convocar aquest  acte públic en el 20é aniversari de la seva mort.  Volem que l’acte sigui una evocació de la dimensió pública de la Maria Aurèlia i també una reflexió col·lectiva sobre el moment actual i el futur, mirant endavant tal com sens dubte ella hauria volgut que féssim.  Intervindrem Anna Balletbó, Pia Bosch, Jordi Font i Raimon Obiols.

Ens agradaria molt poder comptar amb la teva presencia! Pots confirmar l’assistència al correu:  noucicle@noucicle.org .

comparteix aquest post

 Aquests dies de Fires hi ha tantes coses a fer, que “el llegir ens fa perdre l’escriure”.  Des que el dia 28 varen començar amb el pregó, que aquest any va pronunciar Martí Anglada, hem anat a ofici solemne de Sant Narcís, visitat l’exposició del Grup Praxis -Lluís Bosch Martí i Bep Marquès- , escoltat les Havaneres de Terra Endins, viscut l’entrega del Premi Just Casero, vibrat amb la Diada castellera, visitat la Fira de Mostres, …. i tantes altres coses. Avui , diada de Tots Sants, després de l’acte de record dels difunts de la ciutat, i del concert del Cor Maragall, he pogut fer la visita a la Fira del dibuix i l’artesania que omplia tot el centre de la ciutat. Encara queden Fires,  fins diumenge, però el bon temps d’aquests darrers dies ja ens ha garantit l’èxit d’aquesta edició 2011 de les tradicionals Fires de Sant Narcís.

Mereix una menció apart l’ acte que es va fer ahir a “La Planeta” en record de Miquel Pairolí, que, presentat per Carles Puigdemont,  va comptar amb intervencions magnífiques de Lluís Muntada, Xavier Pla, Enric Sòria i Raimon.

comparteix aquest post

Sota del pont camina l’aigua trista
és l’aigua de la pluja de Tots Sants;
el cel és malva i rosa i ametista,
hi ha un or de fulles pels camins forans.

La Seu dreça la pàl·lida harmonia
de pedra grisa vers el cel llunyà,
i l’àngel guaita la caputxa pia
de Sant Feliu una miqueta enllà.

Sota les Voltes, la ciutat encesa,
és estrident de riures i fanals,
i cenyida de fosca, la Devesa
dreça milers de branques immortals.

Fa una boira que sembla un vel de fada,
sonen el clarinet i el tamborí…
I el cor, com una nit molt estrellada
espera l’hora d’estimar i llanguir.

Sortint hi havia un núvol de boira sobre la Catedral i Sant Feliu, i es feia estrany estar tan a prop de Fires i veure el carrer tan buit.

comparteix aquest post

En Josep Guix em fa saber que ha mort en Cisco del Carol. Un dels pastors més emblemàtics i respectats del Pirineu ens ha deixat avui. Descansi en pau.

En una nota en aquest blog l'agost de 2009 explicava un xic qui era en Cisco, i en quina zona del Pirineu havia passat molts anys treballant, pasturant els ramats de cavalls i vaques dels ramaders de Molló. Estava al seu món sota les crestes de Rojà, prop del Costabona, en una de les valls més boniques i amagades del Pirineu.

En Cisco era un home senzill, d'una austeritat extrema, essencial. Representava un mon i una forma de vida en risc de desaparició. Enmig de la pressa i el brogit que ens empeny cada dia, la seva mort em fa pensar, un cop més,  en la necessitat de valorar-los i preservar-los.

comparteix aquest post