Bloc de Pia Bosch » Pia Bosch Codolà

La nostra posició. Pressupostos de Girona per al 2012

Pia Bosch Codolà — Thu, 02 Feb 2012 12:46:06 +0000

Des del grup municipal del PSC ja treballen per convertir el pressupost alternatiu i les propostes que hem elaborat per als comptes del 2012 en esmenes al pressupost que presentarem en una al·legació general dins el termini previst. Tal com he explicat en roda de premsa, el nostre vot a l’aprovació inicial dels pressuposts ha estat negatiu perquè els comptes que ens han presentat estan mancats de transparència i els arguments que ha utilitzat l’equip de govern de CiU per explicar-los no són creïbles. A mesura que es vagi executant el pressupost i quan es liquidi a finals del 2012 es veurà clarament que no és real allò que ara han exposat els grups que l’han aprovat, CiU i PP. L’al·legació als pressupostos que presentarem des del PSC serà realista i prioritzarà els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Girona.

FONS DE CONTINGÈNCIA A DISCRECIONALITAT
Multiplicar per 9 la partida del fons de contingència, passant dels 200.000 euros a 1.800.000 euros de dotació, i eliminar una frase de les bases d’execució que acompanyen els pressupostos que permetrà, a partir d’ara, a l’equip de govern fer ús d’aquesta partida amb discrecionalitat, és un dels exemples que demostra la manca de transparència dels pressupostos pactats per CiU i PP. Amb aquests pressupostos, els ciutadans i les entitats perden informació perquè s’han agrupat partides en les que es detallava quins convenis i amb quines entitats s’establien, substituint-les per partides genèriques en què no s’especifica clarament quina finalitat tindran ni a qui aniran destinades.

RETALLADA DE SERVEIS A LES PERSONES
La regidora socialista Sílvia Paneque ha explicat en la matei8xa roda de premsa que el relat i l’argumentació fet sobre els pressupostos tampoc és transparent i no és creïble. Després d’analitzar els comptes per al 2012 presentats per l’equip de govern, des del grup municipal socialista hem comprovat que allà on CiU parla d’estalvi en despesa corrent, en realitat hi ha retallades en serveis a les persones. Un exemple és la reducció de 300.000 euros en transport públic, la reducció de 150.000 euros del fons de cooperació i la reducció en 67.000 euros en la partida de zones verdes. Aquests estalvis de 500.000 euros que CiU imputa a la despesa corrent, en realitat són estalvis que s’aconsegueixen retallant en serveis tan importants com el transport públic, la cura del detall urbà i la solidaritat.

FETS I PARAULES
Palrem de les despeses que no es detallen en els pressupostos aprovats inicialment per al 2012, malgrat s’han donat a conèixer públicament. És el cas dels ja anunciats 300.000 euros que l’alcalde de Girona s’ha compromès a aportar a l’AGI per tal que Ryanair torni a augmentar la seva activitat a l’Aeroport de Girona. Tot i que s’ha anunciat en diverses ocasions que la voluntat de l’equip de govern és fer aquesta aportació, la posició del grup socialista es posició és contrària a aquesta aportació municipal. Els ciutadans i ciutadanes de Girona ciutat no han de pagar doble. La Diputació, que representa tots els municipis de la demarcació, ja fa la seva aportació a l’AGI, juntament amb la Generalitat.

SENSE PARTIDES IMPORTANTS
Els pressupostos per al 2012 que han pactat CiU i PP també tenen grans absències. Una de les més importants és la reforma de les cases de l’Onyar, un element emblemàtic del patrimoni de la ciutat que cal preservar i, per tant, és necessari que aquesta inversió formi part del pressupost. Per a nosaltres primer és Girona i no és acceptable que l’equip de govern de CiU decideixi parar la reforma de les Cases de l’Onyar perquè l’Incasol ha retirat la seva aportació. L’Ajuntament ha de defensar els interessos de la ciutat incloent la seva aportació al pressupost i exigint a la Generalitat que faci el mateix. La defensa dels interessos de la ciutat de Girona i dels seus ciutadans és especialment important en un moment en què la inversió directa de la Generalitat a la comarca del Gironès ha caigut d’una forma destacada i està molt per sota de la mitjana de Catalunya prevista per l’any 2012.

MÉS CÀRRECS DE CONFIANÇA
Hi ha més exemples per remarcar que l’explicació dels pressupostos per part de l’equip de govern no és creïble. La regidora Amèlia Barbero també ha recordat en reoda de premsa que mentre CiU parla d’un estalvi de 300.000 euros en personal, segueix augmentant els càrrecs de confiança. Des que es va constituir el nou Ajuntament s’han creat 3 noves places de càrrecs de confiança, se’n n’ha ocupat una que fins aleshores no s’havia ocupat, s’han fet contractes de serveis eventuals i s’han convertit places de tècnics a càrrecs de confiança. El nou personal de confiança que s’ha contractat des que governa CiU representa un increment en la despesa anual de personal de 271.550 euros.

Pensat sempre en Girona i posant per davant els interessos de la ciutat i dels seus ciutadans i ciutadanes hem votat en contra d’uns pressupostos que no veiem transparents i treballarem per presentar una al·legació general que permeti millorar-los.

comparteix aquest post

“Recessió”, un article d’Àngel Quintana

Pia Bosch Codolà — Mon, 30 Jan 2012 11:56:19 +0000

Darrerament passen moltes coses rares en el món de la cultura. Els directors de centres culturals que han funcionat i que han marcat un clar perfil de la ciutat són substituïts per altres dels quals es desconeix què han fet abans i què pensen fer a partir d’ara. Els festivals que funcionen veuen com les persones que els han impulsat són canviades per altres que desconeixen la realitat del sector i que són rebutjats per bona part de la professió. Determinats equipaments culturals que fa uns dies que s’han acabat no troben data d’inauguració perquè sembla com si fos políticament incorrecte fer inauguracions culturals en un temps de crisi i d’involució. Tot sembla indicar que un canvi radical s’està duent a terme i que aquest canvi vol qüestionar la idea que la cultura és un bé públic, per substituir-la per la idea que la cultura és un luxe i que els luxes són superflus en un temps de davallada. El discurs que la cultura pot ser una indústria que genera riquesa sembla com si tingués data de caducitat, com també en té la idea que les inversions culturals generen esdeveniment i enriqueixen la projecció d’una ciutat. El nou horitzó no es presenta com un horitzó pragmàtic, sinó com un horitzó de recessió on totes les conquestes que han estat el resultat de molts anys de treball i esforços no serveixen de res. El més preocupant de la situació és que la idea d’inanició cultural comença a estendre’s com una perillosa taca d’oli i genera un sentiment de mala consciència per tot allò fet. Ara cal desfer sense raonaments ni miraments.

Mentre estava a punt d’escriure aquestes reflexions, he fet un cafè amb una d’aquestes persones que durant més de vint anys ha estat al capdavant d’un centre cultural, proposant una política ferma d’expansió i internacionalització que li ha donat un fort reconeixement. Va ser destituït fa menys d’un mes i em reconeixia que el que més li dolia de tot és que s’havia transgredit una llei bàsica: la idea sagrada que el responsable d’un centre cultural ha de ser un expert en la matèria. Molts dels millors gestors que hem tingut al nostre país varen guanyar la plaça amb concursos públics o varen ser contractats perquè eren professionals de reconeguda solvència. Ara els nous càrrecs que han de responsabilitzar-se del fet que la inanició s’apoderi de la cultura solen ser figures nomenades a dit que no poden demostrar què és el que han fet per merèixer estar allà.

comparteix aquest post

Els comptes de l’Ajuntament de Girona

Pia Bosch Codolà — Fri, 27 Jan 2012 10:45:22 +0000

Fa uns dies el “El Punt/Avui” em va publicar aquest article que us convido a llegir:

Els comptes de Girona

En les properes setmanes caldrà aprovar un pressupost per a l’any 2012 a l’Ajuntament de Girona. Des del grup municipal socialista explicarem responsablement a la ciutat quina és la nostra proposta per a un any que es preveu complicat a tots nivells. Per entendre les diferents posicions caldrà tenir ben present d’on partim. Es parla a nivell general de la delicada situació financera dels ens locals i això pot fer pensar que no hi ha diferències significatives entre ajuntaments. Res més lluny de la realitat. Les diferències existeixen i són rellevants, i això es pot veure fins i tot en el nostre entorn més proper de les comarques gironines, sense anar més lluny. És evident que davant problemes similars els ajuntaments s’han comportat en els darrers anys de formes molt diverses. Així, tothom que coneix la situació de Girona sap que l’herència financera que hem rebut dels anteriors equips de govern és excel·lent, i així ho ha admès el mateix equip de govern municipal actual.

Malgrat això, han aparegut als mitjans de comunicació informacions genèriques que poden conduir a error i, per aquest motiu, trencant la meva línia de conducta habitual, parlaré per un dia del passat, en lloc de parlar de futur, per poder aclarir els termes d’aquesta “herència” positiva. Tothom que ha seguit la nostra vida municipal sap que a Girona no tenim un problema de dèficit excessiu, sinó que aquest estava el maig de 2011 per sota del límit permès per la llei. Concretament teníem un endeutament per sota del màxim marcat i molt per sota de molts altres ajuntaments catalans, un endeutament de 568 €/habitant, inferior en un 30% a la mitjana dels ajuntaments gironins. Girona tenia, per tant, marge per poder demanar crèdit. A més, l’equip sortint va deixar partides econòmiques molt ben dotades per acabar de passar l’any 2011, algunes de lliure disposició, com un “Fons de contingència” de 200.000 euros, o uns “Romanents” (estalvis) de 400.000 euros. Per altra banda, les inversions programades tenien previstes les seves formes de finançament: els pisos tutelats per a gent gran de l’antic conservatori, sota les Voltes d’en Rosés, que havia de fer l’empresa municipal Vivendes de Girona SA, tenien un crèdit ICO a un interès molt avantatjós ja concedit per finançar-los; el projecte de centre cívic a l’antic cinema Modern tenia consignada una partida de 800.000 euros per començar a gastar aquest any, etc. Com que això és així s’han pogut gastar, per exemple, els 200.000 euros de lloguer de lluminàries de Nadal, o els 20.000 euros pagats a un consultor per refer l’organigrama del Departament d’Urbanisme, o s’ha finançat la creació de dues noves places per al gabinet de comunicació, o…. moltes altres noves despeses fetes aquest darrer semestre. L’aturada de les inversions, per tant, no ha estat deguda a les dificultats econòmiques “per fer front a l’escassetat de recursos de la tresoreria municipal”, tal com hem pogut llegir en algun mitjà de comunicació. L’aturada d’aquestes diverses obres és deguda a decisions, ben legítimes, per descomptat, de l’actual equip de govern, que ha cregut que aquests no eren projectes que fossin del seu gust. Per altra part, les obres de les cases de l’Onyar s’han aturat perquè l’Ajuntament no vol que els veïns hagin de pagar una part del cost i perquè l’Ajuntament no vol (si ho volgués fer, ho podria fer perfectament per disponibilitat econòmica) compensar els diners que ara l’Incasol no vol aportar.

Penso que cal fer, encara que sigui d’aquesta forma resumida, l’aclariment, perquè és de justícia reconèixer un gran esforç de rigor en la gestió pressupostària fet en el passat que ens permet, en moments com l’actual, poder pensar en els propers exercicis sense més angoixa que la que es deriva dels problemes actuals, sense arrossegar càrregues pesants que ens llastrin el present. Així, aplicant un criteri de prudència, en aquests darrers anys s’havia passat de preveure uns ingressos de 97,5 M al 2008 a preveure’n 96,07 M per al 2011. Aquesta previsió de disminució va evitar que es fessin despeses per sobre les possibilitats de recaptació que marcava l’evolució de la realitat econòmica. És gràcies a aquest rigor i prudència que podem, entre altres coses, fer front als incompliments en el pagament de les administracions superiors, en especial del govern de la Generalitat, que és qui té amb nosaltres el deute més important, cercant formes de finançament que altres ajuntaments ja voldrien i que no es poden ni plantejar, com les pòlisses de crèdit recentment contractades. Per això, malgrat que la Generalitat ens deu més de 13 milions d’euros per diferents conceptes, l’Ajuntament pot mantenir una mitjana de pagament als seus proveïdors de 41 dies, mentre la llei marca un màxim de 50 dies, que malauradament molts ens locals es veuen abocats, ara mateix, a incomplir. En temps com els que estem vivint segurament podem valorar millor que mai la bona feina feta en el passat per assolir un equilibri pressupostari més que raonable que és, avui més que mai, un model a seguir.

comparteix aquest post

Conferència de l’ex-Conseller Antoni Castells, avui dijous 26 de gener a Girona presentant ‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’

Pia Bosch Codolà — Tue, 24 Jan 2012 09:50:00 +0000

Aquest dijous 26 de gener a les 19.30 h. l’ex-Conseller d’Economia de la Generalitat Antoni Castells pronunciarà una conferència en la presentació a la ciutat de Girona del seu llibre ‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’ . Serà al Caixa Fòrum Girona en un acte organitzat per la delegació a Girona de la Fundació Catalunya Europa, que jo mateixa encapçalo. El llibre de l’ex-Conseller i i catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona serà presentat per Manel Serra, vicepresident del Consell Social de la UdG.

‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’ recull textualment la conferència que Antoni Castells va pronunciar al Cercle d’Economia el passat 29 de juny de 2011, mig any després de deixar de formar part del Govern de Catalunya. En aquest llibre fruit de la citada conferència, Antoni Castells explica amb transparència i fermesa la realitat del llegat financer del Govern d’Entesa i analitza amb rigor la situació econòmica que vivim, exposant unes idees i preocupacions per mirar endavant, treballant plegats al servei del país i dels ciutadans.

“L’experiència m’ha ensenyat que quan es respon al soroll amb soroll el que en surt no és la llum, sinó més soroll. Les coses han de tenir resposta en el moment més apropiat, i aquest moment sempre acaba arribant”. Així explica en la conferència i el llibre posterior la seva decisió, després de mig any de silenci, de respondre a “la política que al llarg d’aquests mesos ha adoptat l’actual govern de la Generalitat i els partits que li donen suport respecte del llegat del govern anterior i la gravetat de la situació financera que s’ha trobat, contrària a la realitat de les dades, impròpia del comportament institucional que cabria esperar d’un govern i completament contraproduent des del punt de vista dels interessos del país”.

En la presentació del llibre, tal com va fer en la conferència del Cercle d’Economia, Antoni Castells aprofundirà en la realitat del llegat financer del Govern d’Entesa. En aquests sentit, el llibre ‘Per mirar endavant, la meva part de veritat’ recull paraules d’Antoni Castell que exemplifiquen la seva posició i seran explicades en la presentació: “L’altra dia encara vaig escoltar una persona que hauria d’estar ben informada (una personalitat pública, que ha exercit altes responsabilitats) afirmant que el govern anterior va dir que el dèficit era de 2.000 milions d’euros, quan en realitat ha estat de més de 7.000. És una falsedat total. El dèficit hauria d’haver estat de 4.800 milions d’euros (el 2,4% del PIB) i nosaltres vam fer una previsió que el situava per sobre de 7.000 (entorn de 7.200; i després, segons les darreres estimacions, sembla que es pot situar entorn dels 7.600)”.

L’acte de presentació del llibre d’Antoni Castells estarà obert a tothom i serà la segona activitat que organitzem des de la nova delegació de la Fundació Catalunya Europa a Girona, després de la seva presentació el passat octubre del 2011. Jo mateixa, com a delegada de la Fundació a la demarcació, donaré la benvinguda a l’acte tot recordant que la voluntat de la Fundació és estimular la creativitat, les idees i els projectes que permetin projectar Catalunya a Europa.

comparteix aquest post

“Les classes mitges”, segons Oriol Bartomeus

Pia Bosch Codolà — Wed, 11 Jan 2012 23:38:55 +0000

Oriol Bartomeus ha publicat una excel.lent reflexió al seu blog. Em sembla molt interessant com a base per un debat que hem de fer urgentment i per això el reprodueixo tot seguit:

Les classes mitges

El combat d’ara i aquí és el combat per l’ànima de les classes mitges. I aquest l’està guanyant la dreta. No la dreta política (els partits de dreta), la dreta ideològica. Les classes mitges urbanes s’han tornat individualistes, en part perquè és l’únic discurs que reben. El discurs alternatiu no existeix (ergo, no els arriba per cap banda). L’esquerra ha comprat el mateix discurs que utilitza la dreta, tot i que l’embolcalla amb benes i cotó fluix. Però el fons és el mateix. El fes-t’ho com puguis. El discurs que nega la societat, que promociona un individualisme egoista, incompatible amb les polítiques de benestar. La gent es demana perquè ha de contribuir a finançar l’escola i la sanitat públiques, els subsidis d’atur, les pensions. L’únic pretext és el de “a mi també em pot tocar”. Però això és una trampa, perquè al final si jo tinc diners, em puc pagar la pensió (de fet, d’això van els fons de pensió individuals), puc pagar-me la sanitat i puc pagar una escola pels meus fills (privada, és a dir, sense la molèstia de compartit pupitre amb la púrria social, de la qual jo no formo part). El benestar està bé si es concep com una casa de misericòrdia, perquè tothom té un punt de samarità i no deixarem que els “pobres”·es morin per les cantonades (a més, fa lleig) ni que els seus fills no sàpiguen llegir i escriure. L’estat del benestar està be, però no a costa de la meva butxaca. És el que hi ha darrera de tot el debat sobre la sostenibilitat (econòmica) de les polítiques de benestar. Els hospitals públics no han de ser deficitaris. Com? Aleshores, per què paguem impostos? Aquí està la clau. Si estrenyem els serveis públics al màxim per fer-los (econòmicament) sostenibles, podem baixar els impostos a la gent (les classes mitges) que, alliberada de l’enutjosa càrrega de finançar el pesat estat del benestar, podria dedicar els seus (seus!) diners a pagar-se els seus propis serveis. Bones escoles, bons hospitals, bones pensions… per a qui s’ho pugui pagar. La resta, a la misericòrdia.

Aquest és el discurs que ha calat i cala a les classes mitges. El discurs de l’individu que només és responsable de si mateix i dels seus (“society? There’s no such thing”, que deia Margaret Tatcher). Però és un discurs amb trampa. Quanta gent es pot pagar un tractament mèdic? Quants dels que defensen que cadascú miri per si mateix poden finançar un tractament de quimioteràpia amb els seus propis mitjans, si mai tenen la mala sort de tenir un càncer? Quants d’ells podran estalviar prou (entre hipoteca, escola per als nens, manutenció, assegurança de salut) per fer un raconet per a la jubilació? No és ja que hi ha una part substancial de les classes mitges que es poden empobrir fins a passar a engruixir l’exèrcit dels subsidiats (i això ja està passant des que va començar la crisi). No és ja que hi ha un fenomen de proletarització en segments socials que havien assolit un nivell de cert benestar (llicenciats amb treballs precaris, mileuristes amb tres màsters). És que el gruix de les classes mitges simplement no es pot finançar uns serveis de benestar similars als que rep actualment per via impositiva. Aquest és el tema. Per això cal l’estat del benestar. Perquè sense estat del benestar no hi ha societat que valgui. Perquè possiblement només un de cada deu es pot garantir la salut, la jubilació i l’educació dels seus fills exclusivament amb els seus mitjans (va, potser dos de cada deu). La resta no. La resta, el 80 o 90%, no podrà fer front a una malaltia greu i anirà a parar a la casa de misericòrdia, els seus fills aprendran a llegir i escriure (i encara gràcies) en escoles miserables dignes d’Oliver Twist, i haurà de pidolar per tenir feina (i conservar-la) fins a caure mort (perquè possiblement el seu pla de pensions s’haurà volatilitzat en una operació borsària de la qual no en tindrà ni idea).

El tema és la societat. No podem permetre que les classes mitges, que són la baula que relliga el nostre teixit social, se’n desentenguin seduïts pels cants de sirena de l’individualisme militant del discurs únic. O hi ha un altre discurs, o hi ha alternativa creïble, o la societat se’ns esfilagarsarà sense remei.

comparteix aquest post

Agraïment i compromís: El “Pacte x Girona”

Pia Bosch Codolà — Tue, 03 Jan 2012 13:57:18 +0000

Avui el Diari de Girona m’ha publicat aquest article, que us convido a llegir:

Aquests dies es compleix un any des que els meus companys van confiar-me la tasca d’encapçalar la candidatura socialista a l’Ajuntament de la ciutat de Girona. Just ara ha fet un any que vaig començar a presentar aquesta candidatura en un acte molt emotiu el dia 1 de gener de 2011, al Pont de Pedra de Girona al qual varen assistir molts amics, amigues, i molts companys , i en el qual també em va acompanyar, entre altres, el President Pasqual Maragall. Tant jo mateixa com tots els homes i dones que varen acceptar acompanyar-me en aquest viatge érem conscients de la dificultat del repte. I amb tot vàrem voler lluitar “contra els elements”, amb optimisme, amb tota la il·lusió i amb tota la nostra energia . Ara, passat aquest any, he d’agrair molt sincerament als companys i companyes, i , sobretot, als milers de gironins i gironines que ens varen votar en les eleccions municipals, la seva confiança i el seu suport. Després d’un any em sento profundament agraïda, perquè em varen oferir l’oportunitat , el dret i el deure, de treballar activament per aquesta ciutat. Es una gran responsabilitat i un gran privilegi que exercim tot el grup de regidors i regidores socialistes, pensant en tots els gironins, en tota la ciutat. Som conscients que som una baula més d’una llarguíssima cadena de gironins , i en els darrers anys, gironines, que al llarg de la història d’aquesta ciutat han fet la seva contribució des de la institució municipal. En el nostre cas ens ha correspost fer-ho des de l’oposició, procurant equilibrar les dues funcions que l’ordenament democràtic ens confia: controlar i impulsar l’acció del govern. Treballem amb intensitat i amb passió per la ciutat i els seus habitants. Ho fem escoltant tantes persones que s’acosten per dir-nos com veuen i viuen aquest moment tan complex. Ho fem organitzats en “regidories a l’ombra”, i anant molt sovint a visitar els diferents barris i sectors de la ciutat. Fa molt pocs dies una veïna d’un barri un xic perifèric, la Maria, em va dir una frase que em va sorprendre “Quina mala jugada ens heu fet deixant just en aquests moments el govern municipal”. “Quina paradoxa, Maria, ja saps que res estava més lluny dels meus desitjos”, vaig dir-li. Pensant en les paraules de la Maria, el meu missatge, avui, en aquest inici d’any, vol ser molt clar: No hem deixat res, hi som més que mai, hi som per tothom, però sobretot pels que són més vulnerables a les dificultats del moment. Hi som exercint la crítica, però també el suport constructiu que en aquest proper any 2012 es plasmarà en l’inici dels treballs del Pla estratègic “PacteXGirona”, que vàrem acordar amb l’equip de govern, ,a instàncies nostres, en el moment de la negociació del cartipàs. En aquest any, s’han produït molts canvis en el nostre entorn social, econòmic i polític. Han estat canvis, en general, que no han contribuït a millorar la situació de la gran majoria de la població, ni la dels gironins i gironines. Avui hi ha força més famílies gironines vivint en situació de precarietat i mirant el futur amb por i angoixa, més conciutadans nostres a l’atur que fa un any, menys empreses obertes, més incertesa. El “Pacte X Girona” ha de ser una oportunitat de mirar un xic més enllà. Treballarem pensant més en el que ens uneix que en el que ens separa, més en el present i el futur que en el passat, més en el que tenim i ens fa singulars que en el que ens manca. Serà una oportunitat per mirar el futur amb esperança, que ens convé molt.

Com li deia fa pocs dies a la Maria, nosaltres hi som per tothom, per als que ens varen votar i per als no ho varen fer. Per als del centre i per als de la perifèria. Per als que encara estiren del carro de l’economia gironina i per als que estan en risc de quedar arraconats. I a tots i a totes els gironins i gironines, us desitgem un bon any nou 2012, us reiterem el nostre agraïment, i us donem de nou, i més que mai, testimoni del nostre profund compromís amb tots i amb la ciutat. (Foto de art_es_anna , de Flickr)

comparteix aquest post

Us convidem a donar la benvinguda al nou any, avui 2 de gener a les 4 de la tarda: Xocolatada a la Plaça Josep Pla de Girona

Pia Bosch Codolà — Mon, 02 Jan 2012 11:42:54 +0000

Avui, dilluns 2 de gener, a les 4 de la tarda a la Plaça Josep Pla de Girona, xocolatada popular per donar la benvinguda al nou any, organitzada pel grup municipal socialista.

T’hi esperem!!

comparteix aquest post

Feliç entrada al 2012

Pia Bosch Codolà — Sat, 31 Dec 2011 19:44:00 +0000

Ahir vaig tenir la sort de poder anar a escoltar Nina i l’orquestra de Cadaqués a l’Auditori de Girona. Quin concert magnífic, i quin repertori tan ben escollit. Una de les cançons que ens varen interpretar m’encanta “Time heals everything” (el temps ho cura tot). Aquí teniu una versió orquestral fantàstica del tema.

I , de nou, com altres anys us desitjo bon any amb un dels meus poemes d’any nou predilectes: el d’Isabel Barriel.

POEMA D’ANY NOU

Que l’any nou ens rebi
amb lluminosos paisatges,
ritme harmoniós
i alegria a tots els àmbits.

I curiositat il·limitada,
poms d’idees amb sorpreses,
energia vital i saviesa,
pluges raonables,
salut pel planeta,
territoris abastables
i camins per arribar-hi,
desigs, somnis,
temps per fruir
del compàs de la vida,
capacitat per fugir
de les foscors i les opacitats,
equilibri entre companyies i soledats,
bon cinema, clarividència
i un google sempre a mà

ISABEL BARRIEL

Amb els meus millors desitjos per l’any que comença!

comparteix aquest post

Bones festes i bona entrada d’any

Pia Bosch Codolà — Sat, 24 Dec 2011 19:07:06 +0000

Aquests darrers dies han estat de molta feina, sessions plenàries a l’Ajuntament i la Diputació incloses. No he tingut temps d’escriure gaire res.

I avui, de cop, ha arribat la Nit de Nadal, Nadal i aquestes festes que ens conviden a compartir el temps amb els que més estimem, amb els més propers. Ara que ja tinc l’escudella feta, ara que ja hem parat la taula per acollir com cal a la família, aprofito una estona per desitjar-vos bones festes a tots i a totes els lectors d’aquest blog.

Ho faig copiant el poema de Miquel Martí i Pol que he triat per la meva nadala d’aquest any, i enllaçant-vos una de les meves cançons predilectes, “Amor particular” de Lluís Llach :

Viure és combatre la peresa

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita.
Podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
Serem allò que vulguem ser.

Miquel Martí i Pol.

Amb el desig que l’any 2012 vingui carregat d’energia per seguir lluitant des de l’esperança, us desitjo molt bones festes !

comparteix aquest post

Necessitem més que mai l’ajut de la ciència i la creativitat per mirar el futur amb esperança

Pia Bosch Codolà — Wed, 14 Dec 2011 22:51:34 +0000

Fa molt pocs dies es varen entregar a Estocolm els Premis Nobel d’enguany. M’agrada molt seguir els discursos dels grans esdeveniments mundials que reuneixen les ments més brillants del món. Poder accedir al destil.lat del millor pensament del moment, és avui, més fàcil que mai gràcies a Internet. Us recomano tot el contingut de la cerimònia a Estocolm i el de l’entrega, a Oslo, del Premi Nobel de la Pau. Crec que és especialment interessant el discurs del President de la Fundació Nobel, Marcus Storch, en la presentació de l’acte. Un parlament breu i clar en el que Storch subratllà els grans reptes que enfronta avui la humanitat i la importància de la ciència per donar-hi resposta. Destacava així que l’estímul de la ciència i la innovació són un element imprescindible del progrés de qualsevol país. Un bon sistema educatiu i el foment de la creativitat són imprescindibles. Podeu accedir al text clicant aquí per veure quines son, per ell , les claus del progrés i de la millora de la condició humana: la ciència, l’humanisme , el treball per la pau, l’internacionalisme.

No deixeu de llegir tampoc els discursos de la cerimònia d’entrega del Premi Nobel de la pau a Ellen Johnson Sirleaf, Leymah Gbowee, Tawakkol Karma, tres dones africanes, dues liberianes i una iemenita, que han lluitat contra les dictadures la injustícia i la violència sexual i que representen “una de les forces motrius més importants pel canvi en el món d’avui: la lluita pels drets humans en general i la lluita de les dones per la igualtat i la pau, en particular”.

Us el transcric en la seva traducció automàtica, pel seu interès:

Premio discurso de la ceremonia

Discurso de presentación Thorbjørn Jagland, presidente del Comité Nobel de Noruega , Oslo, 10 de diciembre de 2011.

Sus Majestades, Sus Altezas Reales, premios, excelencias, señoras y señores
, Ellen Johnson Sirleaf, Gbowee Leymah y Karman Tawakkol:

Desde que el Comité Noruego del Nobel hizo la decisión de este año que se conoce, el pueblo de Noruega han esperado a ver que en esta etapa. Todos aquellos que tengan empatía con los niños y las mujeres que son maltratadas y asesinadas, todos aquellos que creen en un futuro libre de violencia y la guerra, que te aclaman hoy por respeto a la voluntad de actuar que usted representa.

Darle un significado concreto al proverbio chino que dice que “las mujeres sostienen la mitad del cielo”. Por eso, al dar sus razones para la adjudicación de este año, el Comité Nobel declaró que “No podemos alcanzar la democracia y la paz duradera en el mundo a menos que las mujeres adquieran las mismas oportunidades que los hombres para influir en la evolución en todos los niveles de la sociedad”.

Te damos gracias por la esperanza que despierta en todos nosotros.

Y le felicitamos por Premio de la Paz de este año.

Hombres y mujeres tienen en todo momento con experiencia de guerra de diferentes maneras. Aunque las mujeres también han luchado en las guerras a través de los siglos, y hoy incluso participar en el terrorismo, son los hombres que en un grado mucho mayor han participado en la guerra real. En las guerras modernas la mayoría de las víctimas a menudo son civiles, y muchos de ellos son mujeres y niños.

La violación ha sido siempre uno de los horrores de la guerra. Pero en los últimos años, en Bosnia-Herzegovina, en Darfur, en Ruanda, y en el Congo, entre muchos otros lugares, hemos visto violación de trabajo no sólo como una violación masiva en sí mismo. La violación se ha convertido en parte de las tácticas de la guerra. El objetivo es romper la moral del enemigo, para obligar a las poblaciones a moverse, y para castigar a los opositores también después de la guerra ha terminado.

Esto fue definido como un crimen de lesa humanidad y crímenes de guerra por el Tribunal Penal Internacional para la ex Yugoslavia. La Corte Penal Internacional (CPI) ha llegado a la misma conclusión.

La opinión popular en favor de este punto de vista debe ser fortalecido, y eso es lo que estamos haciendo aquí hoy.

Lo hacemos mediante la atracción de una renovada atención a la resolución adoptada en octubre de 2000 por el Consejo de Seguridad de la ONU, la Resolución 1325. La resolución de la primera vez que hizo de la violencia contra las mujeres en tiempo de guerra un problema de seguridad internacional. Subrayó la necesidad de contar con las mujeres se conviertan en participantes en pie de igualdad con los hombres en los procesos de paz y de trabajo por la paz en general. Las mujeres tenían que salir de su papel de víctimas, sino que deben convertirse en actores que contribuyen a crear la paz. Estos objetivos fueron golpeados después de más de cuatro nuevas resoluciones del Consejo de Seguridad, 1820, 1888, 1889 y las resoluciones 1960.These se debe dar un lugar destacado y visible en los escritorios de todos los jefes de Estado.

Ya que todavía hay un largo camino por recorrer antes de que los objetivos de estos acuerdos se alcanzan. En recientes negociaciones de paz en varias partes del mundo que son encuestados, menos del 8 por ciento de los participantes en las negociaciones y menos del 3 por ciento de los signatarios del acuerdo de paz eran mujeres. Ninguna mujer ha sido nombrado jefe negociador en las negociaciones de paz dirigidas por la ONU.

Mientras tanto, continúan las violaciones, miles de ellos, día tras día.

La situación de la mujer es difícil en muchas partes del mundo. Cuando un poco se avanza, a menudo los hombres que más se benefician.

Un breve ejemplo: bicicletas en los últimos años hizo su entrada en los distritos rurales de muchos países pobres. Las mujeres, que a menudo tanto labrar la tierra, el transporte de mercancías al mercado, y ver que los niños vayan a la escuela, rara vez se llega a utilizar la bicicleta. Es por el miembro masculino de la familia. Con demasiada frecuencia, lo usa para visitar el bar local, y ahora también se puede llegar a los bares de los pueblos vecinos. Como muchos han señalado, la ayuda a las mujeres es una ayuda para la familia, ayuda para los hombres es, por desgracia con demasiada frecuencia sólo ayuda a ellos solos. La inversión en educación de las niñas es probablemente la mejor inversión que cualquier país en desarrollo puede hacer.

Pero, afortunadamente, las mujeres no son las únicas víctimas. Algunos tomar medidas.

Tres de ellos son hoy en día recibe el Nobel de la Paz 2011.

Toda la vida, Ellen Johnson Sirleaf se puede ver como una realización de las intenciones de la Resolución 1325. En 1980 se exilió después de haber sido encarcelada y amenazada de violación. Desde hace varios años se desempeñó como Director de la Oficina Regional del PNUD para África. Ella fue una de las siete personalidades que investigó el genocidio en Ruanda en nombre de la Organización de Unidad Africana (OUA). Cuando estalló la guerra civil en Liberia en 1989, Johnson Sirleaf, primera apoyaron Charles Taylor en la esperanza de que podría representar una solución, pero poco a poco se disocia de él, y corrió contra Taylor, sin éxito, en las elecciones presidenciales de 1997. En las elecciones de 2005, sin embargo, Johnson Sirleaf ganó una victoria convincente, que la convirtió en la primera mujer elegida democráticamente la cabeza del Estado en el continente africano.

Liberia sigue siendo uno de los países más pobres del mundo, y se enfrenta a enormes problemas, pero se ha avanzado mucho, sin embargo han hecho desde que Johnson Sirleaf fue instalado como presidente en 2006. La guerra civil ha terminado, la democracia está funcionando, ha habido un crecimiento económico considerable, la corrupción muy extendida se ha reducido algo, la educación de las mujeres y su participación en la vida social se ha reforzado considerablemente, el número monstruoso de las violaciones ha disminuido.

Pocas otras personas que mejor satisfagan los criterios para recibir el Premio de la Paz se menciona en la voluntad de Alfred Nobel.

¡Felicitaciones!

Lo mismo se aplica a Leymah Gbowee. Ella es la especialista en traumas que cambiaron de tratamiento de víctimas de la guerra para trabajar por la paz. En 2002, movilizó una red de más de 2.000 mujeres en 15 provincias en Liberia para protestar contra la guerra y la violencia. Se vistieron de blanco y tomaron posiciones cerca del mercado de pescado de Monrovia. Es muy importante que Gbowee logró unir a las mujeres con antecedentes étnicos y religiosos muy diferentes en esta lucha. Durante las negociaciones de paz en Ghana, las mujeres en la frustración cerró los negociadores varones y amenazaron con banda desnudos, algo que en ese país se han traído la desgracia absoluta de los hombres.

Como se sabe, fueron capaces de mantener su ropa puesta. Un acuerdo de paz alcanzado.

Gbowee trabajo inspiró a muchas mujeres a participar en una lucha no violenta contra la guerra y la violencia y de los derechos de las mujeres. Como una red-constructor, ella tomó la iniciativa en la formación de la Red de Mujeres de Consolidación de la Paz (WIPNET), que se centró no sólo en Liberia, sino también en otras partes de África occidental.

Gbowee actualmente dirige la Mujeres, Paz y Seguridad de Red de África (WIPSEN), con sede en Accra, en Ghana. Esperamos que el premio de este año ayudará a fortalecer esta red.

¡Felicitaciones!

Yemen es el país en el mundo que ha hecho menos progresos en los derechos de las mujeres se refiere. En su casa, premio Nóbel de la Paz Tawakkol Karman mantiene fotografías de sus héroes, Mahatma Gandhi, Martin Luther King , Nelson Mandela y Hillary Clinton. Muchos años antes de la primavera árabe en 2011, ella era una activista juvenil y femenino. Ella se convirtió en un periodista y fundó la organización Mujeres Periodistas Sin Cadenas. Ella organizó sentadas pacíficas y campañas de información, se entrenó a otras mujeres a tomar parte en esta lucha.

En un país donde la inmensa mayoría de las mujeres usan niqabs, Tawakkol Karman cambiado con el hijab. Ella es al mismo tiempo miembro de un partido islámico.

En 2011 fue uno de los líderes de las manifestaciones en la Plaza de Cambio en Sana. Ella fue encarcelada y se expone a serias amenazas, pero nada la detuvo. Día tras día, ella ha hecho campaña contra el presidente Ali Abdullah Saleh, y por la democracia, los derechos de las mujeres, y la tolerancia. Ella aboga por el entendimiento entre chiitas y sunitas, y entre el Islam y otras religiones.

La Primavera Árabe prometedores se convertirá en un nuevo invierno si las mujeres son nuevamente dejados de lado. La violencia visible y lo invisible e indirecto a ellos debe cesar.Las mujeres deben ser plenamente aceptado en todos los sectores de la vida comunitaria. A su modo de vida y de lucha, Karman ha demostrado que el Islam no presenta ningún obstáculo para ello. Por el contrario, el Islam debe ser parte de la solución. Sólo entonces habrá democracia y el desarrollo pacífico de esta parte del mundo. Esto significará una mayor seguridad para todos nosotros.

Lo que Karman ha logrado en un corto espacio de tiempo es increíble. Como de 32 años de edad, es el galardonado más joven en la historia del Premio Nobel.

Su lucha es nuestra lucha. Felicitaciones y buena suerte para el futuro!

Los líderes de Yemen y Siria, que asesinan a sus personas a conservar su propio poder debe tomar nota de lo siguiente: la lucha de la humanidad por la libertad y los derechos humanos nunca se detiene. Ningún dictador puede a la larga, encontrar un refugio de este viento de la historia. Fue el viento que llevó a la gente a trepar sobre el muro de Berlín y destruirla. Es el viento que ahora sopla en el mundo árabe. Ni siquiera el presidente Saleh fue capaz y el presidente Assad en Siria, no será capaz de resistir a la demanda del pueblo por la libertad y los derechos humanos.

Como que tenemos con nosotros hoy en día dos mujeres fuertes de Liberia – el país que fue construido por los esclavos que tuvieron la oportunidad de volver a África, y ya que tenemos a una mujer igualmente fuerte de un país, Yemen, donde las mujeres están en libertad exigentes presente , voy a concluir con una cita del escritor y defensor de los derechos civiles James Baldwin, quien escribió:

“El pueblo que una vez que andaba en tinieblas ya no están dispuestos a hacerlo.”

Tome nota de eso! - Todos aquellos que deseen estar en el lado correcto de la historia.

Felicitamos a los ganadores de este año del Premio Nobel de la Paz. Que representan una de las fuerzas motrices más importantes para el cambio en el mundo de hoy, la lucha por los derechos humanos en general y la lucha de las mujeres por la igualdad y la paz en particular.

Gracias por su atención.

comparteix aquest post