ELS ORÍGENS
Vaig néixer a Girona el 13 de gener de 1962, en un hivern molt fred. Soc la tercera de quatre germans: un noi i tres noies.
Els meus pares eren tots dos fills de Cassà de la Selva , però d’ençà que es van casar varen viure sempre
a Girona.
Els meus avis paterns eren pagesos i alguns dels seus fills , com el meu pare, el més petit , varen seguir treballant amb feines relacionades amb el comerç de bestiar. Jo no els vaig conèixer, havíen mort tant l’avi com l’àvia, molts anys abans que jo naixés.
El meu avi matern era cassanenc també i va fundar , amb un soci , el Sr. Bosch ,una petita banca ,la banca Bosch i Codolà, que va esser un dels recursos de finançament per la indústria del suro de Cassà en aquell moment en plena expansió . La meva mare va aconseguir poder treballar a la banca paterna , però es va veure obligada , així era l’época, amb gran amargor per part seva , a deixar la feina en casar-se. Aquest fet va marcar la seva vida i també la meva , perquè em va fer ésser conscient de l’ impacte que té negar a les dones la possibilitat de realitzar-se personalment a través del
treball , més enllà de la seva vida familiar.
La meva àvia materna és la única àvia que vaig conèixer quan ja era, però, molt gran: era filla de Barcelona on havia nascut , al carrer Princesa, i viscut fins que va casar-se (al carrer Diputació) .
El fet més significatiu de la meva infància va ésser la prematura mort del meu pare, quan jo tenia 9 anys .
Vaig estudiar sempre a l’escola pública ,
primer a l’escola Eiximenis i després a l’Institut “Vicens Vives”, l’institut per antonomàsia de Girona.
La meva mare va morir ara fa quatre anys
L’ADOLESCÈNCIA: UNS ALTRES TEMPS
Si he de destacar alguna cosa de la meva adolescència és el desvetllament de la consciència política de manera precoç: als 13 anys ja militava a les “Joventuts Comunistes” , la “Juve” la branca jovenil del PSUC , per gran disgust de la meva mare quan va saber , a través d’un parent “xivato”,que estava “fitxada pels grisos”.
Recordo les grans discussions sobre la fe , amb els companys de la parròquia del Mercadal, i les grans discussions sobre el compromís polític amb els companys de les joventuts comunistes . La relació entre fe i compromís polític eren tema de preocupació permanent . Ens preocupava com esser “conseqüents” amb els nostres ideals (em sembla que aquesta paraula ha passat definitivament a la història). Ens preocupaven moltes qüestions de coherència personal que avui semblarien ridícules.
Que lluny estan ara aquests temes de les preocupacions dels meus fills adolescents i dels seus amics. L’evolució de la nostra societat ha estat rapidíssima i tot ha canviat molt en aquests anys. Alguns dels canvis són clarament positius , però sovint em pregunto sobre com es podríen combatre algunes conseqüències negatives dels canvis socials.
En tot cas aquell era el temps de la transició l’any 75, i la política ho impregnava tot, almenys per alguns.
Vaig participar activament a l’”Assemblea Democràtica de l’Institut” i amb els companys del Vives (un xic més grans que jo la majoria, per descomptat) varem assistir a l’esglèsia de S. Cugat a la constitució de l’ “Assemblea Democràtica de Girona”. Varen esser moments inoblidables.
Sobre la vida a l’institut , que tant important va esser per molts de nosaltres tinc encara converses amb alguns dels professors i professores que vaig tenir , amb qui , per sort, he pogut mantenir una bona amistat.
En començar a funcionar les institucions democràtiques vaig abandonar la meva militància política fins l’any 1999 , en què vaig afiliar-me al PSC després de col.laborar amb aquest partit durant uns anys com a independent.
