Aquest mes d’agost hem tingut la sort de poder fer vacances de veritat. Després d’uns anys en què tota la meva família acabava arrossegada per la dinàmica de la meva activitat institucional i política, hem pogut viatjar amb calma, tal com ens agrada fer-ho. Un dels llocs on hem fet cap ha estat Normandia i especialment la regió de Calvados, on es troben les platges del desembarcament aliat de juny de 1944 i on va començar la “batalla de Normandia” , que marca l’inici de la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial. A la foto (feta per la meva filla ) hi podeu veure la platja de Omaha, on va tenir lloc l’episodi més sagnant i tràgic del 4 de juny (el que recull l’inici de “Salvar al soldado Ryan“, de Spielberg). Al fons encara es veuen restes d’un dels ports artificials que els aliats hi van instal.lar per portar a terme la “Operació Overlord“, una de les operacions militars més importants de la història, per les magnituds del material i de les forces que hi varen intervenir, i , sobretot, per l’objectiu i el repte a què feien front. Allà prop hi ha els famosos i impressionants cementiris militars americans,
anglesos, canadencs,.. on varen ésser enterrats molts dels joves, la majoria joveníssims, combatents que varen morir en aquella batalla terrible. Ens va interessar molt la visita al “Memorial de Caen”,que us recomano vivament El “memorial” no és un museu bèl·lic, sinó que va més enllà: intenta explicar també l’abans i el després de la II Guerra Mundial. Dedica molt espai a les cultures de la pau. Va ésser l’escenari de la emocionant commemoració l’any 2004, del 60é aniversari del desembarcament. Hi van participar plegats Jacques Chirac i Gerhard Schroeder, a més d’altres alts mandataris de tot el món. Pels meus fills va ésser el descobriment de molts fets de la història mundial contemporània, explicats de forma entenedora i didàctica.Un document molt adequat per fer-se la idea de quin és el seu contingut és el discurs del director del memorial en la darrera edició de la Universitat d’estiu de la Pau. Inclou els discursos de Chirac i Schroeder amb motiu de la commemoració esmentada.
Normandia és molt més que això , per descomptat . Però és inevitable no sentir-se atrapat per la presència constant de la història recent, la del segle XX, doncs durant la II Guerra Mundial algunes ciutats, com Caen, van ésser assolades en un 80%. Crec els seus habitants que han estat capaços de fer present aquesta història de forma reflexiva i madura i em sembla que aquesta és una bona lliçó per aprendre.
Molt maco i entranyable, Pia.
El Calvados és una mena de “cognac” fet amb destilació de la poma, d’una qualitat excel·lent.
Desgraciadament l’ésser humà, l’Homo sapiens” és un animal depredador i s’està demostrant continuament. Sort que tenim un complicat entramat neuronal que inhibeix molts dels nostres instints (per cert, es desinhibeix bastant quan estem al volant d’un utilitari). Ja ho deia l’arqueòleg Eudald Carbonell, co-director del jaciment d’Atapuerca: és molt probable que els Neandertals fossin extingits, en part, pels Sapiens.
En el fons és una lluita pel poder, i això ha passat sempre (un bon exemple és el llibre de l’Ildefonso Falcones, l’Església del mar, on els nobles feien el que fós per conservar el seu poder).
Bé, tornem a l’activitat després d’unes merescudes vacances. El dia a dia és a on hem de dipositar la majoria de la nostra energia. També pensar en el demà, però el present és el futur.
Una abraçada.
Jordi
Hola Pia,
Jo també vaig quedar molt imnpressionat la 1ª vegada que vaig visitar les platges de Normandia, tant que hi vaig tornar una 2ª vegada. Sóc un apassionat de l’estudi de les guerres per la seva significació històrica, i sempre m’han interessat especialment la Guerra Civil Espanyola i la 2ª Guerra Mundial. Personalment penso que l’inici de la victòria aliada va ser més a la batalla d’Stalingrado que a Normandia, però bé, això és merament una opinió basada en el que he llegit, obviament.
Felicitats pel teu bloc.
Atentament,
Jordi Negre
Hola Jordi
Gràcies pel teu comentari.
No em veig capaç de discutir on va començar la victòria aliada, segur que tu tens més elements de judici sobre la qüestió. El que si he de dir-te és que a Normandia es veu i es viu, als cementiris, una cosa impressionant : com tants joves vinguts de molt lluny, de països on no tenien l’amenaça directa del règim nazi , arreu de la Commonwealth o als EEUU, molt d’ells voluntaris, varen deixar la pell lluitant en contra de l’exèrcit alemany.
Vas estar al “Memorial de Caen”? Crec que , a més de explicar bé la operació Overlord explica molt bé tota la situació pre i post bèl·lica.
Fins ben aviat
Pia
Hola Jordi
Gràcies pel teu comentari.
No em veig capaç de discutir on va començar la victòria aliada, segur que tu tens més elements de judici sobre la qüestió. El que si he de dir-te és que a Normandia es veu i es viu, als cementiris, una cosa impressionant : com tants joves vinguts de molt lluny, de països on no tenien l’amenaça directa del règim nazi , d’ arreu de la Commonwealth o dels EEUU, molt d’ells voluntaris, varen deixar la pell lluitant en contra de l’exèrcit alemany.
Vas estar al “Memorial de Caen”? Crec que , a més de explicar bé la operació Overlord explica molt bé tota la situació pre i post bèl·lica.
Fins ben aviat
Pia
Hola de nou Pia,
Doncs la veritat no vaig estar al Memorial de Caen, però com que espero pujar cap a la Bretanya aquest any intentaré apropar-m’hi i visitar-lo. Pel que dius val molt la pena. Per cert, saps que em va impressionar molt també? El cementiri alemany. No es tan conegut com l’americà. És molt més sobri i trist, amb creus de color negre. És el cementiri més gran de tots i vaig quedar corprès de la quantitat de soldats desconeguts que hi són enterrats.
Fins aviat
Jordi
Nosaltres varem anar també al cementiri britànic de Bayeux, que es molt diferent de l’americà. Hi ha , a més del nom, l’edat del soldat: la majoria tenen 20 o 21 anys , també n’hi ha de 19 i de força més grans. El que colpeix més és que hi ha epitafis personalitzats. alguns de molt emotius i molt poètics . Presideix el cementiri una inscripció llatina que , més o menys, ve a dir : “Nosaltres, a qui Guillem va conquerir, hem alliberat la pàtria del nostre vencedor”. A Bayeux es conserva el famós (i meravellós) tapís medieval que explica la conquesta d’Anglaterra per part de les tropes normandes que comandava Guillem el conqueridor. És a aquesta conquesta que es refereix la inscripció britànica. Impressionant…
Fins aviat
Pia
Si hay fechas en las que la historia pudo haber cambiado, una de ellas, si no la más importante, es el 6 de Junio del 1944, será muy difícil agradecer en su justo termino el sacrificio, y nunca mejor dicho, de los jóvenes que lucharon por la libertad. No quiero pensar como sería el mundo si el final de la guerra hubiera sido diferente. La mayoria de estos jóvenes eran de pueblos en los que nunca se habia oido hablar de estas playas, de Francia o de los nazis, pero su valor nunca podrá ser recompensado por todas las generaciones que vivimos en libertad gracias a su sacrificio.
Si ninguna guerra es justificable, la II GM fue en palabras de Ken Follet, dichas en una conferencia en Barcelona hace un par de años con ocasión del año del libro ¨la guerra en la que el mal y el bien eran más fácilmente identificables ”.
La revista TIME, en una lista de los presidentes de USA del mejor al peor valorado, el primero era F. D. Roosveelt, la frase con la cual apoyaba su elección era la siguiente “ El presidente que salvó al mundo”.
Si se me permite, recomiendo el libro “El dia D” del historiador de la II GM Stephen E. Ambrose, en el que se detalla a traves de los recuerdos de los veteranos una de las mejores visiones de este evento. Y como complemento, la que según muchos es la mejor serie documental sobre la II GM, “El mundo en guerra”, es de los años ´70 y obtuvo varios premios EMMY, el último capitulo en el que se hace una reflexión sobre las consecuencias de tan atroz evento seria a mi entender, para que las nuevas generaciones lo vieran, los sufrimientos colectivos de una guerra no acaban con los armisticios, muchas generaciones posteriores también sufren sus consecuencias.
No podria acabar mi comentario sin recordar a Joan Pujol, alias “Garbo”, que por cierto era catalán, doble agente de los aliados que gracias a su compleja organización de espias inventada por él mismo, confundió a los nazis en cuanto al lugar en donde seria el desembarco, haciendo ganar un tiempo valiosisimo para que las divisiones panzer comandadas por Rommel no pudieran hacer frente a los aliados y hacer fracasar el desembarco.
Los puentes artificiales que comenta Pia en el post fueron una idea del mismo Winston Churchill, y se les denominó Mulberry, fueron muy utiles en la playa de Gold, en cambio en la playa de Omaha fueron destruidos por una tormenta. Gracias a ellos, mas de 560.000 hombres y 80.000 vehículos fueron desembarcados durante los primeros dias.
Hace unos 20 años tuve la oportunidad de conocer al padre de un compañero de trabajo que habia saltado en paracaídas durante el dia D, en la 101 aerotransportada, recuerdo que me dijo que cuando muriera, su último pensamiento sería del dia en el cual luchó por la libertad y por los compañeros que dejaron su vida, hace unos años que desgraciadamente murió por causas naturales, y al enterarme recordé sus palabras y no pude evitar agradecerle que gracias a personas como él gozemos de la libertad que a veces no sabemos valorar.
Gracies de nuevo Paco por tu comentario. La història del pare del teu company m’ha fet emocionar.
La veritat és que mai com en aquesta visita a Normandia, havia estat conscient de la significació de la operació “Overlord” i del dia D. Veure sobre el terreny els cementiris amb les files interminables de tombes de tants joves que varen donar la vida per aturar la barbàrie nazi fa pensar molt.
Crec que els nostres nois i noies saben molt poc d’aquesta història recent i això no és bo per ells ni per ningú.
Per cert, sobre “Garbo” la revista Sapiens va publicar fa un temps un excel.lent reportatge que segur ja deus conèixer.